SmartMedia

Tarjeta SmartMedia de 32 MB.

SmartMedia és una targeta de memòria estàndar desenrollada per Toshiba en 1995 per a competir en les CompactFlash, les PC Card i les MiniCard, un dels més difosos d'almagasenament d'imàgens junt en les targetes CompactFlash. Ya no es fabrica i no hi ha hagut nous dispositius dissenyats per a usar-se en les SmartMedia.

Dimensions

• Dos tipos: 5 V i 3,3 V, segons el seu voltage d'alimentació.
• Capacitat màxima: 128 MB.
• Mides estàndar: alt: 45mm, ample: 37mm, gruixa: 0,76mm.

La SmartMedia era una de les primeres targetes de memòria més chicotetes i primes, s'usava com a almagasenage de dispositiu portàtil, per a traure-la fàcilment i usar-la en un PC. Va ser popular en cambra digital, i en 2001 acaparava la mitat d'eixe mercat. Va ser respalada per Fuji i Olympus, encara que el format ya escomençava a tindre problemes. No hi havia targetes majors de 128 MB, i les cambres compactes varen alcançar un tamany a on fins a les SmartMedia eren massa grans. Toshiba va canviar a targetes Secure Digital, i Olympus i Fuji a Picture Card. SmartMedia va quedar sense respals en PDA, MP3, o llibres electrònics, com varen trobar atres formats. No tenia capacitat ni flexibilitat.

Consistix en un únic chip flash NAND ficat en una prima carcassa plàstica (encara que algunes targetes de major capacitat contenen múltiples chips enllaçats). Carix de controlador integrat, lo que la va mantindre barata. Esta característica va causar problemes més vesprada, puix alguns dispositius antics varen necessitar actualisacions de firmware per a manejar targetes de major capacitat. També va fer impossible el “wear leveling” automàtic - procés per a evitar el desgast prematur d'un sector mapeando les escritures a atres sectors en la targeta.

Una ventaja que manté sobre atres formats és la capacitat d'usar-la en una disquetera de 3,5" en un adaptador FlashPath. Pot ser l'únic modo d'usar memòria flash en hardware molt vell. El problema és que és molt llent: la llectura/escritura es llimita a velocitats de disquet.

Tenen dos formats, 5V i 3,3V (a voltes indicat com a 3V). La carcassa diferix en la posició del cantó tallat. Molts dispositius SmartMedia antics solament soporten targetes de 5V, i molts nous solament les de 3,3V; per a protegir a estes de danyar-les en dispositius sol de 5V, el llector deu tindre alguna seguritat mecànica (ej.: detectar el tipo de cantó) para no permetre la seua inserció, pero alguns llectors barats no operen aixina, i les danyarien. Es recomana usar llectors de voltage dual.

Hi ha un adaptador de targetes a port SmartMedia, pero no encaixa totalment. Llimita la capacitat de la targeta en usar-se en tals adaptadors (a voltes 128MB o 256 MB).

Protecció de còpia

Moltes SmartMedia inclouen el sistema “ANEU”. Estan aixina marcades junt a la seua capacitat. Donava a cada targeta un número d'identificació únic per a usar en sistemes de protecció de còpia. Ningú va usar este primitiu sistema DRM, llevat la companyia coreana Game Park en els seus títuls comercials per a la consola portàtil GP32. Este sistema també es va implementar en les targetes més recents.