Anar al contingut

SAC-C

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El SAC-C (Satèlit d'Aplicacions Científiques - C) és un satèlit d'observació terrestre argentí el principal objectiu del qual era l'estudi de les condicions del ambient i de la biosfera terrestre i marina. L'instrument principal va ser un escàner multiespectral desenrollat per l'agència espacial d'Argentina, CONAE.

En un pes de 485 kg, el satèlit també va transportar vàries càrregues útils proporcionades per la NASA i atres agències espacials. Va ser llançat el 21 de novembre de 2000 per un Delta II. Es va mantindre en operacions durant casi tretze anys, a pesar de que se li estimava un temps de vida de tan sol cinc anys.[1]

Història

En el marc de l'acort de cooperació firmat entre la CONAE i la NASA en agost de 1991, abdós agències espacials varen portar a terme un taller en Buenos Aires en decembre de 1993 per a definir futures missions conjuntes.[2] En dit taller es va decidir que la nova missió denominada SAC-C consistiria d'una cambra multiespectral de resolució mija com a instrument principal, un experiment de GPS proveït pel Laboratori de Propulsió a Reacció i una càrrega útil de mapage magnètic desenrollat per l'Institut danés d'investigació espacial i la NASA.[3][4]

Mentres el SAC-B es trobava encara en la seua etapa de proves previ al llançament, en 1995 la CONAE va començar a discutir en INVAP les característiques del nou satèlit, qui una volta més seria el contractiste principal del proyecte.[5] El 28 d'octubre de 1996, CONAE i NASA varen firmar un memoràndum d'enteniment per a portar a terme el desenroll del satèlit.[6]

En juliol de 1999, la CONAE va accedir a un demanat de NASA de canviar alguns dels paràmetros orbitales del satèlit per a que este formara part de la "Constelació Matutina", una constelació de satèlits per a l'observació de la Terra conformada pels satèlits Landsat 7, EO-1 i Terra (EOS AM-1).[2] El 14 de juliol de 2000 es va firmar l'acort entre abdós agències espacials per a incloure el satèlit en la constelació.[4][6]


Durant el desenroll es varen agregar distints instruments i experiments científics extres.[2] El Centre Nacional d'Estudis Espacials de França va proporcionar l'instrument ICARE, l'Agència Espacial Italiana va proveir dos experiments de control i orientació de satèlits, i va ser l'encarregada parcial del desenroll dels panels solars del satèlit.[7][8][9] A la seua volta, la CONAE va decidir incloure atres dos cambres.[5] L'Agència Espacial Brasilera i l'Institut Nacional d'Investigació Espacial del Brasil varen permetre l'us dels seus laboratoris per a realisar els ensajos ambientals de el SAC-C i la seua càrrega útil.[10][9][11]

El satèlit va ser transportat a la Base de la Força Aérea Vandenberg per un C-130 Hercules de la Força Aérea Argentina, sent llançat el 21 de novembre de 2000 per un Delta II junt als satèlits Earth Observing-1 i Munin a les 15:24 hora oficial argentina, la separació del llançador va ocórrer una hora despuix sobre el nort de Canadà, colocant al satèlit de 485 kg en una òrbita de 705 km en un inclinament de 98,2 graus.[12][13]

El 27 de juny de 2005, el SAC-C va abandonar la "constelació matutina" despuix d'una série de maniobres que ho varen ubicar en una nova òrbita de 707,6 km i un inclinament de 98 graus.[4]

A principis de 2013, el satèlit es trobava corrent-se de la seua òrbita operacional i en el seu instrument principal semioperativo. Originalment la CONAE esperava que un pegat de software solucionara estos problemes, pero es va decidir iniciar els treballs per a la preparació de la seua baixada d'òrbita i apagat final perque s'havia conclós que la seua salut es deteriorava i s'havia aplegat al fi de la seua vida útil.[4][1] No obstant, el 15 d'agost del 2013 la comunicació en el satèlit es va perdre sobtadament, havent complit les seues missions principals i superant àmpliament la seua vida útil original de cinc anys.[1]

Instruments

MMRS (Multispectral Medium Resolution Scanner): és l'instrument principal de el SAC-C. Es tracta d'una cambra multiespectral de resolució mija que utilisa una tècnica de dispar "en despalladora". Les imàgens es prenen en 5 bandes espectrals, incloses tres en llum visible i dos en infrarroja. El sensor de 2028 píxels de llarc proporciona una resolució d'entre 175 i 350 metros. Va ser fabricat per la CONAE i té una massa de 22 kg.[4][14] HRTC (High-Resolution Technological Camera): cambra pancromàtica d'alta resolució en una massa de 8,5 kg, les imàgens del qual s'utilisen per a facilitar l'interpretació de les prens MMRS.[5][4][11] HSC (High Sensitivity Camera): és una chicoteta cambra desenrollada per la CONAE destinada a medir en una resolució espacial de 300 m l'intensitat lumínica del costat nocturn de varis fenomens: llums de ciutats, incendis forestals, rajos i auroras polars.[5][4] Ørsted-2 (Magnetic Mapping Payload): desenrollat per l'Institut danés d'investigació espacial, és un magnetómetro vectorial dissenyat per a medir en precisió el camp magnètic de la Terra.[4][9][7] IST (Italian Star Tracker): rastrejador d'estreles dissenyat per a orientar al satèlit, desenrollat per l'Agència Espacial Italiana.[4][9] INES (Italian Navigation Experiment): és un receptor GPS experimental desenrollat per l'Agència Espacial Italiana que s'utilisa per a aplicacions geodèsiques.[4][9] GOLPE (GPS Occultation and Passive reflection Experiment): és un experiment de la NASA que utilisa la recepció de senyals GPS per a deduir el perfil de l'atmòsfera (densitat, pressió, temperatura).[4][2] ICARE (Influence of Space Radiation on Advanced Components): és un experiment de l'agència espacial francesa, CNES, destinat a estudiar l'impacte de la radiació en components i materials electrònics.[8][4] WTE (Whale Tracker Experiment): és un experiment de la CONAE destinat a seguir la migració de la ballena franca austral utilisant un receptor GPS i un transmissor de radi instalat en algunes d'elles.[4][11]

Galeria

  • Satèlit SAC-C en els panels solars plegats, en la seua integració al llançador Delta II.
    Satèlit SAC-C en els panels solars plegats, en la seua integració al llançador Delta II.
  • Eixida Delta II duent els satèlits SAC-C, Earth Observing-1 i Munin.
    Eixida Delta II duent els satèlits SAC-C, Earth Observing-1 i Munin.
  • Illes Malvines vistes pel satèlit SAC-C.
    Illes Malvines vistes pel satèlit SAC-C.
  • Maqueta de el SAC-C.
    Maqueta de el SAC-C.
  • Una atra image de la maqueta de el SAC-C, a on s'aprecia la part davantera i l'antena.
    Una atra image de la maqueta de el SAC-C, a on s'aprecia la part davantera i l'antena.

Vore també

Satèlits de l'Argentina

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Despedida SAC-C» (en espanyol). CONAE. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Colomb, F.R.; Alonso, C.; Hofmann, C.; Nollmann, I.(2004).«SAC-C mission, an example of international cooperation».Advances in Space Research.34(10): 2194–2199.doi:10.1016/j.asr.2003.10.039.Consultat el 22 d'agost de 2020.(en en)
  3. ↑ «U.S. AND ARGENTINA SIGN SPACE COOPERATION AGREEMENTS», NASA, 8 d'agost de 1991. Consultat el 13 de juny de 2018.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 «SAC-C (Satèlit d'Aplicacions Científiques-C)» (en anglés). eoPortal. Agència Espacial Europea. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 INVAP: 30 Anys, Primera edició, INVAP, p. 112. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 Colomb, F.R.; Varotto, C.F.(2003-11).«SAC-C and the AM constellation: three years of achievements».Proceedings of International Conference on Recent Advances in Space Technologies, 2003. RAST '03.: 119–124.doi:10.1109/RAST.2003.1303893.Consultat el 22 d'agost de 2020.
  7. ↑ 7,0 7,1 Pasquevich, F.(17 de maig de 2004).«SAC C - Sharing the Mission Experience».Space OPS 2004 Conference.American Institute of Aeronautics and Astronautics.doi:10.2514/6.2004-222-80.Consultat el 22 d'agost de 2020.(en en)
  8. ↑ 8,0 8,1 «ICARE» (en en). Consultat el 22 d'agost de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Participació internacional en SAC-C» (en es). CONAE. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  10. ↑ «Un proyecte internacional», Clarín, 22 de novembre de 2000. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Caruso, Daniel(2000-01).«CONAE's satellite missions».Acta Astronautica.46(2-6): 389–395.doi:10.1016/S0094-5765(99)00235-0.Consultat el 22 d'agost de 2020.(en en)
  12. ↑ «EO-1/SAC-C/Munin Launch Timetable» (en anglés). Munin. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  13. ↑ «Va desapegar sense inconvenients el satèlit argentí SAC-C», Clarín, 22 de novembre de 2000. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  14. ↑ «¿Qué tenen en comú una càmara fotogràfica i un satèlit?» (en es). CONAE (19 d'agost de 2020). Consultat el 22 d'agost de 2020.

Enllaços externs

Commons 

Pàgina oficial CONAE [1]
Satèlits del Pla Espacial Argentí. [2]
Pàgina oficial INVAP [3]


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=SAC-C&oldid=1122750»