Anar al contingut

CubeSat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ncube-2, un CubeSat Noruec

CubeSat és un estàndart de disseny de nanosatélites, l'estructura del qual és escalable en gavetes de 10 cm d'aresta i massa inferior a 1,33 kg.[1]

El començ del proyecte data de 1999, quan la Califòrnia Polytechnic State University (Calç Poly) i la Universitat de Stanford varen desenrollar les especificacions del CubeSat per a ajudar a universitats al voltant del món a realisar proyectes de ciència espacial. Encara quan la major part del desenroll i llançaments d'este tipo de satèlits prové d'entorns acadèmics, existixen vàries companyies que es dediquen al desenroll d'estos satèlits, principalment, Clyde Space i Pumpkin, Inc., aixina com empreses de major envergadura com Boeing. En Espanya, en l'actualitat, la companyia denominada PLD Space està desenrollant llançadors barats especialisats en nanosatélites.[2] Este format de satèlit és popular entre radioaficionados.

Disseny

Científic sostenint un chassis de CubeSat

Les especificacions CubeSat busquen complir varis objectius específics. La simplificació de l'estructura del satèlit permet el disseny i manufactura d'un satèlit funcional de baix cost. La encapsulación dellançador i l'interfaç de la càrrega útil reduïxen problemes burocràtics i prohibicions, que es donaven durant l'acort dellançador i el desenrollador. L'unificació de càrregues útils i llançadores permet un ràpit intercanvi de càrregues útils i l'integració a oportunitats de llançament repentines. El terme "CubeSat" és falcat per a denotar nanosatélites que s'adherixen als estàndarts descrits en el document d'especificacions de CubeSats. Calç Poly va publicar l'estàndart en un esforç liderat pel professor Robert Twiggs, en conjunt en professor Jordi Puig-Suari.[3] Més recentment, Bob Twiggs, del Departament d'Aeronàutica i Astronáutica de l'universitat de Stanford, actualment membre de la facultat de Ciència Espacial en l'universitat Morehead State, de Kentucky, ha contribuït intensament a la comunitat CubeSat.[4] Els seus esforços s'han enfocat en CubeSats d'institucions educatives. Estes especificacions no apliquen a atres nanosatélites de forma cúbica, com el "MEPSI", de la NASA, poc més gran que un CubeSat. En el 2004, en el seu relativament chicotet tamany, els CubeSats podien ser construïts i llançats per un estimat entre $65.000 i $80.000.[3] Este baix cost, molt menor que el de llançaments convencionals, ha convertit al CubeSat en una opció viable per a escoles i universitats al voltant del món. Per açò, un gran número d'universitats, companyies i organisacions governamentals al voltant del món estan desenrollant CubeSats — entre 40 i 50 universitats en 2004, va reportar Calç Poly.[3]

El disseny més simple consta d'una gaveta de 10 cm d'aresta, denominat Cubesat "1O", o CubeSat "1 Unitat". Els CubeSats són escalables, en increments d'una o mija unitat. També han segut construïts i llançats CubeSats de "2O" (20×10×10 cm) i de "3O" (30×10×10 cm). En anys anteriors, plataformes de llançament de majors dimensions han segut propostes, per a estendre les capacitats dels CubeSats més allà d'aplicacions acadèmiques i de validació tecnològica, apuntant a experiments més complexos. Degut a que la secció més usual d'un CubeSat medix 10 cm² d'àrea, independentment de la seua llongitut, tots poden ser llançats utilisant un método comú de desplegament. Aixina, estos són llançats i desplegats des d'un mecanisme cridat Poly-PicoSatellite Orbital Deployer (P-POD), també dissenyat i construït per Calç Poly.[5] Els P-PODs es monten en un vehícul de llançament i duen a òrbita als CubeSats en el seu interior, desplegant-els quan la senyal és enviada des del vehícul de llançament. Els CubeSats són una forma cost-efectiva d'enviar una càrrega útil a òrbita.[3] Gran part dels CubeSats duen un o dos instruments científics de mida com la seua càrrega útil primària.

Història

CubeSat de 1O en components de Clyde Space

El disseny referencial del CubeSat va ser propost en 1999 pel professor Jordi Puig-Suari de la Califòrnia Polytechnich State University i el professor Robert 'Bob' Twiggs de Stanford.[6] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 159  L'objectiu era permetre a estudiants graduats el dissenyar, construir, provar i operar un satèlit en l'espai en capacitats similars al del primer satèlit, Sputnik. El CubeSat no buscava ser convertit en un estàndart; més be, es va convertir en un estàndart en el pas del temps. Els primers CubeSats es varen llançar en juny de 2003, en un Rockot rus i, al 2008, aproximadament 75 CubeSat s'havien colocat en òrbita. La necessitat d'un satèlit d'eixe tamany es va tornar visible en 1998, com a resultat d'un treball realisat en l'universitat de Stanford i la seua facultat de desenroll de sistemes espacials. En ella, els estudiants havien estat treballant en el microsatélite OPAL (Orbiting Picosatellite Automated Launcher) des de 1995. La missió del OPAL era desplegar un picosatélite i va derivar en un sistema de desplegament que era terriblement complex i tenia èxit intermitentemente. En retarts acumulats en el proyecte, el professor Twiggs va buscar el respal de DARPA, que va resultar en el redisseny del mecanisme de llançament a una placa que espentava els satèlits en un resort, i que els mantenia en el seu lloc a través d'una porta rebatible.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 151–157  Archiu:Nayif 1 (FUNcube 5) recording 2017 02 20T20 51 02Z 1459739kHz.ogg Desijant disminuir el cicle de desenroll que varen experimentar en el OPAL i inspirat pels picosatélites que el OPAL duya, el professor Twiggs va buscar trobar la relació ideal entre tamany i dificultat de desenroll. Els picosatélites en el OPAL eren de 10,1 x 7,6 x 2,5 cm, un tamany que no permetia colocar celes solars en tota l'àrea del satèlit, un requeriment per a un satèlit que girava en òrbita. Inspirat per una caixa de plàstic de 4 polzades usada per a mostrar joguets en tendes, Twiggs va encorajar la gaveta de 10 centímetros d'aresta com una pauta per al nou, encara per nomenar, disseny de satèlit cúbic. Un nou model de llançadora desenrollada per al nou satèlit es va inspirar en aquella dissenyada per al OPAL. Twiggs va presentar l'idea a Puig-Suari en l'estiu de 1999 i despuix en la conferència de Science, Technology, and Space Applications Program (JUSTSAP) de Japó-Estats Units en novembre de 1999.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 157–159 

Vore també

Referències

  1. ↑ «CubeSat Design Specification Rev. 12». Califòrnia State Polytechnic University. Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2012. Consultat el 11 de març de 2014.
  2. ↑ «PLD Space: llançant satèlits des d'Espanya» (en espanyol). Naukas. Consultat el 16 d'octubre de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Leonard David. «Cubesats: Tiny Spacecraft, Huge Payoffs». Space. com. Consultat el 7 de decembre de 2008.
  4. ↑ Rob Goldsmith. «Satellite pioneer joins Morehead State's space science faculty». Space Fellowship. Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2010.
  5. ↑ «Educational Payload on the Vega Maiden Flight – Call For CubeSat Proposals». European Space Agency. Consultat el 7 de decembre de 2008.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Helvajian2008, Henry (2008). Small Satellites: Past, Present, and Future (en anglés), El Segon, Calif.: Aerospace Press. ISBN 978-1-884989-22-3.

Enllaços externs

CubeSat satellites en Wikimedia Commons.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=CubeSat&oldid=1582133»