Cygnus (nau espacial)
La Cygnus és una nau espacial de suministraments no tripulada desenrollada per Orbital Sciences Corporation com a part del programa Servici Comercial d'Abastiment dins de programa Commercial Orbital Transportation Services (COTS) de la NASA. En 2014 Orbital Sciences Corporation es va fusionar en l'empresa Thales Alenia Space i pas a cridar-se Orbital ATK. En 2018 esta nova empresa va ser absorbida per Northrop Grumman[1] passant-se a cridar Northrop Grumman Innovation Systems i assumint el contracte CRS que tenia en la NASA
Desenroll
Està dissenyada per a transportar suministraments a l'Estació Espacial Internacional (ISS) despuix del fi del programa del transbordador espacial nortamericà en 2011. Des d'agost de 2000, les missions de suministrament no tripulades a la ISS s'han realisat regularment en naus Progress russes, aixina com cinc vols del ATV europeu de l'ESA, que va ser retirat en 2014, i un total de nou vols del vehícul de transferència H-II japonés de la JAXA. Deste l'any 2011 la NASA realisa les seues missions de suministraments a la ISS en les naus Cygnus i Dragon desenrollades per mig del programa CRS en un total de vint vols de la càpsula Dragon i atres 10 vols de la Cygnus en la primera fase del programa. Actualment des de 2019 s'està realisant la segona fase del programa CRS-2 i a finals de 2021 du un total de quatre vols de Càpsula Dragon 2 Càrrec de SpaceX i sis vols en les càpsules Cygnus, i encara té pendent la seua primera missió la nau Dream Chaser de Serra Nevada. En el desenroll d'estes naus de càrrega la NASA buscava aumentar la seua colaboració en l'aviació comercial interna i l'indústria aeronàutica.[2]
Missions
Estava previst realisar el primer llançament en decembre de 2010, a bordo d'una eixida Antares (anteriorment cridat Taurus II).[3][4] Despuix de postergar-se, en febrer de 2013, es va anunciar que la primera missió d'una càpsula Cygnus no es portaria a terme fins a juny de 2013.[5] Despuix de retardar-se de nou, la nau va ser llançada cap a la ISS en setembre de 2013,[6] seguida d'una nova càpsula en giner de 2014.[7] En total varen ser llançades quatre missions Cygnus per Orbital Sciences Corporation abans de la seua fusió en Thales Alenia Space, fins a la missió Cygnus CRS-3. La nit del dimarts 28 d'octubre de 2014 (a les 22:23 aproximadament, hora local), durant el seu llançament a bordo de l'eixida Antares, la càpsula espacial Cygnus CRS-3 va explotar, a pocs segons de haver iniciat l'envolament.[8][9]
A partir de la missió OA-4 (CRS-4), la nomenclatura de les naus canvie de Orb-X per OA-X, per la creació de la nova empresa Orbital ATK, dita nomenclatura es va mantindre fins a 2018 en la 10.ª missió OA-9 (CRS-9), moment en que l'empresa va ser absorbida per Northrop Grumman i la nomenclatura va tornar a canviar a NG-X, que es manté fins a l'actualitat.
La missió Cygnus CRS OA-8, la qual va dur suministraments a l'Estació Espacial Internacional el 12 de novembre de 2017.[10]
A finals de 2021 s'han realisat un total de 17 missions d'abastiment en la nau Cygnus, sent l'última la missió Cygnus NG-16 de setembre de 2021 a novembre de 2021. En 2022 s'esperen 3 vols de suministraments d'esta nau a l'ISS.
El 2 d'agost de 2023 a les 0:31 UTC (6:31 PM hora local de Mèxic de l'1 d'agost) desapegue la missió de reabastiment Cygnus NG-19 a a bordo del Antares (eixida) 230+ sent est el seu últim vol. Despuix del retir del Antares (eixida) 230+ de Northrop Grumman, les pròximes missions Cygnus utilisaren el Falcon 9 de SpaceX. Les següents missions utilisaren l'eixida Antares 300 de pròxima generació. La pròxima missió del Cygnus la qual serà la NG-20 es té prevista per al 29 de giner de 2024 a bordo del Falcon 9.
| # | Missió | Càrrega | Variant | Data de llançament | Data de terme de la missió | Eixida | Pes de la càrrega | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Cygnus Orb-D1 G. David Low |
Cygnus 1 Vol de prova de l'Orbital Sciences COTS |
Estàndar | 18 de setembre de 2013 | 23 d'octubre de 2013 | Antares 110 | 700 kg | Èxit | [11][12] |
| Primera missió realisada en una nau Cygnus, primera Cygnus acoplada a la ISS, segon llançament d'una eixida Antares. L'acoplament en l'estació va ser retardat despuix d'un intent fallanc per problemes tècnics en el GPS, pero una semana despuix es va tornar a intentar esta volta en èxit.[13] | |||||||||
| 2 | Orb-1 (CRS-1) C. Gordon Fullerton |
Orbital-1 | Estàndar | 9 de giner de 2014 | 19 de febrer de 2014 | Antares 120 | 1,260 kg | Èxit | [14][15] |
| Primera missió Cygnus del Servici Comercial d'Abastiment (CRS per les seues sigles en anglés, primer llançament d'un Antares usant l'etapa superior Castor 30B. | |||||||||
| 3 | Orb-2 (CRS-2) Janice E. Voss |
Vol 2 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Estàndar | 13 de juliol de 2014 | 17 d'agost de 2014 | Antares 120 | 1,494 kg | Èxit | [16][17] |
| Segona missió Cygnus del Servici Comercial d'Abastiment (CRS). | |||||||||
| 4 | Orb-3 (CRS-3) Deke Slayton |
Vol 3 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Estàndar | 28 d'octubre de 2014 | Antares 130 | 2,215 kg | Fallo lzto | [5][18][19] | |
| Primera eixida Antares en usar l'etapa superior Castor 30XL, va ser retardat per un pot en la zona de seguritat del llançament. El segon intent d'envolament va sofrir una anomalia catastròfica que va resultar en l'explosió de l'eixida als 15 segons. La càrrega incloïa menjar, medicaments, parts per a experiments i un satèlit per a proves de vol, el Arkyd-3, de Planetary Resources. | |||||||||
| 5 | OA-4 (CRS-4) Deke Slayton II |
Vole 4 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Millorada | 6 de decembre de 2015 | 20 de febrer de 2016 | Atles V 401 | 3,513 kg | Èxit | [20][21][22] |
| Primera missió utilisant la Cygnus millorada; Orbital Sciences va contractar a l'United Launch Alliance (ULA) per a que la nau anara trnsportada en una eixida Atles V des de l'Estació de la Força Aérea de Cap Canyaveral. | |||||||||
| 6 | OA-6 (CRS-6) Rick Husband |
Vol 6 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Millorada | 23 de març de 2016 | 22 de juny de 2016 | Atles V 401 | 3,519 kg | Èxit | [23][24] |
| Segona missió realisada en una eixida Atles V. Orbital Sciences va firmar un contracte en la ULA per a realisar un tercer llançament a bordo d'un Atles V si aplegava a ser necessari. | |||||||||
| 7 | OA-5 (CRS-5) Alan Poindexter |
Vol 5 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Millorada | 17 d'octubre de 2016 | 27 de novembre de 2016 | Antares 230 | 2,342 kg | Èxit | [25][26] |
| L'eixida Antares 230 va desapegar a les 7:45 p. m. ET, el 17 d'octubre. L'acoplament en la ISS es va registrar a les 10:53 a. m. ET del 23 d'octubre. | |||||||||
| 8 | OA-7 (CRS-7) John Glenn |
Vol 7 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Millorada | 18 d'abril de 2017 | 11 de juny de 2017 | Atles V 401 | 3,376 kg | Èxit | [24][27][28] |
| 9 | OA-8 (CRS-8) Gene Cernan |
Vol 8 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Millorada | 12 de novembre de 2017 | 18 de decembre de 2017 | Antares 230 | 3,338 kg | Èxit | [10][29] |
| 10 | OA-9 (CRS-9) James R. Thompson Jr. |
Vol 9 delServici Comercial d'Abastiment (CRS) de l'Orbital Sciences | Millorada | 21 de maig de 2018 | 30 de juliol de 2018 | Antares 230 | 3,350 kg | Èxit | [30][31][32] |
| 11 | NG-10 (CRS-10) John Young |
Vol 10 delServici Comercial d'Abastiment (CRS) del Northrop Grumman | Millorada | 17 de novembre de 2018 | 8 de febrer de 2019 | Antares 230 | 3,350 kg | Èxit | [33][34] |
| 12 | NG-11 (CRS-11) Roger Chaffee |
Vol 11 delServici Comercial d'Abastiment (CRS) de Northrop Grumman | Millorada | 17 d'abril de 2019 | 6 d'agost de 2019 | Antares 230 | 3,436 kg | Èxit | |
| 13 | NG-12 (CRS-12) S.S.Alan Bean |
Vol 12 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 2 de novembre de 2019 | 31 de giner de 2020 | Antares 230+ | 3,729 kg | Èxit | |
| 14 | NG-13 (CRS-13) S.S.Robert Lawrence Jr |
Vol 13 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 15 de febrer de 2020 | 11 de maig de 2020 | Antares 230+ | 3,633 kg | Èxit | |
| 15 | NG-14 (CRS-14) S.S.Kalpana Chawla |
Vol 14 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 3 d'octubre de 2020 | 6 de giner de 2021 | Antares 230+ | 3,458 kg | Èxit | |
| 16 | NG-15 (CRS-15) S.S.Katherine Johnson |
Vol 15 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 20 de febrer de 2021 | 29 de juny de 2021 | Antares 230+ | 3,800 kg | Èxit | |
| 17 | NG-16 (CRS-16) S.S.Ellison Onizuka |
Vol 16 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 10 d'agost de 2021 | 20 de novembre de 2021 | Antares 230+ | 3,723 kg | Èxit | |
| 18 | NG-17 (CRS-17) S.S.Piers Sellers |
Vol 17 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 19 de febrer de 2022 | 29 de juny de 2022 | Antares 230+ | TBD kg | Èxit | |
| 19 | NG-18 (CRS-18) S.S.Sally Ride |
Vol 18 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 7 de novembre de 2022 | 22 d'abril de 2023 | Antares 230+ | TBD kg | Èxit | |
| 20 | NG-19 (CRS-19) S.S.Llorer Clark |
Vol 19 del Servici Comercial d'Abastiment (CRS-2) de Northrop Grumman | Millorada | 2 d'agost de 2023 | acoplada | Antares 230+ | TBD kg | Acoplada a l'ISS | [35] |
Referències
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de juliol de 2018.
- ↑ «NASA Taps SpaceX, Orbital Sciences to Haul Carregue to Space Station». Space.com. Consultat el 1 de març de 2011.
- ↑ «Space Act Agreement with NASA and Orbital for COTS». NASA. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2013. Consultat el 30 de març de 2012.
- ↑ «Orbital Sciences To Build Taurus II». AviationWeek.com. Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2011. Consultat el 1 de març de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 «Worldwide launch schedule». spaceflightnow.com. Consultat el 12 de febrer de 2013.
- ↑ El segon carguero privat s'acopla a l'Estació Espacial, diari El Món, 30 d'octubre de 2013.
- ↑ La càpsula d'abastiment Cygnus ya està atracada en l'Estació Espacial Internacional, diari El Món, 12 de giner de 2014.
- ↑ Carguero nortamericà Cygnus explota en desapegar des de la base espacial Wallops
- ↑ Private Orbital Sciences Rocket Explodes During Launch, NASA Càrrec Lost
- ↑ 10,0 10,1 «OA-8 Mission Page». www.orbitalatk.com. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Spaceflight Now | Cygnus Mission Report | Cygnus carregue manifest». spaceflightnow.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Spaceflight Now | Cygnus Mission Report | Mission Status Center». spaceflightnow.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Orbital’s Cygnus successfully berthed on the ISS | NASASpaceFlight.com» (en en-us). www.nasaspaceflight.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Atles 5 rocket to launch space station carregue delivery missió in March – Spaceflight Now» (en en-us). spaceflightnow.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Spaceflight Now | Cygnus Mission Report | Mission Status Center». spaceflightnow.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ NASA. «Orbital-2 Mission to the International Space Station: Mija Press Kit» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ «Cygnus Orb-2 Mission Overview». Spaceflight101. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Post mortem for CRS-3 Antares notes turbopump failure | NASASpaceFlight.com» (en en-us). www.nasaspaceflight.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Cygnus Orb-3 Mission Updates». Spaceflight101. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2016. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ NASA. «ORBITAL ATK CRS-4 MISSION OVERVIEW» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2017. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ «News Room». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «OA-4 Mission Page». www.orbitalatk.com. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «OA-6 Mission Page». www.orbitalatk.com. Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2016. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ 24,0 24,1 «Wayback Machine». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «OA-5 Mission Page». www.orbitalatk.com. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ Orbital ATK. «OA-5 Mission, Càrrec Delivery for the International Space Station (ISS)» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ «OA-7 Mission Page». www.orbitalatk.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ NASA. «ORBITAL ATK CRS-7 MISSION OVERVIEW» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ «Antares OA-8 Mission». www.orbitalatk.com. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «Antares rocket launch kicks off space station’s next commercial carregue delivery – Spaceflight Now» (en en-us). spaceflightnow.com. Consultat el 25 de novembre de 2018.
- ↑ «Antares rocket rolls to Virginia launch pad, liftoff delayed to Monday – Spaceflight Now» (en en-us). spaceflightnow.com. Consultat el 25 de novembre de 2018.
- ↑ «Cygnus càrrec ship released from space station, heads for estendre missió – Spaceflight Now» (en en-us). spaceflightnow.com. Consultat el 25 de novembre de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en).
- ↑ «[3]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en-US).
- ↑ «Llançament nau carrega Cygnus NG-19». actualidadaeroespacial.com.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cygnus (nave espacial)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.