Anar al contingut

STP-2

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

STP-2 (abreviatura per a Space Test Program 2) va ser una missió espacial planificada de la Força Aérea dels Estats Units, NASA i SpaceX. Va tindre lloc el 25 de juny de 2019 i va incloure el llançament de 24 satèlits en una eixida Falcon Heavy. Els satèlits devien suspendre's en tres nivells diferents. Açò ho convertix en el vol més complex per a SpaceX fins al moment. La missió es va completar exitosamente.

Tres dels satèlits, LEO/StangSat i Armadillo, també estaven inclosos en la llista de la NASA en el nom de missió ELaNa XV (abreviatura de "Educational Launch of Nanosatellites XV" en anglés o "Llançament de nanosatélites per a l'educació XV" en espanyol).[1]

Antecedents i preparació

El Programa de Proves Espacials (STP) és un servici intern de l'eixèrcit dels EE. UU. per al transport de satèlits d'investigació i desenroll a l'espai. Va ser creat en la década de 1960 i està organisat pel Departament de Defensa dels Estats Units. La Força Aérea dels Estats Units és responsable d'eixecutar els llançaments, que a la seua volta otorga subcontractes a les companyies espacials.[2]

10 d'abril de 2019, aterrisage dels dos motors espacials de Falcon Heavy que es reutilisaran per a STP-2.

SpaceX es va adjudicar el contracte per al llançament de la STP-2 en 2012. El primer vol del Falcon Heavy va ser planejat per a 2013 o 2014, la STP-2 deuria seguir a mitan de 2015. No obstant, per les dificultats en el desenroll de l'eixida i les dos explosions de Falcon 9, abdós dates varen canviar vàries voltes i durant anys.[3][4] Els satèlits transportats són a voltes inclús més vells; per eixemple, l'experiment TEPCE es va desenrollar al voltant de 2010 i deuria començar en 2012.[5][6]


En l'exitosa missió de STP-2, el Falcon Heavy calificaria per al llançament de càrregues militars i d'inteligència més importants. Ademés, STP-2 és un primer pas per a obtindre el permís de volar este tipo de missions en motors espacials reutilisats.[7] És la primera missió espacial militar en utilisar motors espacials reutilisats: mentres es va reconstruir la primera etapa de l'eixida (número de série B1057), els dos motors laterals (# B1052 i B1053) ya varen realisar el seu primer vol en Arabsat 6A.[8]

Missió

De la mateixa manera que les dos primeres mostres de Falcon Heavy, la càrrega STP-2 també es va llançar en una configuració reutilisable. El resultat és inicialment el mateix procés, en un doble aterrisage dels motors laterals en les zones d'aterrisage de Cap Canyaveral 1 i 2 i el següent aterrisage en la mar en la primera etapa en la plataforma marítima "Of Course I Still Love You" de SpaceX.[9] Per a esta missió, els motors laterals varen aterrisar correctament, pero l'eixida principal va tindre problemes i va explotar en aplegar a la plataforma marítima.

Despuix d'alcançar la primera òrbita de destí i apagar el motor de la segona etapa, l'experiment Oculus-ASR (70kg) deu ser descobert per primera volta. A açò li seguixen els parells de nanosatélites E-TBEx A i B, LEO i StangSat, PSat 2 i Bricsat 2, i TEPCE 1 i TEPCE 2. Després, el motor deu encendre's per segona volta i dur la plataforma de l'eixida en els atres satèlits a una òrbita superior. Prox-1, NPSat1, OTB 1 i GPIM i sis satèlits Formosat deObservación de la Terra Còsmica seran expulsats seguidament. A açò li seguix una fase d'acceleració final en una òrbita terrestre mija elíptica. Allí, el sistema DSX (600kg) va a separar-se aproximadament tres hores despuix de l'inici de la missió.[9][10]

Despuix d'una fase de tres hores sense energia, els residus de combustible finalment es descarreguen i la segona etapa s'apagarà.[9]

Càrrega útil

Càrrega útil de STP-2 en adaptador, en el mig dels satèlits Formosat/Cosmic, per damunt de DSX.

Segons el lloc web de SpaceX, la càrrega útil de la missió STP-2 consistix en 23 satèlits. 20 d'ells s'enumeren individualment:[9] 


DSX (Demostració i Experiments de Ciència - en anglés: "Demonstration & Science Experiments"), una plataforma experimental de la palesa nortamericana de la Força Aérea en 13 experiments diferents. Estudiarà les condicions ambientals en altituts de 6.000 a 12.000 km, és dir, en l'àrea entre les dos zones principals del cinturó de radiació de Van Allen. La Força Aérea vol obtindre informació sobre la possible operació de satèlits militars en esta regió que posseïx prou radiació.[11] 

E-TBEx (Experiment de baliza en tàndem millorat - en anglés: "Enhanced Tandem Beacon Experiment"), és un experiment de la NASA que té com a objectiu medir l'influència variable de l'ionosfera en les senyals de radi i, per lo tant, contribuir a la comprensió del clima espacial. Ademés de dos satèlits dedicats, inclou transmissors a bordo dels sis satèlits i receptors Formosat 7/Cosmic 2 en cinc illes del Pacífic.[12][13][14] 

Formosat-7/Cosmic-2 (Sistema d'observació de constelacions per a meteorologia, ionosfera i clima. - en anglés: "Constellation Observing System for Meteorology, Ionosphere, and Climate"), una constelació de sis satèlits meteorològics de l'Agència Espacial de Taiwan i l'Agència Meteorològica dels Estats Units.[15]



GPIM (Missió d'infusió de propelente verda. - en anglés: "Green Propellant Infusion Mission"), és un satèlit de la NASA utilisat per a provar un combustible a pur de nitrat de hidroxilamonio desenrollat per la Força Aérea. Este compost químic és una alternativa potencial a l'hidracina altament tòxica. El satèlit portarà a terme experiments adicionals per a observar el clima espacial i per a provar la navegació GPS en òrbites terrestres baixes.[16][17][18]

LEO (Llançament d'Observador d'Entorn. - en anglés: "Launch Environment Observer") i StangSat, dos Cubesats creats per estudiants per a medir la vibració i la temperatura durant els llançaments d'eixides, ademés de poder compartir senyes a través de Wi-Fi.[9]

Lightsail 2, un demostrador de Vela Solar de la Societat Planetària. Estarà a bordo del satèlit Prox-1 durant el llançament i serà expulsat una semana despuix.[19] 

NPSat1 (Naval Postgraduate School Satellite 1), una compilació d'experiments en tres objectius de missió: observació del clima espacial en l'ionosfera, proves de l'idoneïtat de components estàndar de baix cost en condicions espacials i el funcionament d'un satèlit en fins didàctics.[20]
Erro al crear miniatura:
El rellonge atòmic de l'espai profunt a brode de el OTB-1 
Oculus-ASR, és un satèlit construït per estudiants de l'Universitat Tecnològica de Míchigan en colaboració en la Força Aérea dels EE. UU. Està equipat en reflectores per a calibrar un telescopi d'observació satelital terrestre.[21] 



OTB-1 (Orbital Test Bed 1), és una plataforma experimental de General Atomics i SSTL-US. Realisa experiments per a provar vàries tecnologies en òrbita espacial o terrestre, inclós "El rellonge atòmic de l'espai profunt" (Deep Space Atomic Clock) de la NASA i mòduls electrònics i solars.[22] 

Prox-1, és un experiment, encara sense completar, de l'Institut de Tecnologia de Geòrgia. El pla era llançar el satèlit Lightsail 2, acostar-se a ell i observar-ho. Per problemes de desenroll de software, la segona part de la missió va ser abandonada; Prox-1 és solament per al transport de Lightsail.[23] 

PSat-2, és un satèlit experimental de radi de l'Acadèmia Naval dels Estats Units.[24]
Erro al crear miniatura:
TEPCE en condicions per al seu transport

TEPCE (Experiment de la propulsió de CubeSat de Tether - en anglés: "Tether Electrodynamics Propulsion CubeSat Experiment"), són un parell de satèlits del Laboratori d'Investigació Naval dels EE. UU., que provaran els canvis en la pista utilisant Space Tether. Entre els satèlits s'estén una cordonera eléctricamente conductor d'1 km de llarc; les corrents elèctriques a través del cable deurien permetre la navegació en el camp magnètic de la terra.[25]


Ademés, se sap que els següents satèlits començaran les seues operacions en STP-2: 

Armadillo (Actituts relacionades en maniobres i instruments d'enrunes en òrbita baixa (L). - en anglés: "Attitude Related Maneuvers And Debris Instrument in Low (L) Orbit"), és un satèlit d'ensenyança i investigació de l'Universitat de Texas en Austin i l'Universitat de Baylor. En els seus dos instruments principals, deu investigar, per un costat, les millors partícules de rebujos espacials i, per un atre costat, l'atmòsfera de la Terra.[26][27] 



Bricsat-2, junt en PSat-2, és un atre satèlit experimental de radi de l'Acadèmia Naval dels Estats Units. També provarà una unitat fina en motors d'arc tèrmic miniaturizados.[28][29] 

FalconSat-7, és un telescopi solar experimental de l'Acadèmia de la Força Aérea dels Estats Units.[30][31]

Referències

  1. ↑ «Upcoming ELaNa CubeSat Launches». NASA. Consultat el 23 d'abril de 2019.
  2. ↑ (1984) Space Test Program (STP) Management (en en), Washington, D.C..
  3. ↑ Stephen Clark. «Rideshare mission for U.S. military confirmed as second Falcon Heavy launch». Spaceflight Now. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  4. ↑ Stephen Clark. «Launch Schedule». Spaceflight Now. Consultat el 13 d'abril de 2019.
  5. ↑ Donna McKinney. «NRL's TEPCE Spacecraft Undergoes Successful Deployment Test». U.S. Naval Research Laboratory. Consultat el 24 d'abril de 2019.
  6. ↑ Sven Bilén. «Space tethers». Aerospace America. Consultat el 24 d'abril de 2019.
  7. ↑ Sandra Erwin. «Falcon Heavy’s first commercial launch to pave the way for reusable rockets in national security missions». Spacenews. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  8. ↑ Michael Baylor. «Falcon Heavy and Starlink headline SpaceX’s upcoming manifest». NASASpaceflight. Consultat el 6 de març de 2019.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «STP-2 Mission». SpaceX. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2019. Consultat el 16 d'abril de 2019.
  10. ↑ «STP-2 Animation» (Video). Youtube. SpaceX. Consultat el 21 d'abril de 2019.
  11. ↑ «DSX (Demonstration and Science Experiments) in MEO». eoPortal. ESA. Consultat el 20 d'abril de 2019.
  12. ↑ Plantilla:Internetquelle
  13. ↑ Plantilla:Internetquelle
  14. ↑ Plantilla:Internetquelle
  15. ↑ Plantilla:Internetquelle
  16. ↑ Plantilla:Internetquelle
  17. ↑ Plantilla:Internetquelle
  18. ↑ Plantilla:Internetquelle
  19. ↑ Plantilla:Internetquelle
  20. ↑ Plantilla:Internetquelle
  21. ↑ Plantilla:Internetquelle
  22. ↑ Plantilla:Internetquelle
  23. ↑ Plantilla:Internetquelle
  24. ↑ Plantilla:Internetquelle
  25. ↑ Plantilla:Internetquelle
  26. ↑ Plantilla:Internetquelle
  27. ↑ Plantilla:Internetquelle
  28. ↑ Plantilla:Internetquelle
  29. ↑ Plantilla:Internetquelle
  30. ↑ Plantilla:Internetquelle
  31. ↑ Plantilla:Internetquelle

Enllaços externs

Missió STP-2, SpaceX


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=STP-2&oldid=1363037»