Anar al contingut

Radiació de teléfons mòvils i salut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els efectes sobre la salut de la radiació emesa pels teléfons mòvils és objecte global d'interés i estudi científic, per l'enorme aument en l'us de terminals mòvils i de la contínua ampliació de la cobertura. En 2015 hi havia en el món 7400 millons de terminals, encara que el número d'usuaris és prou menor, degut a que molts d'ells tenen més d'un teléfon.[1]

Els teléfons mòvils usen radiació electromagnètica en el ranc de les microones —450-3800MHz en la telefonia 4G i anteriors i 24-80GHz en la telefonia 5G—. Atres sistemes inalàmbrics, tals com a rets de telecomunicacions, usen radiació electromagnètica similar.

El resultat dels estudis realisats permet mantindre el consens sobre la seua seguritat, sempre que es complixquen les normes relatives a la potència d'emissió dels terminals, i es respecten les distàncies de seguritat tant dels terminals durant el seu us com de les antenes emissores.

l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) considera que el seu us és inocuo

Un gran número d'estudis han segut realisats a lo llarc de les últimes dos décades per a determinar si la telefonia mòvil representa un risc potencial per a la salut. Fins a la data, no s'han detectat efectes adversos per a la salut causats per l'us de teléfons mòvils.[2]

En un comunicat de 2018, la FDA va declarar que

els llímits de seguritat actuals s'han establit per a incloure un marge de seguritat 50 voltes major que els efectes observats deguts a l'exposició a energia en el ranc de la radiofrecuencia.[3]

No obstant, a pesar d'esta informació, es promouen campanyes contra l'instalació d'antenes de telefonia, argumentant que la seua presència provoca un aument local de malestars i malalties.

Marque teòric

[editar | editar còdic]

En 2009 hi havia més de 4300 millons d'usuaris de teléfon mòvil en tot lo món.[4] Els teléfons mòvils usen radiació electromagnètica en el ranc de les microonas, la qual cosa segons alguns seria perjudicial per a la salut humana.[5][6][7] Una gran cantitat d'investigació existix, tant epidemiológica com a experimental, en animals no humans i en humans, que no demostren efectes perillosos. Uns atres com els dispositius digitals inalàmbrics, tals com les rets de transmissió de senyes, produïxen radiació similar.


l'Organisació Mundial de la Salut, basada en el consens de les comunitats científica i mèdica, ha declarat que el càncer és poc provable que siga causat pels teléfons celulars o les seues estacions base i que els exàmens no han trobat proves convincents d'atres efectes en la salut humana.[8][9] La OMS espera fer recomanacions sobre els teléfons mòvils en 2010.[10] Part de les autoritats nacionals d'assessorament en radiació[11] han recomanat mides per a minimisar l'exposició als seus ciutadans com un enfocament de precaució.

Efectes

[editar | editar còdic]

Molts estudis científics han investigat els possibles efectes sanitaris de les radiacions de telefonia mòvil. Estos estudis són ocasionalment revisats per alguns comités científics per a evaluar els riscs globals. Una evaluació recent es va publicar en 2007 pel Comissió Europea SCENIHR[12]

Absorció de radiació

[editar | editar còdic]

Una part de la radiació emesa per l'antena d'un equip de telefonia celular travessa els teixits i la seua energia és absorbida per ells. Les ones de radi emeses per un aparat portàtil GSM poden tindre un pico de potència de 2 vats, i un teléfon anàlec nortamericà té un poder de transmissió màxim de 3.6 vats. Atres tecnologies mòvils, com el CDMA2000 i el D-AMPS, usen menys potència de transmissió, típicament menys d'1 W. La potència màxima d'emissió des d'un teléfon mòvil està llimitada segons els estàndarts dels fabricants i regulada pels organismes de control de cada país. En la major part dels teléfons i de les estacions bases es verifiquen la calitat i la potència de la senyal rebuda i s'ajusta automàticament la potència d'emissió, per a adaptar-la a diferents condicions, com per eixemple, la transmissió en l'interior o en l'exterior d'edificis o vehículs.


La velocitat a la qual la radiació és absorbida pel cos humà es medix per la taxa d'absorció específica (SAR per la seua acrònim en anglés), i els seus nivells màxims de teléfons moderns han segut establits pels organismes de regulació governamental en molts països. En els Estats Units, la Comissió Federal de Comunicacions (Federal Communications Commission o FCC per les seues sigles en anglés) ha impost un llímit SAR d'1,6 W/kg, promediado sobre un volum de 1 grams de teixit, per al cap.En Europa, el llímit és de 2 W / kg, en promig d'un volum de 10 grams de teixit corporal. Els valors SAR depenen en gran mida del tamany del volum promig. Sense informació sobre el volum promig d'utilisat entre diferents medicions no es poden fer comparacions. Aixina, les classificacions europees de 10 grams deuen ser comparades entre sí, i les calificacions d'Amèrica d'1 g solament deu ser comparades entre sí.

Les senyes específiques SAR per als teléfons mòvils, junt en una atra informació útil, es pot trobar directament en els llocs web de fabricants, aixina com en els llocs web de tercers.[13]

Efectes tèrmics

[editar | editar còdic]

Un efecte ben conegut de la radiació de microones és la calefacció dielèctrica, que calfa el material dielèctric (com el teixit viu) per les rotacions de les molècules polars induïdes pel camp electromagnètic. En el cas d'una persona que utilise un teléfon celular, la major part de l'efecte de calfament es produirà en la superfície del cap, fent que el seu temperatura aumente en una fracció de grau. En este cas, el nivell d'aument de la temperatura és un orde de magnitut inferior a l'obtinguda durant l'exposició del cap a la llum solar directa. La circulació de la sanc en el cervell és capaç d'eliminar l'excés de calor per mig de l'aument local de fluix de sanc. No obstant, la còrnea de l'ull no té este mecanisme de regulació de temperatura i l'exposició d'una duració de 2-3 hores "s'ha divulgat que produïx catarates en els ulls dels conills a valors SAR de 100-140W/kg, que va produir temperatures lenticulares de 41 °C. No es va detectar catarates en els ulls de les mones expostes en condicions similars.[14] Catarates prematures no s'han relacionat en l'us del teléfon celular, possiblement per la menor potència dels teléfons mòvils.

Efectes no tèrmics

[editar | editar còdic]
Archiu:Cellphone aerial mast.jpg
Torre del tipo Greenfield usat com a estació base en telefonia celular

Els protocols de comunicació utilisats pels teléfons mòvils solen donar lloc a polsos de baixa freqüència de la senyal portadora. Si estes modulacions tenen importància biològica ha segut objecte de debat.[15]

Alguns investigadors han argumentat que els cridats "efectes no tèrmics" pot ser reinterpretat com una resposta celular normal a un aument de la temperatura. El biofísic alemà Roland Glaser, per eixemple,[16] ha argumentat que hi ha vàries molècules termoreceptoras en les cèlules, i que activen una cascada dels sistemes de segon mensager i tercer mensager, els mecanismes d'expressió gènica i la producció de proteïna de choc tèrmic en la finalitat de defendre a la cèlula front al estrés metabòlic celular causat per la calor. L'aument de la temperatura que causen estos canvis són molt menuts per a ser detectats per estudis com REFLEX, que basen la seua argumentació en l'aparent estabilitat de l'equilibri tèrmic en cultius celulars.

Atres investigadors creuen que les proteïnes d'estrés no estan relacionades en els efectes tèrmics, ya que es troben, tant per a les freqüències extremadament baixes (ELF) i d'radiofrecuencia (RF), que tenen nivells d'energia molt diferent.[17]-

Efectes sobre la barrera hematoencefálica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Barrera hematoencefálica.


Investigadors suecs de la Lund University (Salford, Brun, Perrson, Eberhardt, i Malmgren) varen estudiar els efectes de la radiació de microones en el cervell de la rata. Ells varen trobar una fuga d'albúmina en el cervell a través d'una barrera hematoencefálica permeable.[18][19] Açò confirma el treball anterior sobre la barrera hematoencefálica per Allan Frey, Oscar i Hawkins, i l'atre d'Albert i Kerns.[20] Atres grups no han conseguit demostrar açò en cèlules.[21] o estudis animals.[22]

Càncer

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Carcinogénesis.

En 1980, la Comissió de Servici Públic de l'Estat de Nova York va encarregar al Dr. David Savitz que estudiara els efectes produïts pels camps electromagnètics dels cables normals. Cinc anys i mig milló de dólars més vesprada, el Dr. Savitz va concloure que "a lo manco" un 20% de càncers en chiquets de les zones estudiades, es devien a l'exposició als camps de 3 miligauss dels cables elèctrics. El seu estudi va demostrar ademés que dits camps no només favorixen el càncer, sino que també inhibixen la producció d'importants neurohormonas en el cervell, transtornando el comportament i minant la capacitat d'aprenentage. En un radi de 15 metros al voltant dels cables elèctrics estàndart en EE. UU., el camp magnètic és d'una potència de 100 miligauss ―més de 30 voltes la magnitut dels cables que el Dr. Savitz va associar en el càncer infantil. La Comissió de Servici Públic va ignorar els resultats de l'estudi; varen declarar "segur" un camp magnètic de fins a **100** miligauss i varen alegar que el públic ya hi havia "acceptat" el risc per a la salut.

En 2006 un gran estudi danés sobre la conexió entre l'us de teléfons celulars i l'incidència de càncer va ser publicat. Es varen seguir a més de 420,000 ciutadans danesos per 20 anys i varen demostrar que no existia un aument significatiu de l'incidència de càncer.[23] L'Oficina Federal Alemana de Protecció contra la Radiació (BfS) considera este informe no concloent.[24]

Els següents estudis d'exposició de llarc temps s'han publicat:

  • El proyecte de nacions 13 INTERPHONE - l'estudi més gran del seu tipo jamai realisat - ya s'ha publicat i no va trobar un víncul sòlit entre els teléfons mòvils i tumors cerebrals.

El International Journal of Epidemiology va publicar 

un anàlisis combinat de senyes d'un estudi nacional de múltiples casos i controls basat en poblacions de glioma i meningioma, el tipo més comú de tumor cerebral.

Els autors varen informar a següent conclusió:

En general, cap aument en el risc de glioma o meningioma es va observar en l'us de teléfons mòvils. Va haver sugerències d'un major risc de glioma en els nivells més alts d'exposició, pero els prejuïns i els errors varen prevore una interpretació causal. Els possibles efectes d'un us intensiu a llarc determini de teléfons mòvils requerixen una major investigació.

En l'entrega de l'informe,[25] el Dr Christopher Wild, Director de l'Agència Internacional per a l'Investigació del Càncer (IARC) va afirmar:

Un risc major de càncer de cervell no és establit a partir de les senyes de Interphone. No obstant, les observacions al més alt nivell de duració de la cridada acumulatius i els canviants patrons d'us del teléfon mòvil des del periodo estudiat per Interphone, especialment entre els jóvens, signifiquen que investigació adicional de l'us del teléfon mòvil i el risc de càncer de cervell es requerix.

Un número d'autoritats de la salut independents i del govern han comentat sobre este important estudi incloent el Centre Australià per a l'Investigació d'efectes biològics radiofrecuencia (ACRBR), que va dir en una declaració[26] que:


L'Agència australiana de protecció radiològica i Seguritat Nuclear (ARPANSA), va dir en un comunicat que:


Sobre la base de la comprensió actual de la relació entre el càncer de cervell i l'us de teléfons mòvils, inclosos les senyes recentment publicades de l'estudi INTERPHONE, ARPANSA
Conclou que les senyes actualment disponibles no justifiquen cap recomanació general per a llimitar l'us de teléfons mòvils en la població adulta, Continua informandoa els interessats sobre els efectes potencials per a la salut que poden llimitar la seua exposició en reduir el temps de cridada, per la realisació de cridades a on la recepció és bona, l'utilisació de dispositius de mans lliures o opcions d'altaveus, o per mensages de text, i Recomana que, per la falta de senyes relatives als chiquets i l'us a llarc determini dels teléfons mòvils, els pares encoragen als seus fills a llimitar la seua exposició reduint el temps de cridada, la realisació de cridades a on la recepció és bona, utilisant dispositius de mans lliures o opcions d'altaveus, o per mensages de text.

El Cancer Council Austràlia va dir en un comunicat[27] que va acollir en cautela els resultats del major estudi internacional fins a la data en l'us de teléfons mòvils, que ha no trobat cap evidència de que l'us normal dels teléfons mòvils, per un periodo de 12 anys, poden causar càncer cerebral.

El Conseller Delegat, el professor Ian Olver, va dir que els resultats de l'estudi Interphone, realisat en 13 països, inclosos Austràlia, varen ser consistents en atres investigacions que no havien trobat un víncul entre els teléfons mòvils i el càncer.

Açò recolza estudis previs que mostren els teléfons mòvils no danyen el ADN celular, lo que significa que no poden fer que el tipo de mutacions genètiques que es desenrollen en càncer,” Professor Ian Olver.
No obstant, s'ha sugerit que els camps electromagnètics associats en els teléfons mòvils poden eixercitar un paper en l'acceleració del desenroll d'un càncer existent. L'estudi Interphone no va trobar cap evidència per a recolzar esta teoria.
  • Un estudi danés (2004) que va tindre lloc més de 10 anys no va trobar cap evidència per a recolzar un enllaç. No obstant, este estudi ha segut criticat perque es varen obtindre senyes de subscripcions i no necessàriament dels usuaris reals. Se sap que alguns abonats no usen els teléfons sí mateixos, sino vos proporcionen a familiars que els usen. Que açò succeïxca és recolzada per l'observació de que solament el 61% d'una chicoteta mostra dels subscriptors varen reportar l'us de teléfons mòvils en respondre a un qüestionari.[23][28]
  • Un estudi suec (2005) que apunta a la conclusió de que "les senyes no recolzen l'hipòtesis de que l'us del teléfon mòvil està relacionada en un major risc de glioma o meningioma."[29]


  • Un estudi britànic (2005) que aplega a la conclusió de que "L'estudi sugerix que no existix risc important de neuroma acústic en la primera década despuix de començar l'us del teléfon mòvil. No obstant, un aument en el risc despuix del seu us a més llarc determini o despuix d'un periodo de latencia més llarc que no es pot descartar ".[30]
  • Un estudie alemà (2006) que resa: "En conclusió, no hi ha major risc general de glioma o meningioma observat entre els usuaris de teléfons celulars, no obstant, els usuaris de telefonia celular a llarc determini, els resultats deuen ser verificats ans que conclusions fermes puguen ser extretes."[31]
  • Un estudi conjunt realisat en el nort d'Europa aplega a la conclusió de que "Encara que els nostres resultats en general no indiquen un major risc de glioma en relació en l'us del teléfon mòvil, el possible risc en la zona més fortament exposta del cervell en l'us a llarc determini deu estudiar-se més a fondo abans d'establir conclusions fermes."[32]


  • L'Agència Internacional per a l'Investigació del Càncer (IARC), dependent de l'OMS va classificar l'us de teléfons mòvils com a possible carcinogéno al mateix nivell que el café. El grup de treball OMS-IARC es va referir a que un estudi, en senyes fins a 2004, va detectar un increment del 40% en el risc de gliomas, un tipo de càncer cerebral, entre els usuaris més freqüents de mòvil, és dir, els que els ampraven de mija trenta minuts al dia en un periodo de dèu anys.[33][34][35] Este estudi ha segut contestat per diferents especialistes i està en contradicció en la postura actual de l'OMS senyalada en este mateix artícul.

Atres estudis sobre el càncer i els teléfons mòvils són :

  • Un equip de científics suecs en l'Institut Karolinska va portar a terme un estudi epidemiológico (2004) que sugerix que l'us regular d'un teléfon mòvil més d'una década s'associava en un major risc de neuroma acústic, un tipo de tumor benigno de cervell. L'aument no es va observar en aquells que havien usat teléfons durant menys de 10 anys.[36]


  • El grup d'estudi INTERPHONE de Japó va publicar els resultats d'un estudi del risc de tumors cerebrals i l'us de teléfons mòvils. Varen usar un nou enfocament: la determinació de la RAE en l'interior d'un tumor per mig del càlcul de la freqüència de radi d'absorció de camp en l'exacta localisació del tumor. Els casos examinats varen incloure glioma, meninigioma, i l'Adenoma hipofisiario. Es va informar que el O general no es va incrementar i que no hi havia una tendència significativa cap a un aument d'O, en relació en l'exposició, mida per la RAE.[37]

En 2007, Dr. Lennart Hardell, de la Örebro University en Suècia, va revisar treballs publicats (2 estudis de cohorte i 16 estudis de cas-control) trobant que:[38]

  • Els usuaris de teléfons celulars tenien un major risc dels gliomas malignes.
  • Víncul entre us de teléfons celulars i una major taxa de neuromas acústics.
  • Els tumors tenen més provabilitats de produir-se en el costat del cap que el teléfon celular s'utilisa.
  • Una hora d'us de teléfons celulars per dia aumenta significativament el risc del tumor despuix de dèu anys o més.

En febrer de 2008 una actualisació de la situació de la IARC INTERPHONE en la qual s'indica que els resultats a llarc determini

"... be podria ser causal o artefactes, en relació a remetre diferència entre casos i controls.'


Una revisió publicada per sí mateix i no revisada d'un meta-estudie del Dr. Vini Khurana, un neurocirujano australiano, va presentar lo que va calificar de "creixent cos d'evidència... d'un víncul entre l'us del teléfon mòvil i certs tumors de cervell" i que "es preveu que este perill tinga ramificacions molt més àmplies de salut pública que el asbesto i el tabaquisme".[40] Açò va ser criticat per ser "…un anàlisis dones balancejat de lliteratura, el qual va ser selectiu en recolzar les afirmacions del propi autor".[41]

Una publicació titulada "implicacions per a la salut pública de les tecnologies inalàmbriques", cita que Lennart Hardell va trobar que l'edat és un factor important. L'informe repetix l'afirmació de que l'us de teléfons celulars abans dels 20 aumenta el risc de tumors cerebrals en un 5,2, front a 1,4 per a totes les edats.[42] Un estudi de Hardell et al. va concloure que els teléfons mòvils actuals no són segurs per a l'exposició a llarc determini.[43]

En un estudi del temps les tendències en Europa, realisat pel Institut d'Epidemiologia del Càncer en Copenhague, no es va trobar aument significatiu en els tumors cerebrals entre els usuaris de telefonia celular, entre els anys 1998 i 2003. "La falta d'un canvi de tendència en l'incidència de 1998 a 2003 sugerix que l'inducció sobre periodo d'us del teléfon celular dels tumors del cervell excedix de 5-10 anys, el major risc en esta població és massa chicotet com per a ser observat, l'aument del risc es llimita als subgrups de tumors cerebrals o dels usuaris de telefonia mòvil, o no hi ha major risc."[44]

Efectes cognitius

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cognició.


Un estudi de 2009 va examinar els efectes de l'exposició a la radiació d'radiofrecuencia (RFR) emesos pels teléfons GSM estàndart de cèlules en les funcions cognitives dels sers humans. L'estudi va confirmar temps de resposta més llarc (més llent) en una tasca de memòria de treball espacial quan estan exposts a la RFR d'un teléfon mòvil GSM estàndart colocat junt al cap dels subjectes masculins, els subjectes destres exposts a la RFR en el costat esquerre del seu cap, en promig hi havia molt més temps els temps de resposta en comparació a l'exposició a la dreta i l'exposició simulada.[45]

Hipersensitividad electromagnètica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hipersensitividad electromagnètica.

Alguns usuaris de teléfons mòvils han informat sentir varis síntomas inespecíficos durant i despuix del seu us, que van des de la sensació de quemazón dérmica i sensació de hormigueo en la pell del cap i les extremitats, fatiga, trastorns del somi, mareigs, pèrdua de la concentració mental, temps de reacció i memòria retentiva, cefaleas, malestar, taquicardia (palpitaciones cardíaques), desequilibris en el sistema digestiu. Els informes han senyalat que tots estos síntomes també poden ser atribuïts a estrés i que l'investigació actual no es pot separar els síntomes a partir d'Efectes nocebo.[46]

Efectes genotóxicos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Genoma humà.

Un gran metaestudio a principis de 2009-de 101 publicacions científiques sobre la genotoxicidad dels camps de RF electromagnètica mostra que 49 informen d'un efecte genotóxico i 42 no ho fan.[47]


L'investigació publicada en 2004 per un equip de l'Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes hi havia una reducció de la capacitat reproductiva en mosques de la fruta expostes a 6 minuts de 900 MHz de radiació pulsada durant cinc dies.[48] Les investigacions posteriors, una volta més realisades en mosques de la fruta, es varen publicar en 2007, en el patró de la mateixa exposició, pero portat a terme tant en 900 MHz i 1800 MHz, i varen tindre canvis similars en la capacitat reproductiva, sense diferències significatives entre les dos freqüències.[49]

Despuix de les proves adicionals publicats en un tercer artícul, els autors varen declarar que pensaven que la seua investigació sugieronque els canvis eren "... per la degeneració d'un gran número de cambres d'ous despuix de la fragmentació de el ADN de les seues cèlules constitutives...".[50]


Una investigació australiana realisada en 2009, que va sometre a mostres d'espermatozoides humans in vitro a la radiació d'radiofrecuencia d'1,8 GHz i índex d'absorció específic s (RAE) de 0,4 a 27,5 W / kg, va demostrar una correlació entre el aumentode la RAE i disminució de movilitat i vitalitat en l'esperma, aument de l'estrés oxidativo i marcadors 8-Oxo-2'-desoxiguanosina, estimulant el aducto base ADN, la formació i l'aument de la fragmentació de el ADN.[51]

Efectes sobre somi i alteracions electroencefalográficas

[editar | editar còdic]

Somi, EEG i el rCBF del despertar han segut relacionats en exposició a RF per una década ara, i la major part dels treballs publicats ha trobat creixents graus de compromís. Si ben un estudi finlandés no va conseguir trobar cap efecte sobre el somi o la funció cognitiva de l'exposició a RF per impulsos,[52] la major part d'ells troba alteracions significatives de somi.[53][54][55][56][57][58] Dos d'estos treballs varen trobar l'efecte que solament va estar presente quan l'exposició va ser pulsada (amplitut modulada), i un treball primerenc en realitat va trobar que la calitat del somi (medit per la cantitat de participants en problemes de somi) ha segut actualment millorat.


Mentres que alguns treballs no varen ser concloents o inconsistentes,[59][60] un número d'estudis ara ha demostrat alteracions reversibles de EEG i rCBF a exposició pulsátil d'radiofrecuencia (RF).[61][62][63][64] Una investigació alemana de 2006 va trobar canvis estadísticament significatius en EEG pero solament en una baixa proporció de participants (12 - 30%).[65]

Efectes sobre la salut de les estacions base

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estació base.


Una atra àrea de preocupació és la radiació emesa per l'infraestructura fixa utilisada en la telefonia mòvil, tals com les bases i les seues antenes, que servixen d'enllaç des d'i cap a teléfons mòvils. Açò és perque, a diferència dels teléfons mòvils, s'emet de forma contínua i és més potent cap als barris propencs. Per una atra part, les intensitat de camp cauen ràpidament alluntant-se de la base de l'antena per l'atenuació de la distància. Les emissions de les estacions base deuen complir en els lineamientos de seguritat (vore Les normes de seguritat i concessió de llicències més alvance). No obstant, alguns països (com Suràfrica) no disponen d'una reglamentació sanitària a tots els que regulen la colocació d'estacions base.

Vàries enquestes han trobat increments dels síntomes en funció de la proximitat a fonts electromagnètiques com a estacions bases de telefonia mòvil.

Un estudi realisat en 2002 per mig d'enquestes de Santini i colaboradors en França va trobar una varietat de síntomes auto-reportats en persones que varen informar de que estaven vivint dins d'un radi de 300 m de les torres celulars GSM en àrees rurals, o a menys de 100 m de les torres en àrees urbanes. Fatiga, mal de cap, alteració del somi i pèrdua de memòria figuraven entre els síntomes comunicats.[66]

Resultats similaares es varen obtindre per a torres GSM en Espanya,[67] Egipte,[68] Polònia[69] i Àustria.[70] No han segut reportats estudis importants en els quals ocórreguen efectes de salut en poblacions reals que viuen prop d'estacions base mòvils. No obstant, existixen importants desafius en la realisació d'estudis de les poblacions propenques a les estacions de base, especialment en l'evaluació de l'exposició individual.[71] Els estudis de autoinforme també poden ser vulnerables al

efecte nocebo.

Un estudi conduït en l'Universitat de Essex i un atre en Suïssa[72] varen concloure que en poca provabilitat els màstils de telefonia celular no produïxen efectes a curt determini a pesar de presentar síntomes[73] L'estudi de Essex ha segut criticat per estar biaixat per la deserció dels subjectes de prova,[74] a pesar d'estes crítiques varen ser contestades pels autors.

A mida que la tecnologia progressa i les demandes de senyes han aumentat en la ret mòvil, pobles i ciutats han vist que el número de torres ha aumentat considerablement, incloent torres 3G, que treballen en major ample de banda. Moltes medicions i experiments han demostrat que els nivells de potència de transmissió són relativament baixos - en antenes modernes 2G, en el ranc de 20 a 100 W, en les torres 3G causant menys radiació que la ret 2G ya present. Una eixida de radiació d'energia promig de 3 W s'utilisa. L'us de 'geometria micro-celular' (un gran número de transmissors en una zona, pero en cada transmissor dels corredors de molt baixa potència) dins de les ciutats ha disminuït la cantitat de potència radiada encara més.cita requerida L'exposició de radiació d'estes antenes, mentres que el seu nivell és generalment baix, és contínua.cita requerida. Experts consultats per França considera que és obligatori que l'eix principal de l'antena no estiga directament en frente de un lloc habitat a una distància menor de 100 metros.

Experts consultats per França considera que és obligatori que l'eix principal de l'antena, no estiga directament en frente de un lloc habitat a una distància menor de 100 metros.[75] Esta recomanació va ser modificada en 2003[76] per a afirmar que les antenes situades en un radi de 100 metros de les escoles primàries o centres de conte infantil deuen estar millor integrades en el paisage urbà i no es varen incloure en un informe d'experts de 2005.[77]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències i notes de peu

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Ericsson Mobility Report November 2015».
  2. ↑ «Electromagnetic fields and public health: mobile phones». WHO. Consultat el 19 de giner de 2018.
  3. ↑ Cancer Risk From Cellphone Radiation Is Small, Studies Show, The New York Claves. Recuperate le 9 de febrer de 2018.
  4. ↑ «Market Data Summary (Q2 2009)». GSM Association. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2010. Consultat el 30 de giner de 2010.
  5. ↑ Robert O. Becker, "The Body Electric" (L'Elèctrica(1) del cos)
  6. ↑ Ellen Sugarman, "Warning, the Electricity Around You May Be Hazardous to Your Health" (Conte: l'electricitat que et rodeja pot ser perillosa per a la teua salut). Fets i evidències científiques.
  7. ↑ "Comparative Study of Food Prepared Conventionally and in the Microwave Oven" (Estudi comparatiu sobre menjar preparat de forma convencional i menjar preparat en forn microones), publicat per Raum & Zelt en 1992, 3(2):43,
  8. ↑ «What llaure the health risks associated with mobile phones and their base stations?». Online Q&A. World Health Organization. Consultat el 19 de giner de 2008.
  9. ↑ «Electromagnetic fields and public health: mobile telephones and their base stations». Fact sheet N°193. World Health Organization. Consultat el 19 de giner de 2008.
  10. ↑ «Health and Environment - Science Milestones». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2010. Consultat el 8 d'agost de 2010.
  11. ↑ «Information: Wie gefährlich sind Handystrahlen wirklich?» (en alemà). Marktgemeinde Pressbaum. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2011. Consultat el 23 de giner de 2008.
  12. ↑ «Conclusions on mobile phones and ràdio frequency fields». European Commission Scientific Committee on Emerging and Newly Identified Health Risks (SCENIHR). Consultat el 8 de decembre de 2008.
  13. ↑ For example, two listings using the European 10 g standard: of more current models at «Mobile Phones UK». Mobile Phones UK web site. Landmark Internet Ltd. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2012. Consultat el 19 de giner de 2008.; of phones from 2005 and earlier at «The Complete SAR List For All Phones (Europe)». On-line-Net - Web Design & Internet Services (as SARValues.com). Consultat el 19 de giner de 2008. (a listing of US phones from 2005 and earlier, using the US 1 g standard, is also available at the SARValues site)
  14. ↑ International Commission on Senar-Ionizing Radiation Protection(1998).Health Physics.74(4)
    494–505.Consultat el 28 de març de 2010.
  15. ↑ Biological Effects of Radiofrequency Fields: Does Modulation Matter?, Foster et al., Radiation Research, 162(2):219–225, agost de 2004. at http://www.bioone.org/bioone/?request=get-abstract&issn=0033-7587&volume=162&issue=02&page=0219
  16. ↑ (2005).Edition Wissenschaft.Forschungsgemeinschaft Funk.Bonn, Alemània:(21)Consultat el 19 de giner de 2008.
  17. ↑ (2009).doi:10.1016/j.pathophys.2009.01.006.
  18. ↑ (2003).Environmental Health Perspectives.National Institute of Environmental Health Sciences.Estats Units:111(7)
    881–883.Consultat el 8 de giner de 2008.
  19. ↑ (2008).Progress of Theoretical Physics Supplement.Physical Society of Japan.Japan:173
    283–309.doi:10.1143/PTPS.173.283.Consultat el 2 de juliol de 2019.
  20. ↑ Environmental Health Perspectives.Consultat el 8 d'agost de 2010.
  21. ↑ Electromagnetic fields (GSM 1800) do not alter blood-brain barrier permeability to sucrose in models in vitro with high barrier tightness, Franke et al., Bioelectromagnetics, 26(7):529-535 at http://dx.doi.org/10.1002/bem.20123
  22. ↑ Lack of effects of 1439 MHz electromagnetic near field exposure on the blood-brain barrier in immature and young rats, Kuribayashi et al., Bioelectromagnetics, 26(7):578-588 at http://dx.doi.org/10.1002/bem.20138
  23. ↑ 23,0 23,1 (2006).Journal of the National Cancer Institute.98(23)
    1707–1713.doi:10.1093/jnci/djj464.Consultat el 20 de giner de 2008.
  24. ↑ «Comments on the Danish cohort study on mobile phones» (en alemà). Bundesamt für Strahlenschutz. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2008. Consultat el 20 de giner de 2008.
  25. ↑ Entrega de prensa
  26. ↑ «Declaració de ACRBR». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2017. Consultat el 8 d'agost de 2010.
  27. ↑ Cancer Council Austràlia statement
  28. ↑ Text
  29. ↑ American Journal of Epidemiology.Oxford University Press.Oxford, UK:161(6)
    526–535.ISSN 0002-9262.doi:10.1093/aje/kwi091.Consultat el 20 de giner de 2008.
  30. ↑ British Journal of Cancer.Cancer Research UK.London:93(7)
    842–848.ISSN 0007-0920.doi:10.1038/sj.bjc.6602764.Consultat el 20 de giner de 2008.
  31. ↑ American Journal of Epidemiology.Oxford University Press.Oxford, RU:163(6)
    512–520.ISSN 0002-9262.doi:10.1093/aje/kwj068.Consultat el 20 de giner de 2008.
  32. ↑ International Journal of Cancer.John Wiley & Sons.Hoboken, NJ:120(8)
    1769–1775.ISSN 0020-7136.doi:10.1002/ijc.22503.Consultat el 20 de giner de 2008.
  33. ↑ La OMS reclasifica l'emissió dels mòvils com "possible carcinogénico", 31 de maig de 2011 (consultat el mateix dia).
  34. ↑ La OMS reconeix una possible relació entre els mòvils i alguns tipos de càncer, 31 de maig de 2011 (consultat el mateix dia).
  35. ↑ La OMS advertix del possible risc de càncer cerebral per l'utilisació de mòvils, 31 de maig de 2011 (consultat el mateix dia).
  36. ↑ (2004).Epidemiology.Lippincott Williams & Wilkins.15(6)
    653–659.ISSN 1044-3983.doi:10.1097/01.ede.0000142519.00772.bf.Consultat el 8 de giner de 2008.
  37. ↑ British Journal of Cancer.Nature Publishing Group.London:98(3)
    652–659.doi:10.1038/sj.bjc.6604214.Consultat el 12 de març de 2008.
  38. ↑ Dr. Lennart Hardell, from Örebro University in Sweden
  39. ↑ «INTERPHONE Study Results update – 7 February 2008». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 8 d'agost de 2010.
  40. ↑ «Mobile Phone-Brain Tumour Public Health Advisory». self-pub.. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2008. Consultat el 5 d'abril de 2008. Lay news article «[1]», The Independent, Independent News & Mija. Consultat el 5 d'abril de 2008.
  41. ↑ «ACRBR - FAQs & Fact». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2011. Consultat el 8 d'agost de 2010.
  42. ↑ Sage C, Carpenter DO(2009).Pathophysiology.16(2-3)
    233–46.doi:10.1016/j.pathophys.2009.01.011.
  43. ↑ Hardell L, Carlberg M, Hansson Mild K(2009).Pathophysiology.16(2-3)
    113–22.doi:10.1016/j.pathophys.2009.01.003.
  44. ↑ Journal of the National Cancer Institute.101(24)
    1721–1724.doi:10.1093/jnci/djp415.
  45. ↑ Luria RBioelectromagnetics.(3)
    198–204.
  46. ↑ Radiofrequency electromagnetic field exposure and senar-specific symptoms of ill health: A systematic review, Röösli, Environmental Research, Available online 21 March 2008 at http://dx.doi.org/10.1016/j.envres.2008.02.003
  47. ↑ (2009).Pathophysiology.Elsevier.16(2-3)
    89o2013102.doi:10.1016/j.pathophys.2009.02.002.
  48. ↑ Electromagnetic Biology and Medicine.Taylor & Francis.London, UK:23(1)
    29–43.ISSN 1536-8378.doi:10.1081/JBC-120039350.Consultat el 15 de giner de 2008.
  49. ↑ Electromagnetic Biology and Medicine.Informa Healthcare.London, UK:26(1)
    33–44.ISSN 1536-8378.doi:10.1080/15368370701205644.Consultat el 14 de giner de 2008.
  50. ↑ Mutation Research.Elsevier.Ámsterdam, Netherlands:626(1–2)
    69–78.ISSN 0027-5107.doi:10.1016/j.mrgentox.2006.08.008.Consultat el 15 de giner de 2008.
  51. ↑ PLoS one.Callaghan, New South Wales, Austràlia:4(7)(i6446)
    i6446.doi:10.1371/journal.posa.0006446.
  52. ↑ (2007).Bioelectromagnetics.Wiley-Liss, Inc.28(4)
    289–95.doi:10.1002/bem.20287.
  53. ↑ Neuroscience Letters.Elsevier Science Ireland.East Park, Ireland:275(3)
    207–10.doi:10.1016/S0304-3940(99)00770-3.
  54. ↑ Neuroreport.Lippincott Williams & Wilkins, Inc.11(15)
    3321–5.doi:10.1097/00001756-200010200-00012.
  55. ↑ (2002).Journal of sleep research.Wiley-Liss, Inc.11(4)
    289–95.doi:10.1046/j.1365-2869.2002.00314.x.
  56. ↑ (2005).The European journal of neuroscience.Wiley-Liss, Inc.21(4)
    1000–6.doi:10.1111/j.1460-9568.2005.03929.x.
  57. ↑ Neuroscience Letters.Elsevier Science Ireland.East Park, Ireland:421(1)
    82–6.ISSN 0304-3940.doi:10.1016/j.neulet.2007.05.027.
  58. ↑ (2008).Industrial health.National Institute of Industrial Health.46(4)
    409–17.doi:10.2486/indhealth.46.409.
  59. ↑ (2007).Bioelectromagnetics.Wiley-Liss, Inc.28(4)
    296–308.doi:10.1002/bem.20300.
  60. ↑ Neuroscience Letters.Elsevier Science Ireland.East Park, Ireland:397(1-2)
    99–103.doi:10.1016/j.neulet.2005.12.001.
  61. ↑ (2003).The International journal of neuroscience.Taylor and Francis.113(7)
    1007–19.doi:10.1080/00207450390220330.
  62. ↑ (2003).Australas Phys Eng Sci Med.Australasian College Of Physical Scientists In Medicine.26(4)
    162–7.ISSN 0158-9938.doi:10.1007/BF03179176.
  63. ↑ (2006).International journal of radiation biology.Taylor and Francis.82(6)
    443–50.doi:10.1080/09553000600840922.
  64. ↑ (2006).J Cereb Blood Flow Metab.Nature Publishing Group.26(7)
    885–90.doi:10.1038/sj.jcbfm.9600279.
  65. ↑ (2006).Conf Proc IEEE Eng Med Biol Soc.IEEE Service Center.1
    1597–600.doi:10.1109/IEMBS.2006.259234.
  66. ↑ (2003).Electromagnetic Biology and Medicine.Informa Healthcare.Londres:22(1)
    41–49.doi:10.1081/JBC-120020353.Consultat el 9 de febrer de 2008.
  67. ↑ (2003).Electromagnetic Biology and Medicine.Informa Healthcare.Londres:22(2)
    161–169.doi:10.1081/JBC-120024625.Consultat el 9 de febrer de 2008.
    Oberfeld, Gerd (2004). «The Microwave Syndrome: Further Aspects of a Spanish Study», Kostarakis, P (ed.). Biological effects of EMFs : Proceedings, Kos, Greece, 4–8 October 2004, 3rd International Workshop, Ioannina, Greece: Electronics, Telecom & Applications Laboratory, Physics Dept., University of Ioannina: Institute of Informatics & Telecommunications, N.C.S.R. “Demokritos”. ISBN 9602331526.
  68. ↑ (2007).NeuroToxicology.Elsevier Science.Nova York, NY:28(2)
    434–40.doi:10.1016/j.neuro.2006.07.012.Consultat el 10 de febrer de 2008.
  69. ↑ (2004).Medycyna pracy.Panstwowy Zaklad Wydawnictw Lekarskich.Varsòvia:55(4)
    345–352.ISSN 0465-5893.Consultat el 10 de febrer de 2008.
  70. ↑ Occupational and Environmental Medicine.the BMJ Publishing Group.Londres, RU:63(5)
    307–313.doi:10.1136/oem.2005.020784.Consultat el 7 de giner de 2008.
  71. ↑ Feasibility of future epidemiological studies on possible health effects of mobile phone base stations, Neubauer et al., Bioelectromagnetics, 28(3): 224-230, març de 2007 en http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/113448948/ABSTRACT
  72. ↑ UMTS Base Station-Like Exposure, Well Being and Cognitive Performance Regel et al., Environmental Health Perspectives, 114(8):August 2006 at http://www.ehponline.org/docs/2006/8934/abstract.html [2] archivat en Wayback Machine.
  73. ↑ (2007).Environ Health Perspectives.115(11)
    1603–1608.doi:10.1289/ehp.10286.Consultat el 10 de febrer de 2008.
  74. ↑ «[3]», The Guardian, Guardian Mija Group. Consultat el 11 de febrer de 2008. «Prof Fox estimates that there is a 30% chance that the experiment missed a real effect because of the smaller numbers.»
  75. ↑ «page 37». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 8 d'agost de 2010.
  76. ↑ Téléphonie mobile et santé, Rapport à l'Agence Française de Sécurité Sanitaire Environnementale, 21 de març de 2003
  77. ↑ Téléphonie mobile et santé, Rapport du groupe d’experts, l'Agence Française de Sécurité Sanitaire Environnementale, April 2005 at http://www.sante.gouv.fr/htm/dossiers/telephon_mobil/rapports.htm


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Radiació_de_teléfons_mòvils_i_salut&oldid=852117»