Anar al contingut

Texas Instruments

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Texas Instruments
Erro al crear miniatura:
Sèu de Texas Instruments

Texas Instruments, més coneguda en l'indústria electrònica com TU, és una empresa tecnològica nortamericana en sèu en Dallas, Texas, que desenrolla i comercialisa semiconductors i tecnologia per a ordenadors. TU és el tercer major fabricant de semiconductors del món despuix d'Intel i Samsung i és el major suministrador de circuits integrats per a teléfons mòvils. Igualment, és el major productor de processadors digitals de senyal i semiconductors analògics. També produïx circuits integrats per a mòdem de banda ampla, perifèrics per a ordenadors, dispositius digitals de consum i RFID.

Història

[editar | editar còdic]

Texas Instruments va ser fundada per Cecil H. Green, J. Erik Jonsson, Eugene McDermott i Patrick I. Haggerty. El 25 de decembre de 1941, Green, Jonsson, McDermott i H. B. Peacock varen comprar Geophysical Service Incorporated-GSI, empresa pionera en oferir servicis d'exploració sísmica per a l'indústria del petròleu. Durant la Segona Guerra Mundial, GSI va suministrar material electrònic per a l'Armada i el Cos de Senyals de l'Eixèrcit d'Estats Units. Despuix de la guerra, GSI va continuar produint material electrònic i, en 1951, la companyia va canviar el seu nom per Texas Instruments, convertint-se GSI en una filial pertanyent al 100% a la nova empresa. En 1954, TU dissenya la primera ràdio de transistors, que es comercialisa com Regency TR-1. També, en els anys 1950, Jack Kilby de TU i Robert Noyce de Fairchild Semiconductor varen desenrollar el circuit integrat. La palesa d'un 'circuit sòlit' va ser presentada en 1958. la série 7400 de circuits integrats basats en la tecnologia TTL (Llògica Transistor a Transistor), desenrollada per TU en els anys 1960, va popularisar l'us de circuits integrats en els ordenadors i continua sent àmpliament utilisada hui en dia. Atres invents de TU varen ser la calculadora de bojaca en 1967, el microordenador d'un sol chip en 1971 i també va obtindre la primera palesa d'un microprocessador d'un sol chip (inventat per Gary Boone) en 1973. Generalment, TU compartix en Intel el mèrit per l'invenció casi simultànea del microprocessador. TU va continuar construint equips per al seu us en l'indústria sísmica, i GSI va continuar oferint servicis en el mateix camp. Despuix de vendre (i recomprar) GSI, TU finalment va vendre la companyia a Halliburton en 1988 de manera que GSI va deixar d'existir com a entitat separada. TU va tindre dos problemes en l'ingenieria i el desenroll de productes despuix de l'introducció dels semiconductors i el microprocessador:

  • la majoria dels productes químics, maquinària i tecnologies necessaris per a fabricar semiconductors no existien, aixina que TU va tindre que 'inventar-els'.
  • al principi, el mercat per als components electrònics era molt reduït, aixina que TU va tindre que 'inventar' usos per a ells. Per eixemple, TU va crear al final dels anys 1970 el primer termostat electrònic domèstic per a montage en la paret, encara que casi ningú ho comprava pel seu elevat preu. TU va crear, en molt bons resultats, una divisió de Control Industrial que construïa computadores de control de procés automatisades utilisades en l'indústria de la pintura i la sopa. Esta part del negoci va ser venuda a Siemens AG en 1991. TU va canviar la seua orientació cap al mercat militar i governamental i conta en molts dispositius electromecànics utilisats en l'eixida Apolo i el Moon Lander.

Operacions en El Salvador

[editar | editar còdic]

Durant 1973, també inicie operacions en El Salvador en instalacions ubicades en Sant Salvador en més de dos mil empleats, un dels circuits més reconeguts produïts en estes instalacions és el regulador de voltage T0-220 o "torinto pinte" entre atres processadors i microcontroladors, tancant operacions en 1985 per la baixa de la demanda i la situació de violència en el país.[1][2]

Electrònica de consum i ordenadors

[editar | editar còdic]

TU va seguir participant en el mercat de l'electrònica de consum en els anys 1970 i 1980. En 1978, Texas Instruments llança el primer sintetisador de veu de chip únic i ho incorpora en un producte denominat Speak & Spell, posteriorment immortalisat en la película I. T., l'extraterrestre. A continuació, li varen seguir atres versions com el Speak & Read i el Speak & Math. En juny de 1979, TU es va introduir en el mercat dels ordenadors domèstics en el TU-99/4, en competència en productes similars com el TRS-80, el Commodore VIC-20 i el Commodore 64. Li va seguir el TU-99/4A (1981), una seqüela del 99/4, que a finals de 1983 es va vore immers en una guerra de preus en Commodore, Atari i uns atres. En el Consumer Electronics Show d'hivern de 1983, TU va llançar els models 99/2 i el Compact Computer 40 (CC-40), este últim dirigit a usuaris professionals. La divisió TU Professional (1983) forma part del conjunt de competidors dels IBM PC, basats en MS-DOS i x86 pero no compatibles, que no varen tindre èxit (irònicament, tots els fundadors de Compaq procedien de TU). Durant anys la companyia va fabricar i va vendre ordenadors portàtils compatibles fins que va abandonar este mercat i va vendre la seua llínea de productes a Acer en 1997.

Electrònica militar

[editar | editar còdic]

En els anys 1970 i 1980, TU va participar també en el mercat de l'electrònica militar, dissenyant i produint radars i sistemes electro-òptics aerotransportados, missils i bombes guiades per làser. Una volta consolidada la seua divisió militar, en 1997, TU va vendre esta part del seu negoci a Raytheon.

Competidors

[editar | editar còdic]

TU sempre ha estat entre les 10 majors companyies en vendes de semiconductors. En 2005, ocupava el tercer lloc, despuix d'Intel i Samsung i per davant de Toshiba i STMicroelectronics.

TU en l'actualitat (2006)

[editar | editar còdic]

Actualment, TU està formada per dos divisions principals: Semiconductors (SC) i Solucions per a Educació i Productivitat (I&PS, són les seues sigles en anglés). Una tercera divisió, Sensors i Control (S&C), va ser venuda a Bain CapitalLC en 2006, i posteriorment renombrada com Sensata.

SC-Semiconductors

[editar | editar còdic]

Aproximadament el 85% dels ingressos de TU provenen de la divisió de semiconductors. TU manté una posició de liderage en moltes àrees de producte, incloent processadors digitals de senyal (en la série TMS320), convertidors analògic/digital i digital/analògic d'alta velocitat, solucions per a l'administració de l'energia i circuits anàlecs d'altes prestacions. Les comunicacions inalàmbriques constituïxen un foc d'atenció especial per a TU, aproximadament el 50% de tots els teléfons mòvils venuts en el món contenen chips de TU. També fabrica atres tipos de productes basats en semiconductors, des de circuits integrats per a aplicacions específiques fins a microcontroladors.

Terminals inalàmbrics

[editar | editar còdic]

El Departament de terminals inalàmbrics forma part de la divisió de semiconductors i és el major suministrador mundial de conjunts de circuits integrats per a aplicacions inalàmbriques.

Productes per a aplicacions específiques

[editar | editar còdic]

Un atre departament de la divisió de semiconductors està dedicat a desenrollar productes específics per a un ampli espectre d'aplicacions de PDS com:

  • cambres fotogràfiques digitals
  • mòdems de banda ampla
  • cablemódems
  • veu sobre IP (VoIP)
  • dispositius d'image
  • reconeiximent i comprensió de veu
  • rets locals (Ret d'àrea localAN) inalàmbriques
  • RFID

DLP-Processament digital de la llum

[editar | editar còdic]

TU és l'únic proveïdor de components semiconductors en microespejos (DMD-Digital Micromirror Device), necessaris en el processament digital de la llum (DLP, per les seues sigles en anglés), tecnologia utilisada en vídeo-proyectores i televisors. Philippe Binant[3] va realisar, 2000, la primera proyecció de cine numèric públic d'Europa, fundada sobre l'aplicació d'un MEMS desenrollat per TU.[4]

DSP-Processadors digitals de senyal

[editar | editar còdic]

TU fabrica una àmplia gama de processadors digitals de senyal baix la denominació genèrica TMS320, aixina com processadors multi-núcleu (Texas Instruments OMAP, Dona Vinci).

I&PS-Soluciones per a Educació i Productivitat

[editar | editar còdic]

Texas Instruments també es destaca per la seua gama de calculadores, la TU-30 ha segut una de les més populars. TU va desenrollar igualment una llínea de calculadores gràfiques, la primera la TU-81, i la més popular la TU-83 Plus (sent la TU-84 Plus una actualisació de la mateixa). A sovint, es considera a TU com a competidor directe d'Hewlett-Packard en este aspecte.

Calculadores TU

[editar | editar còdic]

A finals dels anys 1990, en l'arribada de les calculadores gràfiques de TU, programar es fa popular entre prou estudiants. La série TU-8x (escomençant en la TU-81) venia en un intérpret BASIC incorporat, en el qual es podien crear programes simples. La TU-85 va ser la primera calculadora de TU que permetia programació en llenguage ensamblador (a través d'un intérpret de comandos denominat Zshell), i la TU-83 va ser la primera que contava en llenguage ensamblador natiu. Mentres que els primers programes en BASIC permetien realisar aplicacions simples o chicotets jocs, els moderns programes basats en ensamblador poden equiparar-se a productes com la Game Boy o les PDA. Aproximadament al mateix temps que estos programes escomençaven a escriure's, es popularisaven les pàgines web personals (gràcies a servicis com Angelfire o GeoCities) i els programadors varen començar a crear llocs web per a estajar els seus treballs, junt a tutorials i una atra informació relacionada en les calculadores. Açò va dur a la formació d'agrupacions de web (webring, en anglés) i inclús algunes comunitats de gran tamany, com TU-Files (ya desapareguda) o ticalc. org. Actualment, ticalc. org és la font prioritària de programes per a les calculadores TU, i en la seua web poden trobar-se, entre atres coses, mils d'aplicacions, tutorials de programació, notícies i fòrums. Habitualment les calculadores gràfiques TU es dividixen en dos grups, les que inclouen el Zilog Z80 i les que utilisen la série 68000 de Motorola, Inc.. Encara que una evolució del Z80 apareixia en la primera Game Boy, el Motorola 68000 és prou més potent i per això més indicat per a jocs i aplicacions que requerixquen un us intensiu del processador. En la década dels setanta la companyia trau la TU Programmer capaç de realisar càlculs en números octals, hexadecimals i binarios. Esta calculadora s'amprava com a assistència a la depuració de programes en llenguage ensamblador. La calculadora gràfica TU-84 Plus C Silver Edition o TU84+CSE de la série TU-84 Plus series, va ser llançada en 2013.[5][6][7] Conta en una pantalla a color de 320x240 píxels d'alta resolució, una versió modificada del sistema operatiu 2.55MP, una bateria recargable i la compatibilitat de tecles en les ferramentes matemàtiques i de programació existents. Té l'estàndart de 2,5 mm LinkPort I/O port mini-USB.[8] Per a la seua programació i maneig deu consultar informació d'anteriors calculadores o models similars o pàgines en anglés[9] o en espanyol.[10]

S&C-Sensors i Control

[editar | editar còdic]

Texas Instruments és el major fabricant d'equip original (OEM) per a productes de control, protecció, sensors i RFID per a les indústries d'automoció, aplicacions, aviació i unes atres. La divisió de sensors i control (S&C) té la seua sèu central en Attleboro (Massachusetts, Estats Units). El 9 de giner de 2006, TU va anunciar que Bain CapitalLC, una firma d'inversió de capital, anava a comprar la divisió S&C per 3.000 millons de dólars en efectiu.[11] La part relativa a RFID permaneixia en TU i passava a formar part del departament de productes per a aplicacions específiques (ASP) dins de la divisió de semiconductors. La venda es va formalisar en la primera mitat de 2006, donant lloc a la creació d'una nova companyia independent denominada Sensata.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Texas Instruments: Made in El Salvador | Conversacions en llínea» (en és). Consultat el 2025-11-09.
  2. «Circuits integrats salvadorenys». Consultat el 2025-11-09.
  3. «Philippe Binant - Enciclopèdia Encydia-Wikilingue, de philippe binant wikipedia». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2013. Consultat el 18 de maig de 2018.
  4. «Texas Business». Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2012. Consultat el 11 de novembre de 2011.
  5. https://twitter.com/seemathrun/status/256867680974422017
  6. «TU-Planet : L'histoire de la découverte de la TU-84+ C Silver Edition...». TU-Planet. Consultat el 10 de novembre de 2012.
  7. «Cemetech - News - TU-84 Plus C Color-Screen Calculator Discovered». Cemetech. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  8. «Hands-On with the TU-84 Plus C Silver Edition: Full Review - Cemetech - News». Cemetech. Consultat el 21 de febrer de 2013.
  9. «TU-83 Plus BASIC Programming Tutorial: A Beginners' Guide - ticalc. org». www. ticalc. org.
  10. tu84+cse. en comoprogramarunati84pluscse]
  11. Bain Capital compra el negoci de S&C de Texas Instruments, nota de prensa en anglés

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Tutorials en espanyol