Hertzi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'hertzi[1] (símbol Hz) és l'unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.[2]

Nomenat en honor al físic alemà Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894), que va descobrir la propagació de les ones electromagnètiques. El nom va ser establit per la Comissió Electrotècnica Internacional (IEC per les seues sigles en anglés) en 1930.[3] Est va ser adoptat en 1960 per la CGPM (Conférence Générale dones Poids et Mesures: Conferència General de Pesos i Mesures), reemplaçant el nom anterior de cps (cicles per segon), aixina com els seus múltiples relacionats:

  • kc/s (kilocicles per segon),
  • Mc/s (megacicles per segon), i
  • Gc/s (gigaciclo per segon).

El terme cicle per segon va ser completament reemplaçat per herzi en la década de 1970.

Un herzi representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per eixemple, l'herzi s'aplica en física a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una ona (ya siga sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre atres usos, a les ones de mar que apleguen a la plaja per segon o a les vibracions d'un sòlit. La magnitut que medix l'herzi es denomina freqüència i és, en este sentit, l'inversa del periodo. Un herzi és la freqüència d'una oscilació que sofrix una partícula en un periodo d'un segon.

{{{1}}}

</math>||}}

Múltiples de l'herzi[editar | editar còdic]

A continuació una taula dels múltiples i submúltiples del SI (Sistema Internacional d'Unitats).

Plantilla:Múltiples del Sistema Internacional

Plantilla:SI unitat minúscula

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]