Anar al contingut

Antares (eixida)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul es troba desactualisadao.
L'informació suministrada ha quedat obsoleta o és insuficient. Pots actualisar-lo usant referencies que apareguen en una publicació acreditada, com revistes especialisades, monografíes, prensa diaria o pàgines d'internet fidedignes.
Este aviso fue puesto el 3 de març de 2021.

Antares, conegut com Taurus II durant els seus primers anys de desenroll, és un sistema de llançament desechable desenrollat per Orbital Sciences Corporation (ara partix de Northrop Grumman) i l'Oficina de Disseny Yuzhnoye, per a llançar la nau espacial Cygnus a l'Estació Espacial Internacional com a part de Programa COTS (Servicis Comercials de Transport Orbital) i CRS (Servicis Comercials d'Abastiment) de la NASA. Capaç de llançar càrregues útils de més de 8,000 kg (18,000 lb) en òrbita terrestre baixa, Antares és actualment l'eixida més gran operat per Northrop Grumman. Antares es llança des del port espacial regional de l'Atlàntic Mig i va fer el seu vol inaugural el 21 d'abril de 2013.[1]

La NASA va otorgar a Orbital un Acort de la Llei de l'Espai de Servicis de Transport Orbital Comercial (COTS) en 2008 per a demostrar l'entrega de la càrrega a l'Estació Espacial Internacional. Per a estes missions COTS, Orbital pretén utilisar l'Antares per a llançar la seua nau espacial Cygnus. Ademés, l'Antares competirà per chicotetes i mijanes missions.[2] Originalment denominat com Taurus II, Orbital Sciences renombró el vehícul Antares, en honor a l'estrela del mateix nom,[3] el 12 de decembre de 2011.

Els primers quatre intents de llançament de Antares varen ser exitosos. Durant el quint llançament el 28 d'octubre de 2014, l'eixida va fallar catastróficamente i el vehícul i la càrrega útil varen ser destruïts.[4] L'error es remonta a un fallo en els motors de la primera etapa. Despuix de completar un programa de redissenye, l'eixida va tindre una exitosa tornada al vol el 17 d'octubre de 2016.

Desenrolle

El premi COTS (Servicis Comercials de Transport Orbital) de la NASA va ser per a Estats units, proporcionant 171 millons de dólars, ademés, Orbital Sciences esperava invertir $150 millons adicionals, dividits entre 130 millons de dólars per al reforç i 20 millons de dólars per a la nau espacial.[5] En 2008 es va adjudicar un contracte de Servici de reabastiment comercial d'1.9 mil millons de dólars per a 8 vols.[6] En abril de 2012, els costs de desenroll es varen estimar en 472 millons de dólars.[7]

El 10 de juny de 2008, es va anunciar que el Port Espacial Regional de l'Atlàntic Mig, anteriorment partix de l'Instalació de Vol Wallops, en Virginia, seria el lloc principal de llançament de l'eixida.[8] La plataforma de llançament 0A (LP-0A), utilisada anteriorment per a l'eixida Conestoga fallanc, es modificaria per a manejar Antares.[9] Wallops permet llançaments que alcancen l'òrbita de l'Estació Espacial Internacional en la mateixa eficàcia que els de Cap Canyaveral, Florida, mentres estan menys concorreguts.[5][10] El primer vol de Antares va llançar un simulador de masses Cygnus.[11]


El 10 de decembre de 2009, Alliant Techsystems Inc. (ATK) va provar el seu motor Castor 30 per al seu us en la segona etapa de l'eixida Antares.[12] En març de 2010, Orbital Sciences i Aerojet varen completar els dispars de prova dels motors NK-33.[13] El 22 de febrer de 2013, es va realisar en èxit una prova de fòc calent, la primera etapa completa es va erigir en la plataforma i es va mantindre pressionada mentres els motors varen disparar durant 29 segons.[11]

Disseny

Una eixida Antares ensamblado en el Centre d'Integració Horisontal.

Primera etapa

La primera etapa de Antares crema RP-1 (querosén) i oxigen líquit (LOX). Com Orbital tenia poca experiència en grans etapes líquides i propelente LOX, el núcleu de la primera etapa va ser dissenyat i fabricat en Ucrània per Yuzhnoye SDO[5] i inclou tancs de propelente, tancs de presurisació, vàlvules, sensors, llínees d'alimentació, tubos, cablejat i un atre tipo de hardware associat.[14] De la mateixa manera que el Zenit, també fabricat per Yuzhnoye, el vehícul Antares té un diàmetro de 3,9m (150 polzades) en una cofia de càrrega útil de 3,9m.[15]

Antares 100 séries

La primera etapa de la série Antares 100 va ser impulsada per dos motors Aerojet AJ26. Estos varen escomençar com a motors Kuznetsov NK-33 construïts en l'Unió Soviètica a fins dels anys 60 i principis dels 70, 43 dels quals varen ser comprats per Aerojet en els 90. Vint d'estos varen ser restaurats en motors AJ26 per a Antares.[16] Les modificacions varen incloure equipar els motors per a fer gimballing, agregar productes electrònics de EE. UU. I calificar els motors per a que funcionen el doble del temps dissenyat i per a operar al 108% del seu espente original.[17][13] Junts varen produir 3,265 kilonewtons (734,000 lbf) d'espente al nivell de la mar i 3,630 kN (816,100 lbf) al buit.[18]

Despuix de la falla catastròfica d'un AJ26 durant les proves en el Centre Espacial Stennis en maig de 2014 i la falla de llançament de Orb-3 en octubre de 2014, provablement causada per una turbobomba del motor,[19] la série 100 de Antares va ser retirada.

Antares 200 séries

Per les preocupacions sobre la corrosió, l'envelliment i el suministrament llimitat de motors AJ26, Orbital havia seleccionat nous motors de primera etapa[13][20] per a licitar un segon contracte important a llarc determini per al reabastiment de càrrega de la ISS. Despuix de la pèrdua de l'eixida Antares en octubre de 2014, Orbital Sciences va anunciar que el RD-181 rus -una versió modificada del RD-191- substituiria al AJ26 en la série Antares 200.[21][22] El primer vol de la configuració motorisada del Antares 230 va ser el 17 d'octubre de 2016, duent la càrrega del Cygnus CRS OA-5 a la ISS.


Les primeres etapes de Antares 200 i 200+, estan propulsados per dos motors RD-181, que proporcionen 440 kilonewtons (100.000 lbf) més d'espente que els motors duals AJ26 utilisats en el Antares 100. Orbital va adaptar l'etapa central existent per a acomodar el major rendiment de la Série 200, permetent a l'Antares entregar fins a 6.500 kg (14.300 lb) a l'òrbita terrestre baixa.[23] El rendiment excedent de la Série 200 de l'Antares permetrà a Orbital complir el seu contracte de reabastiment de l'Estació Espacial Internacional en sol quatre vols adicionals, en lloc dels cinc que s'haurien requerit en la Série 100 de l'Antares.[24][25][26]

Encara que la série 200 va adaptar les etapes de la série 100 (Yuzhnoye SDO / Yuzhmash, derivat de Zenit),,[27] requerix que els motors RD-181 s'acceleren menys, lo que reduïx el rendiment.[25]

El Antares va ser millorat a Antares 230+ per al contracte de Servicis de Reabastiment Comercial 2 de la NASA. NG-12, llançada el 2 de novembre de 2019, va ser la primera missió CRS-2 de la NASA a l'Estació Espacial Internacional, usant les actualisacions de la 230+.Les millores més significatives varen ser canvis estructurals en la baïa del tanc intermig (entre els tancs LO2 i RP-1) i en la baïa davantera (davant del LO2). Ademés, la companyia està treballant en millores de la trayectòria a través d'un "pilot automàtic de lliberació de càrrega" que proporcionarà una major capacitat de massa a l'òrbita.[28]

Actualment el Antares 230+ es troba retirat el seu últim llançament va ser el 2 d'agost de 2023 a les 0:31 UTC duent la missió de reabastiment Cygnus NG-19. Actualment el Antares 230+ serà reemplaçat pel Falcon 9 de SpaceX en les missions Cygnus.

Segona etapa

La segona etapa, és un eixida de combustible sòlit Orbital ATK Castor 30, desenrollat com un derivat del motor sòlit Castor 120 utilisat en la primera etapa del Minotaure-C.[29] Els dos primers vols del Antares varen utilisar un Castor 30A, que va ser reemplaçat pel Castor 30B millorat per als vols posteriors. El Castor 30B produïx un promig de 293,4 kN (65.960 lbf), un espente màxim de 395,7 kN (88.960 lbf), i utilisa un control electromecànic del vector d'espente.[18] Per a aumentar el rendiment, està disponible el Castor 30XL més gran[27] i s'utilisarà en els vols de reabastiment de la ISS per a que l'Antares puga transportar el Cygnus millorat.[18][30][31]


L'etapa superior del Castor 30XL per al Antares 230+ està sent optimisada per al contracte CRS-2. El disseny inicial del Castor 30XL va ser construït de forma conservadora, i despuix de guanyar experiència de vol es va determinar que el component estructural de la caixa del motor podria allaugerar-se.[28]

Tercera etapa

Antares oferix tres terceres etapes opcionals: l'Etapa Bipropulsora (BTS), la basada en l'Estrela 48 i un motor de Orión 38. La BTS es deriva del Satèlit artificial de la nau espacial GEOStar de Orbital i utilisa el tetraóxido de nitrogen i l'hidracina com a propulsor; el seu objectiu és colocar en precisió les càrregues útils en les seues òrbites finals.[15] L'etapa basada en l'Estrela 48 utilisa un motor d'eixida sòlida Star 48BV i s'utilisaria per a òrbites de major energia.[7] L'Orión 38 s'utilisa en les eixides Minotaure i Pegasus com a etapa superior.[32]

Cofia

La cofia de 3,9 metros de diàmetro i 9,9 metros d'altura és fabricada per Northrop Grumman de Iuka, Mississipi, que també construïx atres estructures compostes per al vehícul, incloent l'adaptador de cofia combinat, el dodecágono, el con motor i el inter-etapes.[33]

Servicis de reabastiment comercial de la NASA-2 : Millores

El 14 de giner de 2016, la NASA va adjudicar tres contractes de càrrega a través de CRS-2. El Cygnus de Orbital ATK va ser un d'estos contractes.[34]

Segons Mark Pieczynski, Vicepresident de Orbital ATK, "S'està desenrollant una versió millorada [del contracte de Antares per a CRS-2] que inclourà: Actualisacions del núcleu de l'etapa 1, incloent reforços estructurals i optimisació per a acomodar l'aument de les càrregues. (També) certes millores als motors RD-181 i al motor CASTOR 30XL; ademés de, algunes millores en l'estage de la càrrega útil incloent una característica 'pop-top' incorporada en la cofia per a permetre la càrrega tardana de Cygnus i l'estructura optimisada de l'adaptador de la cofia".

Anteriorment, s'entenia que estes millores planificades de la série Antares 230 crearien un vehícul conegut com la série Antares 300. No obstant, quan se li va preguntar específicament sobre el desenroll de la série Antares 300, el Sr. Pieczynski va declarar que Orbital ATK "no ha decidit donar nom a les actualisacions, estem treballant en una série 300". Açò encara està per determinar".[35]

En maig de 2018, el director del programa Antares, Kurt Eberly, va indicar que les actualisacions es denominaran Antares 230+.[28]

Configuracions i numeració

Un dispar de prova de la segona etapa del Castor 30.

Els dos primers vols de prova varen utilisar una segona etapa del Castor 30A. Tots els vols posteriors utilisaran una Castor 30B o una Castor 30XL. La configuració de l'eixida s'indica en un número de tres dígits i un possible sufix "+", el primer número representa la primera etapa, el segon el tipo de la segona etapa i el tercer el tipo de la tercera etapa.[30] Un signe + afegit com a sufix (quarta posició) significa millores en el rendiment de la variant Antares 230.

Número Primer dígit Segon dígit Tercer dígit Quart lloc
(Primer etapa) (Etapa de segon) (Etapa de terç) (Millores)
0 style="N/A" | style="N/A" | No hi ha tercera etapa


1 Bloc 1 primera etapa

(2 × AJ26-62)



 Castor30A



N/A despuix del bloc 1[27] 		BTS

(3 × IHI BT-4)



 style="N/A" |
2 Bloc 1 primera etapa

(Adaptat a RD-181)(2 × RD-181)



 Castor 30B Estrela 48BV style="N/A" |
3


Castor 30XL Orion 38 style="N/A" |
+ style="N/A" | style="N/A" | style="N/A" | La primera etapa del bloc 2 i les millores del Castor XL[28]

Missions destacables

Antares A-ONE

Originalment programat per a 2012, el primer llançament de l'Antares, designat A-ONE[36] es va realisar el 21 d'abril de 2013,[36] duent el Simulador de Massa Cygnus i quatre CubeSats contractats per Spaceflight Incorporated:  Dove 1 per a Cosmogia Incorporated (ara Planet Labs) i tres satèlits PhoneSat -Alexander,[37] Graham i Bell per a la NASA.[37]

Abans del llançament, el 22 de febrer de 2013 es va realisar en èxit una prova de dispar de 27 segons dels motors de l'eixida AJ26, despuix d'un intent el 13 de febrer que va ser abandonat abans de l'envolament.[11]

A-ONE va utilisar la configuració Antares 110, en una segona etapa Castor 30A i sense una tercera etapa. El llançament va tindre lloc des de la plataforma 0A del Port Espacial Regional de l'Atlàntic Mig en l'Illa Wallops, Virginia. El LP-0A era un antic complex de llançament del Conestoga (va ser un llançador orbital) que solament s'havia utilisat una volta abans, en 1995, per a l'únic intent de llançament orbital del Conestoga.[38] El Antares es va convertir en el major -i primera- eixida de combustible líquit que va volar des de l'Illa de Wallops, aixina com en la major eixida llançada per Orbital.[39]

El llançament o intent/ensage de llançament va ser abortat, el 17 d'abril de 2013, en acabant de que es desprenguera un umbilical de la segona etapa de l'eixida, i més vesprada un segon intent, el 20 d'abril, que va ser abortat pels vents de gran altitut.[40] En el tercer intent, el 21 d'abril, l'eixida va desapegar al principi de la seua finestra de llançament. La finestra de llançament per als tres intents va ser de tres hores començant a les 21:00 UTC (17:00 EDT), acurtant-se a dos hores al començ del conteo terminal, i dèu minuts despuix [es necessita un aclariment] en el conteo.[38][41]

Cygnus CRS Orb-3

Archiu:Antares Fails to Reach Orbit with Cygnus CRS-3 after Rocket Explodes.webm

El Pad 0A despuix de l'incident.

El 28 d'octubre de 2014, l'intent de llançament d'un Antares que transportava una nau de càrrega Cygnus en la missió de reabastiment Orb-3 va fracassar catastróficamente sis segons despuix de desapegar del Port Espacial Regional de l'Atlàntic Mig en l'Instalació de Vol de Wallops, Virginia.[42] Es va produir una explosió en la secció d'espente just quan el vehícul es va rebujar de la torre i va caure de nou sobre la plataforma de llançament. L'oficial de seguritat del camp de tir va enviar el comando de destrucció just abans de l'impacte.[4][43] No va haver ferits.[44] Orbital va informar que la plataforma de llançament 0A "va escapar a danys significatius",[43] encara que les estimacions inicials per a les reparacions estaven en el ranc dels 20 millons de dólars.[45] Orbital va formar un consell d'investigació d'anomalies per a investigar la causa de l'incident. Ho varen rastrejar fins a trobar un fallo de la primera etapa de la turbobomba LOX, pero no varen poder trobar una causa més específica. No obstant, es va sospitar que els motors NK-33 restaurats, originalment fabricats més de 40 anys abans i almagasenats durant décades, tenien fugues, corrosió o defectes de fabricació que no havien segut detectats.[46] L'Informe d'Investigació d'Accidents de la NASA va ser més directe en la seua evaluació de la falla.[47] El 6 d'octubre de 2015, casi un any despuix de l'accident, la plataforma 0A va ser restaurada per al seu us. Els costs totals de reparació varen ser d'uns 15 millons de dólars.[48]


Despuix del fracàs, Orbital va tractar d'adquirir servicis de llançament per a la seua nau espacial Cygnus a fi de complir el seu contracte de càrrega en la NASA,[20] i el 9 de decembre de 2014, Orbital va anunciar que a lo manco un, i possiblement dos, vols de Cygnus es llançarien en eixides Atles V des de l'estació de la Força Aérea de Cap Canyaveral.[49] En eixe moment, Cygnus OA-4 i Cygnus OA-6 varen ser llançats en un Atles V i el Antares 230 va realisar el seu primer vol en Cygnus OA-5 en octubre de 2016. Una atra missió va ser llançada a bordo d'un Atles en abril de 2017 (Cygnus OA-7), complint les obligacions contractuals de Orbital en la NASA. Li va seguir el Antares 230 en servici regular en Cygnus OA-8E en novembre de 2017, en tres missions més programades en el seu contracte ampliat.

 

Llançaments futurs

Temps / de data (UTC) Variant d'eixida Sitie llançador Càrrega útil Òrbita Usuari
2026[50] Antares 330 Cygnus

NG-22 (Cygnus millorat)

Terra baixa (ISS) NASA
Primer vol del Antares 330
2026[50] Antares 330 Cygnus

NG-25 (Cygnus XL)

Terra baixa (ISS) NASA

Seqüència de llançament

La següent taula mostra una seqüència típica de llançament de les eixides de la série Antares-100, per eixemple, per a llançar una nau espacial Cygnus en una missió de reabastiment de càrrega a l'Estació Espacial Internacional.

Temps de missió Acontenyiment Altitut
T− 03:50:00 Llançar la cridada de gestió a les estaciones
T− 03:05:00 Sondeig per a iniciar el refredat del sistema de càrrega d'oxigen líquit
T− 01:30:00 Enquesta de preparació per a iniciar la càrrega de propulsor
T− 00:15:00 Cygnus/payload canviat a l'energia interna
T− 00:12:00 Sondeig per al conte arrere final i el refredat de fluix mig del MES
T− 00:11:00 Transportador erector llançador (TEL) armat per a una ràpida retracció
T− 00:05:00 L'aviónica de l'Antares va canviar a l'energia interna
T− 00:03:00 Inici de l'autosecuenciación (reconte terminal)
T− 00:02:00 Presurizar els tancs de propulsió
T− 00:00:00 Encés del motor principal
T+ 00:00:02.1 Envolament 0
T+ 00:03:55 Tall del motor principal (MECO) 102 km (63 mi)
T+ 00:04:01 La primera etapa de separació 108 km (67 mi)
T+ 00:05:31 Separació de la cofia 168 km (104 mi)
T+ 00:05:36 Separació entre etapes 170 km (106 mi)
T+ 00:05:40 L'ignició de la fase dos 171 km (106 mi)
T+ 00:07:57 Fase dos d'agotament 202 km (126 mi)
T+ 00:09:57 Separació de la càrrega útil 201 km (125 mi)

Referències

Referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nasapr20130421
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada avweek20080225
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada orbital20111212
  4. ↑ 4,0 4,1 Rocket bound for space station blows up just after liftoff, Los Angeles Claves. Recuperate le 8 de novembre de 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bergen
  6. ↑ Chris Bergin. «SpaceX and Orbital win huge CRS contract from NASA». nasaspaceflight.com. Consultat el 22 de febrer de 2015.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada fglobal20120430
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada yesver20080609
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada spaceports20080613
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada hampton20080220
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hotsuccess
  12. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada orbital20091210
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada spaceflight-now-20100315
  14. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ug12
  15. ↑ 15,0 15,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada vos201112b
  16. ↑ «Antares First-stage Engines Available Long Term, Aerojet Rocketdyne Chief Says».
  17. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada slr20110514
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada vos201112a
  19. ↑ «SpaceflightNow». Consultat el 12 de juny de 2017.
  20. ↑ 20,0 20,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sfi-20141124
  21. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada tass-20141031
  22. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sfn-20150122
  23. ↑ «Antares - Fact Sheet». Orbital ATK (2017). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2018. Consultat el 12 de febrer de 2018.
  24. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada aw-20141216
  25. ↑ 25,0 25,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nsf-20150812
  26. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada orbatkpr-20150812a
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Antares Medium-class Space Launch Vehicle factsheet». Orbital Sciences. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2015. Consultat el 28 de decembre de 2014.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Orbital ATK looks ahead to CRS2 Cygnus flights, Antares on the commercial market, NASASpaceFlight.com.
  29. ↑ «CASTOR 30-A Multi-use Motor». Alliant Techsystems. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 10 de juliol de 2014.
  30. ↑ 30,0 30,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nsf-20120222
  31. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nsf20130305
  32. ↑ «Antares User's Guide». Northrop Grumman. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2018. Consultat el 5 de juny de 2020.
  33. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada aasc
  34. ↑ «NASA Awards International Space Station Carregue Transport Contracts». NASA. Consultat el 6 de juliol de 2017.
  35. ↑ Gebhardt, Chris. Orbital ATK preps Cygnus flights; Antares enhancements on track for 2019, NASASpaceFlight.com. Recuperate le 6 de juliol de 2017.
  36. ↑ 36,0 36,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sfnow20130421
  37. ↑ 37,0 37,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada krebs-phonev2
  38. ↑ 38,0 38,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada NSF-launch
  39. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada NSF-AONE
  40. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada wapo20130421
  41. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada bbc20130421
  42. ↑ «Antares explodes moments after launch». Spaceflight Now. Consultat el 28 d'octubre de 2014.
  43. ↑ 43,0 43,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada orb3_termination
  44. ↑ Private Orbital Sciences Rocket Explodes During Launch, NASA Càrrec Lost, Purch. Recuperate le 28 d'octubre de 2014.
  45. ↑ Foust, Jeff. Virginia May Seek Federal Funds for Wallops Spaceport Repairs, SpaceNews. Recuperate le 5 de novembre de 2017.
  46. ↑ Petersen, Melody. Before explosion, NASA knew aging Soviet engines posed risks, Los Angeles Claves.
  47. ↑ National Aeronautics and Space Administration - NASA Independent Review Team Orb–3 Accident Investigation Report Executive Summary nasa.gov
  48. ↑ Clark, Stephen. Workers complete $15 million in repairs to Antares launch pad, Spaceflight Now. Recuperate le 5 de novembre de 2017.
  49. ↑ Kramer, Miriam. Private Carregue Spacecraft Gets New Rocket Ride After Accident, Space.com. Recuperate le 5 de novembre de 2017.
  50. ↑ 50,0 50,1 «CRS NG-25 | Antares 330 | Next Spaceflight» (en en). nextspaceflight.com. Consultat el 2025-10-23.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antares_(eixida)&oldid=1483884»