L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Teléfon mòvil

Un teléfon mòvil o teléfon celar (Esp. mòvil; Am. celar)[2][3] (acurtat com a mòvil o celar)[4] és un dispositiu electrònic portàtil, que pot permetre cridades a través d'una ona de radiofrecuencia, mentres l'usuari s'està movent dins d'un àrea de servici telefònic.[5][6] L'enllaç de radiofrecuencia establix una conexió en els sistemes de conmutación d'un operador de telefonia mòvil, que proporciona accés a la ret telefònica pública commutada (PSTN). La majoria dels servicis de telefonia mòvil moderns utilisen una arquitectura de ret de celes (ret celar) i per lo tant els teléfons mòvils són, en freqüència, cridats celars.[5]

Teléfon mòvil
Evolució dels teléfons celars.[1]
Dos teléfons celars "inteligents": un Samsung Galaxy J5 (esquerra) i un iPhone 6s (dreta)

Durant els inicis de la telefonia mòvil, estos dispositius tenien la funció de realisar i rebre cridades de veu, ademés de ser considerablement grans de tamany, per lo que estos teléfons eren coneguts com a «rajoles» en la seua época. En l'evolució de la tecnologia celar analògica a la digital, varen ser incloent-se atres funcions com: mensages de text (SMS), MMS, comunicacions inalàmbriques de curt alcanç (infrarrojos, bluetooth), videojocs, cambra digital, accés a Internet, entre uns atres. Ademés, en el temps, va ser canviat el factor de forma dels teléfons mòvils, passant dels antics "rajoles", als "barres" i "plegables" dels anys 1990 i 2000 (en teclat físic), fins als actuals "slates" (de pantalla tàctil i teclat virtual).cita requerida


Estos aparats varen ser popularisant-se en el món desenrollat durant el transcurs dels anys 1990 i 2000. El teléfon de la Marca Blackberry també marque una etapa en l'evolució d'esta telefonia. Recentment, en els anys 2010 es popularisen els hui dia coneguts com a «teléfons inteligents», que són teléfons portàtils que poden complir funcions d'una computadora o ordenador, a banda de les funcions mencionades anteriorment.

Història

Artícul principal → Història del teléfon mòvil.
 
Martin Cooper de Motorola va fer la primera publicitat d'una cridada en teléfon mòvil portàtil en un prototip de model DynaTAC el 3 d'abril de 1973. Esta és una dramatisació feta en 2007.

En les primeres etapes de l'ingenieria de radi, es va concebre un servici de ràdio mòvil de mà. En 1917, l'inventor finlandés Eric Tigerstedt va presentar una palesa per a un "Teléfon plegable de bojaca en un micròfon de carbono molt prim". Els primers predecessors dels teléfons mòvils inclouen les comunicacions de ràdio analògiques de barcos i trens. La carrera per a crear dispositius telefònics portàtils realment va començar despuix de la Segona Guerra Mundial, en l'evolució que té lloc en molts països alvançats. En la URSS a finals dels anys 1950 , l'inventor Leonid Kupriánovich va desenrollar un sistema de telefonia inalàmbrica, el radioteléfono portàtil dúplex portàtilK-1, que es va estendre per l'URSS i atres països.[7] En 1973 John F. Mitchell[8][9] i Martin Cooper d'empresa nortamericana Motorola varen presentar un sistema en terminals de 2 kgs de pes.[10] En 1983 Motorola va presentar el DynaTAC 8000x va ser el primer teléfon mòvil de mà disponible comercialment. Els alvanços de la telefonia mòvil s'han traçat en "generacions" successives, escomençant pels servicis "0G" (generació zero), tals com Servici de Telefonia Mòvil de Sistemes de Bell i el seu successor, el Servici de Telefonia Mòvil Millorada. Estos sistemes "0G" no eren celar, soportaven algunes cridades simultànees, i eren molt cars.

 
El Motorola DynaTAC 8000X (1984). El primer teléfon mòvil celar disponible comercialment.

El primer teléfon celar de mà va ser presentat per Motorola, Inc. en 1983, encara que el primer teléfon mòvil de mà va estar disponible comercialment en els anys 80. La primera ret celar automatizado comercial va ser llançada en Japó per Nippon Telegraph and Telephone en 1979. Açò va ser seguit en 1981 pellançament simultàneu del sistema de Telefonia Mòvil Nòrdica (NMT) en Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia.[11] Molts atres països varen seguir llançant la ret celar analògica (1G) en la década de 1980 i principis de la década de 1990. Estos sistemes de primera generació (1G) podien fer cridades simultànees més llunt, pero encara s'utilisava la tecnologia analògica. La primera cridada digital entre teléfons celars va ser realisada en Estats Units en 1990.[12]

En 1991, la segona generació (2G) de tecnologia celar digital va ser llançada en Finlàndia per Radiolinja, en l'estàndart GSM. Açò va provocar la competència en el sector, ya que els nous operadors varen desafiar als operadors de ret 1G existents. Esta tecnologia va ser popularisant-se en la segona mitat de la década.

 
Nokia 3310.

Dèu anys més vesprada, en el 2001, la tercera generació (3G) va ser llançada en Japó per NTT DoCoMo en l'estàndart WCDMA. Açò va ser seguit de 3.5G (H o 3G+) i després el HSPAP (H+), que són millores basades en l'accés de paquets d'alta velocitat (HSPA) de la família, lo que permet a les rets UMTS tenen majors velocitats de transferència de senyes i la capacitat. Per a l'any 2009, es va fer evident que, en algun moment, les rets 3G es vorien abrumar pel creiximent de les aplicacions de banda ampla, tals com transmissió multimèdia.[13] En conseqüència, l'indústria va començar a buscar a les tecnologies de senyes de quarta generació optimisades, en la promesa de millorar la velocitat fins a dèu voltes sobre tecnologies 3G existents. Les dos primeres tecnologies disponibles en el mercat facturades com 4G eren l'estàndart WiMAX, oferit en Norteamérica per Sprint, i l'estàndart LTE, qui es va oferir per primera volta en Escandinavia per TeliaSonera. Posteriorment va aparéixer el 4.5 G (LTE-A). Per a l'any 2019 es varen llançar les primeres rets comercials 5G en algunes parts del món, encara que més be seguix sent una tecnologia experimental actualment, en proyeccions a expandir-se en el transcurs de la década de 2020. Des de 1973 a 2005, les subscripcions de teléfons mòvils en tot lo món varen créixer a més de sèt mil millons, havent més teléfons mòvils que persones en el planeta i aplegant fins al fondo de la piràmide econòmica.[14] Durant els anys 1990 i 2000, els principals fabricants de celars eren Nokia, Motorola, Inc., entre uns atres. Actualment, els principals fabricants de teléfons mòvils són: Samsung, Apple i Huawei.[15]

Característiques

Tots els teléfons celars tenen una varietat de característiques en comuna, pero els fabricants busquen diferenciació de producte per afegir funcions per a atraure consumidors. Esta competició ha dirigit a una gran innovació en el desenroll del teléfon celar en els últims 20 anys. Els components comuns trobats en tots els teléfons són:

  • Una bateria, proporcionant la font d'energia per a les funcions del teléfon. Un teléfon modern generalment usa una bateria d'ions de liti (LIB), mentres que els teléfons més antics usaven bateries d'hidrur de níquel-metal (Ni-MH). Des de fins dels anys 2010 la majoria dels teléfons inteligents les bateries no són extraíbles pel consumidor.
  • Un mecanisme d'entrada per a deixar interactuar a l'usuari en el teléfon. L'entrada més comuna són les pantalles tàctils en els teléfons inteligents, pero en els més antics s'usen botons, és dir per mig del teclat físic (del tipo 3x4).
  • Una pantalla que repetix a l'usuari lo que està escrivint, mostra mensages de text, contactes i més. Les pantalles cada volta són de major tamany i resolució, ademés de ser capacitives o tàctils (a diferència dels teléfons antics que solament actuaven com a visualisador).
  • Els servicis bàsics de telefonia mòvil que permeten als usuaris fer cridades i enviar mensages de text.
  • Tots els teléfons GSM utilisen una targeta SIM que permeten tindre un conte que pot intercanviar-se entre els dispositius. Alguns dispositius CDMA també tenen una targeta similar anomenat un R-UIM.
  • Alguns dispositius GSM, WCDMA, iDEN i alguns teléfons satelitals s'identifiquen per un número d'Identitat de l'Equip Mòvil Internacional (IMEI). Els teléfons mòvils de gama baixa es referixen generalment com teléfons en funcions, i oferixen servicis de telefonia bàsica. Els terminals en capacitat de computació més alvançada per mig de l'us d'aplicacions de software natives són coneguts com teléfons inteligents. S'han introduït vàries séries de teléfons per a fer front a segments de mercat específics, tals com el RIMBlackBerry centrant-se en les necessitats de correu electrònic de clients corporatius/empresarials, la série Sony-Ericsson 'Walkman' de música/mòvil i série 'Cyber-shot' de cambra/teléfon, el Nokia Nseries de teléfons multimèdia, el Palm Pre, el HTC Dream i el iPhone d'Apple. En Argentina quan es compra un equip en abonament, l'empresa de telefonia exigix un periodo mínim de permanència, que figura en el contracte. Quan termina eixe determini, l'empresa té l'obligació de donar el còdic de desbloquege de l'equip. Si un client vol canviar de companyia, sense respectar eixe periodo de permanència, pot fer-ho pagant una suma per eixa rescissió anticipada.[16]

Calitat de sò

En calitat de sò, els teléfons inteligents i els teléfons en funcions varien molt poc. Han aparegut nous teléfons inteligents en algunes característiques que millora la calitat d'àudio, tals com Veu sobre LTE i Veu HD. La calitat del sò encara continua sent un problema ya que açò depén no tant del propi teléfon, sino de la calitat de la ret i, en cridades de llarga distància, els colls de botella trobats en el camí.[17][18] Com a tal, per a cridades de llarga distància, inclús les característiques Veu sobre LTE i veu HD pugues no millorar les coses. En alguns casos, els teléfons inteligents poden millorar la calitat d'àudio inclús en cridades de llarga distància, usant el servici de telefonia VoIP, en la conexió Wifi/Internet d'una atra persona.[19] Alguns teléfons celars tenen chicotets altaveus de modo que l'usuari pot utilisar una funció d'altaveu i parlar en una persona en el teléfon sense subjectar-ho al seu oït. També es poden utilisar chicotets altaveus per a escoltar archius d'àudio digitals de música o de veu, o vore vídeos en un component d'àudio, sense sostindre el teléfon prop de l'orella.

Mensages de text

Artícul principal → Servici de mensages curts.

L'aplicació de senyes més utilisada en els teléfons mòvils és el Servici de Mensages de text curts (SMS). El primer mensage SMS va ser enviat des d'un ordenador a un teléfon mòvil en 1992 en el Regne Unit, mentres que el primer SMS de persona a persona d'un teléfon a un atre va ser enviat en Finlàndia en 1993. El primer servici mòvil de notícies, emés a través de SMS, va ser llançat en Finlàndia en 2000,cita requerida i posteriorment, moltes organisacions proporcionen els servicis de notícies a través de SMS "baix demanda" i "instantànea". El Servici de Mensageria Multimèdia (MMS) va ser introduït en el 2001.cita requerida

Targeta SIM

Artícul principal → Targeta SIM.
 
Típica targeta SIM d'un teléfon mòvil.

Els teléfons en funcions GSM requerixen de chicotets microchips cridats Mòdul d'Identitat d'Abonat o targeta SIM, per a poder funcionar en la ret. La targeta SIM és aproximadament del tamany d'un sagell de correus chicotet i per lo general es coloca baix de la bateria en la part atrassera del dispositiu. La SIM almagasena de forma segura la clau de servici de l'abonat (IMSI) i la K¡ usada per a identificar i autenticar a l'usuari del teléfon mòvil. La targeta SIM permet als usuaris canviar de teléfon simplement retirant la targeta SIM d'un teléfon mòvil i insertant-la en un atre teléfon mòvil o dispositiu de telefonia de banda ampla, sempre que no estiga impedit per un bloqueig de SIM. La primera targeta SIM va ser fabricada en 1991 pel fabricant de targetes inteligents Munich Giesecke & Devrient per a l'operador de ret inalàmbric finlandés Radiolinja.[20][21]

Existixen teléfons mòvils que poden contindre fins a quatre targetes SIM, cridats teléfons híbrits. Les targetes SIM i R-UIM es poden sincronisar per a permetre accés a les rets GSM i CDMA disponibles. A partir de 2010 este tipo de teléfons es va fer popular en la Índia i Indonèsia i atres mercats emergents,[22] açò es va atribuir al desig d'obtindre la taxa més baixa de cridades on-net. En el 3T de 2011, Nokia va enviar 18 millons de teléfons de doble SIM de la seua gama de baix cost en un intent de recuperar el terreny perdut en el mercat de teléfons inteligents d'alta gama.[23]

Tipos

Teléfons inteligents

Artícul principal → Teléfon inteligent.



El terme teléfon inteligent (de l'anglés smartphone) s'utilisa més be en fins comercials per a distinguir dels teléfons mòvils bàsics. En gran part del món, els teléfons inteligents varen superar l'us dels teléfons convencionals bàsics en la década de 2010. Estos dispositius funcionen sobre una plataforma informàtica mòvil, en major capacitat d'almagasenar senyes i capaç de realisar tasques simultàneament, tasques que realisa una computadora, i en una major conectivitat que un teléfon convencional. La majoria d'estos dispositius conten en una pantalla capacitiva (tàctil) d'alta resolució per a poder interactuar per mig de l'entrada (teclat) virtual, i visualisar el contingut multimèdia en millor calitat.cita requerida

Teléfons bàsics

Artícul principal → Teléfon bàsic.


Els térmens teléfon bàsic[24] (de l'anglés feature phone) i teléfon convencional són retrónimos aplicats a certs teléfons mòvils de baixa gama o de característiques límitades front a l'introducció dels teléfons inteligents. Els teléfons bàsics varen dominar el mercat de la telefonia celar des dels seus inicis, fins a finals de la década de 2000 en l'alvanç dels teléfons inteligents. Hui dia seguixen existint, encara que en menor mida i en algunes diferències sobre els teléfons bàsics que estaven de moda en els anys 1990 i 2000. Posseïxen funcions essencials com la possibilitat de cridar o enviar mensages de text, i en alguns dispositius l'amprar archius multimèdia o navegar per internet usant conexions d'alta velocitat, GSM o WiFi. La majoria d'estos dispositius conten en teclat físic i pantalla chicoteta no capacitiva.

Teléfons Kosher

Hi ha restriccions religioses del judaisme ortodox, que, segons algunes interpretacions, els teléfons mòvils estàndars puguen sobrepassar. Per a fer front a este problema, algunes organisacions rabínicas han recomanat que els mòvils en capacitat de mensageria de text no puguen ser utilisats per chiquets.[25] És aixina que, als teléfons en funcions llimitades són coneguts com a teléfons kosher i tenen l'aprovació per al seu us rabínico en Israel i en atres llocs pels judeus ortodoxos practicants. A pesar de que estos teléfons estiguen destinats a evitar continguts obscens, alguns venedors reporten bones vendes en adults que preferixen la simplicitat dels dispositius. Alguns teléfons estan aprovats per al seu us pels treballadors essencials (com a treballadors de salut, de seguritat i de servicis públics) el Sabbat, a pesar de que en general'us de qualsevol dispositiu elèctric estiga prohibit durant este temps.[26]

Operadors de telefonia mòvil

Artícul principal → Operador de telefonia mòvil.
 
Creiximent en subscriptors de teléfon celar per país des de 1980 a 2009

Són les companyies de teléfon que proporcionen la ret telefònica pública commutada (PSTN), per a que els usuaris de teléfons mòvils puguen accedir al servici celar, ya siga per mig d'un contracte (pospago) o per mig de recarregues (prepagament). El major operador mòvil del món per número de subscriptors és China Mobile, el qual té més de 500 millons de subscriptors de telefonia mòvil.[27] Més de 50 operadors mòvils tenen més de dèu millons de subscriptors cada u, i més de 150 operadors mòvils han tingut per lo manco un milló d'abonats a finals de 2009.[28] En 2014, hi havia més de sèt mil millons d'abonats de teléfons mòvils en tot lo món, un número que s'espera que seguixca aumentant.

Fabricants

Artícul principal → Anexe:Fabricants de teléfons mòvils per país.

Abans de 2010, Nokia era elíder del mercat. No obstant, des de llavors ha emergit la competència en la regió d'Àsia i el Pacífic, de marques com Micromax, Nexian i i-Mobile, que han disminuït la quota de mercat de Nokia. Els teléfons inteligents Android també varen guanyar molt terreny en tota la regió gràcies a Nokia. En la Índia, la quota de mercat de Nokia es va reduir significativament des de 56 % fins a aproximadament el 31 % en el mateix periodo. La seua participació va ser desplaçada per proveïdors de China i Índia de teléfons mòvils de gama baixa.[29]


En el primer trimestre de 2012, segons Strategy Analytics, Samsung va superar a Nokia en vendes, de 93,5 millons unitats front a 82,7 millons d'unitats de Nokia. En 2012 Standard & Poor's va degradar a Nokia a la condició d'estatus "fem", en BB+/B, en perspectiva negativa per l'alta pèrdua i una major disminució esperada per l'insuficient creiximent en les vendes de teléfons inteligents Lumia per a compensar una ràpida disminució dels ingressos procedents dels teléfons inteligents basats en Symbian que es pronostica per als pròxims trimestres.[30] Els dispositius més venuts, com Samsung i Xiaomi, posseïxen Android com a sistema operatiu, sent este últim el sistema operatiu celar més popular del món. En segon lloc li seguix el sistema operatiu iOS d'Apple, en prop del 20% de la quota.

Quota de mercat d'entre els 5 fabricants de teléfons mòvils en el món, 1T-2022
Ranc Fabricant Informe de Shipments Market Share[31]
1 Samsung 23 %
2 Apple 18 %
5 Xiaomi 12 %
3 Oppo 9 %
4 VIU 9 %
Atres 30 %
  • Nota: Enviaments de proveïdors són enviaments de marca i s'exclouen les vendes OEM per a tots els proveïdors

Atres fabricants anara dels primers cinc llocs inclouen TCL Comunicatión, Lenovo, Sony Mobile Comunications, Motorola i LG Electronics. chicotets jugadors actuals i passats inclouen Audiovox (ara UTStarcom), BenQ-Siemens, BlackBerry, Casio, CECT, Coolpad, Fujitsu, HTC, Just5, Intex, Karbonn Mobiles, Kyocera, Lumigon, Micromax Mobile, Mitsubishi Electric, Modu, NEC, Neonode, Openmoko, Panasonic, Palm, Pantech Wireless Inc., Philips, Sagem, Sanyo, Sharp, Serra Wireless, SK Teletech, Trium i Toshiba.

Us

General

 
Subscriptors de teléfon celar per 100 habitants. Figura de 2014 estimada.

Els teléfons mòvils són usats per a una varietat de propòsits, tals com mantindre el contacte en membres de la família, conduir negocis, i en la finalitat de tindre accés a un teléfon en el cas d'una emergència. Algunes persones duen més d'un teléfon mòvil per a diferents propòsits, tals com per a us comercial i personal. Es poden usar múltiples targetes SIM per a prendre ventaja dels beneficis dels diferents plans de cridades. Per eixemple, un pla en particular podria prevore cridades més barates locals, cridades de llarga distància, cridades internacionals, o itinerància.

Erro al crear miniatura:
Subscripcions de banda ampla mòvils actives per 100 habitants[32]

El teléfon mòvil s'ha usat en una varietat de diversos contexts de la societat. Per eixemple:

  • Un estudi realisat per Motorola, Inc. va trobar que un de cada dèu usuaris de telefonia mòvil tenen un segon teléfon que a sovint es manté en secret d'atres membres de la família. Estos teléfons es poden utilisar per a participar en activitats tals com a relacions extramaritals o tractes comercials clandestins.[33]
  • Algunes organisacions ajuden a les víctimes de la violència domèstica, proporcionant teléfons mòvils per al seu us en situacions d'emergència. Estos són a sovint els teléfons reacondicionados.
  • El advenimiento de la generalisada mensageria de text ha produït la novela de teléfon celar, el primer gènero lliterari que sorgix en l'era celar, a través de mensages de text a un lloc web que recopila noveles en el seu conjunt.[34]
  • La telefonia mòvil també facilita el activisme i el periodisme públic sent explorat per Reuters i Yahoo! i chicotetes empreses de notícies independents com Jasmine News en Sri Lanka.
  • Les Nacions Unides varen informar que els teléfons mòvils s'han estés més ràpit que qualsevol atra forma de tecnologia i poden millorar la vida de les persones més pobres en els països en desenroll, per mig de l'accés a l'informació en els llocs a on la ret fixa o Internet no estan disponibles, especialment en els països menys desenrollats. L'us dels teléfons mòvils també genera una gran cantitat de microempresas, proporcionant este tipo de treball com la venda de temps aire en els carrers i la reparació o reacondicionamiento de teléfons.[35]
  • En Mali i atres països africans, la gent solia viajar de poble en poble per a que els seus amics i familiars sàpien sobre les bodes, naiximent i atres events. Açò ara es pot evitar en àrees en cobertura de telefonia mòvil, que solen ser més extenses que les zones en la penetració de llínea fixa.
  • L'indústria de la televisió recentment ha escomençat a utilisar els teléfons mòvils per a impulsar la televisió en viu a través de la visualisació de les aplicacions mòvils, publicitat, televisió social, i televisió mòvil.[36] S'estima que el 86% dels nortamericans utilisen els seus teléfons mòvils mentres veu la televisió.
  • En algunes parts del món, l'intercanvi de teléfon mòvil és comú. És freqüent en l'Índia urbana, ya que les famílies i grups d'amics a sovint compartixen un o més teléfons mòvils entre els seus membres. Hi ha evidents beneficis econòmics, pero a sovint les costums familiars i els rols tradicionals de gènero juguen un paper.[37] És comú que un poble tinga accés a un sol teléfon mòvil, tal volta propietat d'un mestre o misionero, que està disponible per a tots els membres del poble per a cridades necessàries.[38]


Per a la distribució de continguts

En 1998, un dels primers eixemples de la distribució i venda de continguts multimèdia a través del teléfon mòvil va ser la venda de tons de cridada per Radiolinja en Finlàndia. Poc despuix, va aparéixer un atre contingut multimèdia, tals com a notícies, videojocs, succeïts, horòscop, continguts de televisió i publicitat. La majoria del contingut inicial per als teléfons mòvils tendixen a ser còpies de mijos heretats, tals com a anuncis publicitaris o informatius de videoclips televisius més destacats. Recentment, un contingut únic per als teléfons mòvils ha anat sorgint, des de tons de cridada i tons d'espera per a movisodios, contingut de vídeo produït exclusivament per a teléfons mòvils. En 2006, el valor total dels continguts dels mijos pagats de telefonia mòvil va superar al contingut multimèdia d'Internet pagat per 31 000 millons de dólars. El valor de la música en els teléfons mòvils va superar els 9300 millons de dólars en 2007, i de jocs va ser més de 5000 millons de dólars en el 2007.[39]

En conduir un vehícul

 
Un conductor de Nova York utilisant dos teléfons mòvils

L'us del teléfon mòvil mentres es conduïx, inclús parlar per teléfon, mensages de text o operar atres funcions del teléfon, és molt comú pero controvertit. És àmpliament considerat com a perillós per la distracció en manejar. Distraure's mentres es conduïx un vehícul motorisat s'ha demostrat que aumenta el risc d'accidents. En setembre de 2010, la Administració Nacional de Seguritat del Tràfic de Carreteres (NHTSA) d'Estats Units va informar que 995 persones varen ser assessinades per conductors distrets pels teléfons celars. En març de 2011 una companyia de segurs d'Estats Units, State Farm Insurance, va anunciar els resultats d'un estudi que va mostrar 19 % dels conductors enquestats accedix a Internet en un teléfon inteligent, mentres conduïx.[40] Moltes jurisdiccions prohibixen l'us de teléfons mòvils mentres conduïxen. En Egipte, Israel, Japó, Portugal i Singapur està prohibit l'us d'abdós, tant per a l'us del dispositiu com del mans lliures (que utilisa un altaveu) estan prohibits. En atres països, incloent el Regne Unit i França i en molts estats d'Estats Units, solament l'us dels teléfons de mà està prohibit, pero es permet l'us de mans lliures. Un estudi de 2011 va informar que més del 90 % dels estudiants universitaris enquestats mensajean (iniciar, resporder o llegir) mentres conduïxen. La lliteratura científica sobre els perills de conduir mentres s'envia un mensage de text des d'un teléfon mòvil, o enviar mensages de text mentres es conduïx, és llimitada. Un estudi de simulació en la Universitat d'Utah va trobar un aument de sis voltes en accidents relacionats en la distracció sobre els mensages de text.[41]


Per la complexitat creixent dels teléfons mòvils, que a sovint són més com a ordenadors mòvils pels seus usos disponibles. Açò ha introduït dificultats adicionals per a les forces de l'orde quan es tracta de distinguir una d'una atra en l'us dels conductors que utilisen els seus dispositius. Açò és més evident en els països que prohibixen l'us tant de l'aparat de mà i mans lliures, en lloc d'aquelles que prohibixen l'us de l'aparat telefònic, ya que les autoritats no poden saber fàcilment quina funció del teléfon mòvil s'utilisa simplement mirant al conductor. Açò pot dur als conductors de ser detinguts per usar el seu dispositiu de forma illegal per a una cridada telefònica quan, de fet, estaven usant el dispositiu de forma llegal, per eixemple, quan s'utilisen controls incorporades del teléfon per al estéreo del coche, el GPS o el satnav.

Erro al crear miniatura:
Una senyal a lo llarc de Bellaire Boulevard en Southside Plau, Texas (Greater Houston) prohibix l'us de teléfons celars mentres es conduïx des de les 7:30 a. m. fins a les 9:00 a. m. i les 14:00 fins a les 16:15

Un estudi de 2010 va examinar l'incidència d'us del teléfon mòvil durant el ciclisme i els seus efectes sobre el comportament i la seguritat.[42] En 2013 una enquesta nacional en els EE. UU. va informar el número de conductors que va reportar l'us dels seus teléfons mòvils per a accedir a Internet mentres conduïen s'havia elevat a casi un de cada quatre.[43] Un estudi realisat per la Universitat d'Illinois va examinar enfocaments per a reduir l'us inapropiat i problemàtic dels teléfons mòvils, tals com l'us de teléfons mòvils durant la conducció.[44]


Els accidents que involucren a un conductor distret per parlar en un teléfon mòvil han començat a ser perseguit com una negligència similar a l'excés de velocitat. En el Regne Unit, des del 27 de febrer de 2007, els automovilistes que siguen trobats usant un teléfon mòvil de mà mentres conduïx guanyaran tres punts de penalisació en la seua llicència, ademés de la multa de 60 lliures.[45] Esta mida es va introduir per a intentar frenar l'increment de conductors que infringien la llei. En Japó es prohibix l'us de teléfons mòvils mentres conduïx, incloent l'us de dispositius de mans lliures. Nova Zelanda ha prohibit l'us de celars de mà des de l'1 de novembre de 2009. Molts estats en els Estats Units han prohibit els mensages de text en teléfons celars mentres es conduïx. Illinois es va convertir en l'estat americà número 17 en fer complir esta llei.[46] A partir de juliol de 2010, 30 estats havien prohibit enviar mensages de text mentres es conduïx, en Kentucky convertint-se en la més recent adició el 15 de juliol.[47] En Mèxic des de 2015 també és considerat un delicte que pot ser castigat fins a en MXN$2642.15[48][49] En Espanya, conduir i usar el teléfon al mateix temps està penalisat fins a en 200 Euros i la pèrdua de tres punts.[50]

Public Health Law Research manté una llista de les lleis de distracció en conduir en els Estats Units. Esta base de senyes de lleis oferix una visió completa dels recaptes de lleis que restringixen l'us de dispositius de comunicació mòvil mentres es conduïx per als 50 estats i el Districte de Columbia entre 1992 (quan es va aprovar la primera llei), fins a l'1 de decembre de 2010. El conjunt de senyes conté informació sobre 22 variables dicotòmiques, contínues o categòriques que inclouen, per eixemple, activitats regulades (per eixemple, mensages de text versus parlar, mans lliures versus sostindre-ho), poblacions específiques i exencions.[51]

Banca mòvil i pagaments

Artícul principal → Banca mòvil.
 
Sistema de pagament mòvil

En molts països, els teléfons mòvils s'utilisen per a proporcionar servicis de banca mòvil, que poden incloure la capacitat de transferir els pagaments en efectiu per mensage de text SMS segur. El servici de banca mòvil M-PESA de Kènia, per eixemple, permet als clients de l'operador de telefonia mòvil Safaricom retindre saldos d'efectiu que són registrats en els seus targetes SIM. L'efectiu pot ser depositat o retirat dels contes de M-PESA en els punts de venda Safaricom de tot el país, i es pot transferir electrònicament de persona a persona i utilisar per a pagar les factures de les empreses. La banca sense sucursals també ha tingut èxit en Suràfrica i Filipines. Un proyecte pilot en Bali es va posar en marcha en 2011 per la Corporació Financera Internacional i un banc d'Indonèsia, Bank Mandiri.[52]

Una atra aplicació de la tecnologia de la banca mòvil és Zidisha, una plataforma de micropréstamos sense fins de lucre en sèu en Estats Units que permet als residents dels països en desenroll aumentar els préstams de chicotetes empreses d'usuaris Web en tot lo món. Zidisha utilisa la banca mòvil per als desembossos de préstams i reembossos, la transferència de fondos dels prestamistes en els Estats Units als prestataris en zones rurals d'Àfrica que tenen teléfons mòvils i que poden utilisar l'Internet.[53]

Els pagaments mòvils es varen posar a prova per primera volta en Finlàndia en 1998, quan es varen habilitar dos màquines expenedores de Coca-cola en Espoo per a treballar en pagaments SMS. En el temps, l'idea es va estendre i en 1999, les Filipines va llançar els primers sistemes de pagaments mòvils comercials del país en els operadors mòvils Globe i Smart. Alguns teléfons mòvils poden realisar pagaments mòvils a través de programes de facturació mòvil directa, o per mig dels pagaments sense contacte, si el teléfon i el punt de venda soporten Near Field Communication (NFC).[54] L'activació dels pagaments sense contacte a través dels teléfons mòvils equipats en NFC requerix la cooperació dels fabricants, operadors de rets i comerciants al por menor.[55][56][57]

Seguiment i privacitat

Artícul principal → Vigilància de teléfons mòvils.

Els teléfons mòvils s'utilisen comunament per a recopilar senyes de localisació. Mentres que el teléfon està encés, l'ubicació geogràfica d'un teléfon mòvil es pot determinar en facilitat (si s'utilisa o no) usant una tècnica coneguda com multilateración per a calcular les diferències en temps que una senyal viaja des del teléfon mòvil a cada una de vàries torres de telefonia mòvil propenques al propietari del teléfon.[58][59]

Els moviments d'un usuari de teléfon mòvil poden ser rastrejats pel seu proveïdor de servicis i, si es desija, per les forces de l'orde i els seus governs. Tant la targeta SIM com el teléfon poden ser rastrejats.[58]


China ha propost l'us d'esta tecnologia per a realisar un seguiment de les pautes de movilitat dels residents de la ciutat de Beijing. En el Regne Unit i els Estats Units, la policia i els servicis d'inteligència utilisen teléfons mòvils per a realisar operacions de vigilància. Posseïxen tecnologia que els permet activar els micròfons en els teléfons mòvils de forma remota en la finalitat d'escoltar les conversacions que tenen lloc prop del teléfon.[60][61]

Els hackers són capaços de rastrejar l'ubicació d'un teléfon, llegir els mensages i gravar les cridades, en solament saber el número de teléfon.[62]

Robos

D'acort en la Comissió Federal de Comunicacions, un de cada tres robos involucren el robo d'un teléfon mòvil. Senyes de la Policia en Sant Francisco mostren que la mitat de tots els robos en 2012 varen ser robos de teléfons mòvils. Una petició en llínea en Change. org, cridada Assegurar nostres smartphones (Secure our Smartphones), va instar a fabricants de teléfons inteligents a que instalaren interruptors d'apagat (kill switches) en els seus dispositius per a que queden inutilisables en cas de robo. La petició és part d'un esforç conjunt pel fiscal general de Nova York, Eric Schneiderman i el fiscal del districte de Sant Francisco, George Gascón, i va ser dirigit als directors generals dels principals fabricants de teléfons inteligents i operadors de telecomunicacions.[63] En Mèxic el robo de celars va aumentar un 500% en l'any 2017 convertint-els en els objectes més furtats, ya que permet als delinqüents guanyar diners en la seua revenda i les penes per eixe delicte són mínimes.[64]


El dilluns 10 de juny de 2013, Apple va anunciar que instalaria un "interruptor d'apagat" en el seu pròxim sistema operatiu iPhone, pel seu debut en octubre de 2013.[65] Per un atre costat Android oferix la seua aplicació Trobar el meu dispositiu per a trobar el teléfon perdut, bloquejar-ho o restablir-ho borrant tota la seua informació a distància.[66] Aixina mateix, els proveïdors oferixen el bloqueig per IMEI per a deixar inservibles els teléfons furtats.[67] També existixen formes d'evitar este delicte com evitar expondre el teléfon en llocs concorreguts, contestar cridades i mensages sol en llocs segurs, evitar resistir-se a l'assalt, bloquejar el teléfon i evitar usar-ho en llocs perillosos.[68]

En Argentina, com a mida per a combatre els robos als teléfons celars i donar més seguritat als usuaris del servici, els titulars de llínees de telefonia celar deuen registrar les seues senyes en els registres de les companyies de telefonia celar.[69]

Efectes en la salut

Artícul principal → Radiació de teléfons mòvils i salut.

L'efecte de la radiació del teléfon mòvil en la salut humana és el tema de recent interés i estudi, com a resultat de l'enorme aument en l'us de teléfons mòvils en tot lo món. Els teléfons mòvils utilisen radiació electromagnètica en el ranc de les microones, que alguns creuen que pot ser perjudicial per a la salut humana. Existix una gran cantitat d'investigacions, tant epidemiològica i experimental, en animals no humans i en els sers humans. La majoria d'estes investigacions no mostren relació causal clara entre l'exposició als teléfons mòvils i els efectes biològics nocius en els sers humans. Açò a sovint es parafraseó simplement com el balanç d'evidència que mostra cap dany dels teléfons mòvils als sers humans, encara que un número significatiu d'estudis individuals sí sugerixen una relació, o no són concloents. Uns atres sistemes inalàmbrics digitals, tals com les rets de comunicació de senyes, produïxen radiació similar. El 31 de maig de 2011, la Organisació Mundial de la Salut va declarar que l'us de teléfons mòvils, possiblement, pot representar risc per a la salut a llarc determini,[70][71] classificant la radiació dels teléfons mòvils com "Possiblement cancerígeno per als sers humans" en acabant de que un equip de científics revisaren estudis en teléfon mòvil segurs.[72] El teléfon mòvil està en la categoria 2B, lo que l'ubica junt al café i atres possibles substàncies cancerígenas.[73][74]

Alguns estudis recents han trobat una associació entre l'us de teléfons mòvils i alguns tipos de tumors cerebrals i de la glándula salival. Lennart Hardell i atres autors d'un metaanálisis del 2009 sobre 11 estudis de revistes revisades per parells varen concloure que l'us del teléfon celar durant a lo manco dèu anys "duplica aproximadament el risc de ser diagnosticat en un tumor cerebral en el mateix ('ipsilateral') costat del cap que preferixca usar teléfons celars".[75]


Un estudi anterior sobre l'us del teléfon mòvil, mostra un informe del "40% d'aument en el risc de gliomas (càncer cerebral) en la màxima categoria de grans usuaris (mija: 30 minuts per dia durant un periodo de 10 anys)".[76] Açò és un revés a l'estudi previ en la posició de que el càncer és poc provable que siga causat pels teléfons mòvils o les seues estacions base i els comentaris que no havien trobat evidència convincent per a atres efectes en la salut.[71][77] No obstant, un estudi publicat el 24 de març de 2012 en la British Medical Journal qüestionant estes estimacions, degut a que l'aument en els càncers de cervell no ha segut paral a l'aument de l'us de teléfons mòvils.[78] Certs països, com França, han advertit sobre l'us de teléfons mòvils pels menors d'edat en particular, per l'incertitut sobre el risc per a la salut.[79] La contaminació de mòvils per mig de la transmissió d'ones electromagnètiques pot disminuir fins a un 90 % adoptant el circuit tal com va ser dissenyat en el teléfon mòvil (MS) i central mòvil (BTS, MSC, etc.).[80]


En maig de 2016, els resultats preliminars d'un estudi a llarc determini pel govern dels Estats Units va sugerir que la radiació de la radiofrecuencia (RF), del tipo emesa pels teléfons celars poden causar càncer.[81][82]

Evolució futura

Artícul principal → Telefonia mòvil 5G.

5G és una tecnologia i un terme utilisat en treballs i proyectes d'investigació per a referir-se a la següent fase important en les normes de telecomunicacions mòvils més allà dels estàndarts 4G/IMT-Avanced. El terme 5G no s'utilisa oficialment en qualsevol especificació o document encara feta pública oficial per les empreses de telecomunicacions o els organismes de normalisació, tals com 3GPP, WiMAX Forum o UIT-R. Nous estàndarts més allà de 4G actualment estan sent desenrollades pels organismes de normalisació, pero són en este moment vist com a baix el paraigües 4G, no per a una nova generació mòvil. Deloitte prediu un colapse en el rendiment inalàmbric a vindre tan pronte com 2016, a mida que més dispositius que utilisen cada volta més servicis competixen per l'ample de banda llimitat per a la seua operació.[83] En 2019 ya hi ha a la venda teléfons en capacitat 5G, com elG V50 ThinQ 5G,[84] encara que a penes hi ha rets en cobertura 5G en el món. És una tecnologia que s'impondrà progressivament, a partir de l'any 2022.

Impacte ambiental

Erro al crear miniatura:
Un quiosc de reparació de teléfons celars en Hong Kong

Els estudis han demostrat que al voltant del 40-50 % de l'impacte ambiental dels teléfons mòvils es produïx durant la fabricació de les seues plaques de circuits impresos i circuits integrats.[85]


L'usuari promig reemplaça el seu teléfon mòvil cada 11 a 18 mesos,[86] i els celars descartats després contribuïxen a la fem electrònic. Fabricants de teléfons mòvils en Europa estan subjectes a la directiva WEEE, i Austràlia ha introduït un sistema de reciclage de teléfons mòvils.[87]

Apple s'ha donat conte de cóm els seus productes quan no es reciclen impacten al mig ambient i els residus són valiosos recursos. Liam d'Apple es va introduir al món com un desensamblador robòtic alvançat i classificador dissenyada per Ingeniers d'Apple en Califòrnia específicament per al reciclage d'iPhones obsolets o trencats. Reutilisa i recicla peces de productes negociats.[350]

Minerals conflictius

La demanda dels metals usats en els teléfons mòvils i atres electrònics varen alimentar la segona guerra del Congo, que va cobrar casi 5,5 millons de vides.[88] En una notícia de 2012, The Guardian va informar: "Inseguritat en mines subterrànees profundes en l'est del Congo, chiquets treballen per a extraure minerals essencials per a l'indústria de l'electrònica. Els beneficis dels minerals financen el conflicte més sanguinós des de la segona guerra mundial; la guerra ha durat més de 20 anys i recentment ha esclatat de nou... Durant els últims 15 anys, la República Democràtica del Congo ha segut una important font de recursos naturals per a l'indústria de la telefonia mòvil."[89]

La companyia Fairphone ha intentat desenrollar un teléfon mòvil que no conté minerals conflictius.

Reciclage

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».


Vore també

Referències

  1. ↑ Shirley N. Guthrie. «savings. com/insights/evolution-mobile-phones The Evolution of Mobile Phones». Savings. Elizabeth.
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ 5,0 5,1 Diccionario de la lengua española
  6. ↑ «raing. es/es/lema/tel%C3%A9fono-m%C3%B3vil teléfon mòvil» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
  7. ↑ «rusoldat. ru/radiofon. htm РАДИОФОН» (en ru). Consultat el 27 d'abril de 2015.
  8. ↑ «archive. org/web/20170223150703/http://www. brophy. net/PivotX/? p=john-francis-mitchell-biography John F. Mitchell Biography». Archivat des d'el brophy. net/PivotX/? p=john-francis-mitchell-biography original, el 23 de febrer de 2017. Consultat el 22 de setembre de 2016.
  9. ↑ «archive. org/web/20170223150703/http://www. brophy. net/PivotX/? p=john-francis-mitchell-biography#CELLPHONEINVENTOR Who invented the cell phone?». Archivat des d'el brophy. net/PivotX/? p=john-francis-mitchell-biography#CELLPHONEINVENTOR original, el 23 de febrer de 2017. Consultat el 22 de setembre de 2016.
  10. ↑ (2008).bbc. co. uk/2/hi/programmes/click_online/8639590. stm «Meet Marty Cooper – the inventor of the mobile phone».BBC.41(6)
    26-33.doi:10.1109/MC.2008.192.
  11. ↑ «archive. org/web/20081022043906/http://www. tekniskamuseet. se/mobilen/engelska/1980_90. shtml Swedish National Museum of Science and Technology». Tekniskamuseet. es. Archivat des d'el tekniskamuseet. se/mobilen/engelska/1980_90. shtml original, el 22 d'octubre de 2008. Consultat el 29 de juliol de 2009.
  12. ↑ «uaeh. edu. mx/scige/boletin/prepa3/n4/p1. html#:~:text=La%20primera%20llamada%20digital%20entre,en%20Estados%20Unidos%20en%201990. Bolletí Científic :: UAEH». www. uaeh. edu. mx. Consultat el 2024-05-16.
  13. ↑ Fahd Ahmad Saeed. «archive. org/web/20100629174107/http://www. ece. iupui. edu/~dskim/Classes/ECE695MWN/2006-saeed-Capacity_Limit_Problem_in_3G_Networks. ppt Capacity Limit Problem in 3G Networks». Purdue School of Engineering. Archivat des d'el ece. iupui. edu/~dskim/Classes/ECE695MWN/2006-saeed-Capacity_Limit_Problem_in_3G_Networks. ppt original, el 29 de juny de 2010. Consultat el 23 d'abril de 2010.
  14. ↑ «deccanherald. com/content/332274/there-more-mobile-phones-people. html ».
  15. ↑ «gartner. com/newsroom/id/3323017 Gartner Says Worldwide Smartphone Sals Grew 3.9 Percent in First Quarter of 2016». Gartner. Consultat el 21 de maig de 2016.
  16. ↑ derechofacil. gob. ar/leysimple/telefonia-celar/
  17. ↑ Jeff Hecht. «ieee. org/telecom/wireless/why-mobile-voice-quality-still-stinksand-how-to-fix-it Why Mobile wd1c njumdejhed j<zVoice Quality Still Stinks—and How to Fix It». ieee. org.
  18. ↑ Elena Malykhina. «scientificamerican. com/artícul/why-is-cell-phone-call-quality-so-terrible Why Is Cell Phone Call Quality Baix Terrible?». scientificamerican. com.
  19. ↑ Alan Henry. «com/whats-the-best-mobile-voip-app-1579791681 What's the Best Mobile VoIP App?». Lifehacker. Gawker Mija.
  20. ↑ Asif, Saad Z. (2011). Next Generation Mobile Communications Ecosystem, John Wiley & Sons, p. 306. ISBN 978-1119995814.
  21. ↑ «archive. org/web/20150924022122/http://www. gi-de. com/usa/en/about_g_d/company/history/history. jsp G&D – History of Giesecke & Devrient». Archivat des d'el gi-de. com/usa/en/about_g_d/company/history/history. jsp original, el 24 de setembre de 2015.
  22. ↑ yahoo. com/s/nm/20110429/wr_nm/us_handsets yahoo. com/s/nm/20110429/wr_nm/us_handsets archivat en Wayback Machine.
  23. ↑ «ft. com/intl/cms/s/0/11bbf530-fb11-11e0-bebe-00144feab49a. html#axzz1bTfJxgTz Nokia boosted by ixes of cheap handsets».
  24. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. sevilla. abc. és. Consultat el 25 de novembre de 2015.
  25. ↑ «archive. org/web/20130502021437/http://www. theworld. org/2012/01/kosher-phones-orthodox-jews/ Kosher Phones For Britain's Orthodox Jews». Public Ràdio International. Archivat des d'el theworld. org/2012/01/kosher-phones-orthodox-jews/ original, el 2 de maig de 2013. Consultat el 22 de setembre de 2016.
  26. ↑ «israelnationalnews. com/News/News. aspx/154153 Introducing: A 'Kosher Phone' Permitted on Shabbat». Arutz Sheva.
  27. ↑ Tania Branigan. «guardian. co. uk/business/2010/jan/11/china-mobile-telecomms State owned China Mobile is world's biggest mobile phone operator». Guardian News and Mija Limited. Consultat el 17 de decembre de 2011.
  28. ↑ Source: wireless intelligence
  29. ↑ «archive. org/web/20110102203433/http://news. yahoo. com/s/pcworld/20101229/tc_pcworld/nokia8217smarketsharedropsfurtherinindia Nokia's market share drops further in Índia». Archivat des d'el yahoo. com/s/pcworld/20101229/tc_pcworld/nokia8217smarketsharedropsfurtherinindia original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 29 de decembre de 2010.
  30. ↑ «com/2012/04/27/samsung-may-have-just-become-the-king-of-mobile-handsets-while-sp-downgrades-nokia-to-junk/ Samsung May Have Just Become The King Of Mobile Handsets, While S&P Downgrades Nokia To Junk». Consultat el 28 d'abril de 2012.
  31. ↑ «archive. org/web/20180817144648/https://www. counterpointresearch. com/global-smartphone-share/ Global Smartphone Market Share: Q2 2021 to Q1 2023» (en en-us). Counterpoint Research. Archivat des d'el counterpointresearch. com/global-smartphone-share/ original, el 17 d'agost de 2018. Consultat el 2023-07-30.
  32. ↑ «itu. int/en/ITU-D/Statistics/Pages/stat/default. aspx Statistics». ITU.
  33. ↑ «bbc. co. uk/2/hi/uk_news/1602044. stm », BBC News. Consultat el 4 de novembre de 2009.
  34. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. The New Yorker. Consultat el 29 de juliol de 2009.
  35. ↑ «reuters. com/assets/print? aid=USTRE69D4XA20101014 ». Consultat el 3 de decembre de 2013.
  36. ↑ «archive. org/web/20120514021048/http://www. campustvs. com/ 4 Ways Smartphones Ca Save Live TV». Tvgenius. net. Archivat des d'el campustvs. com/ original, el 14 de maig de 2012. Consultat el 4 de juny de 2012.
  37. ↑ Donner, Jonathan, and Steenson, Molly Wright.
  38. ↑ Hahn, Hans and Kibora, Ludovic.
  39. ↑ «netsize. com/Ressources_Guide. htm Downloads_Guide». Netsize. Consultat el 29 de juliol de 2009.
  40. ↑ «latimes. com/technology/2011/03/honk-if-youre-googling-20-of-drivers-using-web-behind-the-wheel-says-study. html/ ».
  41. ↑ «archive. org/web/20080429193451/http://www. democratandchronicle. com/apps/pbcs. dll/artícul? AID=/20070714/NEWS01/707140333&template=printart Text messaging not illegal but data clear on its peril». Archivat des d'el democratandchronicle. com/apps/pbcs. dll/artícul? AID=/20070714/NEWS01/707140333&template=printart original, el 29 d'abril de 2008. Consultat el 22 de setembre de 2016.
  42. ↑ de Waard, D., Schepers, P., Ormel, W. and Brookhuis, K., 2010, Mobile phone use while cycling: Incidence and effects on behaviour and safety, Ergonomics, Vol 53, No. 1, January 2010, pp 30-42.
  43. ↑ usatoday. com/story/news/nation/2013/11/12/distracted-driving-accessing-internet/3497721/ Drivers still Web surfing while driving, survey finds
  44. ↑ «univie. ac. at/andreas. hergovich/php/reaching_the_mobile_respondent_soc. sci. comp. rev.pdf Reaching the Mobile Respondent: Determinants of High-Level Mobile Phone Use Among a High-Coverage Group». Social Science Computer Review.
  45. ↑ bbc. co. uk/1/hi/uk_politics/6287005. stm «Drivers face new phone penalties.» BBC News.
  46. ↑ «cnn. com/2009/US/08/06/illinois. texting. ban/index. html ». Consultat el 12 de maig de 2010.
  47. ↑ «courier-journal. com/artícul/20100714/NEWS01/7140399/1008/NEWS01/Texting+while+driving+ban++other+new+Kentucky+laws+take+effect+Thursday ». Consultat el 15 de juliol de 2010.
  48. ↑ http://www. eluniversal. com. mx/articulo/metropoli/cdmx/2017/02/25/enterate-multa-por-textear-mientras-manejas-en-la-cdmx
  49. ↑ https://lopezdoriga. com/nacional/cuanto-cuesta-la-multa-por-usar-el-telefono-al-manejar/
  50. ↑ https://www. autopista. es/trucos-y-consejos/articulo/es-legal-multar-usar-telefono-movil-coche-parado-detenido-luces-motor-encendido
  51. ↑ «org/product/distracted-driving-laws-map Distracted Driving Laws». Public Health Law Research. Consultat el 27 de juny de 2014.
  52. ↑ «thejakartapost. com/news/2011/03/01/branchless-banking-start-bali. html Branchless banking to start in Bali». The Jakarta Post. Consultat el 4 de juny de 2012.
  53. ↑ «archive. org/web/20120921054251/http://www. microfinancefocus. com/news/2010/02/07/zidisha-set-to-expand-in-peer-to-peer-microfinance-julia-kurnia "Zidisha Set to "Expand" in Peer-to-Peer Microfinance", Microfinance Focus, Feb 2010». Microfinancefocus. com. Archivat des d'el microfinancefocus. com/news/2010/02/07/zidisha-set-to-expand-in-peer-to-peer-microfinance-julia-kurnia/ original, el 21 de setembre de 2012. Consultat el 4 de juny de 2012.
  54. ↑ Feig, Nancy. «archive. org/web/20100326155917/http://www. banktech. com/blog/archives/2007/06/mobile_payments. html Mobile Payments: Look to Korea». banktech. com. Archivat des d'el banktech. com/blog/archives/2007/06/mobile_payments. html original, el 26 de març de 2010. Consultat el 29 de giner de 2011.
  55. ↑ Poulter, Siguen. «dailymail. co. uk/sciencetech/artícul-1350709 », dailymail. co. uk. Consultat el 29 de giner de 2011.
  56. ↑ Ready, Sarah. «archive. org/web/20100124001632/http://connectedplanetonline. com/mobile-apps/news/nfc-mobile-phone-explode-1110/ NFC mobile phone set to explode». connectedplanetonline. com. Archivat des d'el com/mobile-apps/news/nfc-mobile-phone-explode-1110/ original, el 24 de giner de 2010. Consultat el 29 de giner de 2011.
  57. ↑ Tofel, Kevin C.. «archive. org/web/20120621023021/http://gigaom. com/mobile/visa-testing-nfc-memory-cards-for-wireless-payments/ VISA Testing NFC Memory Cards for Wireless Payments». gigaom. com. Archivat des d'el com/mobile/visa-testing-nfc-memory-cards-for-wireless-payments/ original, el 21 de juny de 2012. Consultat el 21 de giner de 2011.
  58. ↑ 58,0 58,1 «bbc. co. uk/1/hi/technology/4738219. stm ». Consultat el 14 de març de 2009.
  59. ↑ «foxnews. com/story/2009/03/18/cell-phone-tracking-can-locate-terrorists-but-only-where-it-legal/ ». Consultat el 4 de febrer de 2014.
  60. ↑ «cnet. com/FBI-taps-cell-phone-mic-as-eavesdropping-tool/2100-1029_3-6140191. html ». Consultat el 14 de març de 2009.
  61. ↑ «ft. com/cms/s/7166b8a2-02cb-11da-84e5-00000e2511c8. html ». Consultat el 14 de març de 2009.
  62. ↑ theguardian. com/technology/2016/apr/18/phone-number-hacker-read-texts-listen-calls-track-you? CMP=twt_a-technology_b-gdntech https://www. theguardian. com/technology/2016/apr/18/phone-number-hacker-read-texts-listen-calls-track-you?
  63. ↑ sfexaminer. com/sanfrancisco/plea-urges-anti-theft-phone-tech/Content? oid=2447711 Adams, Mike "Plea Urges Anti-Theft Phone Tech" sfexaminer. com/sanfrancisco/plea-urges-anti-theft-phone-tech/Content? oid=2447711 archivat en Wayback Machine. Sant Francisco Examiner Friday, 7 June 2013 Page 5
  64. ↑ https://www. gacetamexicana. com/aumento-500-robo-celares-mexico/
  65. ↑ "Apple to add kill switches to help combat iPhone theft" by Jaxon Van Derbeken Sant Francisco Chronicle Tuesday, 11 June 2013 Page 1
  66. ↑ https://www. android. com/intl/es-419_mx/security-center/
  67. ↑ https://www. tecnopeda. com/bloquear-por-imei-telefono-robado/
  68. ↑ https://www. elcomercio. com/actualidad/conozca-cinco-consejos-evitar-robo. html
  69. ↑ http://www. derechofacil. gob. ar/leysimple/registro-de-celares/
  70. ↑ «iarc. fr/en/media-centre/pr/2011/pdfs/pr208_E.pdf IARC CLASSIFIES RADIOFREQUENCY ELECTROMAGNETIC FIELDS AS POSSIBLY CARCINOGENIC TO HUMANS». World Health Organization.
  71. ↑ 71,0 71,1 «who. int/features/qa/30/en What llaure the health risks associated with mobile phones and their base stations?». Online Q&A. World Health Organization. Consultat el 19 de giner de 2008.
  72. ↑ «cnn. com/2011/HEALTH/05/31/who. cell. phones/index. html », CNN. Consultat el 31 de maig de 2011.
  73. ↑ «archive. org/web/20111025122327/http://monographs. iarc. fr/ENG/Classification/ClassificationsGroupOrder.pdf Agents Classified by the IARC Monographs, Volumes 1–107» (PDF). monographs. iarc. fr. Archivat des d'el iarc. fr/ENG/Classification/ClassificationsGroupOrder.pdf original, el 25 d'octubre de 2011. Consultat el 22 de setembre de 2016.
  74. ↑ «Cell phones llaure as carcinogenic as coffee».Journal of Carcinogenesis.10(1)doi:10.4103/1477-3163.83044.
  75. ↑ (2009).«Cell phones and brain tumors: A review including the long term epidemiologic data».Surgical Neurology.72(3)
    205-214.doi:10.1016/j. surneu.2009.01.019.
  76. ↑ «businessinsider. com/cell-phones-cause-cancer-2011-5 World Health Organization: Cell Phones May Cause Cancer». Business Insider. Consultat el 31 de maig de 2011.
  77. ↑ «who. int/mediacentre/factsheets/fs193/en Electromagnetic fields and public health: mobile telephones and their base stations». Fact sheet N°193. World Health Organization. Consultat el 19 de giner de 2008.
  78. ↑ (2012).«Mobile phone use and glioma risk: comparison of epidemiological study results with incidence trends in the United States».BMJ.344
    i1147.doi:10.1136/bmj. i1147.
  79. ↑ Brian Rohan. «reuters. com/artícul/idUSL0223157720080102 ». Consultat el 10 de maig de 2010.
  80. ↑ «archive. org/web/20160310062417/http://www. ijcnwc. org/papers/vol2no52012/3vol2no5.pdf Mobile Phone and System Llaure Designed In A Novell Way To Have Minimum Electromagnetic Wave Transmission In Air and Minimum Electrical Power Consumption». International Journal of Computer Networks and Wireless Communications [IJCNWC], vol. 2, no. 5, pp. 556-559, 2012.. Archivat des d'el ijcnwc. org/papers/vol2no52012/3vol2no5.pdf original, el 10 de març de 2016.
  81. ↑ motherjones. com/environment/2016/05/federal-study-links-cell-phone-radiation-cancer "“Game-Changing” Study Links Cellphone Radiation to Cancer"
  82. ↑ org/content/biorxiv/early/2016/05/26/055699. full.pdf "Report of Partial Findings from the National Toxicology Program Carcinogenesis Studies of Cell Phone Radiofrequency Radiation in Hsd: Sprague Dawley® SD rats (Whole Body Exposures) - Draft 5-19-2016"
  83. ↑ «theregister. co. uk/2013/01/20/looming_spectrum_crunch/ Wireless performance will collapse, prices rise: Deloitte». theregister. co. uk.
  84. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Photoinfo. org. Consultat el 18 de novembre de 2019.
  85. ↑ «informinc. org/pages/media/the-secret-life-series/the-secret-life-of-cell-phones. html The Secret Life Series - Environmental Impacts of Cell Phones». Inform, Inc.. Consultat el 4 de febrer de 2014.
  86. ↑ «griffith. edu. au/engineering-information-technology/e-waste-research-group/facts-figures I-waste research group, Facts and figures». Griffith University. Consultat el 3 de decembre de 2011.
  87. ↑ «arp. net. au/envcha. php Mobile Phone Waste and The Environment». Aussie Recycling Program. Consultat el 3 de decembre de 2011.
  88. ↑ «telegraph. co. uk/news/worldnews/africaandindianocean/democraticrepublicofcongo/8792068/Is-your-mobile-phone-helping-fund-war-in-Congo. html ».
  89. ↑ «theguardian. com/sustainable-business/blog/congo-child-labour-mobile-minerals ».

Bibliografia

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teléfon_mòvil&oldid=1411582»