Excalibur Almaz

Diagrama d'una TKS (abreujament del rus de: nau de suministrament de transport).

La Excalibur Almaz, fundada en 2005. va ser una companyia espacial privada que tenia com a objectiu crear naus orbitales tripulades, usant càpsules modernisades TKS i estacions espacials Almaz, derivades del programa espacial soviètic. Les missions a realisar se centraven en una série de missions dissenyades per al turisme espacial orbital, i proporcionarien llits de prova per a experiments en un entorn de microgravedad, impulsant l'exploració espacial. No obstant, esta companyia es va declarar en bancarrota el 24 de novembre de 2016, després de rebre múltiples demandes per frau financer sobre la seua capacitat tecnològica per a portar a terme els seus proyectes.

Orígens del concepte Almaz: Esta companyia va escomençar a partir d'un proyecte militar per a la construcció de l'estació espacial Almaz, que va ser concebut en 1964 per l'empresa de Vladimir Chelomey en el suburbi de Moscou Reutov. Almaz, el seu disseny original, es pot vore en el croquis de la dreta. El pla de llançament de cosmonautas a l'estació va canviar durant la concepció de Almaz. Els retarts en el desenroll del TKS varen dur a la decisió en 1970 d'utilisar una versió del ferry Soyuz 7K-T per a dur tripulacions a Almaz.

El programa Almaz va ser aprovat en 1967. En 1969, el requisit d'una pronta resposta a Apolo va dur als líders soviètics a encarregar a l'Oficina de Disseny de Korolev la tasca de llançar una estació espacial utilisant alguns elements del Disseny Almaz. Es va ordenar a Chelomey que transferira els dissenys del Almaz a l'Oficina de Disseny de Korolev. En 1970, la planta Khrunichev de Chelomey va fabricar huit artículs de prova en terra i dos «estructures espacials» Almaz en classificació de vol. Les estacions desenrollades per l'oficina de Korolev inspirades en Almaz varen utilisar subsistema derivats de la nau espacial Soyuz de Korolev i varen volar per primera volta a l'espai a partir de 1971 en el nom de Salyut-1.

La transferència de coneiximents tècnics a l'oficina de Korolev va retardar el programa Almaz durant dos anys. No obstant, açò estava en l'apogeu de la carrera armamentista i el disseny Salyut de l'oficina de disseny de Korolev. Els periodistes russos han escrit que el Comité Central va ser pres per Almaz com una «fortalea espacial», que va ser vista com «una resposta a Chamberlain». Aixina va continuar el proyecte Almaz. El Almaz va ser vist com una nau espacial militar —una «fortalea en l'espai»— es pot inferir dels informes de que estes estacions estaven equipades en armes «Almaz estava protegit contra interceptores i satèlits de remolc, desenrollats en eixe llavors en els EE. L'arma apuntava a l'objectiu girant tot l'estació. Esta arma va demostrar funcionar en l'entorn espacial. En un dels vols, just abans de l'impuls de frenat en l'estació, i volant automàticament, es va disparar la munició de l'arma, el bloc bàsic de l'estació espacial tenia la forma d'un cilindre en dos diàmetros diferents 4,15 m i 2,9 m. La seua llongitut total era d'uns 11 metros, el seu massa era d'unes 15 tonellades. En la versió original, prevista per a ser llançada despuix de les estacions inicials, el vehícul de reentrada de l'Aparat de Tornada (VA) estaria conectat a la secció de menor diàmetro de l'estació. Es va montar una unitat d'acoplament en la part atrassera de l'estació a lo llarc de l'eix de l'estació. L'unitat d'acoplament es va conectar a una esclusa d'aire per a l'activitat extravehicular i per a expulsar l'anomenada Càpsula de tornada d'informació (KSI).

Proyecte Almaz: El 12 d'octubre de 1964, durant una reunió dels principals especialistes de l'oficina de disseny OKB-52, en sèu en Reutov en l'extrem est de Moscou, el seu cap dissenyador Vladimir Chelomei , va anunciar oficialment el començ de l'Estació Orbital Pilotada, OPS, còdic de proyecte. -Nomenat Almaz o "Diamant". El govern soviètic va vore el proyecte Almaz com una resposta al desenroll del Laboratori en òrbita tripulat, MOL, per part de la Força Aérea dels EE. UU. elomei , va anunciar el començ de l'Estació Orbital Pilotada, OPS, còdic de proyecte. -Nomenat Almaz o "Diamant". El govern soviètic va vore el proyecte Almaz com una resposta al desenroll del Laboratori en òrbita tripulat, MOL, per part de la Força Aérea dels EE. UU.

Problemes de la companyia: Una càpsula espacial soviètica de segona mà, que havia segut llançada a l'espai en dos ocasions, estava programada per a ser subastada en Bèlgica el 7 de maig de 2014. La nau russa VA (Vozvraschaemyi Apparat, “vehícul de tornada”), destinada al transport de tripulació i càrrega, va ser oferida per la casa de subastes Lempertz, en sèu en Berlín, en la seua recent inaugurada galeria en Brusseles. Es va dir que era la primera nau espacial històrica posada a la venda en Europa.

La càpsula VA va ser venuda a Excalibur Almaz (EA), una empresa britànica que planejava reutilisar artefactes soviètics per a oferir servicis de vols espacials comercials. En total, EA va adquirir quatre càpsules VA i dos mòduls Almaz (Salyut) en l'esperança d'usar la nau combinada com a sistema de transport de tripulació i càrrega cap a la Lluna, els asteroides i l'espai profunt. La nau VA oferida encara duya el nom i logotip de Excalibur Almaz, aixina com les banderes de Rússia, el Regne Unit, l'Illa de Man i els Estats Units. Va ser venuda a un postor anònim per 1 milló d'euros.

En setembre de 2013, Dula, J. Buckner Hightower i Excalibur Almaz Ltd. varen ser duts a juí baix acusacions de frau per 300 000 dólars, relacionades en un proyecte de mineria d'asteroides. El cas va terminar en una conciliació en giner de 2014.

En novembre de 2014, Art Dula, el seu associat llegal Anat Friedman, el seu soci comercial J. Buckner Hightower, el Robert A. and Virginia Heinlein Prize Trust, Excalibur Limited, Excalibur Almaz Limited i Excalibur Almaz USA Inc. varen ser demandats per l'empresari japonés Takafumi Horie per frau. La suma mencionada va ser de 49 millons de dólars, supostament proporcionats per Horie per a finançar l'empresa. Es va alegar que partix dels diners es va utilisar per a comprar equips soviètics que, segons l'empresari, varen resultar ser “peces de museu”. També s'afirma que partix dels diners va ser transferit al nom personal de Dula, i que atres irregularitats varen incloure la reducció del percentage de participació accionaria de Horie.

En març de 2015, un dels dos caixcos de les estacions espacials Almaz construïdes pels soviètics, junt en la càpsula VA restant, va ser enviat al port marítim de l'Illa de Man. El destí de l'equip va permanéixer desconegut fins que va ser traslladat al Museu de l'Automòvil de l'Illa de Man en 2021.