Epidemiologia

Epidemiologia

L'epidemiologia és una disciplina científica en l'àrea de la salut pública, no solament la medicina, que estudia la distribució, freqüència, magnitut i factors determinants de les maltiaés existents en poblacions humanes definides. Rich la va descriure en 1979 com la ciència que estudia la dinàmica de salut en les poblacions; per lo tant involucra l'anàlisis i interpretació de les persones que també estan sanes.. Qui treballa com professional en especialitat en epidemiologia es diu epidemiólogo/epidemióloga.

Principis

L'epidemiologia —que, en sentit estricte, podria denominar-se epidemiologia humana— constituïx una part molt important dins de la salut pública, ocupa un lloc especial en l'intersecció entre les ciències biomèdiques i les ciències socials, i integra els métodos i principis d'estes ciències per a estudiar la salut i controlar les malties en grups humans ben definits. Existix també una epidemiologia veterinària, que estudia els mateixos aspectes en els padecimientos que afecten la salut dels animals; i també podria parlar-se d'una epidemiologia zoològica i botànica, íntimament relacionades en la ecologia. En epidemiologia s'estudien i descriuen les malties que es presenten en una determinada població, per ad açò es tenen en conte una série de patrons de maltia, que es reduïxen a tres aspectes: temps, lloc i persona: el temps que tarda en sorgir, la temporada de l'any en la que sorgix i els temps en els que és més freqüent; elloc (la ciutat, la població, el país, el tipo de zona) en a on s'han presentat els casos, i les persones més propenses a patir-la (chiquets, vells, etc., segons el cas). L'epidemiologia va sorgir de l'estudi de les epidèmias de malties infeccioses; d'ahí el seu nom. Ya en el XX els estudis epidemiològics es varen estendre també a les malties no infeccioses. Per a l'anàlisis adequat de l'informació epidemiològica es requerix cada volta en major freqüència un equip multidisciplinario que preveja la participació de professionals d'atres àmbits científics, entre els quals la demografia i la estadística són especialment importants.

Ciència

Per a causar una maltia, un patógeno deu créixer i reproduir-se en el hospedador. Els epidemiólogos seguixen per esta raó, l'història natural dels patógenos. En molts casos, un patógeno individual no pot créixer fòra del hospedador; si el hospedador mor, el patógeno també mor. Aixina mateix, els patógenos que maten al hospedador abans de transmetre'ls a un atre hospedador, terminaran per extinguir-se. Per tant, la majoria dels patógenos depenents del hospedador deuen adaptar-se a coexistir en el hospedador. Un patógeno ben adaptat viu en equilibri en el hospedador, prenent lo que necessita per a la seua existència, i causant solament un mínim de dany. Estos patógenos a voltes poden causar infeccions cròniques (infeccions de llarga duració) en el hospedador. Quan existix equilibri entre el hospedador i el patógeno, abdós sobreviuen. Per una atra part, el hospedador pot resultar danyat quan la seua resistència és baixa, per factors com una dieta insuficient, edat alvançada i atres agents estresantes. Ademés, algunes voltes emergixen nous patógenos naturals per als quals el hospedador individual, i algunes voltes l'espècie sancera, no ha desenrollat resistència. Estos patógenos emergents a sovint causen infeccions agudes, caracterisades per un començ ràpit i cridaner. En estos casos, els patógenos poden actuar com a forces selectives en l'evolució del hospedador, igual que el hospedador, en desenrollar resistència, pot ser una força selectiva en l'evolució dels patógenos. En els casos en els que el patógeno no depén del hospedador per a sobreviure, en freqüència el patógeno pot causar una maltia aguda devastadora.

Objectius

L'epidemiologia és part important de la salut pública i contribuïx a:

1. Definir els problemes i inconvenients de salut importants d'una comunitat;
2. Descriure la història natural d'una maltia;
3. Descobrir els factors que aumenten el risc de contraure una maltia (la seua etiologia);
4. Predir les tendències d'una maltia;
5. Determinar si la maltia o problema de salut és prevenible o controlable;
6. Determinar l'estratègia d'intervenció (prevenció o control) més adequada;
7. Provar l'eficàcia de les estratègies d'intervenció;
8. Quantificar el benefici conseguit en aplicar les estratègies d'intervenció sobre la població;
9. Evaluar els programes d'intervenció;
10. La medicina moderna, especialment la mal cridada medicina basada en l'evidència (medicina factual o medicina basada en estudis científics), està basada en els métodos de l'epidemiologia.

Vocabulari

Hi ha una série de térmens que tenen un significat específic per al epidemiólogo. Una maltia és una epidèmia quan ocorre en un número inusualment alt d'individus d'una població simultàneament; una pandèmia és una epidèmia que es dissemina àmpliament, usualment per tot lo món. Una maltia endèmica és la que està constantment present en una població, encara que la seua incidència sol ser baixa. L'incidència d'una maltia determinada, és el número de nous casos d'una maltia individual en una població d'un determinat periodo de temps. La prevalença d'una maltia donada, és el número total de casos nous i ya existents informats en una població i durant un determinat periodo de temps. Un brot d'una maltia ocorre quan s'observa un número de casos, per lo general en un periodo de temps relativament curt, en un àrea geogràfica que anteriorment solament havia presentat casos esporàdics de la maltia.

Mortalitat i morbilidad

La mortalitat és l'incidència de mort en la població. Les malties infeccioses varen ser la principal causa de la mort en 1900 en els països desenrollats, pero ara són molt manco significatives. Hui dia, les malties no infeccioses associades a l'estil de vida, com les malties cardíaques i el càncer, són molt més prevalentes i causen major mortalitat que les malties infeccioses. No obstant, la situació actual podria canviar ràpidament, si s'aplegaren a afectar en forma important les infraestructures i els servicis de salut públiques. En països en desenroll, les malties infeccioses són encara la principal causa de mortalitat. La morbilidad es referix a l'incidència de malties en la població, incloent tant malties mortals com no mortals. Les estadístiques de la morbilidad definixen la salut pública d'una població en major precisió que les de mortalitat, perque moltes malties tenen una mortalitat relativament baixa.

Progressió de la maltia

En térmens de sintomatologia clínica, el curs d'una maltia infecciosa aguda pot dividir-se en etapes:

1. Infecció: el microorganisme invadix, colonisa i creix en el hospedador.
2. Periodo d'incubació: el periodo de temps entre l'infecció i l'aparició dels síntomes de la maltia.
3. Periodo agut: la maltia està en el seu punt culminant, en síntomes clars com a febra i ariçonada.
4. Periodo de decliu: els síntomes de maltia estan cedint, la febra disminuïx, usualment despuix d'un periodo de sudoració intensa, i apareix una sensació de benestar.
5. Periodo de convalescència: el malt recupera les forces i torna a la normalitat.

Metodologia

L'epidemiologia es basa en el método científic per a l'obtenció de coneiximents, a través dels estudis epidemiològics. Davant un problema de salut, i les senyes disponibles sobre el mateix, es formula una hipòtesis, la qual es traduïx en una série de conseqüències contrastables per mig d'experimentació. Es realisa llavors un proyecte d'investigació que comença en la recolecció de senyes i el seu posterior anàlisis estadístic, que permet obtindre mides d'associació (odds ràtio, risc relatiu, raó de taxes), mides d'efecte (risc atribuible) i mides d'impacte (fracció etiològica o risc atribuible proporcional), tant a nivell dels exposts com a nivell poblacional. Dels resultats d'esta investigació és possible obtindre coneiximents que serviran per a realisar recomanacions de salut pública, pero també per a generar noves hipòtesis d'investigació. En la lliteratura científica recent es troben varis artículs de revisió, revisats per parells, que proveïxen una valiosa descripció general de les diferents metodologia de l'epidemiologia.

Etiologia de les malties

Artícul principal → Etiologia.

Mapa original del Dr. John Snow. Els punts mostren els casos de mort per còlera durant l'epidèmia ocorreguda en Londres en 1854. Les creus representen els pous d'aigua dels que varen beure els malts.

El triàngul epidemiològic causal de les malties està format pel mig ambient, els agents i el hoste. Un canvi en qualsevol d'estos tres components alterarà l'equilibri existent per a aumentar o disminuir la freqüència de la maltia, per lo tant es poden cridar factors causals o determinants de la maltia. Les bases de l'epidemiologia moderna varen ser assentades per Girolamo Fracastoro (Verona, 1487-1573) en les seues obres De sympathia et antipathia rerum ("Sobre la simpatia i l'antipatia de les coses") i De contagione et contagiosis morbis, et eorum curatione ("Sobre el contagi i les malties contagioses i la seua curació"), abdós publicades en Venècia en 1546, a on Fracastoro expon sucintamente les seues idees sobre el contagi i les malties transmisibles. Es considera a l'anglés John Graunt (1620-1674) qui va publicar en 1662 ellibre Natural and Political Observations Made upon the Bills of Mortality —sobre Londres— un dels precursors de l'epidemiologia i de la demografia. No obstant, és John Snow (1813-1858), a qui es considera el precursor de l'epidemiologia contemporànea, ya que va formular la hipòtesis de la transmissió del còlera per l'aigua i ho va demostrar confeccionant un mapa de Londres, en a on un recent brot epidémico havia matat més de 500 persones en un periodo de 10 dies. Snow va marcar en el mapa les llars dels que havien mort. La distribució mostrava que totes les morts havien ocorregut en l'àrea de Golden Square. La diferència clau entre este districte i el restant de Londres era l'orige del aigua potable. La companyia d'aigua privada que suministrava al veïnat de Golden Square extrea l'aigua d'una secció del Támesis especialment contaminat. Quan es va canviar l'aigua i va començar a extraure's riu dalt, d'una zona menys contaminada, va cedir l'epidèmia de còlera. Un progrés molt important en el sigle XX, publicat en 1956 en els resultats de l'estudi de meges britànics, va ser la demostració de la relació causal entre fumar (tabaquisme) i el càncer de pulmó.

Transició epidemiològica

Constituïx un procés de canvi dinàmic a llarc determini en la freqüència, magnitut i distribució de la morbilidad i mortalitat de la població. La transició epidemiològica, que va acompanyada per la transició demogràfica, presenta quatre aspectes a destacar:

1. Desplaçament en la prevalença de les malties transmisibles per les no trasmisibles.
2. Desplaçament en la morbilidad i mortalitat dels grups jóvens als grups d'edat alvançada.
3. Desplaçament de la mortalitat com a força predominant per la morbilidad, les seues seqüeles i invalidea.
4. Polarisació epidemiològica. La polarisació epidemiològica succeïx quan en distintes zones d'un país o en distints barris d'una mateixa ciutat trobem diferències en la morbilidad i mortalitat de la població.

Branques relacionades

• Epidemiologia descriptiva: és la branca de l'epidemiologia que descriu el epidemiològic en temps, lloc i persona, quantificant la freqüència i distribució del fenomen per mig de mides d'incidència, prevalença i mortalitat, en la posterior formulació d'hipòtesis.
• Epidemiologia analítica: busca, per mig de l'observació o l'experimentació, establir possibles relacions causals entre factors als que s'exponen persones i poblacions i les malties que presenten. Les mides amprades en l'estudi d'esta branca de l'epidemiologia són els factors de risc, el resultat del qual és una provabilitat. És possible distinguir dos tipos: risc absolut i risc relatiu.
  • Risc absolut: provabilitat d'una maltia (baixa, moderada, alta); si es considera la provabilitat de la maltia durant un periodo de temps, de lo que s'està parlant és d'una incidència i no d'un risc absolut.
  • Risc relatiu: quan es comparen dos riscs absoluts entre sí; es tracta d'una provabilitat relativa (més alta o més baixa que l'atre); s'ha de tindre en conte que un risc relatiu, per molt alt que siga, pot ser irrellevant; per eixemple, fumar aumenta 100 voltes el risc de sofrir una maltia, el risc sense fumar és d'1/100 000 000, per lo que l'increment per fumar és molt chicotet, pràcticament despreciable.
  • Risc atribuible: en una població exposta a un factor de risc, és la diferència entre l'incidència de maltia en exposts i no exposts al factor de risc. La diferència entre abdós valors proporciona el valor del risc de maltia en la cohorte exposta, que es deu exclusivament a l'exposició al factor de risc.
• Epidemiologia experimental: busca, per mig del control de les condicions del grup a estudiar, traure conclusions més complexes que en la mera observació no són deduibles. Es basa en el control dels subjectes a estudiar i en la aleatorisació de la distribució dels individus en dos grups, un grup experimental i un grup control. S'ocupa de realisar estudis en animals de laboratori i estudis experimentals en poblacions humanes.
• Ecoepidemiología: busca, per mig de ferramentes ecològiques, estudiar integralmente com interaccionen els factors ambientals en les persones i poblacions en els mijos que els rodegen i com això pot influir en l'evolució de malties que es produïxen com a conseqüència de dita interacció.

Vore també

• Epidemiologia clínica
• Estudis llongitudinals
• Estudis travessers
• Etapes de la maltia
• Curva epidemiològica
• Història natural de la maltia
• John Graunt
• Política sanitària
• Resultat sanitari
• Modelaje matemàtic d'epidèmies
• Xavier Castellsagué

Bibliografia

Revistes

Artícul principal → Anexe:Revistes d'epidemiologia.

Llibres

• Porta M, editor. Greenland S, Hernán M, dos Sants Silva I, Last JM, associate editors (2014). "A dictionary of epidemiology", 6.ª edició. Nova York: Oxford University Press. [2] ISBN 9780199976737
• Bhopal R. Concepts of Epidemiology. Integrating the idees, theories, principles and methods of epidemiology (2nd edition). New York: Oxford University Press; 2008. ISBN 978-0-19-954314-4
• Olsen J, Christensen K, Murray J, Ekbom A. An Introduction to Epidemiology for Health Professionals. New York: Springer Science+Business Mija; 2010. i-ISBN 978-1-4419-1497-2
• Clayton D, Hills M (1993) Statistical Models in Epidemiology Oxford University Press. ISBN 0-19-852221-5
• Morabia A, editor. (2004) A History of Epidemiologic Methods and Concepts. Basel, Birkhauser Verlag. Part I. [3] [4]
• Szklo M, Net FJ (2002). "Epidemiology: beyond the basics", Aspen Publishers.
• Robertson LS (2015). Injury Epidemiology: Fourth Edition. Debades en llínea en www. nanlee. net
• Rothman K, Greenland S, Lash T, editors (2008). "Modern Epidemiology", 3rd Edition, Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 0-7817-5564-6, ISBN 978-0-7817-5564-1.
• Olsen J, Christensen K, Murray J, Ekbom A. An Introduction to Epidemiology for Health Professionals. New York: Springer Science+Business Mija; 2010. i-ISBN 978-1-4419-1497-2
• Urquía ML.(2019). "Teories dominants i alternatives en epidemiologia", De la UNLa - Universitat Nacional de Lanús. ISBN 978-987-4937-20-9, DOI 10.18294/9789874937209. [5]

Enllaços externs

• CDC - Centers for Disease Control and Prevention
• - Centre Nacional d'Epidemiologia (Espanya)
• European Centre for Disease Prevention and Control
• European Epidemiology Federation (IEA EEF)
• - European Programme for Intervention Epidemiology Training
• Epidemiological Association (IEA)
• People's Epidemiology Library