Anar al contingut

Trayectòria circunlunar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
La trayectòria que va seguir Apolo 13
Croquis d'una trayectòria circumlunar de tornada lliure (no a escala).

Una trayectòria circunlunar, trayectòria translunar o de tornada lliure llunar, és un tipo de trayectòria de tornada lliure que pren una nau espacial de la Terra, al voltant del costat lluntà de la Lluna, i de tornada a la Terra usant solament la gravetat una volta que s'establix la trayectòria inicial.

Història

[editar | editar còdic]

La primera nau espacial per a volar una trayectòria circumlunar va ser Lluna 3. Les trayectòries circumlunares també varen ser utilisades per les missions d'Apolo abans de l'inserció llunar de l'òrbita, per a proporcionar una tornada lliure a la terra en cas d'un mal funcionament del sistema de propulsió en el camí a la Lluna. Açò es va usar en la missió Apolo 13, quan un trencament del tanc d'oxigen 2 va requerir retornar a la Terra sense disparar el motor del Mòdul de Servici, encara que per a mantindre esta trayectòria varen ser requerits una série de correccions de curs usant el motor de descens del Mòdul Llunar.[1]

També es varen propondre vàries missions tripulades per a conduir intencionalment vols aéreus circunlunares, incloent el programa soviètic Soyuz 7K-L1 o Zond, i vàries propostes d'Estats Units, incloent Gemini-Centaur i una proposta d'Apolo primerenca[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Apollo 13 on Free Return Trajectory». Spaceflight Now. Consultat el 30 de juny de 2009.
  2. «Manned Circumlunar». Encyclopedia Astronautica. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2015. Consultat el 11 de febrer de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]