Anar al contingut

Soroll (comunicació)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En comunicació, es denomina soroll a tota senyal no desijada que es mescla en la senyal útil que es vol transmetre. És el resultat de diversos tipos de destorbament que tendix a emmaixquerar l'informació quan es presenta en la banda de freqüències del espectre de la senyal, és dir, dins de la seua ample de banda.

El soroll es deu a múltiples causes: als components electrònics (amplificadorés), al soroll tèrmic dels resistorés, a les interferèncias de senyals externes, etc. És impossible eliminar totalment el soroll, ya que els components electrònics no són perfectes. No obstant, és possible llimitar el seu valor de manera que la calitat de la comunicació resulte acceptable.

Sobre el soroll

[editar | editar còdic]

Per a medir l'influència del soroll sobre la senyal s'utilisa la relació senyal/soroll, que generalment es maneja en decibelis (dB). Com a potència de la senyal s'adopta generalment la potència d'un to de proves que s'injecta en el canal. La potència del soroll sol medir-se a l'entrada del receptor, quan per ell no s'emet dit to. Quan es transmeten senyals digitals per un canal, l'efecte del soroll es posa de manifest en el número d'errors que comet el receptor. Es deduïx immediatament que dit número és tant major quant més gran siga la provabilitat d'error.

La provabilitat d'error depén del valor de la relació senyal/soroll. Quant major siga esta relació, més destaca la senyal sobre el soroll i, per tant, menor és la provabilitat d'error. Quan el soroll s'afig a una senyal en distorsió, la provabilitat d'error creix ràpidament.

La distorsió que produïx el soroll en una determinada comunicació depén de la seua potència, de la seua distribució espectral respecte al ample de banda de la senyal, i de la pròpia naturalea d'informació que transporta. El soroll afecta de diferent manera a l'informació que transporten les senyals analògiques que a la codificada per mig de senyals digitals. Esta és la causa per la que s'ha establit una tipificación bàsica dels canals: els canals analògics no és bona(en amplificament) i els canals digitals (en regeneració).

Vore també

[editar | editar còdic]