Taxa d'absorció específica

La taxa d'absorció específica (en anglés, i comunament, SAR, de specific absorption rate) és una mida de la potència màxima en que un camp electromagnètic de radiofrecuencia és absorbit pel teixit viu, encara que, també es pot referir a l'absorció d'atres formes d'energia pel teixit, incloent ultrasò. Es definix com la potència absorbida per la massa dels teixits i té unitats de vats per quilogram (W/kg). S'ampra per a freqüències entre 100 kHz i 100 GHz, és dir, radiació no ionizante, i en particular para teléfons mòvils i resonància magnètica.

Càlcul

La taxa SAR pot calcular-se a partir del camp elèctric medit dins del teixit, d'acort en l'equació:

$\text{SAR}=\frac{1}{V}\underset{\text{muestra}}{\int }\frac{\sigma (𝐫)|𝐄(𝐫){|}^2}{\rho (𝐫)}d𝐫$

a on

$\sigma$ és la conductivitat elèctrica de la mostra

$E$ és la mija quadràtica del camp elèctric

$\rho$ és la densitat de la mostra

$V$ és el volum de la mostra

Medició i reglamentació

El valor de SAR dependrà en gran mida de la forma que tinga la part del cos exposta al camp, aixina com de l'ubicació exacta i geometria de la font d'radiofrecuencia. Per tant, és necessari fer proves en cada font específica (com un teléfon mòvil) i en la posició d'us més habitual. El valor que es dona per a un model en particular és el màxim nivell medit en la part del cos estudiada.

L'ocupació més comuna d'esta mida es referix a teléfons mòvils, en el cas dels quals el teléfon s'ubica junt al cap en la posició de parla més habitual, i s'informa del valor SAR per a la part del cap que més energia haja rebut. També pot amprar-se per a atres dispositius d'radiofrecuencia que s'usen prop del cos, com a equips de mans lliures o teléfons inalàmbrics de llínea fixa.

Alguns governs, basant-se en el principi de precaució, han definit llímits de seguritat per a l'exposició màxima a l'energia d'radiofrecuencia procedent de teléfons mòvils. Estos llímits en el SAR màxim que un teléfon mòvil pot depositar estan destinats a evitar hipotètics danys relacionats en l'increment de temperatura que eixa deposición de potència poguera provocar, ya que es rep en la seua major part en el cap o les extremitats.

• En els Estats Units d'Amèrica, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) exigix que els teléfons presenten un valor de SAR igual o inferior a 1,6 vats per Quilogram (W/kg) medits en un volum d'1 gram de teixit.
• l'Unió Europea fixa com a llímit 2 W/kg, promediados en 10 grams de teixit.

Com a llímit d'exposició per al cos sancer, s'ha fixat un top de 0,08 W/kg promediado en tota la massa corporal.

La regulació per a la mida del valor SAR i els seus màxims admissibles és establida per l'ANSI, IEEE i l'ICNIRP.