Collage de logotips d'algunes de les distribucions Linux més conegudes
Una distribució Linux (a sovint abreviat com distro) és un sistema operatiu basat en el núcleu Linux, que a sovint inclou molts atres components com les utilitats del sistema GNU (en el cas del qual es denomina distribució GNU/Linux), un sistema de gestió de paquets com APT o Pacman, paquets de software com aplicacions o códecs, i comunament un entorn d'escritori com GNOME o Cinnamon. Existixen distrubciones Linux en distints propòsits, com a distribucions per a casos d'us domèstic, empresarials, i per a servidors. Per lo general, les distribucions Linux estan compostes, total o majoritàriament, de software lliure, encara que a sovint incorporen aplicacions o controladors propietaris. Existixen distribucions que estan soportades comercialment, com Fedora (Ret Hat), openSUSE (SUSE) i Ubuntu (Canonicaltd.); distribucions mantingudes per la comunitat, com Debian, Arch Linux i Gentoo; i distribucions que no estan relacionades en cap empresa o comunitat, com és el cas de Slackware.
Cronologia del desenroll de les principals distribucions GNU/Linux
Ans que sorgiren les primeres distribucions, un usuari de Linux devia ser alguna cosa expert en Unix; no solament devia conéixer qué biblioteques i eixecutables necessitava per a iniciar el sistema i que funcionara, sino també els detalls importants que es requerixen en l'instalació i configuració dels archius en el sistema.
Linus Torvalds va desenrollar el kernelinux i va distribuir la seua primera versió, 0.01, en 1991. Inicialment, Linux es va distribuir solament com còdic font i després com un parell d'imàgens de disquet descargables: una d'arrancada i que contenia el propi kernelinux, i l'atra en un conjunt d'utilitats i ferramentes GNU per a configurar un sistema d'archius. Ya que el procediment d'instalació era complicat, especialment davant la creixent cantitat de software disponible, varen sorgir distribucions per a simplificar-ho. Les distribucions Linux varen començar a sorgir poc en acabant de que el núcleu Linux fora utilisat per atres programadors ademés dels creadors originals. Existia major interés en desenrollar un sistema operatiu que en desenrollar aplicacions, interfaços per als usuaris o un paquet de software convenient. Les primeres distribucions varen ser:
1992
Linux 0.12, un disquets de 5,25 polzades en una versió primerenca de Linux (Linux 0.12 Boot-root)
Linux 0.12, o HJ Lu'sBoot-root: Dos disquets de 5,25 polzades denominats Boot-root, en el núcleu i un mínim de ferramentes per a utilisar.
MCC Interim Linux: Va ser la primera distribució de Linux creada per a usuaris d'ordenadors que no eren experts en Unix i contava en un instalador basat en menús que instalava tant el núcleu com un conjunt de ferramentes d'usuari final i de programació, que es podia descarregar en un servidor públic FTP de l'Universitat de Mánchester en febrer de 1992.
Yggdrasilinux: Va crear el primer CD-ROM d'una distribució Linux, sent una distribució comercial (decembre de 1992).
1993
Slackware: SLS no va estar ben mantinguda; aixina que, Patrick Volkerding va llançar una distribució basada en SLS a la que va cridar Slackware; llançada el 16 de juliol de 1993.[1] Esta és la distribució més antiga que està en desenroll actiu.
Els usuaris varen vore en Linux una alternativa als sistemes operatiusDOS, Microsoft Windows en la plataforma PC, Mac VOS en Apple Macintosh i les versions d'us baix llicència (de pagament) d'UNIX. La majoria d'estos primers usuaris s'havien familiarizado en l'entorn UNIX en els seus treballs o centres d'estudis. Estos varen adoptar GNU/Linux per la seua estabilitat, reduït (o nul) cost i per la disponibilitat del còdic font del software inclós. Les distribucions eren originalment una qüestió de comoditat per a l'usuari mig, evitant-li l'instalació (i en molts casos compilació) per separat de paquets d'us comú, pero hui s'han popularisat inclús entre els experts en este tipo de sistemes operatius (UNIX/Linux). Si be, històricament, Linux va estar millor posicionat en el mercat dels servidors, distribucions centrades en la facilitat d'instalació i us, tals com Fedora, Mandriva, OpenSuSE, Knoppix i Ubuntu, entre unes atres, han conseguit una major acceptació en el mercat domèstic.
Típicament, una distribució Linux agrupa el núcleu Linux, les utilitats del proyecte GNU, un sistema de gestió de paquets com APT o Pacman, paquets de software com aplicacions o códecs, i comunament un entorn d'escritori com GNOME o Cinnamonn. Gran part del software inclós és software lliure i distribuït pels seus desenrolladors tant en binario compilado com en forma de còdic font, permetent als seus usuaris modificar o compilar el còdic font original si ho desigen. Moltes distribucions incorporen software propietari. Moltes distribucions proveïxen un sistema d'instalació gràfica com ho fan atres sistemes operatius moderns. Algunes distribucions independents com Gentoo Linux, T2, i Linux From Scratch proveïxen el còdic font de tot el software i solament inclouen els binarios del núcleu, ferramentes de compilació i d'un instalador; l'instalador compila tot el software per al CPU específic de la PC de l'usuari.
Les distribucions contenen paquets de software, els paquets contenen alguna aplicació o servici específic, com una biblioteca en códecs per a reproduir archius de vídeo tipo . mkv, una colecció de tipografies, o aplicacions d'escritori com un navegador web. Les distribucions Linux solen tindre algun sistema de gestió de paquets com Pacman o APT, que s'encarreguen d'actualisar estos paquets, instalar-els, desinstalarlos, i gestionar les seues dependències.
Alguns dels sistemes de paquets més usats són:
RPM, creat per Ret Hat i usat per un gran número de distribucions de Linux, és el format de paquets del Linux Standard Base. Originalment introduït per Ret Hat, pero ara s'usa en moltes distribucions, com per eixemple Fedora
Deb, paquets Debian, originalment introduïts per Debian, pero també utilisats per uns atres com Knoppix i Ubuntu.
. tgz, usat per Slackware, empaqueta el software usant tar i gzip. Pero, ademés, hi ha algunes ferramentes de més alt nivell per a tractar en este format: slapt-get, slackpkg i swaret.
Ebuilds, archiu que conté informació sobre cóm obtindre, compilar i instalar un paquet en el sistema Portage de Gentoo Linux en el comando emergix. Generalment, estes instalacions es basen en la compilació de fonts, encara que alguns paquets binarios es poden instalar d'esta manera.
Pacman, per a Arch Linux, usa binarios precompilados distribuïts en un ficher . pkg. tar. gz o . pkg. tar. xz.
PET, utilisat per Puppy Linux, els seus derivats i Quirky, el seu proyecte germà. Encara que les distribucions casi sempre vénen en molta major cantitat de software que els sistemes propietariscita requerida, en ocasions alguns usuaris poden instalar software que no va ser inclós en la distribució.cita requerida Un eixemple podria ser l'instalar una versió experimental d'alguna de les aplicacions de la distribució o alguna alternativa (com podria ser utilisar una aplicació de KDE dins de GNOME o viceversa). Si el software és distribuït solament en forma de còdic font, requerirà ser compilado per l'ordenador. No obstant, si el programa és compilado, el paquet no serà registrat pel gestor de paquets i per lo tant no podrà ser controlat per ell. Açò significa que l'administrador de l'equip tindrà que prendre mides adicionals per a mantindre el software actualisat. El gestor de paquets no ho podrà fer automàticament. La major part de les distribucions instalen els paquets, incloent el núcleuLinux i atres peces fonamentals del sistema operatiu en una configuració preestablida. Açò fa l'instalació més senzilla, especialment per als usuaris nous, pero no és sempre acceptable, puix hi ha programes que deuen ser cuidadosadament configurats per a que siguen funcionals, per a que operen correctament en una atra aplicació o per a que la seua seguritat siga robusta. En estos casos, els administradors es veuen obligats a invertir temps reconfigurando i revisant software soportat per la distribució. En atres distribucions l'instalació pot aplegar a ser molt llenta, puix és possible ajustar i configurar la major part o la totalitat del software inclós en la distribució. No totes ho fan. Algunes oferixen ferramentes de configuració per a ajudar en el procés. És també possible armar un sistema a la mida en la seua totalitat, descartant inclús l'us d'una distribució. Lo primer que cal fer és generar un sistema base que permeta conseguir, compilar, configurar i instalar el còdic font. Generar els binarios d'este sistema base requerirà d'una atra màquina que siga capaç de generar els binarios per al dispositiu desijat, açò pot ser alcançat per mig d'una compilació creuada. Vore per eixemple Linux from Scratch.
Configurades especialment per a ser més segures, completes, portables o fàcils d'usar.
Soportades baix distints tipos d'hardware. La diversitat de les distribucions Linux és per qüestions tècniques, d'organisació i de punts de vista diferents entre usuaris i proveïdors. El modo de licenciamiento del software lliure permet que qualsevol usuari en els coneiximents i interés suficient puga adaptar o dissenyar una distribució d'acort a les seues necessitats.
Les distribucions de llançament continu, rolling release(anglés), com per eixemple Arch Linux, es mantenen actualisades per mig de chicotetes i freqüents actualisacions. Els repositoris de distribucions de llançament contínua solen contindre llançaments de software molt recents, a sovint les últimes versions estables disponibles. Per lo general, un sistema operatiu de llançament continu instalat des d'un mig d'instalació anterior es pot actualisar per complet despuix d'instalar-ho. En térmens del procés de desenroll de software, les distribucions de llançament continu requerixen menys esforços de desenroll ya que els desenrolladors no tenen que mantindre versions antigues actualisades, lo que els permet centrar-se en la branca de desenroll més recent. Sobre l'experiència d'usuari, les versions estàndar a sovint es consideren més estables i lliures d'errors, ya que els conflictes de software es poden abordar més fàcilment i la pila de software es prova i evalua més a fondo durant el cicle de desenroll del software.[3] Per esta raó, tendixen a ser l'opció preferida en entorns empresarials i tasques de missió crítica. No obstant, les versions de llançament continu oferixen software més actual que també pot proporcionar una major estabilitat i menys errors de software junt en els beneficis adicionals de noves característiques, major funcionalitat, velocitats d'eixecució més ràpides i seguritat millorada del sistema i l'aplicació. Sobre la seguritat del software, el model de llançament continu pot tindre ventages en les actualisacions de seguritat oportunes, la correcció d'errors i vulnerabilitats de seguritat del sistema o de l'aplicació, que els llançaments estàndar poden tindre que esperar fins al pròxim llançament o parchear en vàries versions. En una distribució de llançament continu, a on l'usuari ha elegit eixecutar-ho com un sistema altament dinàmic, el fluix constant de paquets de software pot introduir noves vulnerabilitats no desijades.
Una distribució live, live CD, live USB, o live distro és una distribució almagasenada en un mig extraíble, tradicionalment un CD o una memòria USB (d'ahí els seus noms), que pugues eixecutar-se des d'est sense necessitat d'instalar-ho en el disc dur d'una computadora, per ad açò usa la memòria RAM com disc dur virtual i el propi mig com sistema d'archius. Quan el sistema operatiu és eixecutat per un dispositiu de solament llectura com un CD o un DVD, l'usuari necessita utilisar una memòria no volàtil com un disc dur instalat en la màquina, per a conservar la seua informació entre sessions. La portabilitat d'este tipo de distribucions les fa ideals per a ser utilisades en demostracions, operacions de recuperació, quan s'utilisa una màquina aliena o com a mig d'instalació per a una distribució estàndar. Actualment, casi totes les distribucions tenen una versió live.
Algunes distribucions estan específicament orientades a una caseta de mercat concret, a voltes usant només el kernelinux sense software GNU, com per eixemple:
La majoria de les distribucions estan, en major o menor mida, desenrollades i dirigides per les seues comunitats de desenrolladors i usuaris. En alguns casos estan dirigides i finançades completament per la comunitat, com ocorre en Debian GNU/Linux, mentres que unes atres mantenen una distribució comercial i una versió de la comunitat, com fa RedHat en Fedora, o SuSE en OpenSuSE. En moltes ciutats i regions, associacions locals conegudes com grups d'usuaris promouen este sistema operatiu i el software lliure. Solen oferir conferències, tallers o soport tècnic de forma gratuïta o introducció a l'instalació de Linux per a nous usuaris. En les distribucions i atres proyectes de software lliure i còdic obert són molt comuns les sals de chat IRC i grups de notícies. Els fòrums també són comuns, sobretot en el soport a usuaris, i les llistes de correu solen ser el mig principal per a discutir sobre el desenroll, encara que també s'utilisen com a mig de soport a l'usuari.
Un estudi sobre la distribució Ret Hat 7.1 va revelar que està en particular posseïx més de 30 millons de llínees de còdic real. Utilisant el model de càlcul de costs COCOMO, pot estimar-se que esta distribució requeriria 8000 programadors per any per al seu desenroll. D'haver segut desenrollat per mijos convencionals de còdic tancat, haguera costat més de mil millons de dólars en els Estats Units.[4]
La major part del seu còdic (71%) pertanyia al llenguage C, pero varen ser utilisats molts atres llenguages per al seu desenroll, incloent C++, Bash, Lisp, Ensamblador, Perl, Fortran i Python. Ademés, la llicència predominant en al voltant de la mitat del seu còdic total (contat en llínees de còdic) va ser la GPL en la seua versió 2. el núcleu Linux contenia llavors 2,4 millons de llínees de còdic, lo que representava el 8% del total. En un estudi posterior[5] es va realisar el mateix anàlisis per a Debian GNU/Linux versió 2.2. Esta distribució contenia més de 55 millons de llínees de còdic font, i hauria costat 1900 millons de dólars (any 2000) el desenroll per mijos convencionals (no lliures); el núcleu Linux en octubre de 2003 té unes 5,5 millons de llínees més.
Una distribució basada en el principi KISS, en un sistema de desenroll continu entre cada versió (no és necessari tornar a instalar tot el sistema per a actualisar-ho).
Una distribució orientada a usuaris alvançats, coneguda per la similitut en el seu sistema de paquets en el FreeBSD Ports, un sistema que automatisa la compilació d'aplicacions des del seu còdic font.
Una de les primeres distribucions Linux i la més antiga en funcionament. Va ser fundada en 1993 i des de llavors ha segut mantinguda activament per Patrick J. Volkerding.
↑«DistroWatch Page Hit Rànquing» (en en). distrowatch. com. Consultat el 2025-10-21. «The DistroWatch Page Hit Rànquing statistics llaure a light-hearted way of measuring interest in Linux distributions and other free operating systems among the visitors of this website.»
↑Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. gnu. org. Consultat el 2025-10-22.
_(png).png)
_screenshot_-_using_GNOME_desktop.png)
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Distribució Linux.