Píxel
Un píxel o pixel (px),[1] en plural píxels o pixel (neologisme de l'anglés pixel, derivat del acrònim del anglés picture element, 'element de l'image'), és, en informàtica, l'unitat mínima que forma una image digital. Esta image pot ser mostrada i interpretada pel hardware d'una computadora, per eixemple, per mig d'un monitor o una impressora. Un píxel usualment es visualisa com un punt o un quadrat, pero conceptualment no té una forma determinada. Es pot dir que es tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mida de resolució de pantalla. El píxel no té una mida concreta, en cada cas s'establix pel fabricant de l'aparat que els usa, encara que acostuma a ser de l'orde de micrómetros. Els píxels són elements independents, pero el fet que es perceben visualment com un conjunt, és per la llimitació de la nostra visió, que fa que s'obtinga una sensació de continuïtat. A partir del concepte de píxel, s'han derivat atres térmens, com per eixemple, vóxel (element de volum), texel (element de textura) i surfel (element de superfície), utilisats per atres processaments de l'image.[2][3][4][5]
Es considera que Russell Kirsch va ser el seu inventor quan treballava en l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia, i va ser la base per al desenroll de les imàgens digitals. La primera image escanejada és una foto del seu fill, de l'any 1957.[6]
Concepte
[editar | editar còdic]
Ampliant lo suficient una image (zoom) en la pantalla d'una computadora, poden observar-se els píxels que la componen, n'hi ha prou en vore esta pantalla a través d'una gota d'aigua. Els píxels són els punts de color (sent l'escala de grises una gama de color monocromàtica). Les imàgens es formen com una successió de píxels. La successió marca la coherència de l'informació presentada, sent el seu conjunt una matriu coherent d'informació per a l'us digital. L'àrea a on es proyecten estes matrius sol ser rectangular. La representació del píxel en pantalla, al punt de ser accessible a la vista per unitat, forma un àrea homogénea sobre la variació del color i densitat per polzada, sent esta variació nula, i definint cada punt sobre la base de la densitat, referent a l'àrea. En les imàgens de mapa de bits, o en els dispositius gràfics, cada píxel es codifica per mig d'un conjunt de bits de llongitut determinada (la profunditat de color); per eixemple, pot codificar-se un píxel en un byte (8 bits), de manera que cada píxel admet fins a 256 variacions de color (28 possibilitats binarias), de 0 a 255. En les imàgens anomenades de color verdader, normalment s'usen tres bytes (24 bits) per a definir el color d'un píxel; és dir, en total es poden representar uns 224 colors, açò és 16.777.216 variacions de color. Una image en la que s'utilisen 32 bits per a representar un píxel té la mateixa cantitat de colors que la de 24 bits, ya que els atres 8 bits són usats per a efectes de transparència.
Per a poder visualisar, almagasenar i processar l'informació numèrica representada en cada píxel, es deu conéixer, ademés de la profunditat i lluentor del color, el modele de color que s'utilisa. Per eixemple, el model de color RGB (Ret-Green-Blue) permet crear un color compost pels tres colors primaris segons el sistema de mescla aditiva. D'esta forma, segons la cantitat de cada u d'ells que s'use en cada píxel serà el resultat del color final del mateix. Per eixemple, el color magenta es conseguix mesclant el roig i el blau, sense component vert (este byte es posa en 0). Les distintes tonalitats del mateix color es conseguixen variant la proporció en que intervenen abdós components (s'altera el valor d'eixos dos bytes de color del píxel). En el model RGB lo més freqüent és usar 8 bits en representar la proporció de cada una de les tres components de color primàries. Aixina, quan una de les components val 0, significa que ella no intervé en la mescla i quan val 255 (28 – 1) significa que intervé donant el màxim d'eixe to, valors intermijos proveïxen l'intensitat corresponent. La major part dels dispositius que s'usen en una computadora (monitor, escàner, etc.) usen el model RGB (model de reflexió o aditiu), llevat els que aporten tenyides, com les impressores, que solen usar el model CMYK (model sustractiu).
Profunditat de color
[editar | editar còdic]Un píxel, comunament, es representa en: 8 bits (28 colors), en 24 bits (224 colors, 8 bits per canal de color) o en 48 bits (248 colors); en fotografia alvançada i digitalisació d'imàgens professional, s'utilisen profunditats encara majors, expressades sempre en valors de bits per canal de color, en lloc de la suma dels tres canals. Els primers són els més utilisats, reservant el de 8 bits per a imàgens d'alta calitat, pero en tons de grisos, o be, en 256 colors en paleta seleccionada per a baixa calitat colorimètrica; el de 24 bits és el més comú i d'alta calitat, li l'utilisa en la majoria de les imàgens fotogràfiques.
Propietats
[editar | editar còdic]Intensitat i profunditat de color
[editar | editar còdic]L'intensitat de cada píxel és variable: en els sistemes de color, cada píxel té normalment tres o quatre dimensions de variabilitat del tipo roig, vert i blau (model de color RGB), o ben cian, magenta, groc i negre (model de color CMYK). A cada píxel, se li associa un número digital que correspon al seu nivell de lluminositat en l'image. El valor d'esta magnitut representa l'energia electromagnètica capturada i sempre és un número positiu codificat en binario.
El número de colors diferents que podem representar en un píxel depén del número de bits per píxel (bpp) o profunditat de color. El màxim número de colors que pot prendre un píxel podem trobar-ho elevant 2 al número de bpp. Els valors més comuns són els següents:
- 1 bpp → = 2 colores, también llamado monocrom.
___XZZBULLET_1___2 bpp → = 4 colores, llamado CGA. ___XZZBULLET_2___4 bpp →= 16 colores, esta es la profundidad mínima aceptada por el estándar VGA. ___XZZBULLET_3___8 bpp → = 256 colores, llamado súper-VGA. ___XZZBULLET_4___16 bpp →= 65 536 colores, conocido como Highcolor. ___XZZBULLET_5___24 bpp → = 16 777 216 colores, llamado Truecolor. ___XZZBULLET_6___48 bpp → = 281 474 976 710 656 colores, utilizado per a trabajos profesionals. Todas les imágenes digitals están formades por una disposición de píxeles a modo de matriz, con sus correspondientes filas y columnas que nos darán la localización de cada elemento de la composición. Cuantos más píxeles se usen per a representar una image, más fiel será al modelo original.
Resolución del píxel
[editar | editar còdic]El número de píxeles d'una image se llama a veces resolución, aunque la resolución tiene una definición más específica, ya que incluye atres parámetros. els píxeles d'una image se pueden expresar de diversas maneras: como un único número, como en el caso de les cámaras digitals, en les que decimos 5 megapíxeles y nos referimos a que tienen 5 millones de píxeles; también els podemos definir con dos números, como 640 x 480, en els que entendemos que la image tiene 640 píxeles d'anchura y 480 d'altura. Es importante establecer la diferencia entre els píxeles como elementos de la image y els píxeles como dispositius físicos capaces de captar luz dentro de la matriz d'un sensor digital, aunque es correcto hablar de píxeles con ambos significados. En informática, una image formada por píxeles se llama mapa de bits o image rasterizada.
Píxel cuadrado
[editar | editar còdic]El píxel cuadrado es la representación del punto en formato digital. El píxel es la unidad mínima d'información en image gráfica 2D, que tanto sirve per a la representación como per a el almacenamiento d'información.
Relación
[editar | editar còdic]En els sistemas d'hoy en día, a partir de la relación d'aspecto y de la definición espacial, els píxeles se mesuran en unas determinades unidades. per a el caso de la definición horizontal ()se mesura en cpw i, en cambio, la definición vertical () se mesura en cph. Dadas estas definiciones, per a que el píxel se considere cuadrado tiene que cumplir la siguiente : en qué es la relación d'aspecto.
Concepto a partir de la relación
[editar | editar còdic]La relación anterior pone de manifiesto que, per a comparar dos magnitudes ( i ), tienen que contener les mismas unidades. Por tanto, por el caso de (), si multiplicamos por H (centímetros por unidad d'altura), quedan les unidades de ciclos/
Analógicamente, por si acaso (), si multiplicamos por V (centímetros por unidad d'anchura), quedan les unidades de ciclos/
Per lo tant, ara ya podem comparar les dos magnituts. En cas que siguen iguals, es tracta d'un píxel quadrat.
Utilitat
[editar | editar còdic]En térmens d'exploració entrellaçada, el fenomen del píxel quadrat es va donar a conéixer en la década de 1980. En aquell moment, la companyia Apple va tindre moltes dificultats per a poder representar la realitat tal com era; va voler utilisar un sistema d'exploració antic en altes resolucions de l'época (640 x 200), que deformaven notablement la realitat. A partir de llavors, es va vore la necessitat d'adaptar els sistemes d'exploració a les altes resolucions.
Múltiples habituals
[editar | editar còdic]Megapíxel
[editar | editar còdic]Un megapíxel o megapixel (Mpx) equival a 1 milló de píxels, a diferència d'atres mides usades en la computació en a on se sol utilisar la base de 1024 per als prefixos, en lloc de 1000, per la seua conveniència respecte de l'us del sistema binario. Usualment s'utilisa esta unitat per a expressar la resolució d'image de cambres digitals; per eixemple, una cambra que pot prendre fotografies en una resolució de 2048 × 1536 píxels es diu que té 3,1 megapíxeles (2048 × 1536 = 3.145.728). La cantitat de megapíxeles que tinga una cambra digital definix el tamany de les fotografies que pot prendre i el tamany de les impressions que es poden realisar; no obstant, cal tindre en conte que la matriu de punts està sent distribuïda en un àrea bidimensional i, per tant, la diferència de la calitat de l'image no creix proporcionalment en la cantitat de megapíxeles que tinga una cambra, de la mateixa manera que les x d'una gravadora de discs compactes. Les cambres digitals usen components d'electrònica fotosensible, com els CCD (de l'anglés Charge-Coupled Device) o sensors CMOS, que graven nivells de lluentor en una base per-píxel. En la majoria de les cambres digitals, el CCD està cobert en un mosaic de filtres de color, tenint regions color roig, vert i blau (RGB) organisades comunament segons el filtre de Bayer, aixina que cada píxel-sensor pot gravar la lluentor d'un sol color primari. La cambra interpola l'informació de color dels píxels veïns, per mig d'un procés cridat interpolació cromàtica, per a crear l'image final.
- Dimensions d'image segons proporció i cantitat de pixel
Per a saber el número total de píxels d'una cambra, basta multiplicar l'ample de l'image màxima que pot generar per l'alt de la mateixa —desactivant prèviament el zoom digital—; també és possible dividir el número de píxels d'ample entre el número corresponent a l'alt, i conéixer la proporció de l'image obtinguda.
| Format | Resolució de pantalla | Relació d'aspecte | Megapíxeles |
|---|---|---|---|
| 480i | 720 × 480 | 1.333:1 (4:3) | 0.3456 |
| 576i | 720 × 576 | 1.333:1 (4:3) | 0.41472 |
| SVGA | 800 × 600 | 1.333:1 (4:3) | 0.48 |
| XGA | 1024 × 768 | 1.333:1 (4:3) | 0.786432 |
| 720p (HD) | 1280 × 720 | 1.777:1 (16:9) | 0.9216 |
| 768p (HD+) | 1366 × 768 | 1.777:1 (16:9) | 1.049088 |
| 1024p | 1280 × 1024 | 1.25:1 (5:4) | 1.31072 |
| 900p (HD+) | 1600 × 900 | 1.777:1 (16:9) | 1.44 |
| 1080p (Full HD) | 1920 × 1080 | 1.777:1 (16:9) | 2.0736 |
| R1080p (2K) | 2048 × 1080 | 1.85:1 (17:9) | 2.21184 |
| WQHD (+2K HD) | 2560 × 1440 | 1.777:1 (16:9) | 3.6864 |
| 2160p (4K UHD) | 3840 × 2160 | 1.777:1 (16:9) | 8.2944 |
| 4320p (8K UHD) | 7680 × 4320 | 1.777:1 (16:9) | 33.1776 |
| 8640p (16K UHD) | 15360 × 8640 | 1.777:1 (16:9) | 132.7104 |
Gigapíxel
[editar | editar còdic]Un gigapíxel (Gpx) equival a un millardo o mil millons de píxels, utilisant la base 1000 dels prefixos del sistema internacional, en lloc de la base 1024 ISO/IEC 80000 o prefix binario utilisats normalment en l'entorn de l'informàtica. Usualment s'utilisa esta unitat per a expressar la resolució d'image de cambres digitals. Existixen cambres digitals capaces de realisar fotografies en gigapíxeles, com per eixemple l'ARGUS-IS de l'Agència de Proyectes d'Investigació Alvançats de Defensa (DARPA)[7] i la super cambra desenrollada per David Brady i el seu equip d'ingeniers de l'Universitat de Duke.[8][9]
Subpíxel
[editar | editar còdic]Molts sistemes d'adquisició i reproducció d'image, per vàries raons, no són sensibles en els diferents canals de colors d'un mateix lloc. Esta aproximació se sol resoldre usant múltiples subpíxeles, cada u dels quals soporta un únic canal de color.
En este tipo de sistemes que utilisen subpíxeles, es poden realisar dos tipos d'aproximacions:
- Els subpíxeles poden ser ignorats, tractant els píxels com l'unitat més chicoteta a la qual nos podem dirigir en una image.
- El subpíxel pot ser inclós en els càlculs de representació; açò supon una millor resolució del color de l'image resultant, encara que el procés de representació serà més llarc.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «techtarget. com/whatis/definition/pixel What is a Pixel? Definition, Meaning and How They Work | TechTarget» (en en). WhatIs. com. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «ultimate-photo-tips. com/what-is-a-pixel. html What is a Pixel?» (en en-us). Ultimate Photo Tips. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «com/definition/pixel Pixel Definition - What is a pixel?». techterms. com. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «mentaloss. com/artícul/59951/what-exactly-pixel-and-why-it-important-my-tv What Exactly Is a Pixel?» (en en-us). Mental Floss. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «oregonlive. com/silicon-forest/2020/08/russell-kirsch-inventor-of-the-pixel-dies-in-oregon-at-age-91. html Russell Kirsch, inventor of the pixel, dies in Oregon at age 91» (en en). oregonlive. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «gizmag. com/argus-is-darpa-gigapixel-camers/26078/ DARPA's new 1.8-gigapixel camera is a super high-resolution eye in the sky» (en anglés). gizmag. com. Consultat el 6 de març de 2014.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. telesurtv. net. Consultat el 6 de març de 2014.
- ↑ «npr. org/2013/12/10/250000359/supercamera-more-pixels-than-you-know-what-to-do-with Supercamera: More Pixels Than You Know What To Do With» (en anglés). npr. org. Consultat el 6 de març de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Píxel en el Viccionari. Plantilla:RAER
- Este artícul conté una traducció derivada de «Píxel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.