Berkeley Software Distribution

Berkeley Software Distribution, o Berkeley Standard Distribution (BSD), en espanyol, Distribució de software Berkeley) va ser un sistema operatiu derivat d'Unix que naix a partir dels aportes realisats a eixe sistema per l'Universitat de Califòrnia en Berkeley.

En els primers anys del sistema Unix els seus creadors, els Laboratoris Bell de la companyia AT&T, varen autorisar a l'Universitat de Califòrnia en Berkeley i a atres universitats, a utilisar el còdic font i adaptar-ho a les seues necessitats. Durant els anys 1970 i 1980 Berkeley va utilisar el sistema per a les seues investigacions en matèria de sistemes operatius. Quan AT&T va retirar el permís d'us a l'universitat per motius comercials, l'universitat va promoure la creació d'una versió inspirada en el sistema Unix utilisant els aportes que ells havien realisat, permetent després la seua distribució en fins acadèmics i a la veta d'algun temps reduint al mínim les restriccions referent a la seua còpia, distribució o modificació.

BSD inicialment es va cridar Berkeley Unix perque estava basat en el còdic font de l'Unix original desenrollat en Bell Labs. En la década de 1980, BSD va anar àmpliament adoptat pels proveïdors d'estacions de treball en forma de variants patentades d'Unix com DEC Ultrix i SunOS de Sun Microsystems, per la seua concessió de llicències permissives i familiaridad en molts fundadors i ingeniers d'empreses de tecnologia.

Encara que estos derivats de BSD patentats varen ser reemplaçats en gran mida en la década de 1990 per UNIX SVR4 i OSF/1, les versions posteriors varen proporcionar la base per a varis sistemes operatius de còdic obert, inclosos SunOS, FreeBSD, NetBSD, OpenBSD, DragonFly BSD, Darwin i TrueOS. Estos, a la seua volta, han segut utilisats per sistemes operatius propietaris, inclosos els macOS i iOS d'Apple, que es varen derivar d'ells, i Microsoft Windows, que usava (a lo manco) part del seu còdic TCP/IP, que era llegal. El còdic de FreeBSD també es va utilisar per a crear el sistema operatiu per a la PlayStation 4, Nintendo Switch i Nintendo Switch 2.

BSD també ha fet grans contribucions en el camp dels sistemes operatius en general, com per eixemple:

• El maneig de memòria virtual paginado per demanda.
• El control de treballs.
• El Fast FileSystem.

• El protocol de sockets TCP/IP que formen la base del Internet (casi totes les implementacions de TCP deriven de la 4.4 BSD-Lite).

Història

Artícul principal → Història de la Berkeley Software Distribution.

Archiu:Unix history-simple és.svg

Diagrama dels sistemes Unix i similars a Unix

Les primeres distribucions d'Unix dels laboratoris Bell en els anys 70 incloïen el còdic font del sistema operatiu, permetent als desenrolladors de les universitats modificar i estendre Unix.

El primer sistema Unix de Berkeley va ser el PDP-11, que va ser instalat en 1974, i va ser utilisat des de llavors pel departament de ciència computacional per a les seues investigacions. Atres universitats varen escomençar a interessar-se en el software de Berkeley, i per això en 1977 Bill Joy, llavors un estudiant de grau en Berkeley, va gravar i va enviar cintes del primer Berkeley Software Distribution (BSD). 1BSD era un complement de la versió 6 d'Unix en lloc d'un sistema operatiu complet per dret propi. Es varen vendre unes trenta còpies.

La segona distribució de software de Berkeley (2BSD), llançada en maig de 1979, va incloure versions actualisades del software 1BSD, aixina com dos nous programes de Joy que persistixen en els sistemes Unix fins al dia de hui: l'editor de text vaig vore (una versió visual d'ex) i el C shell. Bill Joy va vendre unes 75 còpies de 2BSD.

El VAX-11/780, un miniordenador típic utilisat per als primers sistemes de temps compartit BSD.

Es va instalar un ordenador VAX en Berkeley en 1978, pero la portación d'Unix a l'arquitectura VAX, UNIX/32V, no va aprofitar les capacitats de memòria virtual del VAX. El núcleu de 32V va ser reescrit en gran mida per a incloure l'implementació de memòria virtual de l'estudiant graduat de Berkeley Özalp Babaoğlu i un sistema operatiu complet que inclou el nou núcleu, ports de les utilitats 2BSD per a VAX i les utilitats de 32V es varen llançar com 3BSD a finals de 1979. 3BSD també es dia alternativament Virtual VAX/UNIX o VMUNIX (per a Memòria Virtual Unix), i les imàgens del kernel BSD normalment es dien /vmunix fins a 4.4BSD.

"4.3 BSD UNIX" de l'Universitat de Wisconsin al voltant de 1987. Arrancada i inici de sessió del sistema.

Despuix del llançament de 4.3BSD en juny de 1986, es va determinar que BSD s'alluntaria de l'antiga plataforma VAX. La plataforma Power 6/32 (en nom en còdic "Tahoe") desenrollada per Computer Consoles Inc. semblava prometedora en eixe moment, pero va ser abandonada pels seus desenrolladors poc despuix. No obstant, l'adaptació 4.3BSD-Tahoe (juny de 1988) va resultar valiosa, ya que va conduir a una separació del còdic depenent i independent de la màquina en BSD, lo que milloraria la portabilitat futura del sistema.

Ademés de la portabilitat, el CSRG va treballar en una implementació de la pila de protocols de ret OSI, millores al sistema de memòria virtual del kernel i (en Van Jacobson del LBL) nous algoritmes TCP/IP per a adaptar-se al creiximent d'Internet.

Fins a llavors, totes les versions de BSD utilisaven còdic Unix propietari de AT&T i, per lo tant, estaven subjectes a una llicència de software de AT&T. Les llicències de còdic font s'havien tornat molt costoses i vàries parts externes havien expressat interés en una versió separada del còdic de ret, que s'havia desenrollat completament fòra de AT&T i no estaria subjecte al requisit de llicència. Açò va dur a la Networking Release 1 (Net/1), que es va posar a disposició d'els qui no tenien llicència del còdic de AT&T i era lliurement redistribuible segons els térmens de la llicència BSD. Va ser llançat en juny de 1989.

Relació en Research Unix

A partir de la 8^a Edició d'Unix, les versions de Research Unix en Bell Labs tenien una estreta relació en BSD. Açò va començar quan es va utilisar 4.1cBSD para VAX com a base per a la Version 8 Unix. Açò va continuar en versions posteriors, com la Version 9 Unix, que va incorporar còdic font i millores de 4.3BSD.

El resultat va ser que estes últimes versions de Research Unix estaven més prop de BSD que de System V. En una publicació d'Usenet de 2000, Dennis Ritchie va descriure esta relació entre BSD i Research Unix

Research Unix 8th Edition va començar des de (cree) BSD 4.1c, pero en enormes cantitats extretes i reemplaçades pel nostre propi material. Açò va continuar en el 9 i el 10. El conjunt de comandos d'usuari ordinari era, suponc, una miqueta més en sabor a BSD que SysVish, pero era prou eclèctic.

Relació en UNIX System V

Eric S. Raymond resumix la relació de llarga data entre System V i BSD, afirmant: "La divisió era aproximadament entre els de pèl llarc i els de pèl curt; els programadors i els tècnics tendien a alinear-se en Berkeley i BSD, els tipos més orientats als negocis en AT&T i System V."

En 1989, David A. Curry va escriure sobre les diferències entre BSD i System V. Va caracterisar a System V com a sovint considerat com el "Unix estàndar". No obstant, va descriure a BSD com més popular entre els centres informàtics universitaris i governamentals, per les seues funcions i rendiment alvançats:

La majoria dels centres informàtics universitaris i governamentals que utilisen UNIX utilisen Berkeley UNIX, en lloc de System V. Açò es deu a vàries raons, pero potser les dos més significatives són que Berkeley UNIX proporciona capacitats de ret que fins fa poc (Versió 3.0) no estaven disponibles en System V, i que Berkeley UNIX és molt més adequat per a un entorn d'investigació, que requerix un sistema d'archius més ràpit, millor maneig de memòria virtual i una major varietat de llenguages de programació.

Eric S. Raymond

Tecnologia

Sockets de Berkeley

L'Unix de Berkeley va ser el primer Unix en incloure biblioteques compatibles en l'arquitectura d'Internet Protocol: Berkeley sockets. Una implementació d'Unix del predecessor d'IP, el NCP de ARPAnet, en clients FTP i Telnet va ser produït en l'Universitat d'Illinois en 1975, i estava disponible en Berkeley. No obstant, l'escassea de memòria en el PDP-11 va forçar un disseny complicat i problemes de rendiment.

En integrar sockets en els descriptores d'archius del sistema operatiu Unix, es va tornar casi tan fàcil llegir i escriure senyes a través d'una ret com accedir a un disc. El laboratori de AT&T finalment va llançar la seua pròpia biblioteca STREAMS, que va incorporar gran part de la mateixa funcionalitat en una pila de software en una arquitectura diferent, pero l'àmplia distribució de la biblioteca de sockets existent va reduir l'impacte de la nova API. Les primeres versions de BSD es varen usar per a formar SunOS de Sun Microsystems, fundant la primera ona d'estacions de treball Unix populars.

Compatibilitat binaria

Alguns sistemes operatius BSD poden eixecutar software natiu de varis atres sistemes operatius en la mateixa arquitectura informàtica, utilisant una capa de compatibilitat binaria. Açò és molt més simple i ràpit que emular; per eixemple, permet que les aplicacions dissenyades para Linux s'eixecuten efectivament a tota velocitat. Açò fa que els BSD no solament siguen adequats per a entorns de servidor, sino també per a estacions de treball, donada la creixent disponibilitat de software comercial o de còdic tancat sol per a Linux. Açò també permet als administradors migrar aplicacions comercials heretades, que poden haver admés solament variants comercials d'Unix, a un sistema operatiu més modern, conservant la funcionalitat de dites aplicacions fins que puguen ser reemplaçades per una millor alternativa.

Estàndarts

Les variants actuals del sistema operatiu BSD són compatibles en molts dels estàndarts d'IEEE, ANSI, ISO i POSIX, mantenint la major part del comportament tradicional de BSD. De la mateixa manera que UNIX System V, el kernel BSD és monolític, lo que significa que els controladors de dispositius en el kernel s'eixecuten en modo privilegiat, com a part del núcleu del sistema operatiu.

Descendents de BSD

Artícul principal → Anexe:Comparació dels sistemes operatius BSD.

Varis sistemes operatius es basen en BSD, inclosos FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, MidnightBSD, MirOS BSD, GhostBSD, Darwin i DragonFly BSD. Tant NetBSD com FreeBSD es varen crear en 1993. Inicialment es varen derivar de 386BSD (també conegut com Jolix) i varen fusionar el còdic font 4.4BSD-Lite en 1994. OpenBSD es bifurcó de NetBSD en 1995 i DragonFly BSD es bifurcó de FreeBSD en 2003. BSD també es va usar com a base per a vàries versions propietàries d'Unix, com Sun VOS de Sun, DYNIX de Sequent, NeXTSTEP de NeXT, Ultrix de DEC i OSF/1 AXP (ara Tru64 UNIX). NeXTSTEP després es va convertir en la base per a macOS d'Apple Inc..

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Software lliure|20px|Vore el portal sobre Software lliure]] Portal:Software lliure. Contingut relacionat en Software lliure.
• Llicència BSD
• Anex:Distribucions BSD
• BSD Daemon (Beastie)
• NeXTStep
• FreeBSD
• NetBSD
• OpenBSD
• DragonFlyBSD
• Lumina (entorn d'escritori)
• Unix wars (Guerres Unix)

Bibliografia

• Samuel J. Leffler, Marshall K. McKusick, Michael J. Karels, John S. Quarterman, The Design and Implementation of the 4.3BSD UNIX Operating System (Addison Wesley, November, 1989; ISBN 978-0-201-06196-3)
• Marshall K. McKusick, Keith Bostic, Michael J. Karels, John S. Quartermain, The Design and Implementation of the 4.4BSD Operating System (Addison Wesley, 1996; ISBN 978-0-201-54979-9)
• Marshall K. McKusick, George V. Neville-Neil, The Design and Implementation of the FreeBSD Operating System (Addison Wesley, August 2, 2004; ISBN 978-0-201-70245-3)

Bibliografia adicional

• McKusick, Marshall Kirk. «Twenty Years of Berkeley Unix – From AT&T-Owned to Freely Redistributable», Open Sources: Voices from the Revolution, first edició (en anglés), O'Reilly. ISBN 978-1-56592-582-3.
• Peter H. Salus, The Daemon, the GNU & The Penguin (Reed Mija Services, September 1, 2008; ISBN 978-0-9790342-3-7) (anglés)
• Peter H. Salus, A Quarter Century of UNIX (Addison Wesley, June 1, 1994; ISBN 978-0-201-54777-1) (anglés)
• Peter H. Salus, Càsting the Net (Addison-Wesley, March 1995; ISBN 978-0-201-87674-1) (anglés)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berkeley Software Distribution.
• TUHS, The UNIX Heritage Society conté documentació i el còdic font de numeroses versions antigues d'UNIX (tant de ATT com BSD i variants).
• FreeBSD en espanyol [1] archivat en Wayback Machine.