Anar al contingut

Servicis Comercials de Transport Orbital

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Servicis Comercials de Transport Orbital
Per a components comercials COTS vore Component comercial eixit de l'estant.
Logotip usat per al programa COTS.

El programa Servicis Comercials de Transport Orbital o COTS (de l'anglés Commercial Orbital Transportation Services), és un programa de la NASA per a desenrollar naus per a l'entrega de càrrega i astronautes a l'Estació Espacial Internacional (ISS) per mig de companyies privades. Va ser anunciat el 18 de giner de 2006.[1] La NASA va sugerir que els "Servicis Comercials a la ISS serien necessaris fins a a lo manco l'any 2015".[2]

Deu distinguir-se el programa COTS dels programes DTC (sigles en anglés de Commercial Crew Development o Desenroll Comercial de Tripulacions) i el CRS (sigles en anglés de Commercial Resupply Services o Servicis Comercials de Suministraments), que són programes relacionats. El COTS està orientat al desenroll dels vehículs, mentres que el DTC i el CRS està enfocat a les entregues. El COTS involucra varis acorts de la llei espacial, en la NASA com a proveïdor de pagaments basats en guanys. El COTS no implica contractes vinculants. Per un atre costat, el CRS si que implica contractes llegalment vinculants, que fan que els proveïdors siguen responsables si fallen en la seua tasca. El DTC és un programa relacionat, en l'objectiu específic de desenrollar servicis de rotació de tripulacions. És similar al COTS-D. Estos tres programes són dirigits per l'Oficina del Programa de Càrrega i Tripulació Comercial de la NASA, en anglés Commercial Crew and Carregue Program Office (C3PO).

Servicis Comercials de Suministraments (CRS)

Artícul principal → Servicis Comercials d'Abastiment.

El 23 de decembre de 2008, la NASA va firmar els contractes de la primera fase del programa CRS per a Orbital Sciences i SpaceX en el propòsit d'usar els seus vehículs de càrrega desenrollats en el COTS, —Cygnus i Dragon, respectivament— per a dur càrregues a l'Estació Espacial Internacional. El contracte inicial CRS eren 8 vols per a Orbital Sciences i 12 per a SpaceX i varen començar a realisar-los en l'any 2014 i 2012 respectivament despuix dels seus vols de prova i certificació per al seu us per a traslladar càrregues a la ISS. La nau Cygnus en un principi desapegaria a bordo d'una eixida Taurus II des de la plataforma 0B del Mid-Atlantic Regional Spaceport, en les illes Wallops de Virginia. El seu primer llançament que estava programat per a 2010, va ser la missió Cygnus Orb D-1[3] que es va retardar fins a setembre de 2013 i finalment es va realisar sobre una eixida Antares i la seua primera missió comercial Cygnus Orb CRS-1 es va realisar en giner de 2014.[4]


La Dragon va realisar el seu primer vol en l'eixida Falcon 9 des del Complex de llançament espacial 40 de l'Estació de la Força Aérea de Cap Canyaveral en Cap Canyaveral, Florida des d'a on va realisar les proves de llançament que varen escomençar en 2010 en les missions COTS DEMO FLIGHT 1 i COTS DEMO FLIGHT 2 que es va acoplar a la ISS durant 6 dies en maig de 2012, com a pas previ a la primera missió de servicis comercials SpaceX CRS-1 en octubre de 2012

En l'any 2014 va ser anunciat la creació de la 2ª fase del programa (CRS-2).[5] Mentres es resolia l'assignació de la segona fase, en 2015 Orbital Sciences va rebre l'assignació de 2 vols més per part de la NASA i SpaceX, 5 vols més per a cobrir les necessitats fins a la posada en marcha de la 2ª fase. Al final de la primera fase del programa CRS el total de llançaments realisats de suministraments a l'ISS ha segut de 10 llançaments per a Cygnus, finalisats en abril de 2019 en el llançament de Cygnus NG-11 i 20 per a la Dragon, finalisat en març de 2020 en el llançament de SpaceX CRS-20[6]

Contracte per servicis de suministrament a l'estació espacial

El 22 de decembre de 2008, la NASA va informar de que es discutiria la selecció de contractes per a proporcionar servicis comercials de suministraments per a l'Estació Espacial Internacional.[7] La NASA va anunciar el contracte guanyador de SpaceX i Orbital Sciences Corporation en una conferència de prensa el 23 de decembre de 2008.[8] El contracte incloïa un mínim de 12 missions per a SpaceX i 8 missions per a Orbital Sciences.[9] PlanetSpace va presentar una protesta a la Government Accountability Office (GAO) despuix de rebre un informe de la NASA sobre el resultat del premi.[10] El 22 d'abril de 2009, la GAO va anunciar públicament la seua decisió de denegar la protesta.[11]


En 2014 Orbital Sciences Corporation es va fusionar en l'empresa Thales Alenia Space i pas a cridar-se Orbital ATK. En 2018 esta nova empresa va ser absorbida per Northrop Grumman[12] passant-se a cridar Northrop Grumman Innovation Systems i assumint el contracte CRS que tenia en la NASA

Segona fase de Servicis Comercials de Suministraments (CRS-2)

En l'ampliació del manteniment de la ISS, fins a 2024 la NASA, va decidir realisar una segona fase del programa CRS, per a la que va admetre noves propostes de naus de càrrega de diferents empreses americanes de 2017 a 2024. Els servicis del programa, CRS-2 de la segona fase varen ser assignats a 3 empreses de les 5 que es varen presentar inicialment en l'any 2015,[13] les dos primeres pertanyents ya al programa CRS i la tercera l'empresa Serra Nevada[14] en la seua nau Dream Chaser[15] que té previst el seu primer llançament per a 2021. Les dos empreses descartades varen ser Boeing en una versió de càrrega de la seua nau tripulada CST-100,[15] i Lokheed Martin en un remolcador reutilisable que s'hauria cridat "Júpiter".[16] L'empresa Northrop Grumman va presentar la mateixa nau per a la segona fase i va començar a realisar missions en novembre de 2019 en la Cygnus NG-12. Per la seua banda, SpaceX va presentar una nova nau per a esta fase, la Dragon 2 en la seua versió de càrrega, de la que va ocórrer el seu primer llançament el 6 de decembre de 2020 en la missió SpaceX CRS-21.[17]

Referències

  1. ↑ «NASA Seeks Proposals for Crew and Carregue Transportation to Orbit», NASA. Consultat el 21 de novembre de 2006.
  2. ↑ «Human Space Flight Transition Pla». NASA. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2009.
  3. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2013/10/24/fi-de-la-primera-misió-de-la-cygnus/
  4. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2014/01/09/llançada-la-nau-de-càrrega-cygnus-orb-1-la-iss-antares/
  5. ↑ «COMMERCIAL RESUPPLY SERVICES 2 – RFI NNJ14ZBG007L». NASA. Consultat el 24 de febrer de 2014.
  6. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2020/03/08/el-ultime-llançament-de-una-dragon-de-càrrega-i-el-50o-aterrisage-de-una-etapa-de-una-eixida-falcon/
  7. ↑ «NASA to Announce Space Station Resupply Services Contract». NASA HQ.
  8. ↑ "NASA Awards Space Station Commercial Resupply Services Contracts" [1] archivat en Wayback Machine.. NASA, December 23, 2008.
  9. ↑ Morring, Jr., Frank. "Space Station Resupply Contracts Awarded" [2] archivat en Wayback Machine.. Aviation Week, December 24, 2008.
  10. ↑ Chris Bergin. «Planetspace officially protest NASA’s CRS selection».
  11. ↑ «B-401016; B-401016.2, PlanetSpace, Inc., April 22, 2009». GAO. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 2 de març de 2010.
  12. ↑ «[3]». Consultat el 23 de juliol de 2018.
  13. ↑ http://danielmarin.naukas.com/2015/03/20/las-noves-naus-espacials-de-càrrega-dream-chaser-i-cst-100/
  14. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2017/11/13/el-dream-chaser-torna-a-volar/
  15. ↑ 15,0 15,1 Jeff Foust. Serra Nevada Hopes Dream Chaser Finds "Sweet Espot" of ISS Càrrec Competition, Space News.
  16. ↑ https://danielmarin.naukas.com/2015/03/15/jupiter-el-nou-remolcador-orbital-reutilisable-de-lockheed-martin/
  17. ↑ «NASA and SpaceX Target Dec. 2 for Next Resupply Launch». NASA.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Servicis_Comercials_de_Transport_Orbital&oldid=1443862»