Anar al contingut

Nvidia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

NVIDIA Corporation és una empresa tecnològica de software i fabless que desenrolla unitats de processaments gràfics (GPU), interfaç de programació d'aplicacions (API) per a ciència de senyes i computació d'alt rendiment, aixina com unitats de sistema en un chip (SoC) per a la computació mòvil i el mercat automotriz. NVIDIA és líder mundial en hardware d'inteligència artificial.[1][2] La seua llínea professional de GPU s'utilisa en estacions de treball per a aplicacions en camps com a arquitectura, ingenieria i construcció, mijos i entreteniment, automoció, investigació científica i disseny de fabricació.[3]

Ademés del desenroll de GPU, NVIDIA proporciona una API cridada CUDA que permet la creació de programes parals massius que utilisen GPU. S'implementen en llocs de supercomputación en tot lo món.[4][5] Més recentment, s'ha traslladat al mercat de l'informàtica mòvil, a on produïx processadors mòvils Tegra per a teléfons inteligents i tabletas, aixina com sistemes de navegació i entreteniment per a vehículs.[6][7][7] Ademés d'AMD, els seus competidors inclouen Intel,[8] Qualcomm[9] i empreses acceleradores d'IA com Graphcore. Les GPU de NVIDIA s'utilisen per a computació en el núvol i supercomputadoras. NVIDIA va ampliar la seua presència en l'indústria dels videojocs en les seues consoles de jocs portàtils Shield Portable, Shield Tablet i Shield TV i el seu servici de videojocs en el núvol GeForce Now.

  • NVIDIA va anunciar plans el 13 de setembre de 2020 per a adquirir Arm de SoftBank, en espera de l'aprovació regulatoria, per un valor d'US$40 mil millons en accions i efectiu, lo que seria la major adquisició de semiconductors fins a la data. SoftBank adquirirà un poc menys del 10% de les accions de NVIDIA i Arm mantindrà la seua sèu en Cambridge.[10][11][12][13]

El 7 de febrer de 2022, en enfrontar-se a majors obstàculs regulatorios, NVIDIA va senyalar que deixaria d'adquirir Arm. L'acort, que hauria segut el més gran jamai realisat en el sector dels chips, estava valorat en 66.000 millons de dólars en el moment del seu colapse.[14]

Història

L'empresa va ser fundada el 5 d'abril de 1993 per Jensen Huang (CEO a partir de 2022),[15] un ingenier elèctric taiwanés que anteriorment va ser director de CoreWare en LSI Logic i dissenyador de microprocessadors en AMD; Chris Malachowsky, ingenier que va treballar en Sun Microsystems; i Curtis Priem, qui anteriorment va ser ingenier senior i dissenyador de chips gràfics en IBM i Sun Microsystems.[16][17]

En 1993, els tres cofundadores creïen que la direcció correcta per a la pròxima ona de computació era la computació accelerada o basada en gràfics perque podia resoldre problemes que la computació de propòsit general no podia. També varen observar que els videojocs eren simultàneament un dels problemes més desafiants des del punt de vista computacional i tindrien un volum de vendes increiblement alt. Els videojocs es varen convertir en el volant d'inèrcia de l'empresa per a aplegar a grans mercats i finançar una enorme investigació i desenroll per a resoldre problemes informàtics massius. En 40,000 dólars en el banc, va nàixer la companyia.[18] Posteriorment, la companyia va rebre 20 millons de dólars en fondos de capital de risc de Sequoia Capital i uns atres.[19] NVIDIA inicialment no tenia nom i els cofundadores varen nomenar tots els seus archius NV, com "Next Version". La necessitat d'incorporar l'empresa va dur als cofundadores a revisar totes les paraules en eixes dos lletres, duent-els a "iNVIDIA", la paraula llatina per a "enveja".[18] NVIDIA es va fer pública el 22 de giner de 1999.[20][21][22]

Llançaments i adquisicions

Ellançament de RIVA TNT en 1998 solidificó la reputació de NVIDIA en el desenroll d'adaptadors de gràfics competents. A finals de 1999, NVIDIA va llançar la GeForce 256 (NV10), sobretot introduint la transformació i allumenament (T&L) integrades en l'hardware 3D de nivell de consumidor. Funcionant a 120 MHz i en canalisacions de quatre píxels, va implementar acceleració de video alvançada, compensació de moviment i combinació alfa de subimagen d'hardware. La GeForce va superar als productes existents per un ampli marge. Per l'èxit dels seus productes, NVIDIA va guanyar el contracte per a desenrollar l'hardware de gràfics per a la consola de jocs Xbox de Microsoft, lo que li va valdre a NVIDIA una bestreta de $200 millons de dólars. No obstant, el proyecte va alluntar a molts dels seus millors ingeniers d'atres proyectes. A curt determini, açò no va importar, i la GeForce2 GTS es va enviar en l'estiu de 2000. En decembre de 2000, NVIDIA va aplegar a un acort per a adquirir els actius intelectuals del seu otrora rival 3dfx, un pioner en tecnologia de gràfics 3D de consum líder en el mercat. des de mediats de la década de 1990 fins a 2000.[23] El procés d'adquisició va finalisar en abril de 2002.[24]

En juliol de 2002, NVIDIA va adquirir Exluna per una suma no revelada. Exluna va crear ferramentes de representació de software i el personal es va fusionar en el proyecte Cg.[25] En agost de 2003, NVIDIA va adquirir MediaQ per aproximadament 70 millons de dólars.[26] El 22 d'abril de 2004, NVIDIA va adquirir iReady, també proveïdor de solucions de descàrrega de TCP/IP i iSCSI d'alt rendiment.[27] En decembre de 2004, es va anunciar que NVIDIA ajudaria a Sony en el disseny del processador de gràfics (RSX) en la consola de jocs PlayStation 3. El 14 de decembre de 2005, NVIDIA va adquirir ULI Electronics, que en eixe moment suministrava peces de pont sur de tercers per a chipsets a ATI, el competidor de NVIDIA.[28] En març de 2006, NVIDIA va adquirir Hybrid Graphics.[29] En decembre de 2006, NVIDIA, junt en el seu principal rival en l'indústria gràfica AMD (que havia adquirit ATI), va rebre citacions del Departament de Justícia d'Estats Units sobre possibles violacions antimonopolio en l'indústria de targetes gràfiques.[30]

Forbes va nomenar a NVIDIA la seua Companyia de l'Any per a 2007, citant els guanys que va conseguir durant dit periodo, aixina com durant els cinc anys anteriors.[31] El 5 de giner de 2007, NVIDIA va anunciar que havia completat l'adquisició de Portalayer, Inc.[32] En febrer de 2008, NVIDIA va adquirir Ageia, desenrollador del motor de física PhysX i l'unitat de processament de física. NVIDIA va anunciar que planejava integrar la tecnologia PhysX en els seus futurs productes de GPU.[33][34]

En juliol de 2008, NVIDIA va realisar una amortisació d'aproximadament $ 200 millons en els seus ingressos del primer trimestre, després d'informar que certs chipsets mòvils i GPU produïts per la companyia tenien "taxes de falla anormals" per defectes de fabricació. NVIDIA, no obstant, no va revelar els productes afectats. En setembre de 2008, NVIDIA es va convertir en objecte d'una demanda colectiva pels defectes, alegant que les GPU defectuoses s'havien incorporat a certs models de portàtils fabricats per Apple Inc., Dell i HP. En setembre de 2010, NVIDIA va aplegar a un acort en el que reembossaria als propietaris de les computadores portàtils afectades les reparacions o, en alguns casos, la tongada.[35][36] El 10 de giner de 2011, NVIDIA va firmar un acort de llicència creuada de $ 1.5 mil millons per sis anys en Intel, posant fi a tots els litigis entre les dos companyies.[37]

En novembre de 2011, despuix de presentar-ho inicialment en el Mobile World Congress, NVIDIA va llançar el seu sistema Tegra 3 ARM en un chip per a dispositius mòvils. NVIDIA va afirmar que el chip presentava la primera CPU mòvil de quatre núcleus.[38][39] En maig de 2011, es va anunciar que NVIDIA havia acordat adquirir Icera, una empresa de fabricació de chips de banda base en el Regne Unit, per 367 millons de dólars. En giner de 2013, NVIDIA va presentar Tegra 4, aixina com NVIDIA Shield, una consola de jocs portàtil basada en Android que funciona en el nou sistema en chip.[40] El 29 de juliol de 2013, NVIDIA va anunciar que va adquirir PGI de STMicroelectronics.[41]

En 2014, NVIDIA va transferir els jocs de Valve Portal i Half Life 2 al seu tableta NVIDIA Shield com Lightspeed Studio.[42][43] Des de 2014, NVIDIA ha diversificado el seu negoci centrant-se en tres mercats: jocs, electrònica automotriz i dispositius mòvils.[44]

Jensen Huang en Computex Taipei 2016

El 6 de maig de 2016, NVIDIA va presentar les primeres GPU de la série GeForce 10, les GCH 1080 i 1070, basades en la nova microarquitectura Pascal de l'empresa. NVIDIA va afirmar que abdós models varen superar al seu model Titan X basat en Maxwell; els models incorporen memòria GDDR5X i GDDR5 respectivament, i utilisen un procés de fabricació de 16 nm. L'arquitectura també és compatible en una nova funció d'hardware coneguda com multiproyecció simultànea (SMP), que està dissenyada per a millorar la calitat del renderizado de realitat virtual i multimonitor.[45][46][47] Les computadores portàtils que inclouen estes GPU i són lo suficientment primes (a fins de 2017, menys de 0,8 polzades (20 mm)) han segut designades com que complixen en l'estàndart de disseny "Max-Q" de NVIDIA .[48]

En juliol de 2016, NVIDIA va aplegar a un acort per una demanda per publicitat falsa sobre el seu model GCH 970, ya que els models no podien usar tots els 4 GB de RAM anunciats per les llimitacions del disseny del seu hardware.[49] En maig de 2017, NVIDIA va anunciar una associació en Toyota que utilisarà la plataforma d'inteligència artificial de la série Drive PX de NVIDIA per als seus vehículs autònoms.[50] En juliol de 2017, NVIDIA i el jagant de busca chinenc Baidu varen anunciar una associació d'inteligència artificial de gran alcanç que inclou computació en el núvol, conducció autònoma, dispositius de consum i el marc de treball d'inteligència artificial de còdic obert de Baidu, PaddlePaddle. Baidu va revelar que Drive PX 2 AI de NVIDIA serà la base de la seua plataforma de vehículs autònoms.[51]

  • NVIDIA va llançar oficialment Titan V el 7 de decembre de 2017.[52][53]
  • NVIDIA va llançar oficialment la NVIDIA Quadro GV100 el 27 de març de 2018.[54] NVIDIA va llançar oficialment les GPU RCH 2080 el 27 de setembre de 2018. En 2018, Google va anunciar que les targetes gràfiques Tesla P4 de NVIDIA s'integrarien en l'inteligència artificial del servici Google Cloud.[55]

En maig de 2018, en el fòrum d'usuaris de NVIDIA, es va iniciar un fil[56] solicitant a l'empresa que actualisara als usuaris quan llançarien controladors web per a les seues targetes instalades en màquines Mac Pro heretades fins a mediats de 2012 5,1 en macOS Mojave sistema operatiu 10.14. Es requerixen controladors web per a habilitar l'acceleració de gràfics i les capacitats de múltiples monitors de pantalla de la GPU. En el seu lloc web d'informació d'actualisació de Mojave, Apple va declarar que macOS Mojave s'eixecutaria en màquines heretades en targetes gràfiques 'compatibles en Metal'[57] i enumeraven GPU compatibles en Metal, incloses algunes fabricades per NVIDIA.[58] No obstant, esta llista no incloïa targetes compatibles en Metal que actualment funcionen en macOS High Serra usant controladors web desenrollats per NVIDIA. En setembre, NVIDIA va respondre: "Apple controla completament els controladors per a Mac VOS. Pero si Apple ho permet, els nostres ingeniers estan llests i ansiosos per ajudar a Apple a oferir excelents controladors per a Mac VOS 10.14 (Mojave)".[59] En octubre, NVIDIA va seguir este en un atre anunci públic, "Apple controla completament els controladors per a Mac VOS. Desafortunadament, NVIDIA actualment no pot llançar un controlador a menos que siga aprovat per Apple",[60] lo que sugerix una possible ruptura entre les dos companyies.[61] En giner de 2019, sense senyals de que els controladors web anaren habilitats, Apple Insider va intervindre en la controvèrsia en l'afirmació de que l'administració d'Apple "no vol compatibilitat en NVIDIA en macOS".[62] El més següent, Apple Insider va continuar en una atra afirmació de que el soport de NVIDIA es va abandonar per "problemes relacionals en el passat",[63] i que Apple estava desenrollant la seua pròpia tecnologia de GPU.[64] Sense els controladors web de NVIDIA aprovats per Apple, els usuaris d'Apple deuen reemplaçar les seues targetes NVIDIA en una marca compatible de la competència, com a AMD Radeon de la llista recomanada per Apple.[65]

L'11 de març de 2019, NVIDIA va anunciar un acort per a comprar Mellanox Technologies per $6900 millons[66] per a expandir substancialment la seua presència en el mercat de la computació d'alt rendiment. En maig de 2019, NVIDIA va anunciar noves computadores portàtils RCH Studio. Els creadors diuen que la nova computadora portàtil serà sèt voltes més ràpida que una MacBook Pro de gama alta en un Core i9 i gràfics Radeon Pro Vega 20 d'AMD en aplicacions com Maya i RedCine-X Pro.[67] En agost de 2019, NVIDIA va anunciar Minecraft RCH, un pegat oficial desenrollat per NVIDIA per al joc Minecraft que agrega el traçat de rajos DXR en temps real exclusivament a la versió de Windows 10 del joc. Tot el joc és, en paraules de NVIDIA, "reacondicionado" en traçat de ruta, lo que afecta dràsticament la forma en que funcionen la llum, els reflexos i les ombres dins del motor.[68]

En maig de 2020, els principals científics de NVIDIA varen desenrollar un ventilador de còdic obert per a abordar l'escassea resultant de la pandèmia mundial de coronavirus.[69] El 14 de maig de 2020, NVIDIA va anunciar oficialment el seu microarquitectura de GPU Ampere i l'accelerador de GPU NVIDIA A100.[70][71] En juliol de 2020, es va informar que NVIDIA estava en conversacions en SoftBank per a comprar Arm, un dissenyador de chips en sèu en el Regne Unit, per $32 mil millons.[72]

L'1 de setembre de 2020, NVIDIA va anunciar oficialment la série GeForce 30 basada en la nova microarquitectura Ampere de l'empresa.[73][74]

El 13 de setembre de 2020, es va anunciar que NVIDIA compraria Arm a SoftBank Group per $ 40 mil millons, subjecte a l'escrutini habitual, i este últim retindria una participació del 10% en NVIDIA.[12][11][75][10]

En octubre de 2020, NVIDIA va anunciar el seu pla per a construir la computadora més poderosa en Cambridge, Anglaterra. Nomenada Cambridge-1, la computadora amprarà IA per a respalar l'investigació d'atenció mèdica, i s'espera que finalise a fins de 2020, a un cost d'aproximadament £ 40 millons. Segons Jensen Huang, "La supercomputadora Cambridge-1 servirà com un centre d'innovació per al Regne Unit i promourà el treball innovador que realisen els investigadors de la nació en el descobriment de fàrmacs i atenció mèdica crítica".[76]

També en octubre de 2020, junt en ellançament de NVIDIA RCH A6000, NVIDIA va anunciar que retirarà la seua marca de GPU per a estacions de treball Quadro, canviant el nom del producte a NVIDIA RCH per a futurs productes i la fabricació es basarà en l'arquitectura NVIDIA Ampere.[3]

En agost de 2021, l'adquisició proposta d'Arm Holdings es va estancar en acabant de que l'Autoritat de Mercats i Competència del Regne Unit plantejara "preocupacions importants sobre la competència".[77] En octubre de 2021, la Comissió Europea va obrir una investigació de competència sobre l'adquisició. La Comissió va declarar que l'adquisició de NVIDIA podria restringir l'accés dels competidors als productes d'Arm i proporcionar a NVIDIA massa informació interna sobre els seus competidors pels seus acorts en Arm. SoftBank (l'empresa matriu d'Arm) i NVIDIA varen anunciar a principis de febrer de 2022 que "havien acordat no seguir avant en la transacció 'per importants desafius regulatorios'".[78] Està previst que l'investigació finalise el 15 de març de 2022.[79][80] Eixe mateix més, NVIDIA supostament es va vore compromesa per un ciberataque. L'atac va coincidir en l'invasió russa d'Ucrània en 2022, encara que no hi ha indicis de que l'atac provinguera de Rússia o de pirates informàtics russos.[81]

En març de 2022, el director eixecutiu de NVIDIA, Jensen Huang, va mencionar que estan oberts a que Intel fabrique els seus chips en el futur.[82] Esta va ser la primera volta que l'empresa va mencionar que treballaria junt en els pròxims servicis de fundició d'Intel. En abril de 2022, es va informar que NVIDIA planejava obrir un nou centre d'investigació en Ereván, Armènia.[83]

En setembre de 2022, NVIDIA va anunciar el seu chip de grau automotriz d'última generació, Drive Thor.[84][85]

Seguint les regulacions del Departament de Comerç d'Estats Units que varen impondre un embargament a les exportacions a China de microchips alvançats, que varen entrar en vigència en octubre de 2022, NVIDIA va vore cóm es va agregar el seu chip de centre de senyes a la llista de control d'exportacions. El més següent, l'empresa va presentar un nou chip alvançat en China, denominat GPU A800, que complia en les normes de control d'exportacions.[86]

En setembre de 2023, Getty Images va anunciar que s'associaria en NVIDIA per a llançar Generative AI by Getty Images, una nova ferramenta que permet a les persones crear imàgens utilisant la biblioteca de fotografies en llicència de Getty. Getty utilisarà el model Edify de NVIDIA, que està disponible en la biblioteca de models d'IA generativa Picasso de NVIDIA.[87]

En octubre de 2023, es va informar que NVIDIA havia començat silenciosament a dissenyar unitats de processament central (CPU) basades en ARM per al sistema operatiu Windows de Microsoft en l'objectiu de començar a vendre-les en 2025.[88]

Finances

Les accions de NVIDIA cotisaven a més de 191.55 dólars per acció, i la seua capitalisació bossística estava valorada en més de 4.663 trillons de dólars en febrer de 2026.[89]

Any[90] Ingressos

en millons USD

Ingrés net

en millons USD

Actius totals

en millons USD

Preu per acció

en USD[91]

Empleats
2005 2,010 89 1,629 2,101
2006 2,376 301 1,955 2,737
2007 3,069 449 2,675 4,083
2008 4,098 798 3,748 4,985
2009 3,425 −30 3,351 3,772
2010 3,326 −68 3,586 5,706
2011 3,543 253 4,495 6,029
2012 3,998 581 5,553 5,042
2013 4,280 563 6,412 7,974
2014 4,130 440 7,251 6,384
2015 4,682 631 7,201 6,384
2016 5,010 614 7,370 2.63 9,227
2017 6,910 1,666 9,841 4.78 10,299
2018 9,714 3,047 11,241 3.30 11,528
2019 11,716 4,141 13,292 5.86 13,277
2020 10,918 2,796 17,315 13.01 13,775
2021 16,675 4,332 28,791 29.35 18,975
2022 26,914 9,752 44,187 14.60 22,473
2023 26,974 4,368 41,182 49.49 26,196
2024 60,922 29,760 65,728 134.26 29,600
2025 130,497 72,880 111,601 198.69 36000

Família de productes

La família de NVIDIA inclou gràfics, comunicació inalàmbrica, processadors de PC i hardware/software automotriz. Algunes famílies s'enumeren a continuació:

  • GeForce, productes de processament de gràfics orientats al consumidor
  • NVIDIA RCH, productes professionals de processament de gràfics de computació visual (reemplaçant a Quadro)
  • NVS, solució de gràfics empresarials multipantalla
  • Tegra, un sistema en una série de chips per a dispositius mòvils
  • Tesla, GPU dedicada de propòsit general per a aplicacions de generació d'imàgens d'alta gama en camps professionals i científics
  • nForce, un chipset de placa base creat per NVIDIA per a microprocessadors Intel (Celeron, Pentium i Core 2) i AMD (Athlon i Duron)
  • NVIDIA GRID, un conjunt d'hardware i servicis de NVIDIA per a la virtualisació de gràfics
  • NVIDIA Shield, una gama d'hardware per a jocs que inclou Shield Portable, Shield Tablet i, més recentment, Shield TV.
  • NVIDIA Drive, una gama de productes d'hardware i software per a dissenyadors i fabricants de vehículs autònoms. La série Drive PX és una plataforma informàtica d'alt rendiment destinada a la conducció autònoma a través de l'aprenentage profunt,[92] mentres que Driveworks és un sistema operatiu per a automòvils sense conductor.[93]
  • NVIDIA BlueField, una gama d'unitats de processament de senyes, inicialment heretada de la seua adquisició de Mellanox Technologies.[94][95]
  • CPU de classe NVIDIA Datacenter/Server, en nom en còdic NVIDIA Grace, disponible en 2023.[96][97]

Chips gràfics comercials

VisionTek GeForce 256.
GeForce 6800 Ultra & GeForce 7950 GX2.
NVIDIA GeForce 8800 GCH.
Quarter General de NVIDIA en Santa Clara, Califòrnia.

Primers processadors gràfics de NVIDIA.

A partir de la série GeForce, els chips s'ocupen pràcticament de tot el procés gràfic, constituint lo que NVIDIA va nomenar GPU (Graphic Processing Unit - Unitat de procés gràfic).

  • GeForce Séries
    • GeForce 256
    • GeForce 2: MX 200, MX 400, GTS, Pro, Tu i Ultra.
    • GeForce 3: Tu 200 i Tu 500.
    • GeForce 4: MX 420, MX 440, MX 460, Tu 4200, Tu 4400, Tu 4600 i Tu 4800.
    • GeForce FX (5): (DirectX 8.0, 8.1 o últimament 9.0b per hardware) composta pels models FX 5950 Ultra, FX 5900, FX 5800, FX 5700, FX 5600, FX 5500, FX 5300 i FX 5200.
    • GeForce 6: (DirectX 9.0c per hardware) composta pels models 6800 Ultra, 6800 GT, 6800, 6600 GT, 6600, 6500, 6200, 6150 i 6100 (AGP).
    • GeForce 7: (DirectX 9.0c per hardware) composta pels models 7950 GX2, 7950 GT, 7900 GCH, 7900 GTO, 7900 GT, 7900 GS, 7800 GCH, 7800 GT, 7800 GS, 7600 GT, 7600 GS, 7500 LI, 7300 GT, 7300 GS, 7300 LI, 7100 GS i 7025 GT.
    • GeForce 8: (DirectX 10.0 per hardware) composta pels models 8800 Ultra, 8800 GCH, 8800 GTS, 8800 GT, 8800 GS, 8600 GTS, 8600 GT, 8500 GT i 8400 GS.
    • GeForce 9: (DirectX 10.0 per hardware) composta pels models 9300 GS, 9400 GT, 9500 GT, 9600 GSO, 9600 GSO 512, 9600 GT Green Edition, 9600 GT, 9800 GT Green Edition, 9800 GT, 9800 GCH, 9800 GCH+ i 9800 GX2.
    • GeForce 200: (DirectX 10 i 10.1 per hardware) composta pels models GT 220, GT 240, GTS 240, GTS 250, GCH 260, GCH 275, GCH 280, GCH 285 i GCH 295.
    • GeForce 300: (DirectX 10.1 per hardware i DirectX 11 per Software) És la série GT 200 pero millorada, menor consum, menys tamany de fabricació (Menys dels 55 nanómetros de les GT 200).
    • GeForce 400: (DirectX 11.0 per hardware) Arquitectura de nom en clau "Fermi", composta temporalment pels models GT 420, GT 430, GT 440, GTS 450, GCH 460, GCH 465, GCH 470 i GCH 480.
    • GeForce 500: GT 520, GCH 550 Tu, GCH 560 ES, GCH 560, GCH 560 Tu, GCH 570, GCH 580 i GCH 590.
    • GeForce 600: (arquitectura nomene en clau Kepler, llevat models 610, 620 i 630 basats en Fermi) GT 610, GT 620, GT 630, GT 640, GCH 650, GCH 650 Tu, GCH 650 Tu BOOST, GCH 660, GCH 660 Tu, GCH 670, GCH 680, GCH 690, GT 740.
    • GeForce 700: (arquitectura Kepler millorada, llevat els models 750 i 750 Tu basats en l'arquitectura Maxwell) GT 730, GCH 750, GCH 750Tu, GCH 760, GCH 770, GCH 780, GCH 780 Tu, GCH TITAN, GCH TITAN Black i GCH TITAN Z.
    • GeForce 900: (arquitectura nomene en clau Maxwell) GCH 950, GCH 960, GCH 970, GCH 980, GCH 980Tu i GCH TITAN X.
    • GeForce 10: (arquitectura nomene en clau Pascal) GT 1030, GCH 1050, GCH 1050 Tu, GCH 1060, GCH 1070, GCH 1070 Tu, GCH 1080, GCH 1080Tu, TITAN X (Arquitectura Pascal) i TITAN Xp.
    • GeForce 20: (arquitectura nomene en clau Turing) GCH 1630, GCH 1650, GCH 1650 Super, GCH 1660, GCH 1660 Super, GCH 1660Tu, RCH 2060, RCH 2060 Super, RCH 2070, RCH 2070 Super, RCH 2080, RCH 2080 Super, RCH 2080 Tu i TITAN RCH.
    • Geforce 30: (arquitectura nomene en clau Ampere) RCH 3050, RCH 3050 Tu, RCH 3060, RCH 3060 Tu, RCH 3070, RCH 3070 Tu, RCH 3080, RCH 3080 Tu, RCH 3090 i RCH 3090 Tu.
    • Geforce 40: (arquitectura nomene en clau Ada Lovelace) RCH 4060, RCH 4060 TU, RCH 4070, RCH 4070 SUPER, RCH 4070 TU, RCH 4070 TU SUPER, RCH 4080, RCH 4080 SUPER i RCH 4090
    • Geforce 50:(arquitectura nomene en clau Blackwell) RT X5050, RCH 5060, RCH 5060TU, RCH 5070, RCH 5070, RCH 5070 TU, RCH 5080, RCH 5090

Chips gràfics per a us professional i científic

Quadro

Artícul principal → Nvidia Quadro.
  • NVIDIA Quadro és una série de targetes gràfiques professionals dissenyades per a us en aplicacions de disseny i creació, com el modelació 3D, l'animació, la visualisació de senyes i l'edició de video.[98] Estes targetes estan optimisades per a brindar un rendiment superior i una major precisió en comparació a les targetes gràfiques de joc comuns.[99] Algunes de les característiques importants de les targetes NVIDIA Quadro inclouen:
  • Compatibilitat en una àmplia varietat d'aplicacions de disseny i creació, com Autodesk Maya, SolidWorks i Adobe Premiere.
  • Soport per a tecnologies de visualisació alvançades com GPU-accelerated ray tracing, deep learning i VR.
  • Soport per a varis monitors per a una experiència de visualisació més àmplia.
  • Disseny de refrigeració de baix soroll per a un ambient de treball tranquil.

Tesla

Artícul principal → Nvidia Tesla.
  • NVIDIA Tesla és una série de targetes de processament d'alt rendiment dissenyades per a us en aplicacions d'alta computació, com la ciència de senyes, l'inteligència artificial (IA) i l'aprenentage automàtic (ML). Estes targetes estan optimisades per a brindar un rendiment extremadament alt en tasques de processament paral i s'utilisen en sistemes de computació d'alta potència, com supercomputadoras i servidors de centres de senyes.[100][101][102] Algunes de les característiques importants de les targetes NVIDIA Tesla inclouen:
  • Compatibilitat en una àmplia varietat d'aplicacions d'alta computació, com TensorFlow, CUDA i OpenCL.
  • Soport per a tecnologies de processament paral alvançades com CUDA Cores i Tensor Cores.
  • Disseny de refrigeració de baix soroll per a un ambient de treball tranquil.
  • És especialment optimisades per a aplicacions d'inteligència artificial i aprenentage automàtic, i són utilisades en sistemes d'alta computació i centres de senyes.

NVS

  • NVIDIA NVS (NVIDIA Professional Visualization Solutions) és una llínea de targetes gràfiques professionals dissenyades per a us en entorns de treball, com a oficines i sals de conferències. Estes targetes estan optimisades per a brindar un rendiment de gràfics d'alta calitat i una compatibilitat en varis monitors per a una experiència de visualisació més àmplia. Algunes de les característiques importants de les targetes NVIDIA NVS inclouen:
  • Compatibilitat en una àmplia varietat d'aplicacions de visualisació de senyes, com Microsoft Office, Atobó Photoshop i Autodesk AutoCAD.
  • Soport per a tecnologies de visualisació alvançades com NVIDIA Mosaic i NVIDIA nView.
  • Disseny de refrigeració de baix soroll per a un ambient de treball tranquil.
  • Permet conectar varis monitors a una sola targeta, lo que permet una visualisació més àmplia i una major productivitat.

GRID

  • NVIDIA GRID són targetes gràfiques especialment dissenyades per a ser utilisades en entorns de virtualisació d'escritori. Estes targetes estan optimisades per a brindar un rendiment gràfic d'alta calitat en ambients d'escritori remot i virtual, lo que permet als usuaris accedir a aplicacions i contingut gràfic d'alta intensitat des de qualsevolloc i en qualsevol dispositiu.[103] Algunes de les característiques més importants de les targetes gràfiques NVIDIA GRID inclouen:
  • Compatibilitat en varis usuaris: les targetes gràfiques NVIDIA GRID són capaces de soportar varis usuaris simultàneament, lo que permet als administradors de TU maximizar l'us dels recursos gràfics.
  • Soport per a aplicacions de realitat virtual: les targetes gràfiques NVIDIA GRID són compatibles en aplicacions de realitat virtual, lo que permet als usuaris experimentar en contingut inmersivo d'alta calitat.
  • Escalabilidad: les targetes gràfiques NVIDIA GRID són escalables, lo que permet als administradors de TU agregar o llevar targetes gràfiques segons siga necessari per a adaptar-se als canvis en la demanda de recursos gràfics.
  • Virtualisació d'alta calitat: les targetes gràfiques NVIDIA GRID utilisen tecnologia de virtualisació de targetes gràfiques d'alta calitat per a garantisar que els usuaris finals reben un rendiment gràfic similar al d'un escritori local.

Chipsets per a plaques bases

nForce

Artícul principal → Nvidia nForce.
  • nForce és una série de chipsets per a plaques base desenrollats per NVIDIA. Va ser un dels primers chipsets per a processadors Intel i AMD i oferix una àmplia gama de característiques i funcions.[104]

Entre les característiques de nForce s'inclouen:

  • Soport per a diferents tipos de processadors, incloent Intel Pentium i AMD Athlon
  • Controladors d'almagasenament integrats per a SATA i IDE
  • Interfaç de ret Gigabit Ethernet
  • Soporte per a àudio d'alta calitat i expansió FireWire
  • Controladors USB 2.0.
  • nForce va ser un dels primers chipsets en oferir estes característiques i va anar àmpliament utilisat en plaques base durant la primera década d'el XXI. No obstant, en el temps, NVIDIA va abandonar el desenroll de chipsets i es va enfocar en atres àrees, com les targetes gràfiques.

Chips per a dispositius mòvils

6600GT GPU

GoForce

Artícul principal → GoForce.
  • NVIDIA GoForce és una série de processadors gràfics creats especialment per a dispositius mòvils (PDA, smartphones i teléfons mòvils). Inclouen la tecnologia nPower per a un us eficient d'energia.

Tegra

Artícul principal → Tegra.

NVIDIA Tegra és un system on a chip per a dispositius mòvils com smartphones, tabletas, assistents digitals personals, dispositius mòvils i d'Internet. Tegra integra l'arquitectura de processadors ARM, GPU, northbridge, southbridge, i controlador de memòria en un sol paquet. La série emfatisa el consum de baixa potència i alt rendiment per a la reproducció d'àudio i video. Este chip ho usen dispositius portàtils com la NVIDIA Shield o la Nintendo Switch (Tegra X1).

Soport de software de còdic obert

Fins al 23 de setembre de 2013, NVIDIA no havia publicat cap documentació per al seu hardware alvançat,[105] lo que significa que els programadors no podien escriure un controlador de dispositiu gratuït i de còdic obert per als seus productes sense recórrer a l'ingenieria inversa (sala neta). En canvi, NVIDIA proporciona els seus propis controladors de gràfics GeForce binarios per a X. Org i una biblioteca de còdic obert que interactua en els kernels de Linux, FreeBSD o Solaris i el software de gràfics patentat. NVIDIA també va proporcionar, pero va deixar d'admetre, un controlador ofuscado de còdic obert que solament admet acceleració d'hardware bidimensional i s'envia en la distribució X. Org.[106]

La naturalea propietària dels controladors de NVIDIA ha generat insatisfacció en les comunitats de software lliure.[107] Alguns usuaris de Linux i BSD insistixen en usar sol controladors de còdic obert i consideren inadequada l'insistència de NVIDIA en proporcionar res més que un controlador sol binario, ya que els fabricants de la competència com Intel oferixen soport i documentació per a desenrolladors de còdic obert i uns atres ( com AMD) publiquen documentació parcial i proporcionen una miqueta de desenroll actiu.[108][109]

Per la naturalea tancada dels controladors, les targetes de video de NVIDIA no poden oferir funcions adequades en algunes plataformes i arquitectura, ya que l'empresa solament oferix compilació de controladors x86/x64 i ARMv7-A.[110] Com a resultat, no existix soport per a acceleració de gràfics 3D en Linux en PowerPC, ni soport per a Linux en la consola PlayStation 3 restringida per hipervisor. Alguns usuaris afirmen que els controladors Linux de NVIDIA imponen restriccions artificials, com llimitar la cantitat de monitors que es poden usar al mateix temps, pero l'empresa no s'ha pronunciat sobre estes acusacions.[111]

En 2014, en les GPU Maxwell, NVIDIA va començar a requerir firmware per a desbloquejar totes les funcions de les seues targetes gràfiques. Fins ara, este estat no ha canviat i dificulta l'escritura de controladors de còdic obert.[112][113][114]

El 12 de maig de 2022, NVIDIA va anunciar que estaven obrint els seus controladors de kernel de GPU. Encara mantenen utilitats de còdic tancat per a usuaris, lo que fa que els usuaris seguixquen depenent del seu software propietari.[115][116][117]

Inteligència artificial

GauGAN

  • GauGAN és una ferramenta en la que es poden crear paisages falsos partint d'un esbós. Este software fa us d'una ret de confrontació generativa (GAN), basat en una tècnica denominada "normalisació espacialmente adaptativa" que és capaç de generar imàgens realistes a partir d'un determinat disseny semàntic, controlat per l'usuari en l'us d'un programa d'edició d'imàgens, a on cada color actua com a representació d'un tipo d'objecte, material o ambient.[118][119][120]

StyleGAN

  • StyleGAN és una ret de confrontació generativa (GAN) capaç de generar rostres de persones inexistents a partir d'un motor que funciona en un algoritme de tecnologia IA.[121][122]

DIB-R

  • DIB-R és un Render que ampra la tecnologia Machine Learning per a crear models en tres dimensions (3D) a partir d'una image convencional en dos dimensions (2D). Utilisa una arquitectura de codificador-decodificador, basada en una ret neuronal que convertix les fotografies en 2D en un mapa de característiques o en un vector, permetent aixina que DIB-R preveja la forma, el color, la textura i l'allumenament de l'image.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Why NVIDIA Has Become a Leader in the AI Market» (en en-us). Datamation. Consultat el 2023-01-11.
  2. ↑ «Nvidia Asserts Itself As The AI Leader From The Edge To The Cloud» (en en). Forbes. Consultat el 2023-01-11.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Quadro No More? NVIDIA Announces Ampere-based RCH A6000 & A40 Video Cards For Pro Visualization». www. anandtech. com. Consultat el 2023-01-11.
  4. ↑ «J. P. Morgan Shows Benefits from Chip Change» (en en-us). WSJ. Consultat el 2023-01-11.
  5. ↑ «Home - | TOP500». top500. org. Consultat el 2023-01-11.
  6. ↑ «2011 The Year Of NVIDIA Dominating Android Superphones And Tablets» (en en-us). SlashGear. Consultat el 2023-01-11.
  7. ↑ 7,0 7,1 «NVIDIA Embedded Systems for Next-Gen Autonomous Machines» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-11.
  8. ↑ «Why Intel's Competitive Edge Is Crumbling» (en en). The Motley Fool. Consultat el 2023-01-11.
  9. ↑ «Better Buy: NVIDIA vs. Qualcomm» (en en). The Motley Fool. Consultat el 2023-01-11.
  10. ↑ 10,0 10,1 «NVIDIA to Acquire Arm for $40 Billion, Creating World’s Premier Computing Company for the Age of AI» (en en-us). NVIDIA Newsroom. Consultat el 2023-01-11.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Nvidia to buy Arm Holdings from SoftBank for $40 billion» (en en). CNBC. Consultat el 2023-01-11.
  12. ↑ 12,0 12,1 «It’s Official- NVIDIA Acquires Arm For $40 Billion To Create What Could Be A Computing Juggernaut» (en en). Forbes. Consultat el 2023-01-11.
  13. ↑ «Nvidia is acquiring Arm for $40 billion» (en en-us). The Verge. Consultat el 2023-01-11.
  14. ↑ «[1]». Consultat el 2023-01-11.
  15. ↑ «Jensen Huang» (en en). Forbes. Consultat el 2023-01-11.
  16. ↑ «NVIDIA Company History: Innovations Over the Years» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-11.
  17. ↑ «NVIDIA Corporation | History, Headquarters, & Facts | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2023-01-11.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Nvidia CEO Jensen Huang Is Fortune's 2017 Businessperson of the Year | Fortune». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2017. Consultat el 2023-01-11.
  19. ↑ «Crying wolf» (en en). Forbes. Consultat el 2023-01-11.
  20. ↑ «GAMECENTER. COM - Game News - Nvidia Goes Public». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 1999. Consultat el 2023-01-11.
  21. ↑ «Shares of Nvidia Sorgix 64% After Initial Public Offering» (en en-us). WSJ. Consultat el 2023-01-11.
  22. ↑ «NVIDIA READIES ITSELF FOR IPO DESPITE MARKET PRESSURES» (en en-us). Tech Monitor. Consultat el 2023-01-11.
  23. ↑ «3dfx graphics technology». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2001. Consultat el 2023-01-11.
  24. ↑ «Nvidia buys out 3dfx graphics chip business» (en en). CNET. Consultat el 2023-01-11.
  25. ↑ «Nvidia buys software company» (en en). CNET. Consultat el 2023-01-11.
  26. ↑ «Home». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2014. Consultat el 2023-01-11.
  27. ↑ «Nvidia Buys iReady | Network Computing» (en en). www. networkcomputing. com. Consultat el 2023-01-11.
  28. ↑ «NVIDIA completes ULi Electronics acquisition deal» (en en). GamesIndustry. biz. Consultat el 2023-01-11.
  29. ↑ «Nvidia acquires Hybrid Graphics • Reg Hardware». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2013. Consultat el 2023-01-11.
  30. ↑ «Justice Dept. subpoenas AMD, Nvidia | Tech News on ZDNet». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2006. Consultat el 2023-01-11.
  31. ↑ «Shoot To Kill» (en en). Forbes. Consultat el 2023-01-11.
  32. ↑ «Nvidia buys Portalayer to reach new business sectors» (en en). Network World. Consultat el 2023-01-11.
  33. ↑ «Nvidia to acquire Ageia for the PhysX chip» (en en). CNET. Consultat el 2023-01-11.
  34. ↑ «Did NVIDIA cripple its CPU gaming physics library to spite Intel?» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2023-01-11.
  35. ↑ «Nvidia GPU Class-Action Settlement Offers Repairs, New Laptops» (en en). PCMAG. Consultat el 2023-01-11.
  36. ↑ «Update: Nvidia Says Older Mobile GPUs, Chipsets Failing | ExtremeTech». www. extremetech. com. Consultat el 2023-01-11.
  37. ↑ «Intel agrees to pay NVIDIA $1.5b in patent license fees, signs cross-license» (en en-us). Engadget. Consultat el 2023-01-11.
  38. ↑ «Nvidia Tegra 3: what you need to know» (en en). TechRadar. Consultat el 2023-01-11.
  39. ↑ «Nvidia Quad Core Mobile Processors Coming in August» (en en). PCWorld. Consultat el 2023-01-11.
  40. ↑ «Nvidia announces Project Shield handheld gaming system with 5-inch multitouch display, available in Q2 of this year» (en en-us). The Verge. Consultat el 2023-01-11.
  41. ↑ «NVIDIA Pushes Further into HPC With Portland Group Acquisition - insideHPC» (en en-us). High-Performance Computing News Analysis | insideHPC. Consultat el 2023-01-11.
  42. ↑ «Half-Life 2, Portal see first-ever Android ports on Nvidia Shield» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2023-01-11.
  43. ↑ «Nvidia CEO Jensen Huang weighs in on the metaverse, blockchain, and chip shortage» (en en-us). VentureBeat. Consultat el 2023-01-11.
  44. ↑ «Nvidia's Performance In 2014: Factors That Llaure Driving Growth» (en en). Forbes. Consultat el 2023-01-11.
  45. ↑ «Nvidia's new graphics cards llaure a big deal» (en en-us). The Verge. Consultat el 2023-01-11.
  46. ↑ «Nvidia’s GCH 1080 and GCH 1070 revealed: Faster than Titan X at half the price» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2023-01-11.
  47. ↑ «Nvidia’s Ansel, VR Funhouse apps will enhance screenshots, showcase company’s VR technology | ExtremeTech». www. extremetech. com. Consultat el 2023-01-11.
  48. ↑ «What Llaure NVIDIA MAX-Q Laptops?» (en en-us). How-To Geek. Consultat el 2023-01-11.
  49. ↑ «Update: NVIDIA GeForce GCH 970 Settlement Claims Website Now Open». www. anandtech. com. Consultat el 2023-01-11.
  50. ↑ «[2]». Consultat el 2023-01-11 (en en).
  51. ↑ «NVIDIA and Baidu Join Forces in Far-Reaching AI Partnership» (en en). The Motley Fool. Consultat el 2023-01-11.
  52. ↑ «NVIDIA TITAN V Transforms the PC into AI Supercomputer» (en en-us). NVIDIA Newsroom. Consultat el 2023-01-11.
  53. ↑ «Introducing NVIDIA TITAN V: The World’s Most Powerful PC Graphics Card» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-11.
  54. ↑ «News Archive» (en en-us). NVIDIA Newsroom. Consultat el 2023-01-11.
  55. ↑ «Google Cloud gets support for Nvidia's Tesla P4 inferencing accelerators» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 2023-01-11.
  56. ↑ «- When will the Nvidia Web Drivers be released for macOS Mojave 10.14 -» (en és). NVIDIA Developer Forums. Consultat el 2023-01-11.
  57. ↑ «Upgrade to macOS Ventura - Official Apple Support». support. apple. com. Consultat el 2023-01-11.
  58. ↑ «Install macOS 10.14 Mojave on Mac Pro (Mid 2010) and Mac Pro (Mid 2012)» (en en). Apple Support. Consultat el 2023-01-11.
  59. ↑ «CUDA 10 and macOS 10.14» (en és). NVIDIA Developer Forums. Consultat el 2023-01-11.
  60. ↑ «FAQ about MacOS 10.14 (Mojave) NVIDIA drivers» (en és). NVIDIA Developer Forums. Consultat el 2023-01-11.
  61. ↑ «Apple and Nvidia llaure said to have a silent hostility» (en en-us). PC Builder's Club. Consultat el 2023-01-11.
  62. ↑ «Apple's management doesn't want Nvidia support in macOS, and that's a bad sign for the Mac Pro» (en en). AppleInsider. Consultat el 2023-01-11.
  63. ↑ «Video: Nvidia support was abandoned in macOS Mojave, and here's why» (en en). AppleInsider. Consultat el 2023-01-11.
  64. ↑ «Why Apple's new GPU efforts llaure a major disruptive threat to Nvidia» (en en). AppleInsider. Consultat el 2023-01-11.
  65. ↑ «Install macOS 10.14 Mojave on Mac Pro (Mid 2010) and Mac Pro (Mid 2012)» (en en). Apple Support. Consultat el 2023-01-11.
  66. ↑ «Nvidia to buy Israel's Mellanox for $6.8 billion in a data center push» (en en). CNBC. Consultat el 2023-01-11.
  67. ↑ «Nvidia announces RCH Studio laptops aimed at creators» (en en-us). The Verge. Consultat el 2023-01-11.
  68. ↑ «Minecraft with RCH: The World’s Best Selling Videogame Is Adding Ray Tracing» (en en-us). www. nvidia. com. Consultat el 2023-01-11.
  69. ↑ «Nvidia's top scientist develops open-source ventilator that ca be built with $400 in readily available parts» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 2023-01-11.
  70. ↑ «NVIDIA’s New Ampere Data Center GPU in Full Production» (en en-us). NVIDIA Newsroom. Consultat el 2023-01-11.
  71. ↑ «NVIDIA A100 GPUs Power the Modern Data Center» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-11.
  72. ↑ «Nvidia in talks to buy Arm from SoftBank for more than $32bn | Financial Claves | Ghostarchive». ghostarchive. org. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2022. Consultat el 2023-01-11.
  73. ↑ «NVIDIA Delivers Greatest-Ever Generationaleap with GeForce RCH 30 Séries GPUs» (en en-us). NVIDIA Newsroom. Consultat el 2023-01-11.
  74. ↑ «Introducing NVIDIA GeForce RCH 30 Séries Graphics Cards» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-11.
  75. ↑ «SoftBank set to sell UK’s Arm Holdings to Nvidia for $40bn | Financial Claves | Ghostarchive». ghostarchive. org. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2022. Consultat el 2023-01-11.
  76. ↑ «Nvidia pledges to build Britain’s largest supercomputer following $40 billion bid for Arm» (en en). CNBC. Consultat el 2023-01-11.
  77. ↑ «Nvidia's $40 billion Arm takeover warrants an in-depth competition probe, UK regulator says» (en en). CNBC. Consultat el 2023-01-21.
  78. ↑ «Nvidia, SoftBank Call Off Blockbuster Arm Deal» (en en-us). WSJ. Consultat el 2023-01-21.
  79. ↑ «EU opens formal investigation into Nvidia’s Arm acquisition» (en en-us). The Verge. Consultat el 2023-01-11.
  80. ↑ «[3]». Consultat el 2023-01-11 (en en).
  81. ↑ «[4]». Consultat el 2023-01-11 (en en-GB).
  82. ↑ «[5]». Consultat el 2023-01-11 (en en).
  83. ↑ «Tech Giant NVIDIA to Open Research Center in Armènia – Asbarez. com» (en en-us). Consultat el 2023-01-11.
  84. ↑ «NVIDIA reveals its next-gen chipset for autonomous vehicles» (en en-us). Engadget. Consultat el 2023-01-11.
  85. ↑ «NVIDIA Unveils DRIVE Thor — Centralized Car Computer Unifying Cluster, Infotainment, Automated Driving, and Pàrquing in a Single, Cost-Saving System» (en en). GlobeNewswire News Room. Consultat el 2023-01-11.
  86. ↑ «[6]». Consultat el 2023-01-11 (en en).
  87. ↑ «Getty made an AI generator that only trained on its licensed images» (en en). The Verge. Consultat el 2023-11-29.
  88. ↑ «[7]». Consultat el 2023-11-29 (en en).
  89. ↑ «NVIDIA (NVDA) - Market capitalization» (en en-us). companiesmarketcap. com. Consultat el 2026-02-24.
  90. ↑ «NVIDIA Corporation - Financial Info - Annual Reports and Proxies». investor. nvidia. com. Consultat el 2023-01-10.
  91. ↑ «NVIDIA - 26 Year Estoc Price History | NVDA». www. macrotrends. net. Consultat el 2025-11-05.
  92. ↑ «Self-Driving Cars Technology & Solutions from NVIDIA Automotive» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-31.
  93. ↑ «Nvidia unveils driverless car VOS and partnership with TomTom» (en en-us). eandt. theiet. org. Consultat el 2023-01-31.
  94. ↑ «NVIDIA BlueField Data Processing Units(DPUs)» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-31.
  95. ↑ «What Is a DPU?» (en en-us). NVIDIA Blog. Consultat el 2023-01-31.
  96. ↑ «NVIDIA Announces CPU for Giant AI and High Performance Computing Workloads» (en en-us). NVIDIA Newsroom. Consultat el 2023-01-31.
  97. ↑ «Introducing Grace» (en en-us). NVIDIA. Consultat el 2023-01-31.
  98. ↑ «GPUs NVIDIA Quadro per a Workstations de Disseny» (en és-la). NVIDIA. Consultat el 2023-01-12.
  99. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Xataka. Consultat el 2023-01-12.
  100. ↑ «Soluciones de Supercomputación NVIDIA Tesla» (en és-la). NVIDIA. Consultat el 2023-01-12.
  101. ↑ «Nvidia llança la Tesla T4, la targeta més ràpida per a centres de senyes» (en és). Professional Review. Consultat el 2023-01-12.
  102. ↑ «NVIDIA Tesla V100, cinc voltes més potent que una GCH 1080» (en és). Computer Hui. Consultat el 2023-01-12.
  103. ↑ «NVidia GRID és un atre intent per dur els videojocs a 'el núvol'» (en és). Xataka. Consultat el 2023-01-12.
  104. ↑ «Família de motherboards en chipset NVIDIA per a la plataforma AMD». Consultat el 31 de giner de 2023.
  105. ↑ «[Nouveau offer to help, DCB]». Consultat el 2023-01-31.
  106. ↑ «nv». www. x. org. Consultat el 2023-01-31.
  107. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. The Verge. Consultat el 2023-01-31.
  108. ↑ «X. org, distributors, and proprietary modules [LWN. net]». lwn. net. Consultat el 2023-01-31.
  109. ↑ Luke Benstead. «An overview of graphic card manufacturers and how well they work with Ubuntu». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2011. Consultat el 31 de giner de 2023.
  110. ↑ «Unix Drivers | NVIDIA». www. nvidia. com. Consultat el 2023-01-31.
  111. ↑ «Nvidia Remogau Linux Driver Feature Due to Windows» (en en). Tom's Hardware. Consultat el 2023-01-31.
  112. ↑ «NVIDIA Begins Requiring Signed GPU Firmware Images - Slashdot» (en en). hardware. slashdot. org. Consultat el 2023-01-31.
  113. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. phoronix. com. Consultat el 2023-01-31.
  114. ↑ «The Open-Source NVIDIA "Nouveau" Driver Gets A Batch Of Fixes For Linux 5.3» (en en). www. phoronix. com. Consultat el 2023-01-31.
  115. ↑ «NVIDIA Releases Open-Source GPU Kernel Modules» (en en-us). NVIDIA Technical Blog. Consultat el 2023-01-31.
  116. ↑ «NVIDIA Transitioning To Official, Open-Source Linux GPU Kernel Driver» (en en). www. phoronix. com. Consultat el 2023-01-31.
  117. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  118. ↑ «Aixina funciona GauGAN, la ferramenta de Nvidia que permet crear paisages 'fake' a partir de simples esbossos» (en és). Xataka. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  119. ↑ «GauGAN: la AI de NVIDIA convertix esbossos en paisages fotorrealistas» (en és). Des de Linux. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  120. ↑ «GauGAN, la app de NVIDIA que va a revolucionar l'art digital» (en és). Qué!. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  121. ↑ «'Esta persona no existix', l'inquietant web que usa inteligència artificial per a generar rostres de persones que no són reals» (en és). Xataka. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  122. ↑ «A Gentle Introduction to StyleGAN the Style Generative Adversarial Network» (en en-us). Machine Learning Mastery. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  123. ↑ «NVIDIA llança DIB-R» (en és-és). MR Informàtica. Consultat el 21 de decembre de 2019.
  124. ↑ «DIB-R, la nova inteligència artificial de NVIDIA capaç de crear models en 3D a partir d'una simple foto» (en és). Xataka. Consultat el 21 de decembre de 2019.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nvidia&oldid=1403347»