Anar al contingut

Pentium 4

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pentium 4

El Pentium 4 va ser una llínea de microprocessadors de sèptima generació basat en l'arquitectura x86 i fabricat per Intel. És el primer microprocessador en un disseny completament nou des del Pentium Pro de 1995. El Pentium 4 original, denominat Willamette, treballava a 1,4 i 1,5 GHz; i va ser llançat el 20 de novembre de 2000.[1] El 8 d'agost de 2008 es realisa l'últim enviament de Pentium 4,[2] sent substituït pels Intel Core Duo

Per a sorpresa de l'indústria informàtica, la nova microarquitectura NetBurst del Pentium 4 no va millorar en rendiment al vell disseny de la microarquitectura Intel P6 del Pentium III, segons les dos tradicionals formes per a medir el rendiment: velocitat en el procés de sancers o operacions de menge flotant. L'estratègia d'Intel va ser sacrificar el rendiment de cada cicle per a obtindre a canvi major cantitat de cicles per segon i una millora en les instruccions SSE. En 2004, es va agregar el conjunt d'instruccions x86-64 de 64 bits al tradicional set x86 de 32 bits. De la mateixa manera que els Pentium II i Pentium III, el Pentium 4 es comercialisa en una versió per a equips de baix presupost (Celeron), i una orientada a servidors de gama alta (Xeon).

Els noms de còdic, a partir de l'evolució de les distintes versions, són: Willamette (180 nanómetros), Northwood (130 nm), Gallatin (Extreme Edition, també 130 nm), Prescott (90 nm) i Cedar Mill (65 nm).

En el banc de proves, el Willamette va ser un tant decepcionant per als analistes, ya que no solament no va poder superar al Athlon i als Pentium III de major velocitat de rellonge en totes les situacions de prova, sino que tampoc va ser superior al AMD Duron del segment de presupost.[3] Encara que es va introduir a preus de $644 (1,4 GHz) i $819 (1,5 GHz) per a 1000 cantitats a fabricants de PC OEM (els preus dels models per al mercat de consum variaven segons el minoriste), es va vendre a un ritme modest pero respectable, llimitat una miqueta pel requisit d'una RAM dinàmica Rambus (RDRAM) relativament ràpida pero costosa. El Pentium III va seguir sent la llínea de processadors més venuda d'Intel, i el Athlon també es va vendre llaugerament millor que el Pentium 4. Si ben Intel va incloure dos mòduls RDRAM en cada Pentium 4 en caixa, no va facilitar les vendes del Pentium 4 i molts no ho varen considerar una verdadera solució.

Les distintes versions

Willamette

Willamette, la primera versió del Pentium 4, va sofrir importants demores durant el disseny. De fet, molts experts asseguren que els primers models d'1,3; 1,4; 1,5 GHz varen ser llançats prematurament per a evitar que s'estenguera massa el lapsus de demora dels Pentium 4. Ademés, els models més nous del AMD Thunderbird tenien un rendiment superior al Intel Pentium III, pero la llínea de producció es trobava al llímit de la seua capacitat pel moment. Varen ser fabricats utilisant un procés de 180 nm i utilisaven el Socket 423 per a conectar-se a la placa base.

A l'hora dels exàmens de rendiment, els Willamette varen ser una decepció ya que no podien superar clarament als Thunderbird ni als Pentium III de major velocitat. Inclús la diferència en la llínea de baix cost AMD Duron no era significante. Va vendre una cantitat moderada d'unitats.

En giner de 2001, es va afegir a la gama un model d'1,3 GHz encara més llent, pero durant els dotze mesos següents, Intel va escomençar a reduir gradualment el liderage d'AMD en rendiment. En abril de 2001 es va llançar un Pentium 4 d'1,7 GHz, el primer model en oferir un rendiment clarament superior a l'antic Pentium III. En juliol varen aparéixer els models d'1,6 i 1,8 GHz i, en agost de 2001, Intel va llançar els Pentium 4 d'1,9 i 2 GHz. Eixe mateix més, varen llançar el chipset 845, compatible en SDRAM PC133 molt més econòmica en lloc de RDRAM.[4] El fet de que la SDRAM fora molt més barata va provocar que les vendes del Pentium 4 creixqueren considerablement.[4] El nou chipset va permetre que el Pentium 4 substituïra ràpidament al Pentium III, convertint-se en el processador més venut del mercat.

El Willamette de 2,0 GHz va ser el primer Pentium 4 que va posar en dubte el liderage en rendiment, que fins a eixe moment estava liderat indiscutiblement per la llínea Thunderbird d'AMD. Si ben alguns resultats tiraven una lleu diferència a favor d'AMD, els analistes varen concloure que la diferència no era significativa per a dir que un processador era clarament superior a l'atre. I varen eixir les primeres Plaques en socket 478 i núcleu Willamette. Açò va ser un gran pas per a Intel, que fins a l'eixida del AMD Athlon havia segut el rei de la velocitat en els microprocessadors per 16 anys en forma casi ininterrompuda.

Northwood

En octubre de 2001, el Athlon XP reconquistó el liderage en la velocitat dels processadors, pero en giner de 2002 Intel va llançar al mercat els nous Northwood de 2,0 i 2,2 GHz. Esta nova versió combina un increment de 256 a 512 KiB en la memòria caché en la transició a la tecnologia de producció de 130 nanómetros. En estar el microprocessador compost per transistors més menuts, podia alcançar majors velocitats i al mateix temps consumir menys energia. El nou processador funcionava en el Socket 478, el qual s'hi havia vist en els últims models de la série Willamette.

La primera computadora de demostración de Extreme Edition

Encara que Intel va sostindre que l'Extreme Edition estava dirigida als jugadors, els crítics la varen considerar un intent de furtar-li protagonisme al llançament del Athlon 64, malnomenant-ho "Emergency Edition".[5] En un preu d'1.000 dólars, també li la coneixia com la "Edició cara" i "Extremadament cara".[6]

En la série Northwood, els Pentium 4 varen alcançar la seua madurea. La lluita pel cim del rendiment es va mantindre bregada, a mida que AMD introduïa versions més veloces del Athlon XP. No obstant, la majoria dels observadors varen concloure que el Northwood més veloç sempre estava llaugerament per damunt dels models d'AMD. Açò es va fer notori quan el pas d'AMD a la manufactura de 130 nm va ser postergat.

Un Pentium 4 de 2,4 GHz va ser introduït en abril de 2002, un de 2,53 GHz en maig (la principal optimisació del qual va ser que va incloure un aument del Front-side bus de 100 a 133 MHz QDR, és dir, de 400 a 533 MHz efectius). En agost varen vore la llum els models de 2,6 i 2,8 GHz, i en novembre la versió de 3,06 GHz (23x133 MHz QDR). Este últim ademés soporta HyperThreading, una tecnologia originalment apareguda en els Intel Xeon que permet al sistema operatiu treballar en dos processadors llògics (lo que, en certes condicions específiques, permet aproximar-se al rendiment proporcionat per dos CPU físiques pròpiament dites, o per les actuals de doble núcleu).

En abril de 2003, Intel va colocar en el mercat noves variants, entre els 2,4 i 3,0 GHz, la principal diferència dels quals era que tots ells incloïen la tecnologia HyperThreading i el Front-side bus era de 800 MHz(200 MHz QDR). Supostament açò era per a competir en la llínea Hammer d'AMD, pero inicialment solament va eixir a la llum la série Opteron, la qual no estava destinada llavors a competir directament contra els Pentium 4 (degut a que els primers estaven dedicats al mercat corporatiu, mentres que el segon al consumidor final). Per un atre costat, els AMD Athlon XP, a pesar del seu FSB aumentat de 333 a 400 MHz i les velocitats més altes no varen poder alcançar als nous Pentium 4 de 3,0 i 3,2 GHz. La versió final dels Northwood, de 3,4 GHz, va ser introduïda a principis de 2004.

Pentium 4 M

També basat en el núcleu de Northwood, el processador Mobile Intel Pentium 4 – M[7] (també conegut com Pentium 4 M) es va llançar el 23 d'abril de 2002 i incloïa les tecnologies SpeedStep i Deeper Sleep d'Intel. El seu TDP és d'aproximadament 35 vats en la majoria de les aplicacions. Este menor consum d'energia es va deure a un menor voltage del núcleu i a atres característiques mencionades anteriorment.

A diferència del Pentium 4 d'escritori, el Pentium 4 M no contava en un disipador de calor integrada (IHS) i opera a un voltage més baix. Este menor voltage implica un menor consum d'energia i, per lo tant, una menor generació de calor. No obstant, segons les especificacions d'Intel, el Pentium 4 M tenia una temperatura màxima d'unió tèrmica de 100 °C, aproximadament 40 °C més alta que la del Pentium 4 d'escritori.

Mobile Pentium 4

El processador Intel Pentium 4 per a portàtils[8] es va llançar per a solucionar el problema d'integrar un processador Pentium 4 d'escritori en una computadora portàtil, alguna cosa que alguns fabricants ya feyen. El Pentium 4 per a portàtils utilisava un bus frontal de 533 MT/s, seguint l'evolució del Pentium 4 d'escritori. Curiosament, aumentar la velocitat del bus en 133 MT/s (33 MHz) va provocar un aument considerable dels TDP, ya que els processadors Pentium 4 per a portàtils emetien entre 59,8 i 70 W de calor, mentres que les variants en Hyper-Threading emetien entre 66,1 i 88 W. Açò va permetre al Pentium 4 per a portàtils superar la brecha entre el Pentium 4 d'escritori (fins a 115 W TDP) i el Pentium 4 M (fins a 35 W TDP).

Les convencions de nomenclatura d'Intel dificultaven, en el moment del llançament del processador, l'identificació del model. Estava el chip mòvil Pentium III, el Pentium 4 M, el Mobile Pentium 4 i després el Pentium M, que a la seua volta estava basat en el Pentium III i era significativament més ràpit i més eficient energèticament que els tres anteriors.

Gallatin (Extreme Edition)

En setembre de 2003, Intel va anunciar la edició extrema (Extreme Edition) del Pentium 4, a penes sobre una semana abans del llançament del Athlon 64, i el Athlon 64 FX. El motiu del llançament va ser perque AMD va alcançar en velocitat de nou a Intel, per això varen ser malnomenats Emergency Edition. El disseny era idèntic al Pentium 4 (fins al punt de que funcionaria en les mateixes plaques base), pero es diferenciava per tindre 2 MiB adicionals de memòria caché L3. Va compartir la mateixa tecnologia Gallatin del Xeon MP, encara que en un Socket 478 (a diferència del Socket 603 dels Xeon MP) i posseïa un FSB de 800 MHz, dos voltes més gran que el del Xeon MP. Una versió per a Socket LGA775 també va ser produïda.

Mentres que Intel va mantindre que l'Extreme Edition estava apuntada als jugadors de videojocs, alguns varen prendre esta nova versió com un intent de desviar l'atenció del llançament dels AMD Athlon 64. Uns atres varen criticar a Intel per mesclar la llínea Xeon (especialment orientada a servidors) en els seus processadors per a usuaris individuals, pero poc es va criticar quan AMD va fer lo mateix en l'Athlon 64 FX.

L'efecte de la memòria adicional va tindre resultats variats. En les aplicacions d'ofimàtica, la demora ocasionada pel major tamany de la memòria caché feya que els Extreme Edition anaren menys veloces que els Northwood. No obstant, l'àrea a on es va destacar va ser en la codificació multimèdia, que superava en créixens la velocitat dels anteriors Pentium 4 i tota la llínea d'AMD. Varen tindre les següents presentacions:[9]

Zócalo Velocitat de núcleu Bus frontal
478 pines 3,20 GHz 800 MHz
3,40 GHz 800 MHz
LGA 775 3,40 GHz 800 MHz
3,46 GHz 1 066 MHz

Prescott

A principis de febrer de 2004, Intel va introduir una nova versió de Pentium 4 denominada 'Prescott'. Primer es va utilisar en la seua manufactura un procés de fabricació de 90 nm i després es va canviar a 65nm; ademés es varen fer significatius canvis en la microarquitectura del microprocessador, per lo que molts varen pensar que Intel ho promocionaria com Pentium 5. A pesar de que un Prescott funcionant a la mateixa velocitat que un Northwood rendix menys, la renovada arquitectura del Prescott permet alcançar majors velocitats i l'overclock és més viable. El model de 3,8 GHz (solament per a LGA775) és el més veloç dels que fins ara han entrat en el mercat.

La seua diferència en els anteriors és que estos posseïxen 1 MiB o 2 MiB de caché L2 i 16 KiB de caché L1 (el doble que els Northwood), Prevenció d'Eixecució, SpeedStep, C1I State, un HyperThreading millorat, instruccions SSE3 i maneig de 64 bits. També va rebre unes millores en el sistema de predicció de senyes, i té un pipeline de 31 etapes que, per cert, va ser uns dels majors errors de dit núcleu. Ademés, els primers Prescott produïen un 60% més de calor que un Northwood a la mateixa velocitat, i per eixe motiu molts ho varen criticar en durea i també va ser malnomenat PresHot.[10] Es va experimentar en un canvi en el tipo de zócalo (de Socket 478 a LGA 775) lo que va incrementar en un 10% el consum d'energia del microprocessador, pero en ser més efectiu el sistema de refrigeració d'este zócalo, la temperatura final va baixar alguns graus. En posteriors revisions del processador els ingeniers d'Intel esperaven reduir les temperatures, pero açò mai va ocórrer fòra salve a baixes velocitats.(I) El processador genera uns 130 W de calor, o TDP.[11]

Finalment, els problemes tèrmics varen ser tan severs que Intel va decidir abandonar l'arquitectura Prescott per complet, i els intents de fer córrer per damunt dels 4 GHz varen ser abandonats per considerar-se una despesa inútil de recursos interns. També lo concernent a les crítiques mostrades en casos extrems de dur el processador Prescott als 5,2 GHz per a emparellar-ho al Athlon FX-55 que funcionava a 2,6GHz.[12] Considerant una fanfarronada d'Intel el llançament de l'arquitectura Pentium 4 dissenyada per a operar a 10 GHz, açò pot ser vist com un dels més significatius, certament el més públic, dèficit d'ingenieria en l'història d'Intel.

Els Prescott en Socket LGA775 usen el nou sistema de puntuaje i estan classificats en la série 5XX. El més ràpit és el 570J, llançat al començament de 2005 i que funciona a 3,8 GHz. Els plans per a microprocessadors de 4 o més GHz varen ser cancelats i se'ls va donar prioritat als proyectes per a fabricar processadors dobles; en gran mida pels problemes de consum d'energia i producció de calor dels models Prescott. El processador 570J també va ser el primer en introduir la tecnologia EDB, que és idèntica a la més primerenca NX d'AMD. L'objectiu és previndre l'eixecució d'alguns tipos de còdic maligne.

El Prescott Pentium 4 conté 125 millons de transistors i té un àrea de matriu de 112 mm².[13][14] Va ser fabricat en un procés de 90 nm en sèt nivells d'interconexió de coure.[14] El procés té característiques tals com a transistors de silici deformats i un dielèctric d'òxit de silici dopat en carbono de baix κ (CDO), també conegut com a vidre d'organosilicato (OSG).[14] El Prescott es va fabricar per primera volta en la fàbrica de desenroll D1C i després es va traslladar a la fàbrica de producció F11X.[14]

La microarquitectura Prescott va ser dissenyada per a ser compatible en Intel 64, l'implementació d'Intel de les extensions x86-64 de 64 bits desenrollades per AMD per a l'arquitectura x86. No obstant, els models inicials es varen entregar en la capacitat de 64 bits desactivada. Intel va declarar que no tenia intenció de llançar CPU de 64 bits en el mercat minoriste, sino que llançaria la serie F en capacitat de 64 bits exclusivament a fabricants d'equips originals (OEM).[15] No obstant, més vesprada es varen posar a disposició del públic general com la serie 5x1. També es varen llançar varis Prescott de gama baixa compatibles en Intel 64, en una velocitat FSB de 533 MHz.

La versió I0 de la série Prescott va introduir la funció de broca XD.[16] Esta tecnologia, introduïda per AMD en l'arquitectura x86 com NX (No eXecute), pot ajudar a evitar que certs tipos de còdic maliciós aprofiten un desbordament de búfer per a eixecutar-se. Els models compatibles en XD bit inclouen les series 5x0J i 5x1, aixina com les series 5x5J i 5x6 de gama baixa.

Prescott 2M (Extreme Edition)

En el primer trimestre de 2005, Intel va llançar un nou núcleu Prescott en numeració 6x0, el nom de la qual en còdic era Prescott 2M. També se li coneix pel nom del seu derivat Xeon, Irwindale.[17] Conta en Hyper-Threading, Intel 64, el bit XD, EIST (Tecnologia Intel SpeedStep millorada), Thermal Monitor 2 (per a processadors de 3,6 GHz i superiors) i 2 MB de caché L2. No obstant, AnandTech va descobrir que açò va resultar en una latencia de caché un 17 % major en comparació a Prescott, lo que combinat en la falta de programes orientats al consumidor que requerixen més caché, va anular en gran medida la ventaja que va introduir la caché adicional.[18] En lloc de ser un aument de velocitat específic, el caché de tamany doble tenia com a objectiu brindar el mateix espai i, per lo tant, el mateix rendiment per a operacions en modo de 64 bits, pel tamany de paraula duplicat en comparació al modo de 32 bits.

El 14 de novembre de 2005, Intel va llançar els processadors Prescott 2M en tecnologia de virtualisació (VT, nom en còdic Vanderpool) habilitada. Intel solament va llançar dos models d'esta categoria Prescott 2M: el 662 i el 672, que funcionaven a 3,6 GHz i 3,8 GHz, respectivament.[19][20][21][22]

Cedar Mill

"Està basat en el núcleu Prescott i únicament es troba disponible en LGA775 per a Pentium 4 de 64 bits. Encara que la série 5 per a LGA775 era una conversió del socket 478, els nous núcleus Cedar Mill, estaven basats en el Prescott i posseïa les mateixes instruccions que este i una nova per a processar a 64 bits, llevat perque es calfaven prou menys i el seu procés de fabricació era de 65 nm".

L'última revisió del Pentium 4 va ser Cedar Mill, llançada el 5 de giner de 2006. Esta va consistir en una reducció del núcleu de la série 600 basat en Prescott a 65 nm, sense afegir característiques adicionals, pero en un consum d'energia significativament reduït. Cedar Mill està estretament vinculat a la revisió Pentium D Presler, ya que cada CPU Presler consta de dos núcleus Cedar Mill en el mateix encapsulado.[23] Cedar Mill tenia una menor eixida de calor que Prescott, en un TDP de 86 W. L'introducció de D0 a finals de 2006 ho va reduir a 65 vats. Té un núcleu de 65 nm i presenta la mateixa canonada de 31 etapes que Prescott, FSB de 800 MT/s, Intel 64, Hyper-Threading, pero no tecnologia de virtualisació. De la mateixa manera que Prescott 2M, Cedar Mill també té una caché L2 de 2 MB..

Intel va anunciar inicialment quatre processadors Cedar Mill habilitats per a VT-x en números de model del 633 al 663,[24] pero estos varen anar posteriorment cancelats i reemplaçats pels models 631 a 661 sense VT-x, l'1 extra agregat al número de model els distinguix dels núcleus Prescott de 90 nm que operen en les mateixes freqüències.[25] Els processadors Cedar Mill tenien una freqüència que variava de 3,0 a 3,6 GHz, per baix del màxim de 3,8 GHz dels 670 i 672 basats en Prescott. Els overclockers varen conseguir superar els 8 GHz en estos processadors usant refrigeració per nitrogen líquit.[26]

El nom "Cedar Mill" es referix a Cedar Mill, Oregó, una comunitat no incorporada prop de les instalacions d'Intel en Hillsboro, Oregó.

Texas i Jayhawk

Texas era el nom que Intel li havia donat al microprocessador que seria el successor dels Pentium 4 Prescott i Jayhawk faria lo mateix en la llínea dels processadors Xeon per a servidors i de la mateixa manera que atres Xeon anteriors també estaria preparat per a funcionar en plaques base en doble zócalo (és dir, dos processadors físics individuals en la placa base). No obstant, en maig de 2004 abdós proyectes varen ser cancelats. D'esta manera, Intel va remarcar el gir cap als processadors de doble núcleu en un mateix encapsulado.

A principis de 2003 Intel havia mostrat un disseny preliminar del Texas i un proyecte per a posar-ho en el mercat en algun moment de 2004, pero finalment ho va pospondre per a 2005. No obstant, el 7 de maig de 2004 Intel va cancelar el desenroll dels processadors. Tant el retart inicial com la cancelació s'atribuïxen als problemes de calor pel jagantesc consum energètic dels microprocessadors, lo que ya havia succeït en els Prescott que ademés tenien solament un rendiment llaugerament major que els Northwood (i en una menor generació de calor per la seua tecnologia de procés de 90 nanómetros, front a la de 130 nm del seu antecessor). Este canvi també va obedir als desijos d'Intel d'enfocar els seus esforços en els microprocessadors dobles, per a la gama Itanium de servidors, els Pentium d'escritori i els portàtils Centrino.

Intel Teixixques anava a ser llançat en el nodo de 90 nm en versió single core. La microarquitectura de Teixixques estava marcada per un pipeline d'eixecució que rondava les 50 etapes. Teixixques seguia en la llínea d'increment desmesurat de malbarat tèrmic de Prescott i junt al seu poc satisfactori nivell prestacional, la seua gran superfície de núcleu i consegüentment elevat cost de fabricació varen ser les raons que varen dur a Intel a la seua cancelació ya en les fases finals del proyecte.

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20070828084151/http://www. intel. com/pressroom/archive/releases/dp112000. htm Intel Introduïxes The Pentium 4 Processor». Intel. Archivat des d'el intel. com/pressroom/archive/releases/dp112000. htm original, el 28 d'agost de 2007. Consultat el 14 d'agost de 2007.
  2. ↑ «archive. org/web/20070926231529/http://www. tgdaily. com/content/view/33351/135/# Intel intros 3.0 GHz quad-core Xeon, drops Pentiums». TG Daily. Archivat des d'el tgdaily. com/content/view/33351/135 original, el 26 de setembre de 2007. Consultat el 14 d'agost de 2007.
  3. ↑ Anand Lal Shimpi. «anandtech. com/showdoc. aspx? i=1360&p=1 Intel Pentium 4 1.4GHz & 1.5GHz» (en en). Anandtech.
  4. ↑ 4,0 4,1 Scott Wasson. «com/articles. x/2843 The Pentium 4 gets SDRAM: Two new chipsets» (en en). Tech Report.
  5. ↑ extremetech. com/computing/55632-review-intel-prescott-pentium-4-processor/7? print Review: Intel Prescott Pentium 4 Processor – Page 7 of 15 – ExtremeTech.
  6. ↑ Smith, Tony. «theregister. com/2003/10/31/intel_pentium_4_extremely_expensive/ Intel Pentium 4 Extremely Expensive Edition to ship Monday» (en en).
  7. ↑ «intel. com/design/mobile/datashts/250686. htm Mobile Intel Pentium 4 Processor-M Datasheet» (en en). Intel Corp.
  8. ↑ «intel. com/products/processor/mobilepentium4/index. htm Intel's Mobile Pentium 4» (en en). Intel Corp.
  9. ↑ «intel. com/support/sp/processors/pentium4/extreme/sb/cs-006431. htm Processador Intel Pentium 4 Extreme Edition». Consultat el 31 de juliol de 2011.
  10. ↑ com/threads/pentium-4-prescott-3ghz-w-1mb-l2-cache-question.738873/ «Pentium 4 Prescott 3GHz w/1MB L2 cache question».HardForum.
  11. ↑ anandtech. com/show/1296/3 «CPU Heat Comparison: How Hot is Prescott?».AnandTech.
  12. ↑ «hardwareanalysis. com/content/article/1787 Battle Royal, Pentium 4 a 5,2 GHz».
  13. ↑ intel. com/products/27505/intel-Pentium-4-Processor-supporting-HT-Technology-3_40I-GHz-1M-Cache-800-MHz-FSB «Intel Pentium 4 Processor supporting HT Technology 3.40I GHz».ARK. Intel. com.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Glaskowsky, Peter N. (2 de febrer de 2004). "Prescott Pushes Pipelining Limits". Microprocessor Report.
  15. ↑ «xbitlabs. com/news/cpu/display/20040325151223. html Intel Says No to 64-bit Pentium 4 in Retail» (en en).
  16. ↑ intel. com/business/bss/infrastructure/security/xdbit. htm «IT Infrastructure – Intel Resources for IT Managers».Intel. com.
  17. ↑ «anandtech. com/show/1524 Intel CPU Roadmap Update» (en en).
  18. ↑ «anandtech. com/show/1621/2 Twice the Cache – 17% Higher Latency» (en en).
  19. ↑ «intel. com/content/www/us/en/ark/products/27486/intel-pentium-4-processor-662-supporting-ht-technology-2m-cache-3-60-ghz-800-mhz-fsb. html Intel Pentium 4 Processor 662 supporting HT Technology (2M Cache, 3.60 GHz, 800 MHz FSB)». Intel.
  20. ↑ «intel. com/content/www/us/en/ark/products/27488/intel-pentium-4-processor-672-supporting-ht-technology-2m-cache-3-80-ghz-800-mhz-fsb. html Intel Pentium 4 Processor 672 supporting HT Technology (2M Cache, 3.80 GHz, 800 MHz FSB)». Intel.
  21. ↑ https://www. cpu-world. com/cpus/pentium_4/intel-Pentium%204%20662%203.6%20GHz%20-%20HH80547PG1042MH. html
  22. ↑ https://www. cpu-world. com/cpus/pentium_4/intel-Pentium%204%20672%203.8%20GHz%20-%20HH80547PG1122MH. html
  23. ↑ «theregister. com/2006/02/01/intel_upgrades_presler_core/ Intel to add Enhanced SpeedStep to 65nm desktop chips» (en en).
  24. ↑ «anandtech. com/show/1711 Intel On the Offensive: Roadmap Details and Analysis» (en en).
  25. ↑ «anandtech. com/show/1784 Intel's 65nm Gameplan: Presler and Cedar Mill Updates».
  26. ↑ «nordichardware. com/news,5505. html OC Team Italy sets a new world record at 8GHz» (en en). NordicHardware.

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pentium_4&oldid=1400161»