Caronte (satèlit)
Caronte és el satèlit més gran de Plutó,[1] descobert per l'astrònom nortamericà James W. Christy en 1978. El seu nom recorda a Caronte, barquero del riu Aqueronte en la mitologia grega que s'encarregava de dur les ànimes als inferns. La seua forma és esfèrica i està format principalment per gèl. Té la particularitat de mostrar sempre la mateixa cara a Plutó i vore sempre la mateixa cara d'este mentres rotan abdós sobre el seu centre de masses.

Durant molts anys es va pensar que Caronte era l'únic satèlit que orbitaba al voltant de Plutó, pero a finals de 2005 es va anunciar l'existència d'atres dos chicotets cossos que es varen denominar provisionalment S/2005 P 1 i S/2005 P 2. En febrer de 2006 el telescopi espacial Hubble va confirmar la presència d'estos dos cossos i en juny d'eixe mateix any l'Unió Astronòmica Internacional els va posar nom, passant-se a denominar Hidra i Nix respectivament. El 20 de juliol de 2011 la NASA va anunciar el descobriment d'una quarta lluna orbitando el planeta nano, novament de la mà del Hubble; es tracta de P4 (nom provisional), la més chicoteta de les 4 llunes descobertes fins a eixe moment, en un diàmetro d'entre 13 i 34 km. El 12 de juliol de 2012 la NASA va realisar un nou anunci del descobriment d'un satèlit encara més chicotet, d'entre 10 i 24 km, denominat provisionalment P5 i detectat novament gràcies a les observacions del Hubble. En juliol de 2013 se'ls va donar nom a estos dos chicotets satèlits, denominant-se Cerbero i Estigia respectivament.
La sonda New Horizons de la NASA va ser llançada a l'espai en 2006 en el propòsit principal de visitar Plutó i Caronte. La seua arribada va ser el 13 de juliol de 2015. En juliol de 2013 va enviar les primeres imàgens en les que es pot apreciar a Caronte com a cos separat de Plutó.[2]
Descobriment
editarCaronte va ser descobert el 22 de juny de 1978 per l'astrònom del Observatori Naval dels Estats Units James W. Christy, que va notar alguna cosa molt peculiar en les imàgens de Plutó obtingudes en el telescopi de l'observatori de Flagstaff. Les imàgens obtingudes presentaven a Plutó en una forma llaugerament allargada, mentres que les estreles que apareixien en la mateixa fotografia no presentaven eixa distorsió.
Un chequeo en l'archiu de l'observatori va revelar que algunes de les atres imàgens preses baix excelents condicions de visibilitat també mostraven este allargament, encara que la majoria no. Este efecte podia explicar-se si existia un atre objecte orbitando periòdicament Plutó que no fora lo suficientment gran per a ser vist pel telescopi.
Christy va seguir la seua investigació i va descobrir que totes les observacions podien ser explicades si l'objecte en qüestió tenia un periodo orbital de 6.387 dies i una separació màxima del planeta d'un arcosegundo. El periodo de rotació de Plutó és justament de 6.387 dies, i com era casi segur que el satèlit tenia el mateix periodo de rotació, va deduir que este era l'únic sistema planeta-satèlit conegut en el que abdós es mostraven la mateixa cara contínuament. Els pocs dubtes que varen poder quedar de la seua existència es varen dissipar quan el sistema va entrar en un periodo de cinc anys d'eclipses entre 1985 i 1990. Este fenomen ocorre quan el pla orbital de Plutó i Caronte s'ubica de vora respecte a la vista des de la Terra. Açò succeïx solament en dos oportunitats durant els 248 anys que dura el periodo orbital de Plutó. Va ser una gran sòrt que un d'eixos intervals d'eclipses ocorreguera poc despuix del descobriment de Caronte.
Les primeres imàgens de Plutó i Caronte resolts com a discs separats varen ser preses pel telescopi espacial Hubble en la década de 1990. Més tart, el desenroll d'òptiques adaptatives va fer possible resoldre també discs separats utilisant telescopis terrestres.
En el descobriment de Caronte va quedar descartada la teoria de que Plutó venia a ser un satèlit escapat de Neptú.
Orige del nom
editarCaronte va ser originalment cridat pel nom S/1978 P 1, d'acort en la convenció recentment establida. Christy immediatament va elegir el nom de "Caronte" (Charon en anglés), pero la seua adopció oficial per l'Unió Astronòmica Internacional va deure esperar fins a ben entrat 1985 i va ser anunciada el 3 de giner de 1986.
El nom de Caronte procedix de la mitologia grega; era l'encarregat de conduir a les ànimes dels recent morts a través de l'estany Estigia per a dur-los al regne d'Hades, que en la mitologia romana correspon a Plutó.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «Satèlits de Plutó». AtlasDeAstronomia.com.
- ↑ «La lluna més gran de Plutó, a la vista». ABC.és. Consultat el 14 de juliol de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caronte (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.