Game Boy Micro
.jpg)
La Game Boy Micro (en japonés: ゲームボーイミクロ, Gēmu Bōi Mikuro) és una videoconsola portàtil de 32 bits desenrollada i fabricada per la companyia japonesa Nintendo. Game Boy Micro és el segon redisseny de la Game Boy Advance despuix de la Game Boy Advance SP, en noves característiques afegides en la versió japonesa per a fer-la compatible en la primera versió de la Nintendo DS.
La Micro és la més chicoteta i llaugera de tots els models de Game Boy, i és l'última consola portàtil que es va llançar en este nom. L'eixecutiva de Nintendo of America, Perrin Kaplan va dir que abans de Micro, esta nova versió tenia com a nom provisional "Oxy".
Introducció
La Game Boy Micro va ser revelada per primera volta el 17 de maig de 2005 per Reggie Fils-Aimé (CEO de Nintendo of America entre 2006 i 2019) en la fira E3 de 2005.[1][2]
La consola va ser llançada en Japó el 13 de setembre de 2005, en Amèrica el 2 d'octubre de 2005, en Austràlia el 3 de novembre de 2005, en Europa el 4 de novembre de 2005 i en China, baix el nom de iQue Game Boy Micro, l'1 d'octubre de 2005.
La Micro es venia a 99,99$ en Estats Units,[3] un preu alguna cosa superior als 79$ que costava llavors la Game Boy Advance SP. La consola des del llançament estava disponible en colors roig i plateado, i en l'edició especial del 20.º aniversari. En Japó es venia a 12.000¥,[4] que són 2.800¥ més que la Game Boy Advance SP.
Disseny i especificacions
La Game Boy Micro conserva moltes de les funcionalitats de la Game Boy Advance SP, pero en nous elements. És la més chicoteta de totes les Game Boy, i molt més llaugera, tenint dos terços de pes menys que l'iPod Mini. A tot açò destaca la capacitat de reajustar l'allumenament de la pantalla a cinc nivells d'intensitat. Els models principals són argent, rosa, blava i verda.
En la versió japonesa, és compatible en l'us del cable link de la Nintendo DS original, sense conexió inalàmbrica.
La Game Boy Micro també destaca, de la mateixa manera que alguns teléfons mòvils, en que és possible canviar-li la carcassa.[5] Hi ha molts dissenys coleccionables.
La consola té també un interruptor sobre el seu costat dret per a ajustar el volum en forma digital, lo que li dona certa superioritat contra les anteriors Game Boy, en un ajust de volum analògic (que produïx un major consum d'energia). En la part superior esquerra es troba el botó L (que pot ser usat per a ajustar el to d'allumenament en el mateix control digital del volum).
Nintendo ha dissenyat un cartuig llector de música i video per a Game Boy Micro, conegut com Play-Yan Micro. Este cartuig pot reproduir (tant en Game Boy Micro com en Game Boy Advance, GBA SP i en Nintendo DS Lite) archius MP3 i archius digitals de video en targetes SD.
| Dimensions: | 50 x 101 x 17,2 milímetros; la consola és tan chicoteta que posseïx un tamany similar al d'una targeta de crèdit. | 
| |
| Pes: | 40 grams, 80 grams en bateria (1,4 onces). | ||
| Processadors: | Processador principal | RISC de 32 bits i 16,8 MHz (ARM7TDMI), | |
| Processador secundari | CISC de 8 bits (solament disponible en l'edició japonesa per a la seua sincronisació en la DS del mateix país). | ||
| Pantalla: | Tamany: | 2 polzades (28,32 mm x 42,48 mm) | |
| Resolució: | 240 x 160 píxels | ||
| Freqüència de refresc: | 60Hz. | ||
| Bateria: | La bateria de ion-liti recargable tarda 2,5 hores en carregar al màxim.[6] Dura 7 hores en el volum i la llum al màxim i 13 hores en el volum i la llum a nivell mig. | ||
Software
La Game Boy Micro és compatible en tots els cartuchos de Game Boy Advance, incloent els cartuchos de Game Boy Advance Video. A diferència de Game Boy Advance i Game Boy Advance SP, la Game Boy Micro no és compatible en cartuchos de Game Boy o Game Boy Color, degut a que posseïx nous circuits, en tongada dels de retrocompatibilitat, per a conectar-se a jocs compatibles en Nintendo DS alámbrico (solament es pot trobar esta característica en la versió japonesa). Els llectors de llibres electrònics de Game Boy Advance tampoc són compatibles en Game Boy Micro, ya que esta no posseïx el port apropiat.
La Game Boy Micro es pot conectar en atres Game Boy Micro per mig d'un cable específic per a la Micro (distint del de Game Boy Advance, Game Boy Advance SP i Game Boy Player), i és compatible en la conexió cap a la Nintendo DS original en la versió japonesa. Existix un adaptador per a conectar una Game Boy Advance, Game Boy Advance SP o Game Boy Player a este cable i conectar-l'en la Game Boy Micro. També és possible conectar en qualsevol atra Game Boy Advance, Game Boy Advance SP, Game Boy Player o Game Boy Micro per mig del Wireless Adapter (distint del de Game Boy Advance, Game Boy Advance SP i Game Boy Player), solament per a jocs compatibles en l'adaptador inalàmbric. Oficialment no es pot conectar a Nintendo GameCube ya que no és compatible en el cable conector GBA-GCN, i no existix cap compatible en Game Boy Micro, no obstant és possible realisar un adaptador caser a partir del cable conector GBA-GCN i el cable de conexió entre Game Boy Micro.
Referències
- ↑ Carless, Simon (17-05-2005). «Nintendo Announces Game Boy Micro» (en en).
- ↑ Taub, Eric A.. New Miniature Game Boy Due in Fall From Nintendo (in (en-US)), The New York Claves.
- ↑ Harris, Craig (2005-09-12). «Game Boy Micro US Packaging».
- ↑ Game Boy Micro a la venda hui en Japó. Xataka.com.
- ↑ Nintendo anuncia Game Boy Micro (17 de maig de 2005). www.elotrolado.net.
- ↑ Game Boy Micro. Nintendo.és.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Game Boy Micro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.