Anar al contingut

Desenroll de tripulació comercial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El desenroll del Programa de Tripulació Comercial va començar en la segona ronda del programa CCDev que es reorientó d'un programa de desenroll de tecnologia per al vol espacial tripulat a un programa que estimule competició per a produir vehículs usables en el Programa de Tripulació Comercial. Començant en 2011, la NASA va rebre conceptes d'empreses privades dels que podrien ser futurs vehículs tripulats utilisats per Estats Units en els seus viages a i de la Estació Espacial Internacional (ISS). El programa està a càrrec de l'Equip Comercial de la NASA i del Programa Oficial de Càrrega (C3PO).[1] Els primers contractes operacionals per a dur i dur astronautes varen ser otorgats a SpaceX i Boeing en setembre de 2014.[2]

Abdós empreses han participat durant les diferents fases del proyecte i en 2019 varen començar a realisar les últimes missions i vols de prova necessaris per a certificar els vehículs en el seu us operacional. SpaceX va realisar la seua última missió de certificació, la Crew Dragon Demo-2 entre maig i agost de 2020 cobrint tots els objectius i sent declarada un èxit. En el cas de Boeing la prova de vol orbital no va complir les expectatives de la NASA per un fallo en el rellonge MET lo que va provocar un retart en la planificació traslladant la seua missió final de certificació a principis de 2021.

Pendents de la finalisació de totes les proves, cada companyia té un contracte de sis vols a l'Estació Espacial Internacional i el primer grup d'astronautes assignats a les primeres de dites missions va ser anunciat el 3 d'agost de 2018.[3] S'espera que SpaceX i Boeing comencen els vols operacionals en 2020 i 2021 respectivament.

Requisits

[editar | editar còdic]

Els requisits d'alt nivell per als vehículs participants en el programa varen incloure: 

Dur i dur en seguritat de l'Estació Espacial Internacional (ISS) a quatre membres de la tripulació i el seu material.[4][5]
Assegurar una tornada a la tripulació en cas d'emergència.[4]
Servir com a refugi de 24 hores en cas d'emergència.[4][5]
Capacitat de mantindre's acoplats a l'estació durant 210 dies.[4][5]

Descripció del Programa

[editar | editar còdic]
Bandera deixada en la ISS per la tripulació de el STS-135 que serà recuperada per la següent tripulació llançada en un vehícul nortamericà.


Despuix de la retirada del Transbordador Espacial en el 2011 la NASA es va quedar sense vehículs propis per mig dels que llançar astronautes a l'espai.[6] Esta situació va obligar a l'agència a comprar assents en les càpsules russes Soyuz[7] a un preu variable en els anys que va alcançar els US$70.7 millons per assent i vol en el conjunt de 2016 a 2017.[8] L'intenció de CCDev era desenrollar capacitats de llançament comercials segures i fiables que substituïren a dits vols en càpsules Soyuz. El programa CCDev partia de la base creada pel programa de Servicis Comercials de Transport Orbital (COTS), que cobrix vols d'abastiment a l'estació.[9] Al contrari que atres desenrolls encapçalats per la NASA els contractes baix este programa es varen realisar a preu fix guiat per objectius.[10] Els fondos invertits en el programa per part de la NASA formen part de la Llei de Reinversión i Recuperació d'Estats Units de 2009 que va impulsar una profunda reforma en els objectius, recursos i finançació de la NASA que fins a eixe moment se centrava en el Proyecte Constelació.[11][12]

CCDev 1

[editar | editar còdic]
La construcció del recipient de pressió de el CST-100 va ser un dels pulares del Boeing DTC 1

Dins de la primera fase del proyecte es varen entregar US$50 millons a cinc empreses per a desenrollar els seus conceptes i tecnologia.[13][14][15] Les companyies receptores dels fondos varen ser les següents: 

Blue Origin: US$3.7 millons per a un Sistema d'Abort de Llançament per mig d'espente i l'us d'elements composts presurizados.[16]
Boeing: US$18 millons per al desenroll de la càpsula CST-100 Starliner CST-100.[17]
Paragon Space Development Corporation: US$1.4 millons per a un Sistema de Soport Vital i Ambiental.[18]
Serra Nevada Corporation: US$20 millons per a desenrollar la Dream Chaser.[19]
United Launch Alliance: US$6.7 millons per a un Sistema de Detecció d'Emergència (SDE) que permeta abortar les missions automàticament i per a certificar per a vols tripulats l'eixida Atles V.[20]

CCDev 2

[editar | editar còdic]
La construcció del bosqueig de la tripulació del Dragó va ser un dels pilars del SpaceX DTC 2, ací es pot vore durant un event


La segona ronda de finançació dins del proyecte va repartir el 18 d'abril de 2011 prop de US$270 millons a quatre empreses que desenrollaven vehículs que podrien substituir al Transbordador Espacial. Les propostes finançades varen ser les següents: 

Blue Origin: US$22 millons per al desenroll del disseny del seu vehícul orbital i els motors del Sistema d'Abort de Llançament utilisant oxigen i hidrogen líquits.[21][22]
Serra Nevada Corporation: US$80 millons per al desenroll de Dream Chaser
SpaceX: US$75 millons per al sistema integrat d'escape inclós en les càpsules Dragon 2.[23]
Boeing: US$92.3 millons per a continuar en el desenroll de la CST-100 Starliner.[24]

Atres propostes seleccionades que no varen rebre finançació de la NASA varen ser: 

United Launch Alliance: treballs de desenroll per a la certificació del Atles V per a vols tripulats.[25]
Alliant Techsystems (ATK) i Astrium varen propondre el desenroll de l'eixida Liberty derivat del Llaures I i el Ariane 5.[26] La NASA aportarà experiència i tecnologia.[27][28]

Excalibur Almaz Inc. estava desenrollant un sistema de transport de tripulació utilisant sistemes de l'era soviètica modernisats. El seu objectiu era el turisme espacial.[29][30] Propostes descartades: 

Orbital Sciences va propondre el vehícul Prometheus d'envolament vertical i aterrisage horisontal.[31] Orbital va anunciar en abril de 2011 que abandonaria els esforços despuix de no ser seleccionada per a rebre finançació del programa.[32]
Paragon Space Development Corporation: va propondre realisar desenrolls adicionals en el sistema construït en la primera fase del programa.[33]
t/Space: va propondre un vehícul reutilisable de transferència de càrrega i fins a huit membres d'una tripulació.[34]
United Launch Alliance va propondre volar comercialment els dos Transbordadors Espacials que encara es mantenien.[35]

CCiCap - Capacitat Integrada de Tripulació Comercial

[editar | editar còdic]
Prova de vol del Caçador de Somis l'Artícul de Proves d'Ingenieria va ser un dels pilars del CiTC de Serra Nevada

L'iniciativa "Capacitat integrada de Tripulació Comercial", originalment cridada CCDev 3,[36] és la tercera fase del programa i diferent a les anteriors. En esta fase la NASA va solicitar propostes completes que comprengueren tota l'operació del vehícul des de l'eixida, entrenament, servicis de terra, llançament i recuperació. En setembre de 2011 es va publicar un borrador de la petició de propostes,[37] en el document definitiu publicat el 7 de febrer de 2012 obrint el determini de proposta fins al 23 de març de 2012.[38][39] Les propostes seleccionades en esta fase es varen anunciar el 3 d'agost de 2012 i varen ser les següents: 

Serra Nevada Corporation: US$212.5 Dream Chaser/Atles V.[40]
SpaceX: US$440 millons Dragon 2/Falcon 9.[40]
Boeing: US$460 millons CST-100 Starliner/Atles V.[40]

CPC Fase 1 - Contracte de Productes de Certificació

[editar | editar còdic]

La primera fase del Contracte de Productes de Certificació va tindre com a objectiu el desenroll d'un pla de certificació seguint estàndars, proves i anàlisis variats.[41] Els receptors de la finançació es varen anunciar el 10 de decembre de 2012 i varen anar els següents:[42] 

Serra Nevada Corporation: US$10 millons.
SpaceX: US$9.6 millons.
Boeing: US$9.9 millons.

CCtCap - Capacitat de Transport de Tripulació Comercial

[editar | editar còdic]

La CCtCap, segona fase de el CPC, incloïa el desenroll final, proves i verificació necessaris per a realisar els vols tripulats de prova a l'estació.[43][44] El 19 de juliol de 2013 la NASA va publicar la solicitut de propostes en data llímit el 15 d'agost de 2013.[45] EL 16 de setembre de 2014 la NASA va anunciar que Boeing i SpaceX havien rebut contractes per a proveir servicis de llançament de tripulacions a la Estació Espacial Internacional. Boeing podria rebre fins a US$4.2 mil millons mentres que SpaceX rebria fins a US$2.6 mil millons.[46] En novembre de 2019 es varen publicar les primeres estimacions de cost per assent quedant en US$55 millons per a SpaceX i US$90 millons per a Boeing, ademés a Boeing se li varen otorgar US$287.2 millons extra damunt dels fondos del contracte original. Si s'ajusta el preu de Boeing a la càrrega que pot dur la càpsula la sifra resultant seria de US$70 millons, per baix de la mija de US$80 millons que costa un assent en la Soyuz.[47][48] Abdós càpsules realisaran vols de prova tripulats i no tripulats abans de començar la vida operacional del programa.[49][50]

Finançació

[editar | editar còdic]
Finançació solicitada vs rebuda fins al 2015

El primer vol dins del programa devia haver ocorregut en 2015 pero la finançació insuficient va causar retarts.[51][52] Per a l'any fiscal 2011 es va solicitar un presupost de US$500 millons per a el CCDev pero el Congrés solament va concedir US$270 millons.[53] per a l'any 2012 es varen solicitar US$850 millons dels que es varen aprovar US$406 millons.[54] Per al 2013 es varen solicitar US$830 millons dels que es varen aprovar US$488 millons.[55] Per al 2014 la cantitat solicitada va ser de US$821 millons i es varen concedir US$696 millons.[56][57] En 2015 es varen solicitar US$848 millons i es va aprovar el 95% otorgant US$805 millons al programa.[58] El 14 de novembre de 2014 l'inspector general de la NASA va publicar una auditoria que valorava els preus per assent en US$90 millons per a Boeing i US$55 millons per a SpaceX sent la cantitat de Boeing superior als preus per assents en càpsules Soyuz. Ademés s'afirmava que la NASA havia accedit a pagar a Boeing un excés de US$287.2 millons fòra de la cantitat fixa per a assegurar que continuava en el programa sense oferir una oportunitat similar a SpaceX.[59] El 18 de novembre de 2019 Jim Chilton va respondre a l'informe dient que este no tenia en conte la capacitat de càrrega de la Starliner en realisar els càlculs i que això la feya més assequible que les Soyuz. El raonament aportat per Boeing per a l'excés de presupost és que varen començar més vesprada el desenroll respecte a SpaceX quan abdós tenien les mateixes dates llímit. Boeing també va afirmar que es mantenia compromés en el programa.[60] La finançació de tots els contractistes del programa en cada fase és la següent – els valors del CCtCap són màxims i inclouen vols operacionals post-desenroll .

Resum de finançació (millons de US$)
Ronda
(anys) 		CCDev1[61]
(2010–2011) 		CCDev2[62][63]
(2011–2012) 		CCiCap[40][64]
(2012–2014) 		CPC1[65]
(2013–2014) 		CCtCap[66]
(2014–present) 		Adicional[67]
(2019) 		Total
(2010–2017)
Fabricants de naus espacials
Boeing 18.0 112.9 480 9.9 4,200.0 287.2 5,108.1
SpaceX – 75.0 460 9.6 2,600.0 – 3,144.6
Serra Nevada Corporation 20.0 105.6 227.5 10.0 – – 362.1
Blue Origin 3.7 22.0 – – – – 25.7
Fabricants de vehículs de llançament i equipament
United Launch Alliance 6.7 – – – – – 6.7
Paragon Space Development Corporation 1.4 – – – – – 1.4
Total: 49.8 315.5 1,167.5 29.6 6,800.0 287.2 8,648.6

Missions

[editar | editar còdic]

Les següents missions s'han realisat dins del programa de desenroll.

Missió Insígnia Nau Descripció Tripulació Data Resultat
Plantilla:Center Plantilla:Cela Dragon 2 Prova d'abort des de la plataforma de llançament, Estació de la Força Aérea de Veta Canyar, Florida Plantilla:Cela 6 de maig de 2015 Plantilla:Cela
Plantilla:Center Plantilla:Cela Dragon 2 Prova de vol no tripulada. El llançament va ocórrer el 2 de març de 2019 i la càpsula es va acoplar en la ISS en el PMA-2/IDA-2 poc més de 24 hores despuix del llançament. Despuix de cinc dies acoplada la nau va partir de l'estació i va aterrisar el 8 de març de 2019. Plantilla:Cela 2 de març de 2019[68] Plantilla:Cela
Plantilla:Center Plantilla:Cela CST-100 Starliner Prova d'abort des de la plataforma de llançament. Plantilla:Cela 4 de novembre de 2019 Plantilla:Cela
Plantilla:Center Plantilla:Cela CST-100 Starliner Prova de vol no tripulat. Es va llançar en un Atles V i un Centaur com a segona fase. Originalment devia permanéixer huit dies acoplat abans d'aterrisar pero la maniobra va ser impossible per una anomalia en el rellonge MET que va deixar a la càpsula en una òrbita inferior.[69] La nau va tornar el 22 de decembre de 2019 despuix de dos dies en òrbita. Per a complir els objectius d'esta prova fallanca, Boeing realisarà el OFT-2 en el mateix perfil a finals de 2020. Plantilla:Cela 20 de decembre de 2019[70] Plantilla:Cela
Plantilla:Center Plantilla:Cela Dragon 2 Una eixida Falcon 9 va desapegar en una Crew Dragon per a abortar el vol just en el moment de màxima pressió max Q utilisant el sistema d'escape de la càpsula. L'event va ocórrer als 84 segons despuix del llançament en la càpsula separant-se i escapant satisfactòriament fent us dels seus SuperDraco. El Falcon 9 es va desintegrar per les forces aerodinàmiques rebudes durant la maniobra i nou minuts despuix del llançament la càpsula amerizó despuix de desplegar els quatre paracaigudes. Plantilla:Cela 19 de giner de 2020 Plantilla:Cela
Plantilla:Center Dragon 2 Vol de prova tripulat. La Crew Dragon va desapegar en dos astronautes i es va acoplar en la ISS 18 hores despuix. La càpsula i els seus ocupants varen estar fins a 62 dies en la ISS.[71] Archiu:Flag of USA.png Doug Hurley
Archiu:Flag of USA.png Bob Behnken 		30 de maig de 2020 Plantilla:Cela
Plantilla:Center CST-100 Starliner Vol de prova no tripulat. Sugerit per Boeing i aprovat per la NASA el 6 d'abril de 2020 despuix del fallo parcial de l'intent anterior, en particular per no alcançar a acoplar-se en la ISS. Plantilla:Cela Plantilla:EventoMisión[72] Plantilla:Cela
Plantilla:Center CST-100 Starliner Vol tripulat de prova estés. [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Michael Fincke
[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Barry Wilmore
[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Nicole Aunapu Mann 		NET Plantilla:EventoMisión[72] Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Commercial Crew & Càrrec Program Office [1] archivat en Wayback Machine.. NASA website, June 3, 2014, accessed December 16, 2015.
  2. ↑ Bolden, Charlie. «American Companies Selected to Return Astronaut Launches to American Soil». Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2020. Consultat el 16 de setembre de 2014.
  3. ↑ «NASA Assigns Crews to First Test Flights, Missions on Commercial Spacecraft». NASA.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bayt, Rob (26 de juliol de 2011). «Commercial Crew Program: Key Driving Requirements Walkthrough». NASA. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2011.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Commercial Crew Program - fact sheet». NASA. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2017. Consultat el 14 de juliol de 2012.
  6. ↑ NASA Faç Awkward, Unfortunate Spaceflight Gap, Space.com. Recuperate le 10 d'agost de 2018.
  7. ↑ «NASA officials mulling the possibility of purchasing Soyuz seats for 2019».
  8. ↑ «NASA to Pay $70 Million a Seat to Fly Astronauts on Russian Spacecraft».
  9. ↑ «Selection Statement For Commercial Crew Development». JSC-CCDev-1. NASA. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  10. ↑ «Moving Forward: Commercial Crew Development Building the Next Era in Spaceflight». Rendezvous págs. 10–17. NASA (2010). Consultat el 14 de febrer de 2011. «"Just as in the COTS projects, in the CCDev project we have fixed-price, pay-for-performance milestones," Thorn said. "There's no extra money invested by NASA if the projects cost more than projected."»
  11. ↑ Byerly. «NASA Selects Commercial Firms to Begin Development of Crew Transportation Concepts and Technology Demonstrations for Human Spaceflight Using Recovery Act Funds». National Aeronautics and Space Administration. Archivat des d'el original, el 12 May 2013. Consultat el 8 de març de 2019. «Through an open competition for funds from the American Recovery and Reinvestment Act of 2009, NASA has awarded Space Act Agreements...»
  12. ↑ «NASA Selects Commercial Firms to Begin Development of Crew Transportation Concepts and Technology Demonstrations for Human Spaceflight Using Recovery Act Funds». Archivat des d'el original, el 12 May 2013. Consultat el 8 de març de 2019. «Through an open competition for funds from the American Recovery and Reinvestment Act of 2009, NASA has awarded Space Act Agreements...»
  13. ↑ «Selection Statement For Commercial Crew Development» (en en). JSC-CCDev-1. NASA. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  14. ↑ NASA Selects Commercial Firms to Begin Development of Crew Transportation Concepts and Technology Demonstrations for Human Spaceflight Using Recovery Act Funds, press release, NASA. Recuperate le 2 de febrer de 2010.
  15. ↑ «Commercial Crew and Carregue Program» (en en). Archivat des d'el original, el 5 de març de 2010.
  16. ↑ Jeff Foust. Blue Origin proposes orbital vehicle.
  17. ↑ «NASA Selects Boeing for American Recovery and Reinvestment Act Award to Study Crew Capsule-based Design».
  18. ↑ «CCDev Information» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2018. Consultat el 2 de setembre de 2016.
  19. ↑ «SNC receives largest award of NASA's CCDev Competitive Contract» (en en). SNC. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2010.
  20. ↑ «NASA Selects United Launch Alliance for Commercial Crew Development Program» (en en).
  21. ↑ «Archived copy» (en en). Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2013. Consultat el 5 de decembre de 2013., p. 2-1
  22. ↑ " Blue Origin Technology" [2] archivat en Wayback Machine.. Blue Origin. Retrieved February 1, 2016.
  23. ↑ «Taking the next step: Commercial Crew Development Round 2». SpaceX Updates webpage. SpaceX. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2013. Consultat el 17 de giner de 2011.
  24. ↑ Boeing Submits Proposal for 2nd Round Of Commercial Crew Dev [3] archivat en Wayback Machine.. moonandback.com spaceflight news, December 14, 2010, accessed December 27, 2010.
  25. ↑ «NASA Begins Commercial Partnership With United Launch Alliance». NASA. Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2020. Consultat el 18 de juliol de 2011.
  26. ↑ Malik, Tariq. Scrapped NASA Rocket May be Resurrected for Commercial Launches, SPACE.com. Recuperate le 10 de febrer de 2010.
  27. ↑ «NASA, private firm may team up on Liberty rocket». USA Today. Consultat el 13 de setembre de 2011.
  28. ↑ "Commercial Crew Program Forum Presentation" [4] archivat en Wayback Machine., p. 7. commercialcrew.nasa.gov, September 16, 2011.
  29. ↑ «CCP and Excalibur Sign Space Act Agreement». NASA. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2017. Consultat el 4 de setembre de 2016.
  30. ↑ "Excalibur Almaz, NASA sign commercial spaceflight deal"
  31. ↑ «The Shape of Things to Menja – Orbital's Prometheus™ Space Plane Ready for NASA's Commercial Crew Development Initiative».
  32. ↑ “Orbital may wind down its commercial crew effort” . NewSpace Journal. Recuperate le 25 d'abril de 2011. “CEO Dave Thompson said ... "I don’t, at this clave, anticipate that we’ll continue to pursue our own project in that race. We’ll watch it and if an opportunity develops we may reconsider. But at this point, I would not anticipate a lot of activity on our part in the commercial crew market."”
  33. ↑ «(press release) Paragon Space Development Corporation Completes All Development Milestones on the NASA Commercial Crew Development Program» (en en). Paragon. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2011.
  34. ↑ Boyle, Alan (11 de febrer de 2011). «Let's talk about the final frontier» (en en). Cosmic Log. MSNBC. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2011. Consultat el 13 de febrer de 2011. «the proposal calls for the development of a spaceship that could be sent into space on a variety of launch vehicles. ... "Up to eight crew, Soyuz-like architecture (recoverable reusable crew element, expendable orbital/carregue module). Incorporates HMX's patented integral abort system (uses OMS/RCS propellant in separate abort engines). Ca fly on Atles 401 [a configuration for the Atles 5 rocket], F9 [SpaceX's Falcon 9] or Taurus II (enhanced) but with a reduced càrrec and crew capability on the latter vehicle. Goal is to be the lowest-price provider on a per-seat basis. Nominal land recovery with water backup."»
  35. ↑ «NASA weighs pla to keep shuttle until 2017 - Technology & science - Space - NBC News». msnbc.com.
  36. ↑ «COMMERCIAL CREW INTEGRATED CAPABILITY». NASA. Consultat el 25 de giner de 2012.
  37. ↑ «Statement of William H. Gerstenmaier, Associate Administrator for Human Exploration and Operations, National Aeronautics and Space Administration; before the Subcommittee on Space and Aeronautics Committee on Science, Space and Technology; U. S. House of Representatives» págs. 6–7.
  38. ↑ «CCiCap Solicitation» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2013. Consultat el 11 de febrer de 2012.
  39. ↑ «Commercial Crew Integrated Capability Pre-Proposal Conference» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2013. Consultat el 14 de febrer de 2012.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 «NASA Announces Next Steps in Effort to Launch Americans from U.S. Soil». NASA. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2016. Consultat el 3 d'agost de 2012.
  41. ↑ «NASA Awards Contracts In Next Step Toward Safely Launching American Astronauts From U.S. Soil». NASA. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2020. Consultat el 11 de decembre de 2012.
  42. ↑ «NASA Awards Contracts In Next Step Toward Safely Launching American Astronauts From U.S. Soil». NASA. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2020. Consultat el 11 de decembre de 2012.
  43. ↑ «NASA Awards Contracts In Next Step Toward Safely Launching American Astronauts From U.S. Soil». NASA. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2020. Consultat el 11 de decembre de 2012.
  44. ↑ NASA Commercial Crew Transportation Capability Contract CCTCAP Draft RFP, SpaceREF. Recuperate le 22 de juliol de 2013.
  45. ↑ NASA Commercial Crew Transportation Capability Contract CCTCAP Draft RFP, SpaceREF. Recuperate le 22 de juliol de 2013.
  46. ↑ Bolden, Charlie. «American Companies Selected to Return Astronaut Launches to American Soil». Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2020. Consultat el 16 de setembre de 2014.
  47. ↑ NASA report finds Boeing seat prices llaure 60% higher than SpaceX.
  48. ↑ «Boeing fires back at NASA Inspector General regarding commercial crew report» (en en).
  49. ↑ NASA Commercial Crew Awards Leave Unanswered Questions, Space News. Recuperate le 21 de setembre de 2014. ""We basically awarded based on the proposals that we were given," Kathy Lueders, NASA commercial crew program manager, said in a teleconference with reporters after the announcement. "Both contracts have the same requirements. The companies proposed the value within which they were able to do the work, and the government accepted that.""
  50. ↑ «RELEASE 14-256 NASA Chooses American Companies to Transport U.S. Astronauts to International Space Station» (en en). NASA. Consultat el 29 d'octubre de 2014.
  51. ↑ Norris, Guy (31 May 2013). «NASA Chief Repeats Warnings On Commercial Crew Delays».
  52. ↑ «CSF President Michael Lopez-Alegria Statement on NASA Contract Extension with Roscosmos». Commercial Spaceflight Federation. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2016. Consultat el 2 May 2013.
  53. ↑ «Senate Panel Cuts Commercial Crew, Adds Funds for Orion and Heavy Lift». Space News. Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2012. Consultat el 18 d'abril de 2012.
  54. ↑ Clark, Stephen (23 de novembre de 2011). «Reduced budget threatens delay in private spaceships». Spaceflightnow. Consultat el 18 d'abril de 2012.
  55. ↑ McAlister, Phillip. «Commercial Spaceflight Update». NASA. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 10 d'agost de 2013.
  56. ↑ Norris, Guy (31 May 2013). «NASA Chief Repeats Warnings On Commercial Crew Delays».
  57. ↑ Joe Pappalardo. «Is the Relationship Between NASA and Private Space About to Sour?». Popular Mechanics.
  58. ↑ NASA gets budget hike in spending bill passed by Congress, Spaceflight Now. Recuperate le 15 de decembre de 2014.
  59. ↑ «[https://arstechnica.com/science/2019/11/nasa-report-finds-boeing-seat-prices-llaure-60-higher-than-spacex/?comments=1 NASA report finds Boeing seat prices llaure 60% higher than SpaceX]». Consultat el 14 de novembre de 2019.
  60. ↑ «Boeing Fires Back at Critical NASA IG Report on Starliner». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2020.
  61. ↑ NASA Selects Commercial Firms to Begin Development of Crew Transportation Concepts and Technology Demonstrations for Human Spaceflight Using Recovery Act Funds, press release, NASA. Recuperate le 9 de juny de 2012.
  62. ↑ NASA Awards Next Set Of Commercial Crew Development Agreements, press release, NASA. Recuperate le 9 de juny de 2012.
  63. ↑ NASA Releases Commercial Crew Draft RFP, Announces CCDEV2 Optional Milestones, press release, NASA. Recuperate le 9 de juny de 2012.
  64. ↑ «NASA Announces Additional Commercial Crew Development Milestones». Space Ref. SpaceRef Interactive Inc.. Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2020. Consultat el 16 d'agost de 2013.
  65. ↑ «NASA Awards Contracts In Next Step Toward Safely Launching American Astronauts From U.S. Soil». NASA. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2020. Consultat el 11 de decembre de 2012.
  66. ↑ «RELEASE 14-256 NASA Chooses American Companies to Transport U.S. Astronauts to International Space Station». NASA. Consultat el 29 d'octubre de 2014.
  67. ↑ «NASA’S MANAGEMENT OF CREW TRANSPORTATION TO THE INTERNATIONAL SPACE STATION». Consultat el 28 de juny de 2020.
  68. ↑ «Demo-1 Flight Readiness Concludes» (en en-us).
  69. ↑ Bridenstine, Jim (20 de decembre de 2019). «Update: Starliner had a Mission Elapsed Clave (MET) anomaly causing the spacecraft to believe that it was in an orbital insertion burn, when it was not. More information at 9am ET:http://NASA.gov/live» (en en).
  70. ↑ «Boeing, SpaceX press towards commercial crew test flights this year». Consultat el 9 d'octubre de 2019.
  71. ↑ «NASA, SpaceX to Launch First Astronauts to Space Station from U.S. Since 2011» (en en). www.nasa.gov.
  72. ↑ 72,0 72,1 «NASA, Boeing Update Starliner Orbital Flight Test Dona't». blogs.NASA. Consultat el 2021-02-30.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Official NASA Commercial Crew Program page
Commercial Crew & Càrrec Document Library on NASA.gov [5] archivat en Wayback Machine.

CCDev 1 Space Act agreements [6] archivat en Wayback Machine.
CCDev 2 Space Act agreements 
CCiCap Space Act agreements
Partners Mature Spacecraft Designs, NASA video update, 14 de giner de 2014.
Boeing CCtCap Contract (Redacted) 

SpaceX CCtCap Contract (Redacted)


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desenroll_de_tripulació_comercial&oldid=910257»