Estudis de l'Hàbitat
Estudis de l'Hàbitat, és una revista científica d'Arquitectura creada en 1997 en l'Institut d'Estudis de l'Hàbitat, pertanyent a la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de l'Universitat Nacional de l'Argent.
Resenya històrica
L'Institut d'Estudis de l'Hàbitat va ser creat en 1986 per un grup de professors - investigadors que en la seua majoria retornaven de l'exili per la Dictadura que va regir l'Argentina en el periodo de 1976 a 1983. En la tornada de la democràcia, en assumir el Dr. Raúl Ricardo Alfonsín de l'Unió Cívica Radical com a president, va intervindre l'UNLP nomenant decans i rector interventor. En el cas de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme va assumir el Arq. Jorge Lombardi.[1]
En el procés de convocar als primers concursos de professors de les 32 assignatures de la Carrera d'Arquitectura, uns pocs tenien vocació per l'investigació i varen propondre la creació d'un Institut que els englobe a tots, en un Consell Científic i Unitats d'Investigació. Després de la creació del IDEHAB en 1986, sorgix la necessitat de posseir un mig de divulgació de les activitats d'investigadors i becaris. Aixina es crea el Bolletí del IDEHAB baix la direcció del seu flamant director el Dr. Elías Rosenfeld i la llabor editorial de la secretària de l'Institut la Arq. Mercedes del Marbre en l'edició de la arq. Analía Fernanda Gómez. S'editen quatre números fins que en l'any 1996 en una reunió del Consell Científic es debat la necessitat de contar en una revista que puga ser indexada i contar en una evaluació i catalogació per part del CAICyT - CONICET.[2]
S'oponia un grup de consellers que desijaven una revista més propenca a la tradició editorial de l'arquitectura en major disseny. Pero es va impondre la postura de l'Unitat d'Investigació N°2 i el seu director Elías Rosenfeld acompanyat pel representant dels becaris el Arq. Jorge Daniel Czajkowski. Este últim va oferir responsabilisar-se de l'edició científica; i junt a la secretaria tècnica del IDEHAB la Arq. Analía Fernanda Gómez, conseguir construir una llínea editorial.[3]
El seu primer número
En 1997 en el N°5 sorgix la revista Estudis de l'Hàbitat contenint nou artículs, un artícul invitat, un artícul en la secció Documents, la secció "L'investigació en l'Institut" junt a "Comunicacions" dels becaris. La revista sorgix durant la gestió del Decà Alberto Sbarra.[4]
El nou mig gràfic va ser declarat d'Interés llegislatiu per la Cámara de la Província de Buenos Aires.[5]
En el seu primer número es menciona una Comissió Editorial formada pels arqs. René Longoni, Fernando Aliata i Jorge Daniel Czajkowski. Com a secretària de redacció la arq. Analía Fernanda Gómez i colaboradors. El Comité Científic va ser constituït en destacats investigadors de diverses universitats del país entre els que es trobaven: Luis Ainstein de l'UBA, Horacio Berreta del CEVE de Còrdova, Beatriz Cuenya del CEUR UBA, Alberto de Paula, Carlos de Rosa del LAHV - CONICET, Roberto Doberti de FADU-UBA, Fermín Estrela Gutiérrez, Martin Evans de FADU-UBA, Hilda Herzer, Jorge Karol, David Kullock, Víctor Pelli de FAU-UNNE/CONICET, Pedro Pírez, Jorge Ramos, Jorge Samaja Bou i Horacio Torres. El més prestigiós grup d'acadèmics i investigadors en Arquitectura i Hàbitat del país.[6]
Entre els seus treballs es destaquen:
- Conseqüències socioeconòmiques de la reconversió industrial en Olavarría; d'Héctor Adriani i María Suárez.
- De la vista al panorama. Buenos Aires i l'evolució de les tècniques de representació de l'espai urbà; de Fernando Aliata.
- Aplicació d'informàtica en la gestió municipal: proposta per a la seua implementació; de Susana Finkelievich.
- El suroest bonaerense. La seua organisació territorial i urbana (1880-1910); de René Longoni i Virginia Galcerán.
- La ciència i la tecnologia en el territori mundializado; d'Elías Rosenfeld i Olga Ravella.
- Estudi ambiental-hàbitat-home-mig. Cas Berisso; de Viviana Schaposnik.
- Higienisme i sectors populars en L'Argent - 1882-1910; de Gustavo Vallejo.
- Ciència, tecnologia i economia en l'organisació del territori; d'Olga Ravella.
- Primerenc crepúscul. Sobre l'efímera existència de l'Universitat de l'Argent; de Fernando Gandolfi
- Valoració bioclimàtica i patrimonial en un edifici per a la salut; de María C. Domínguez, Jorge Daniel Czajkowski i Elías Rosenfeld.
- Praxis i degradació urbana. El text, el context i la seua articulació. Case L'Argent; de Juan C. Etulain, Sara Fisch, Isabel López i Nora Ponce.
- Acció urbanística en La Habana.; de Jorge Lombardi, Gustavo Cremaschi i Luciana Marsilli.
Com a artícul invitat:
- Possibilitats de la vivenda i l'urbanisme productiu en la lluita contra la pobrea i en la generació d'ocupació; del arq. Fermín Estrela.
Referències
- ↑ UNLP: Arquitectura celebra la seua 50° aniversari en la presència de l'egresado de la casa i Premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Antic lloc del IDEHAB. [3]
- ↑ L'investigació en la FAU (2015) Prof. Consulta Olga Rosa Ravella. Àrea Editorial FAU.
- ↑ Lloc original del segon número [4]
- ↑ Declaració d'Interés Província de Buenos Aires. Resolució D-339-97-98
- ↑ Estudis de l'Hàbitat Nro 5 (1997). Editorial UNLP "Edulp". REUN- Ret d'editorials d'universitats nacionals. pág 2.
- Estudis de l'Hàbitat N°5 (1997). ISSN 0328-929X
- Estudis de l'Hàbitat, des de N.º 13 (2014). ISSN 2422-6483 [5]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estudios del Hábitat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.