Anar al contingut

Terraformación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 23 de octubre de 2018.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]
Archiu:MarsTransitionV.jpg
Interpretació artística de la terraformación de Mart, en quatre etapes

La terraformación[1] pot ser entesa de dos maneres:

  • Com un terme propi que descriu processos orientats a l'intervenció d'un planeta, satèlit natural o un atre cos celest per a recrear en est les condicions òptimes per a la vida terrestre, a saber, una atmòsfera i temperatura adequades, i la presència d'aigua líquida. Est és l'us original del terme.
  • Com un terme científic informal, que agrupa a un conjunt de procediments hipotètics proposts per científics de diverses disciplines, per a portar a terme el procés descrit anteriorment en la vida real.[2]

Primeres aparicions dels térmens

[editar | editar còdic]

El terme terraformación va aparéixer per primera volta en un conte de ciència ficció de Jack Williamson, titulat «Òrbita de colisió» i publicat en la revista Astounding Science Fiction en juliol de 1942.[3] Atres fonts senyalen no obstant la novela del mateix autor de 1949 titulada Seetee Ship.[4][nota 1] El concepte actual, no obstant, sobrepassa el que exponia Williamson. Prèviament, en l'obra d'Olaf Stapledon de 1930 titulada Last and First Men es proporciona ya un eixemple fictici en el que Venus és modificat despuix d'una llarga i destructiva guerra en els seus habitants natius, els qui naturalment qüestionen el procés.

Terraformación científica

[editar | editar còdic]

Paralel al seu us en la ficció, la ciència va adoptar el terme respecte de les numeroses proposicions teòriques para, finalment, colonisar atres planetes adequant les seues condicions per a la vida terrestre. Carl Sagan, astrònom i divulgador científic, va propondre aplicar l'ingenieria planetària a Venus en un artícul publicat en la revista Science 1961 i titulat "The Planet Venus". Sagan va imaginar plantar l'atmòsfera de Venus en algas, que absorbirien el diòxit de carbono i reduirien l'efecte hivernàcul fins que la temperatura de la superfície caiguera a nivells confortables.[5] Posteriors descobriments sobre les condicions de Venus varen fer este enfocament impossible. L'estudi reflectia que el planeta té massa atmòsfera que processar i fixar; i inclús si les algues atmosfèriques pogueren prosperar en l'ambient àrit i hostil de l'alta atmòsfera de Venus, tot el carbono que es fixara en forma orgànica seria lliberat com a diòxit de carbono tan pronte com caiguera a les calentes regions inferiors.

Archiu:Carl Sagan Planetary Society. CAPS 14
Carl Sagan

Sagan també va entrevore un Mart habitable per a la vida humana en un artícul publicat en la revista Icarus en 1973 titulat "Planetary Engineering on Mars".[6] Tres anys despuix, La NASA oficialment va assumir l'assunt de l'ingenieria planetària en un estudi pero usant el terme "ecosíntesis planetària" ("planetary ecosynthesis").[7] L'estudi concloïa que no hi havia llimitació coneguda a la possibilitat d'alterar Mart per a mantindre vida i fer-ho un planeta habitable. El mateix any, en 1976, un dels investigadors, Joel Levine, va organisar la primera conferència sobre terraformación, que en aquell moment va ser cridada Modelación Planetària.

En març de 1979, l'escritor i ingenier de la NASA James Oberg va organisar el "Primer Coloqui sobre Terraformación", una sessió especial portada a terme en la Conferència Científica Llunar i Planetària en Houston. Oberg va popularisar els conceptes de terraformación discutits en el coloqui en el seu llibre New Earths publicat en 1981.[8] Pero no va ser fins a 1982 que la paraula terraformación es va usar en el títul d'un artícul publicat en una revista. El planetólogo Christopher P. McKay va escriure "Terraforming Mars" ("Terraformando Mart"), un artícul per al Journal of the British Interplanetary Society.[9] L'artícul discutia les possibilitats d'una biosfera marcianana autorregulada, i l'us de la paraula ha segut des de llavors el terme preferit. En 1984, James Lovelock i Michael Allaby varen publicar The Greening of Mars.[10] En ell es descriu un nou método de calfar Mart, afegint clorofluorocarbonos a l'atmòsfera. Motivat pel llibre de Lovelock, el biofísic Robert Haynes va treballar calladamente promovent la terraformación, i contribuint en la paraula ecopoiesis al seu lèxic.[11]

En els coneiximents actuals, Mart sembla ser el planeta propenc en el que més possibilitats existirien de terraformación.[12] Robert Zubrin, fundador de la Mars Society va expondre en 1991 un pla relativament barat per a una missió a Mart cridada Mars Direct, que establiria una presència humana permanent sobre Mart i dirigiria els esforços davant una eventual terraformación.

La principal raó argüida per a portar a terme la terraformación és la creació d'una ecologia que mantinga móns adequats per a ser habitats per humans. No obstant, alguns investigadors creuen que els hàbitats espacials serien una forma més econòmica de colonisació espacial.

Si l'investigació en nanotecnología i atres processos químics alvançats continuen al ritme actual, pot fer-se possible el terraformar planetes en sigles en lloc de milenis. Per una atra part, pot ser raonable modificar als humans per a que no requerixquen una atmòsfera d'oxigen i nitrogen en un camp gravitatorio de 1g per a viure confortablement. Açò podria reduir la necessitat de terraformar móns, o a lo manco el grau en el que eixos móns necessitarien ser alterats.

La principal motivació per a l'investigació sobre la terraformación de Mart és la possibilitat d'un cataclisme en la Terra que impossibilitaria la vida en el nostre planeta. Un aument de l'activitat volcànica (incloent erupció de supervolcanes) podria ser dit cataclisme .[13] La major extinció del Eón Fanerozoico va ser provablement el resultat de l'aument de l'activitat magmática,[14] [15]. Un atre possible cataclisme seria una guerra nuclear sense restriccions. En qualsevol cas, despuix de la terraformación, Mart podria convertir-se en un pot salvavides per a la humanitat.

Generalment, les propostes de terraformación es poden dividir en dos grups. El primer assumix la terraformación utilisant únicament els recursos existents de gasos volàtils en Mart, sense importar-los. Es proponen gasos en un fort efecte hivernàcul, espills orbitales especials i métodos similars per a elevar la temperatura de Mart. Els autors de [16] varen afirmar que és possible crear condicions adequades per a l'habitació humana. No obstant, necessitarien respirar una atmòsfera tènue composta principalment d'oxigen. El segon grup de propostes considera que Mart ha perdut una cantitat significativa de volàtils a lo llarc de la seua història, i terraformación completa requerix l'importació de cantitats significatives de volàtils. Crear una atmòsfera en una pressió de 100 kPa requeriria aproximadament 5 x 1018 kg de volàtils. Importar una massa tan significativa seria molt difícil. Un método realiste va ser propost recent en 2025 per [17] . Esta proposta implica recuperar cossos del Cinturó de Kuiper per mig d'un motor termonuclear (basat en un reactor de fusió) i diverses assistències gravitacionals. En abdós métodos de terraformación, s'utilisarien organismes vius per a generar oxigen atmosfèric.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ També, en alguns casos, coneguda pel terme Ingenieria Planetària.
  2. ↑ Toon, Owen B. (1997). «Condiciones ambientals en la terra i en atres móns», Cambridge University Press (ed.). L'Univers de Carl Sagan, pp. 67-82. ISBN 8483230755.
  3. ↑ Equipe Sirius. Ruiz Morales, Jorge (ed.). ¿Hi ha vida ahí fora?, Madrit: Equip Sirius, S.A., p. 48. ISBN 9788492509171.
  4. ↑ (2002).Semanari Época (Mèxic).Época de Mèxic.(595-603)
  5. ↑ (1961).Science.133(3456)
    849-858.doi:10.1126/science.133.3456.849.Consultat el 20 de juliol de 2011.
  6. ↑ (1973).Icarus.20(4)
    513-514.doi:10.1016/0019-1035(73)90026-2.Consultat el 20 de juliol de 2011.
  7. ↑ Averner, M. M.(1976).Washington, D.C.:Consultat el 20 de juliol de 2011..
  8. ↑ Oberg, James Edward (1981). New Earths (en anglés), New Earths Stackpole. ISBN 0-452-00623-6.
  9. ↑ (1982).British Interplanetary Society, Journal (Space Chronicle).35(Oct, 82)
    427-433.Consultat el 20 de juliol de 2011.
  10. ↑ Lovelock, James; Allaby, {{{nom2}}} (1984). The Greening of Mars (en anglés), Warner Adult, p. 215. ISBN 0-446-32967-3.
  11. ↑ en
  12. ↑ Consultat el 21 de juliol de 2011.
  13. ↑ Wotzlaw, Jörn-Frederik; Bindeman, Ilya N.; Watts, Kathryn E.; Schmitt, Axel K.; Caricchi, Luca; Schaltegger, Urs (September 2014). "Linking rapid magma reservoir assembly and eruption trigger mechanisms at evolved Yellowstone-type supervolcanoes". Geology. 42 (9): 807–810. Bibcode:2014Geo....42..807W. doi:10.1130/g35979.1. ISSN 1943-2682.
  14. ↑ Erwin, D.H. (1990). "The End-Permian Mass Extinction". Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics. 21 (1): 69–91. Bibcode:1990AnRES..21...69E. doi:10.1146/annurev.és.21.110190.000441.
  15. ↑ Courtillot V, Jaeger JJ, Yang Z, Feraud G, Hofmann C (1996). "The influence of continental flood basalts on mass extinctions: Where do we stand?". The Cretaceous-Tertiary Event and other Catastrophes in Earth History. doi:10.1130/0-8137-2307-8.513. ISBN 978-0-8137-2307-5.
  16. ↑ E. A. DeBenedictis et al (2025) https://www.nature.com/articles/s41550-025-02548-0
  17. ↑ «Energy problems of terraforming Mars».


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terraformación&oldid=820961»