Anar al contingut

Olaf Stapledon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

William Olaf Stapledon (10 de maig de 1886 - 6 de setembre de 1950) va ser un escritor i filòsof anglés, conegut sobretot per les seues obres de ciència ficció que varen influir fortament en el gènero.[1][2]

L'enfocament visionari de Olaf Stapledon cap a la ciència ficció, en el seu émfasis en l'evolució còsmica, l'investigació filosòfica i el futur de la humanitat, ha deixat un llegat durador en el gènero. Les seues obres continuen inspirant i influint en els escritors de ciència ficció, expandint els llímits de lo que el gènero pot explorar i conseguir. El treball de Stapledon va ampliar els horisons temàtics i conceptuals de la ciència ficció. Va introduir un nivell de profunditat filosòfica i escala còsmica que era rar en el gènero en eixe moment.

En 2014, va ser inclós en el Saló de la fama de la ciència ficció i la fantasia.

Biografia

[editar | editar còdic]

Stapledon va nàixer en Seacombe, Wallasey, en la península de Wirral en Cheshire, prop de Liverpool, Anglaterra, i va anar l'únic fill de William Clibbert Stapledon i Emmeline Miller. Els sis primers anys de la seua vida els va passar en els seus pares en Port Saíd, Egipte. Es va educar en l'Escola Abbotsholme de Derbyshire i en el Balliol College d'Oxford, a on va obtindre el títul de BA en Història Moderna (segona classe) en 1909, per a després obtindre un grau de Master of Arts (MA) en 1913.[3][4] Despuix d'un breu periodo com a professor en la Manchester Grammar School, va treballar en oficines navieres de Liverpool i Port Said de 1910 a 1912. De 1912 a 1915 Stapledon va treballar en la branca de Liverpool de la Workers' Educational Association.

Durant la Primera Guerra Mundial va servir baix objecció de consciència en una unitat d'ambulàncies entre França i Bèlgica des de juliol de 1915 a giner de 1919. El 16 de juliol d'eixe any es va casar en Agnes Zena Miller (1894-1984), una prima d'Austràlia en la que es va reunir per primera volta en 1903 i en qui va mantindre correspondència durant tota la guerra des de la seua casa en Sídney. Varen tindre una filla, Mary Sydney Stapledon (1920 -), i un fill, John David Stapledon (1923 -). En 1920 es varen mudar a West Kirby, també en la península de Wirral, i en 1925 Stapledon va rebre el doctorat en filosofia per part de la Universitat de Liverpool. En 1929 va escriure el seu Modern Theory of Ethics, no obstant pronte es va bolcar a la ficció en la meta d'alcançar un públic major. La seua novela Last and First Men, traduïda com "Primera i última humanitat", o en ocasions "Primer i últim home", va tindre un gran èxit i ho va convéncer de convertir-se en un escritor a temps complet.

En 1940 la família es va traslladar al veí suburbi de Caldy, i despuix de 1945 Stapledon va viajar molt donant conferències; va visitar els Països Baixos, Suècia i França, i en 1948 va parlar en el Congrés d'Intelectuals per la Pau, en Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial, celebrada en Nova York en 1949, sent l'únic britànic al que se li va concedir una visa per a això. En 1950, es va integrar al moviment contra el apartheid. Poc despuix, en terminar una semana de conferències en París, va cancelar un previst viage a Yugoslàvia i va retornar a la seua casa en Caldy, a on va morir sobtadament d'un atac al cor. Va ser incinerat i la seua viuda i els seus fills varen escampar les seues cendres en l'arena dels penya-segats sobre l'estuari del riu Dee, un dels llocs favorits de Olaf, que li va inspirar més d'una idea per als seus llibres.


Stapledon va obtindre el títul de PhD en filosofia per la Universitat de Liverpool en 1925 i va utilisar la seua tesis doctoral com a base per al seu primer llibre en prosa publicat, A Modern Theory of Ethics (1929).[5] No obstant, pronte es va dedicar a la ficció en l'esperança de presentar les seues idees a un públic més ampli. El relatiu èxit de Els últims i els primers hòmens (1930) li va dur a convertir-se en escritor a temps complet. Va escriure una seqüela, Els últims hòmens en Londres, i va seguir en molts més llibres tant de ficció com de filosofia.[6]

Durant la Segona Guerra Mundial Stapledon va abandonar el seu pacifisme i va recolzar l'esforç bèlic.[5] En 1940 la família Stapledon va construir i es va mudar a una nova casa en Simon's Field, en Caldy, en Wirral. Durant la guerra Stapledon es va convertir en un defensor públic de J.B. Priestley i Richard Acland's partit d'esquerres Common Wealth Party,[5] aixina com del grup britànic internacionalista Federal Union. [7] Va recolzar l'aplicació de les recomanacions del Informe Beveridge[8] i va parlar en la primera reunió pública del Left Book Club's «Readers“ and Writers” Group». [9]

Alguns comentaristes han calificat a Stapledon de marxiste, encara que Stapledon es va distanciar de l'etiqueta afirmant que «no soc marxista, pero he deprés molt dels marxistes, i no soc antimarxista»,[10] encara que sí es va referir a sí mateixa com a socialiste.[11]

Despuix de 1945, Stapledon va viajar molt per a donar conferències. Arthur C. Clarke, com a president de la Societat Interplanetaria Britànica, li va invitar a donar una charrada sobre els aspectes socials i biològics de l'exploració espacial.[12] També va viajar internacionalment, visitant els Països Baixos, Suècia i França, i en 1948 va parlar en el Congrés Mundial d'Intelectuals en Defensa de la Pau en Wrocław, Polònia. Va assistir a la Conferència per la Pau Mundial celebrada en Nova York en 1949, sent l'únic britànic al que se li va concedir un visat per a fer-ho. En 1950 es va implicar en el moviment anti-apartheid. Despuix d'una semana de conferències en París, va cancelar un viage previst a la Yugoslàvia i va retornar a la seua casa de Caldy, a on va morir sobtadament d'un atac al cor.[5]


Stapledon va ser incinerat en el Landican Crematori. La seua viuda i els seus fills varen escampar les seues cendres en els penya-segats arenencs en vistes al estuari del Dee, un dels seus llocs favorits que apareix en més d'un dels seus llibres. El bosc de Stapledon, en el costat surest de Caldy Hill, du el seu nom.[13]per a tots els entusiasta de la ciència ficció.

Obra

[editar | editar còdic]

Ciència ficció

[editar | editar còdic]

"Els Últims i Primers Hòmens" (Last and first men en anglés) de 1930, narra l'història futura de la humanitat a lo llarc de 2 mil millons d'anys, començant pels anys 30 i passant per el XXI.

L'història comença en els "primers hòmens" (Homo Sapiens) en vàries guerres en tot el planeta que culminen en la guerra chinenc-nortamericana entre China i les nacions nortamericanes. al voltant del sigle 23. A açò li seguix una pau que dura uns 4000 anys. Hi ha una caiguda en el salvajismo fins a aproximadament l'any 100.000 d. C. i l'ascens de la Patagonia que dura uns 15.000 anys. i un segon ocàs dels primers hòmens.

Uns 10 millons d'anys despuix, els segons hòmens superiors sorgixen i lluiten contra els marciàs, seguit d'un eclipse que dura uns 40 millons d'anys. Són seguits pels tercers hòmens que construïxen els quartos o grans cervells que a la seua volta creen els quints hòmens encara més grans.

En l'òrbita de la lluna decaent al voltant de l'any 400 millons d. C. els quints hòmens es van a Venus, entren en guerra en els natius aquàtics del planeta i els exterminen despuix ho terraforman pero resulta un fracàs despuix són reemplaçats pels sexts hòmens, els sèptims hòmens que volen i els octaus hòmens. L'aument de l'activitat de les #erupció solars obliga a l'octava generació a crear una novena generació per a colonisar Neptú al voltant de l'any 1000 millons d. C.

La civilisació dels novens hòmens es desintegra i té un ascens llent que dura centenars de millons d'anys a partir del dècim home, inclós un periodo de fluctuació en els 14.º Hòmens. El desenroll de civilisacions cada volta més alvançades ocorre a lo llarc de l'existència dels 15.º hòmens fins a finalment el 18.º home, aproximadament 2000 millons d'anys despuix terminant l'història en la destrucció del sistema solar per una supernova que choque en el Sol.

Stapledon estava fascinat pel concepte d'evolució, no solament biològica sino també social i intelectualment. Va imaginar l'evolució de l'inteligència i la consciència a escala còsmica. Stapledon tenia un profunt sentit de la vastedad i complexitat de l'univers. A sovint descrivia el cosmos com un sistema immens i interconectado, molt més allà de la comprensió humana.

Olaf Stapledon va influir directament en Arthur C. Clarke, Brian W. Aldiss, Stanisław Lem, C. S. Lewis i John Maynard Smith, i indirectament en molts uns atres, contribuint en creatives i inteligents idees al món de la ciència ficció, moltes d'estes inspirades pel seu profunt interés per la filosofia. "Star Maker", traduït com Hacedor d'estreles —obra sobre la que Jorge Luis Borges va afirmar: "Hacedor d'estreles és, ademés d'una prodigiosa novela, un sistema provable o verosímil de la pluralitat dels móns i de la seua dramàtica història"[14]— conté la primera descripció coneguda de les esferes de Dyson. En eixe llibre, com també en Last and First Men i en atres noveles, aborda temes com la evolució biològica, la genètica, el cosmos, atres formes de vida i el desenroll de la inteligència i l'espiritualitat com a característiques de la vida.

Lliteratura, història i psicologia

[editar | editar còdic]

Ademés de la seua càtedra de filosofia en l'Universitat de Liverpool, que actualment alberga l'archiu Olaf Stapledon, Stapledon va impartir classes de lliteratura anglesa, història industrial i psicologia. Va escriure molts llibres de no ficció sobre temes polítics i ètics, en els que advocava pel creiximent dels "valors espirituals", que definia com aquells valors que expressen l'anhel d'una major consciència del yo en un context més ampli ("personalitat-en-comunitat").[2] El propi Stapledon va denominar els seus valors espirituals com a inteligència, amor i acció creativa.[15] La seua filosofia va estar molt influenciada per Spinoza.[16]

Stapledon era agnòstic, hostil cap a les institucions religioses, pero no aixina cap a la busca espiritual #present en eixes corrents de pensament. Eixa postura filosòfica no era compartida per H. G. Wells i va provocar un distanciament dels dos escritors en eixe punt, com a mostra la correspondència que varen mantindre.

En 2020 es va estrenar en el 70 Festival Internacional de Cine de Berlín Last and First Men, debut com a director del compositor islandés Jóhann Jóhannson, basada en la novela homònima de 1930 de Stapledon. George Pal va comprar els drets de "Odd John".

A lo llarc de la seua vida va treballar també en atres estils lliteraris, escrivint diversos llibres sobre temes polítics i ètics, en els quals va advocar pel creiximent dels valors espirituals, que va definir com els valors expressius d'un anhel per un estat de major consciència en cada individu, dins d'un context més ampli: la personalitat d'una comunitat.

Drets cinematogràfics

[editar | editar còdic]

El productor i director de cine George Pal va comprar els drets de Odd John i en 1966 la revista Castle of Frankenstein] va informar de que David McCallum interpretaria el paper principal.[17]

En 2017 es va estrenar una adaptació multimèdia de Els últims i els primers hòmens del compositor islandés Jóhann Jóhannsson, nominat a l'Óscar, que conta en la narració de Tilda Swinton i una partitura en directe interpretada per la Filharmònica de la BBC.[18]

En 2019, Justin McDonald i Kate Hodgson varen escriure, varen produir i varen protagonisar una adaptació al curtmetrage de «Un mac modern», de Stapledon. Dirigida per Mark Heller, la película també va contar en la veu de Brian Cox. Va ser la primera adaptació d'acció real d'una obra lliterària de Stapledon.

Obres de la seua autoria

[editar | editar còdic]
  • Últims i primers hòmens: una història del futur propenc i lluntà (Last and First Men: A Story of the Near and Far Future, 1930)
  • In London (1932)
  • Juan Rar (Odd John: A Story Between Jest and Earnest, 1935)
  • Hacedor d'estreles (Star Maker, 1937)
  • Darkness and the Light (1942)
  • Old Man in New World (1944)
  • Siri (Sirius, 1944)
  • Death into Life (1946)
  • The Flames: A Fantasy (1947)
  • A Man Divided (1950)
  • Far Future Calling: Uncollected Science Fiction and Fantasies of Olaf Stapledon (1979)
  • Nebula Maker (1976)

No ficció

[editar | editar còdic]
  • A Modern Theory of Ethics: A study of the Relations of Ethics and Psychology (1929)
  • Waking World (1934)
  • Saints and Revolutionaries (1939)
  • New Hope for Britain (1939)
  • Philosophy and Living, 2 volumes (1939)
  • Beyond the "Isms" (1942)
  • Seven Pillars of Peace (1944)
  • Youth and Tomorrow (1946)
  • The Opening of the Eyes (1954)

Poesia

[editar | editar còdic]
  • Latter-Day Psalms (1914)

Llibres Traduïts a l'espanyol

[editar | editar còdic]
  • Últims i primers hòmens (Last and First Men, 1930), Barcelona: Edicions Minotaure, 2003. ISBN 84-450-7325-7.
  • Hacedor d'Estreles (Starmaker, 1937), Barcelona: Edicions Minotaure, 2003. ISBN 84-450-7445-8
  • Juan Rar (Odd John, 1935), Barcelona: Edicions Minotaure, 2003. ISBN 84-350-7448-2: Juan rar (model del Übermensch de Nietzsche) és un individu d'una inteligència extraordinària que sospita que la seua existència té una finalitat en el món.
  • Siri (Sirius, 1944), Barcelona: Edicions Minotaure, 2003. ISBN 84-450-7461-X: Siri és un gos que ha segut somés a l'experimentació i conseguit una inteligència superlativa i desenrollat una ètica reflexiva. Deu viure en un món en que el rebuig sempre està present perque se sent un estranger entre els hòmens i els animals.
  • Criatures de fòc (The Flames, 1947). Buenos Aires, Llibres del Cosmonauta, 2022. ISBN 978-987-26571-7-8

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Andy Sawyer, "[William] Olaf Stapledon (1886-1950)", in Bould, Mark, et al, eds. Fifty Key Figures in Science Fiction. New York: Routledge, 2010. (pp. 205–210) ISBN 1135285349.
  2. ↑ 2,0 2,1 John Kinnaird, "Stapledon,(William) Olaf" in Curtis C. Smith, Twentieth-Century Science-Fiction Writers. Chicago, St. James, 1986. ISBN 0912289279 (pp. 693–6).
  3. ↑ Kinnaird, John. Olaf Stapledon. Borgo Press, 1986. ISBN 978-0-916732-55-4
  4. ↑ Calendari de l'Universitat d'Oxford, 1915, p. 182
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vincent Geoghegan,"Olaf Stapledon:Religious but not a Christian" in Socialism and religion : roads to common wealth.London: Routledge, 2011. ISBN 9780415668286 (pp. 85–108).
  6. ↑ «Olaf Stapledon». J. L. Campbell Sr., en I. F. Bleiler, ed.Science Fiction Writers. Nova York: Scribners, 1982. pp. 91-100. ISBN 978-0-684-16740-4
  7. ↑ Andrea Bosco,Federal Union and the origins of the 'Churchill proposal' : the federalist debat in the United Kingdom from Munich to the fall of France, 1938-1940 Londres : Lothian Foundation Press, 1992. {{IS{BN|1872210198}} (p. 50)
  8. ↑ Olaf Stapledon: Speaking for the Future, Syracuse University Press, p. 306.
  9. ↑ El moment del «escrutini», Vers.
  10. ↑ "No soc marxiste, pero he deprés molt dels marxistes, i no soc antimarxista.... El marxisme i el cristianisme sorgixen de la mateixa experiència emocional, pero cada u a la seua manera malinterpreta, falsifica», citat en Geoghegan, Vincent, “”Socialism and Religion: Camins cap a la riquea comuna.
  11. ↑ Socialisme i religió: Roads to Common Wealth, Taylor & Francis, p. 209.
  12. ↑ Clarke, Arthur C. (1983). El centinela, Berkley Books, pp. 3-4. ISBN 0-425-09389-1.
  13. ↑ «Cheshire Now - Caldy Hill».
  14. ↑ Stapledon, Olaf (1976). Hacedor d'estreles, Buenos Aires: Minotaure.
  15. ↑ Olaf Stapledon. «La gran certea».
  16. ↑ Liel Leibovitz. «Star Men».
  17. ↑ «Artícul: «L'home de M.O.N.S.T.I.R.» El castell de Frankenstein, volum 2, nº 4 (1966)». David McCallum Fans Online.
  18. ↑ «Artícul: «Els últims i els primers hòmens» (2017)». Manchester International Festival.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Olaf_Stapledon&oldid=611377»