Anar al contingut

Servicis Comercials d'Abastiment

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Març de 2013, un SpaceX Dragon atracant en l'ISS
Erro al crear miniatura:
Cygnus 5 prop de la ISS, any 2015

Els Servicis Comercials d'Abastiment,[1] més coneguts com CRS (per les seues sigles en anglés, Commercial Resupply Services) són una série de contractes adjudicats per la NASA entre els anys 2008 i 2016 per a l'entrega de càrrega i suministraments a l'Estació Espacial Internacional (ISS) en naus espacials dissenyades en el programa COTS. Els primers contractes es adjudiracon en 2008 a l'empresa SpaceX per valor d'1.600 millons de dólars per a realisar 12 missions de transport i 1.9 billons de dólars a l'empresa Orbital Sciences Corporation per a realisar 8 missions, estant cobertes d'esta manera les entregues fins a l'any 2016. En l'any 2015, la NASA va ampliar els contractes en Fase 1 afegint atres tres vols de reabastiment a SpaceX i un a Orbital Sciences.[2] Despuix d'esta ampliació de contractes a finals de 2015, SpaceX tenia en el seu programa realisar un total de 20 missions i Orbital Sciences 10.[3]

Servicis Comercials de Suministraments (CRS)

El 23 de decembre de 2008, la NASA va firmar els contractes de la primera fase del programa CRS per a Orbital Sciences i SpaceX en el propòsit d'usar els seus vehículs de càrrega desenrollats en el COTS, —Cygnus i Dragon, respectivament— per a dur càrregues a l'Estació Espacial Internacional. El contracte inicial CRS eren 8 vols per a Orbital Sciences i 12 per a SpaceX i varen començar a realisar-los en l'any 2014 i 2012 respectivament despuix dels seus vols de prova i certificació per al seu us per a traslladar càrregues a la ISS. La nau Cygnus en un principi desapegaria a bordo d'una eixida Taurus II des de la plataforma 0B del Mid-Atlantic Regional Spaceport, en les illes Wallops de Virginia. El seu primer llançament que estava programat per a 2010, va ser la missió Cygnus Orb-D1[4] que es va retardar fins a setembre de 2013 i finalment es va realisar sobre una eixida Antares i la seua primera missió comercial Cygnus Orb-1 (CRS-1) es va realisar en giner de 2014.[5]

La Dragon va realisar el seu primer vol en l'eixida Falcon 9 des del Complex de llançament espacial 40 de l'Estació de la Força Aérea de Cap Canyaveral en Cap Canyaveral, Florida des d'a on va realisar les proves de llançament que varen escomençar en 2010 en les missions COTS DEMO FLIGHT 1 i COTS DEMO FLIGHT 2 que es va acoplar a la ISS durant 6 dies en maig de 2012, com a pas previ a la primera missió de servicis comercials SpaceX CRS-1 en octubre de 2012


En l'any 2014 va ser anunciat la creació de la 2ª fase del programa (CRS-2).[6] Mentres es resolia l'assignació de la segona fase, en 2015 Orbital Sciences va rebre l'assignació de 2 vols més per part de la NASA i SpaceX, 5 vols més per a cobrir les necessitats fins a la posada en marcha de la 2ª fase. Al final de la primera fase del programa CRS el total de llançaments realisats de suministraments a l'ISS ha segut de 10 llançaments per a Cygnus, finalisats en abril de 2019 en el llançament de Cygnus NG-11 i 20 per a la Dragon, finalisat en març de 2020 en el llançament de SpaceX CRS-20[7]

Contracte per servicis de suministrament a l'estació espacial

El 22 de decembre de 2008, la NASA va informar de que es discutiria la selecció de contractes per a proporcionar servicis comercials de suministraments per a l'Estació Espacial Internacional.[8] La NASA va anunciar el contracte guanyador de SpaceX i Orbital Sciences Corporation en una conferència de prensa el 23 de decembre de 2008.[9] El contracte incloïa un mínim de 12 missions per a SpaceX i 8 missions per a Orbital Sciences.[10] PlanetSpace va presentar una protesta a la Government Accountability Office (GAO) despuix de rebre un informe de la NASA sobre el resultat del premi.[11] El 22 d'abril de 2009, la GAO va anunciar públicament la seua decisió de denegar la protesta.[12]


En 2014 Orbital Sciences Corporation es va fusionar en l'empresa Thales Alenia Space i pas a cridar-se Orbital ATK. En 2018 esta nova empresa va ser absorbida per Northrop Grumman[13] passant-se a cridar Northrop Grumman Innovation Systems i assumint el contracte CRS que tenia en la NASA

Segona fase de Servicis Comercials de Suministraments (CRS-2)

En l'ampliació del manteniment de la ISS, fins a 2024 la NASA, va decidir realisar una segona fase del programa CRS, per a la que va admetre noves propostes de naus de càrrega de diferents empreses americanes de 2017 a 2024. Els servicis del programa, CRS-2 de la segona fase varen ser assignats a 3 empreses de les 5 que es varen presentar inicialment en l'any 2015,[14] les dos primeres pertanyents ya al programa CRS i la tercera l'empresa Serra Nevada[15] en la seua nau Dream Chaser[16] que té previst el seu primer llançament per a finals de 2022. Les dos empreses descartades varen ser Boeing en una versió de càrrega de la seua nau tripulada CST-100 Starliner,[16] i Lokheed Martin en un remolcador reutilisable que s'hauria cridat "Júpiter".[17] L'empresa Northrop Grumman va presentar la mateixa nau Cygnus per a la segona fase i va començar a realisar missions en novembre de 2019 en la Cygnus NG-12. Per la seua banda, SpaceX va presentar una nova nau per a esta fase, la Dragon 2 en la seua versió de càrrega, de la que es va realisar el seu primer llançament el 6 de decembre de 2020 en la missió SpaceX CRS-21.[18][19]

Referències

  1. ↑ Jason Rhian. NASA continues Commercial "push" with CRS extension, Spaceflight Insider.
  2. ↑ «NASA lines up four additional CRS missions for Dragon and Cygnus». Consultat el 19 d'abril de 2015.
  3. ↑ «SpaceX wins 5 new space station carregue missions in NASA contract estimated at $700 million». Consultat el 17 de juliol de 2016.
  4. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2013/10/24/fi-de-la-primera-mision-de-la-cygnus/
  5. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2014/01/09/llançada-la-nau-de-càrrega-cygnus-orb-1-la-iss-antares/
  6. ↑ «COMMERCIAL RESUPPLY SERVICES 2 – RFI NNJ14ZBG007L». NASA. Consultat el 24 de febrer de 2014.
  7. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2020/03/08/el-ultime-llançament-de-una-dragon-de-càrrega-i-el-50o-aterrisage-de-una-etapa-de-una-eixida-falcon/
  8. ↑ «NASA to Announce Space Station Resupply Services Contract». NASA HQ.
  9. ↑ "NASA Awards Space Station Commercial Resupply Services Contracts" [1] archivat en Wayback Machine.. NASA, December 23, 2008.
  10. ↑ Morring, Jr., Frank. "Space Station Resupply Contracts Awarded" [2] archivat en Wayback Machine.. Aviation Week, December 24, 2008.
  11. ↑ Chris Bergin. «Planetspace officially protest NASA’s CRS selection».
  12. ↑ «B-401016; B-401016.2, PlanetSpace, Inc., April 22, 2009». GAO. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 22 de giner de 2022.
  13. ↑ «[3]». Consultat el 23 de juliol de 2018.
  14. ↑ http://danielmarin.naukas.com/2015/03/20/las-noves-naus-espacials-de-càrrega-dream-chaser-i-cst-100/
  15. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2017/11/13/el-dream-chaser-torna-a-volar/
  16. ↑ 16,0 16,1 Jeff Foust. Serra Nevada Hopes Dream Chaser Finds "Sweet Espot" of ISS Càrrec Competition, Space News.
  17. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2015/03/15/jupiter-el-nou-remolcador-orbital-reutilisable-de-lockheed-martin/
  18. ↑ «NASA and SpaceX Target Dec. 2 for Next Resupply Launch». NASA.
  19. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2020/12/07/llançament-i-acoplament-de-la-primera-nau-dragon-2-de-càrrega/

Enllaços externs

Pàgina web comercial de la NASA [4] archivat en Wayback Machine.
SpaceX (Space Exploration Technologies Corporation)
OSC (Orbital Sciences Corporation)
CRS contracts and Space Act agreements


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Servicis_Comercials_d%27Abastiment&oldid=1287349»