Hipersensibilidad electromagnètica

Hipersensibilidad electromagnètica

La hipersensibilidad electromagnètica (HSE) o electrohipersensibilidad és una aparent sensibilitat als camps electromagnètics, a la que s'atribuïxen síntomas negatius. La HSE no té base científica i carix de diagnòstic mèdic reconegut. Les queixes es caracterisen per una «varietat de síntomes no específics, que les persones afectades atribuïxen a l'exposició a camps electromagnètics».

Aquells que es diagnostiquen a sí mateixos en HSE informen reaccions adverses als camps electromagnètics en intensitat molt per baix dels nivells màxims permesos per les normes internacionals de seguritat radiològica. Les proves de provocació han trobat que dits pacients no poden distinguir entre exposició i no exposició a camps electromagnètics. Una revisió sistemàtica de l'investigació mèdica del 2011 no va trobar evidència científica convincent de que els síntomes anaren causats per camps electromagnètics. Des de llavors, varis experiments doble cego han demostrat que les persones que reporten hipersensibilidad electromagnètica són incapaces de detectar la presència de camps electromagnètics i tenen la mateixa provabilitat de reportar problemes de salut despuix d'una exposició simulada com despuix de l'exposició a camps electromagnètics genuïns, lo que sugerix que la causa en estos casos és el efecte nocebo.

A partir de 2005, l'OMS va recomanar que s'evaluaren les queixes sobre la HSE per a determinar si una persona que afirma estar afectada per esta té una condició mèdica que pot estar causant els síntomes que la persona atribuïx a la HSE, per a determinar si té una condició sicològica, i per a evaluar el seu entorn en busca de problemes com la contaminació de l'aire o el soroll que puguen estar causant problemes. La teràpia cognitivoconductual pot ser útil per a controlar l'afecció.

Algunes persones que manifesten que són sensibles als camps electromagnètics poden tractar de reduir la seua exposició a estos o usar medicina alternativa. Agències governamentals d'Estats Units i del Regne Unit han alçat reclams sobre publicitat falsa o enganyosa contra companyies que venen dispositius per a protegir-se contra la radiació electromagnètica.

Signes clínics i sintomatologia

No hi ha signes clínics específics associats en les dolències de hipersensibilidad electromagnètica, i els síntomas informats varien àmpliament entre individus. Estos últims inclouen: mal de cap, fatiga, estrés, trastorns del somi, picazón en la pell, sensació d'ardor, erupció cutànees, dolor muscular i molts atres problemes de salut. En casos severs, estos síntomes poden ser un problema real i, a voltes, incapacitante per a la persona afectada, causant oix sicològic. No obstant, no existix una base científica per a vincular tals síntomes en l'exposició a camps electromagnètics.

La freqüència d'alguns síntomes informats depén de la geografia o de la cultura i no impliquen «una relació causal entre els síntomes i l'exposició atribuïda». Molts d'estos síntomes informats se superponen en atres síndromes coneguts com a afeccions basades en síntomes, tals com: el trastorn de somatisació i l'Intolerància Ambiental Idiopática (IAI).

Aquells que reporten hipersensibilidad electromagnètica, per lo general, descriuran diferents nivells de susceptibilitat a camps elèctrics, camps magnètics i vàries freqüències d'ones electromagnètiques. Els dispositius implicats inclouen llums fluorescents i de baix consum, teléfons mòvils, teléfons inalàmbrics o portàtils i Wifi. Una enquesta de 2001 va trobar que les persones que es autodiagnosticaban HSE relacionaven els seus síntomes en major freqüència en els llocs celulars (74 %), seguits dels teléfons mòvils (36 %), els teléfons inalàmbrics (29 %) i les llínees elèctriques (27 %). Les enquestes a persones en hipersensibilidad electromagnètica no han pogut trobar cap patró consistent en estos síntomes.

Causes

La majoria dels estudis doble cego de les proves de provocació conscient no han pogut mostrar una correlació entre l'exposició i els síntomes, lo que du a sugerir que els mecanismes sicològics eixerciten una funció en la causa o la exacerbación dels síntomes de hipersensibilidad electromagnètica. En 2010, Rubin et al. va publicar un seguiment de la seua revisió de 2005, elevant els totals a 46 experiments doble cego i 1 175 persones en hipersensibilidad autodiagnosticada. Abdós revisions no varen trobar proves sòlides per a respalar l'hipòtesis de que l'exposició electromagnètica causa EHS, de la mateixa manera que atres estudis. També varen concloure que els estudis varen respalar la funció del efecte nocebo en el desencadenamiento de síntomes aguts en persones en HSE.

Vore també

• Contaminació electromagnètica
• Radiació electromagnètica i salut: l'estudi de l'interacció entre camps electromagnètics i entitats biològiques
• Radiació de teléfons mòvils i salut
• Bioelectromagnetismo
• Efecte auditiu per microones
• Radiofobia: la por a la radiació ionizante i les ones de ràdio (RF), que es va originar a principis de el XX
• Arthur Firstenberg: escritor, «afectat per HSE» i activiste.
• Capell de paper alumini: un estereotip popular i sinònim de paranoia, deliris de persecució, pseudociencia i teories de conspiració
• Teoria de la conspiració de les esteles químiques