Dynabook

Alan Kay sostenint el prototip del Dynabook.

El concepte Dynabook va ser creat per Alan Kay en 1968, dos anys abans de la fundació de Xerox PARC. Kay pretenia fer un ordenador per als chiquets de totes les edats.

No obstant, per la falta de respal de l'empresa Xerox respecte al departament Xerox PARC, el qual investigava el desenroll de l'invent, el Dynabook no va aplegar a materialisar-se per a la comercialisació; de fet, solament es varen aplegar a realisar maquetes de cartó.

Es podria descriure el Dynabook com lo que ara es coneix com a ordenador portàtil o una tableta PC, el qual tenia com a objectiu acostar els chiquets en el món digital. Els adults també ho podien utilisar, a pesar d'estar creat per als chiquets i chiquetes.

Kay volia que el Dynabook encarnara les teories d'aprenentage que Jerome Bruner i Seymour Papert (qui havia estudiat en el sicòlec del desenroll Jean Piaget i havia inventat el llenguage de programació Logo) estaven proponent. El hardware en el qual s'eixecutara l'ambient de programació era relativament irrellevant. Des de finals dels noranta, Kay ha estat treballant en el sistema de programació Squeak, un entorn de còdic obert basat en Smalltalk, que es podria vore com a continuació llògica del concepte Dynabook.

Toshiba també té una llínea d'ordenadors sublibreta coneguts com DynaBook.

Alan Kay està implicat activament en el proyecte One Laptop Per Child que utilisa Smalltalk, Squeak, i els conceptes d'un ordenador per deprendre.

Encara que el hardware necessari per a crear un Dynabook ya existix hui dia, Alan Kay creu que el Dynabook no s'ha inventat encara, perque falten un software clau i un pla d'estudis adequat.

Característiques

El Dynabook devia ser un ordenador del tamany d'un llibre. Dos terços de la seua superfície serien destinats a la pantalla i el terç restant al teclat integrat. El creador d'est invente precursor a les tablets de hui en dia, creïa que un bon Dynabook devia complir els següents requisits:

• Deu permetre controlar totes les necessitats del seu propietari relacionades en l'informació.
• Deu ser útil en la programació i resolució de problemes.
• Deu servir com a memòria interactiva d'almagasenament i manipulació de l'informació

• Deu tindre la capacitat de funcionar com a editor de texts.
• Deu servir com a mig d'expressió creativa: nos permetrà dibuixar, pintar, generar música, etc.

És dir, l'objectiu principal d'este invent era "expandir els sentits de l'usuari" i funcionar com un mig de comunicació en general.

Ademés, devia ser un dispositiu chicotet, portàtil, en una pantalla d'alta calitat. Devia funcionar com un metamedio, és dir, com a aparat de creació, desenroll i transmissió de comunicació i continguts.

Llenguage de programació

El llenguage de programació utilisat en este invent va ser el Smalltalk. Este llenguage també va ser creat per Alan Kay al voltant de l'any 1969, en la finalitat de convertir-se en el mig d'expressió humà-dispositiu. Este llenguage, encara que va nàixer per al Dynabook, va prendre un camí diferent i va seguir desenrollant-se.

Influència del proyecte en la tecnologia actual

Les investigacions que es varen realisar en el departament Xerox PARC de l'empresa Xerox baix la tutela d'Alan Kay, han segut fonamentals en el posterior desenroll de la majoria de llenguages de programació per a objectes.

A pesar de que el Dynabook jamai va aplegar a materialisar-se, va anar a partir d'esta idea que, més alvance, Chuck Thacker i Butler Lampson usar-vos en concepte de Kay per a crear un ordenador que a nivell conceptual s'assemblava al Dynabook pero que tenia una finalitat diferent: anava a ser un ordenador global, no únicament educatiu. Este proyecte si que va aplegar a materialisar-se: va nàixer el Xerox Alt. Est va ser el primer en plasmar tots els elements d'un interfaç gràfic (GUI, Graphical User Interface, 1972) i en incorporar una rata. Ademés, disponia de conexió a Ethernet (tecnologia inventada per Xerox), lo que permetia tindre, per primera volta, varis ordenadors conectats a la ret al mateix temps. Aixina i tot, no va aplegar a comercialisar-se.

Xerox Alt

Va ser en l'any 1981 que Xerox va aprovar, finalment, el Xerox Star, una evolució del Xerox Alt: el primer ordenador comercial que incloïa entorn gràfic. Aixina i tot, en eixir al mercat, grans empreses com Apple o Microsoft ya contaven en la mateixa tecnologia ya que es varen apropiar de l'idea (per acorts realisats en la pròpia Xerox); a Steve Jobs li va conquistar de colp i repent l'idea d'un cursor que es movia per la pantalla i interactuava en els icons per a obrir i tancar finestres.

En l'any 2001, els inventors del Xerox Alt, Chuck Thacker i Butler Lampson, varen crear la Microsoft Tablet PC (esta volta, treballant per a Microsoft i no per a Xerox), que recuperava l'idea del Dynabook de ordenador-lliure. No obstant, la seua comercialisació va ser un fracàs.

Aixina i tot, cal dir que el proyecte de 1968 d'Alan Kay, ha servit per a desenrollar atres tecnologies paralelament com la programació orientada a objectes o l'interfaç gràfic. Ademés, este invent ha segut la mare de totes les tablets de hui en dia i del concepte de "ordenador personal", pel disseny del seu interfaç.