CST-100 Starliner

El CST-100 Starliner (Crew Space Transportation)[1] és una nau espacial reutilisable dissenyada per Boeing en colaboració en Bigelow Aerospace per al programa CCDev de la NASA. La seua missió principal seria la de transportar tripulació a l'Estació Espacial Internacional[2] i a estacions espacials privades, com la Commercial Space Station proposta de Bigelow Aerospace.[3]El primer vol tripulat estava previst inicialment per a 2017 i es va pospondre vàries voltes. Finalment el llançament es va realisar en èxit en els astronautes Barry Wilmore i Sunita Williams el 5 de juny de 2024, a les 16:52 CEST.[4]El 6 de juny a les 19:35 CEST, la nau es va acoplar a l'ISS. L'arribada estava prevista inicialment per a les 18:15, pero esta maniobra d'acoplament va tindre que pospondre's. El motiu va ser problemes en els motors.[5]
Característiques

És externament similar a la nau espacial Orión, que està sent construïda per a la NASA per Lockheed Martin.[6] La càpsula té un diàmetro de 4,56 metros, és llaugerament major al mòdul de mando Apolo i més chicoteta que la càpsula Orión.[7] Està dissenyada per a ser capaç de transportar fins a sèt persones, permanéixer en òrbita fins a sèt mesos i ser reutilisada fins a en dèu missions.[8] Serà compatible en múltiples vehículs de llançament, incloent l'Atles V i Delta IV. El vehícul de llançament inicial serà l'Atles V.[9]
Desenroll
En la primera fase del seu programa CCDev, la NASA li va otorgar a Boeing 18 millons de dólars per al desenroll preliminar de la nau.[10] En la segona fase de Boeing es va adjudicar 93 millons de dólars per al desenroll adicional.[11] El 3 d'agost de 2012, la NASA va anunciar l'adjudicació de 460 millons de dólars a Boeing per a continuar el treball en el CST-100 baix el programa CCiCap (Commercial Crew Integrated Capability)..[12] El 16 de setembre de 2014, la NASA va seleccionar el CST-100, junt en el Dragon 2 de SpaceX, per al programa Commercial Crew Transportation Capability (CCtCap),[13] adjudicant-li 4200 millons de dólars.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ «Enter the Starliner: Boeing names its commercial spaceship – Spaceflight Now».
- ↑ «[1]», Boeing (en en).
- ↑ «Orbital Complex Construction» (en en). Bigelow Aerospace. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2010. Consultat el 15 de juliol de 2010.
- ↑ «En directe: desapega la nau espacial Starliner per al seu primer vol tripulat» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «La nau Starliner s'acopla a l'Estació Espacial Internacional en retart per un problema en el seu sistema de propulsió» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-06-06.
- ↑ «[2]», Space.com (en en).
- ↑ «[3]», Spaceflight Now. Consultat el 18 de setembre de 2011 (en en).
- ↑ «[4]», Aviation Week. Consultat el 16 de setembre de 2010 (en en).
- ↑ «[5]», Boeing. Consultat el 29 d'octubre de 2011 (en en).
- ↑ «[6]», Boeing (en en).
- ↑ «[7]», Aviation Week (en en).
- ↑ «[8]», Spacenews.com (en en).
- ↑ «[9]», NASA. Consultat el 6 d'abril de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «CST-100 Starliner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.