Anar al contingut

Cilindre de Ciro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Cilindre de Ciro.
El Cilindre de Ciro, vist des del costat opost.

El Cilindre de Ciro és una peça cilíndrica d'argila que conté una declaració en acadio babilonio cuneïforme del rei persa Ciro el Gran (559-529 a. C.). El text va marcar una fita molt important en la tolerància i respecte pels diferents pobles i creències. Va lliberar als esclaus, va declarar que tots els pobles tenien dret a elegir la seua pròpia religió, va establir l'igualtat racial, el respecte a les costums i tradicions de les minories ètniques. Este antic document ha segut reconegut com la primera declaració de Drets Humans del món.[1][2][3] Està traduït en els sis idiomes oficials de les Organisació de les Nacions Unides i les seues disposicions són similars als primers quatre artículs de la Declaració Universal dels Drets Humans.[4][5][6][7] En el text, el nou rei llegitima la seua conquista i pren mides polítiques per a guanyar-se el favor dels seus nous súbdits. Data de el VI i procedix de les ruïnes de Babilonia en Mesopotamia (actual Iraq).[8][9]

Va ser descobert en 1879 pel arqueòlec assiri-britànic Hormuzd Rassam durant l'excavació del temple de Marduk en Babilonia.[10] Consistix en dos fragments, cridats "A" i "B". El primer va permanéixer en el Museu Britànic des del seu descobriment, mentres que el segon va ser custodiat en l'Universitat de Yale fins al seu trasllat al Museu Britànic, a on es troba actualment.


El text del cilindre alaba a Ciro i mostra la seua genealogia real. Es denuncia al rei babilonio Nabonido, que va ser vençut per Ciro, com un opresor de la gent de Babilonia, i els seus orígens humils es contrasten implícitament en el linaje real de Ciro. El victoriós Ciro és mostrat com un elegit del deu babilonio Marduk per a restaurar la pau i l'orde als babilonios. El text diu que Ciro va ser benvingut per la gent de Babilonia com el seu nou governant i va entrar en pau a la ciutat. Demana també a Marduk que protegixca i ajude a Ciro i al seu fill Cambises II. Parla de Ciro com un benefactor dels ciutadans de Babilonia, que va millorar les seues vides, va repatriar als exiliats i va restaurar temples i llocs de cult per tota Mesopotamia i atres àrees de la regió. Conclou en una descripció sobre cóm Ciro va reparar la muralla de la ciutat de Babilonia i va trobar una inscripció similar posada allí per un rei anterior.[11]

El text del cilindre ha segut vist tradicionalment per erudits bíblics com a evidència que corrobora la política de Ciro de repatriar a la població judeua després del Captiveri de Babilonia[12] (un acte que el Llibre de Esdras atribuïx a Ciro[13]), ya que el text es referix a la restauració dels santuaris de cult i a la repatriació dels deportats.[14] Esta interpretació és controvertida, puix el text solament menciona santuaris de Mesopotamia i no fa menció dels judeus, Jerusalem o Judea.[15] El cilindre també ha segut calificat com la declaració dels drets humans més antic coneguda, afirmació que uns atres rebugen com a anacrònica[16] i un malentés[17] de la naturalea del cilindre, una declaració típica d'un monarca al començ del seu regne.[18][19][20][21] Neil MacGregor, Director del Museu Britànic, ha dit que el cilindre va ser "el primer intent que coneixem sobre governar una societat, un Estat en diferents nacionalitats i credos; una nova forma de governar".[22] El cilindre va ser adoptat com un símbol nacional d'Iran per l'Estat Imperial, que ho va posar en exhibició en Teheran en l'any 1971 per a commemorar 2.500 anys de la monarquia iraní.[23]

Context històric

[editar | editar còdic]

El 12 d'octubre de 539 a. C.[nota 1] l'eixèrcit persa va entrar en Babilonia sense resistència. El 29 d'octubre, el propi Ciro va aplegar a la ciutat, ostentant els títuls de "rei de Babilonia, rei de Sumerio i Acadia, rei de les quatre parts del món."

A pesar de contindre frases en les que Ciro parla en primera persona, la redacció del cilindre va ser encomanada a sacerdots babilonios, els qui varen utilisar models babilonios i assiris. El cilindre va ser depositat en els fonaments de les muralles de Babilonia, una pràctica habitual en l'antiga Mesopotamia, per a commemorar les reparacions ordenades per Ciro.[24][25]

Descobriment

[editar | editar còdic]
Hormuzd Rassam en Mossul circa 1854. El Cilindre de Ciro va ser descobert durant les excavacions de Rassam en Babilonia entre febrer i març de l'any 1879.

L'arqueòlec assiri-britànic Hormuzd Rassam va descobrir el Cilindre de Ciro en març de l'any 1879 durant una llarga jornada d'excavacions portada a terme en Mesopotamia per al Museu Britànic.[26] Havia segut depositat en les bases del temple principal de la ciutat, l'Esagila.[11] L'expedició de Rassam era la continuació d'una realisada anteriorment en 1850 per l'arqueòlec britànic Austen Henry Layard, qui va excavar tres àrees en el mateix lloc pero no va conseguir molt.[27] En l'any 1877, Layard es va convertir en l'embaixador de Gran Bretanya davant l'Imperi otomà, el qual governava Mesopotamia en aquell moment. Ell va ajudar a Rassam, qui havia segut el seu assistent en l'excavació de l'any 1850, a obtindre un decret del Sultà Otomà Abdul Hamid II per a que continuaren les excavacions. El decret va ser només vàlit per un any, pero un segon decret en condicions molt més permissives va ser emés en l'any 1878, en validea de dos anys (fins al 15 d'octubre de 1880) en la promesa de prolongar-ho fins a 1882 si era requerit.[28] El decret del Sultà autorisava a Rassam a "Empacar i despachar a Anglaterra qualsevol antiguetat que trobara .... en tal que no haguera duplicats". El representant del Sultà va rebre órdens d'estar present en l'excavació per a examinar els objectes a mida que eren desenterrados.[29]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Cyrus Cylinder Ancient Human Rights - Mythology Vault» (en en-us). mythologyvault.com. Consultat el 2025-01-04.
  2. ↑ «History of Natural Law & Basic Freedoms, Cyrus the Great» (en en). United for Human Rights. Consultat el 2025-01-04.
  3. ↑ «The Cyrus Cylinder—Often Referred to as The “First Bill of Human Rights”» (en en-gb). WRMEA. Consultat el 2025-01-04.
  4. ↑ «Rèplica de el "Edicte de Ciro" | Obsequios de les Nacions Unides». www.un.org. Consultat el 2025-01-04.
  5. ↑ «The Cyrus Cylinder: Origins of Human Rights» (en en). gist.ly. Consultat el 2025-01-04.
  6. ↑ «World’s Earliest Charter of Human Rights» (en en-us). Best Iran Tour Packages 2025. Consultat el 2025-01-04.
  7. ↑ «Learning To Respect Human Rights From Cyrus Cylinder» (en en). VOI - Waktunya Merevolusi Pemberitaan. Consultat el 2025-01-04.
  8. ↑ Dandamayev, (2010-01-26)
  9. ↑ «The Cyrus Cylinder» (en en). World History Encyclopedia. Consultat el 2025-01-04.
  10. ↑ «Cyrus Cylinder | The Past» (en en-gb). the-past.com. Consultat el 2025-01-04.
  11. ↑ 11,0 11,1 Kuhrt (2007), p. 70, 72
  12. ↑ British Museum: The Cyrus Cylinder
  13. ↑ Free & Vós (1992), p. 204
  14. ↑ Becking, p. 8
  15. ↑ Janzen, p. 157
  16. ↑ Daniel, p. 39
  17. ↑ Mitchell, p. 83
  18. ↑ Arnold, pp. 426–430
  19. ↑ «The Cyrus Cylinder travels to the US». British Museum. Consultat el 21 de setembre de 2013.
  20. ↑ Associated Press. «[1]», The Guardian. Consultat el 21 de setembre de 2013.
  21. ↑ «[2]». Consultat el 21 de setembre de 2013.
  22. ↑ Barbara Slavin. «[3]», Al-Monitor. Consultat el 21 de setembre de 2013.
  23. ↑ Ansari, pp. 218–19.
  24. ↑ Muhammad Dandamaev, "The Cyrus Cylinder", in E. Yarshater (ed.) Encyclopedia Iranica vol. VI, 1993, p. 521
  25. ↑ Entre atres texts favorables a Ciro i escrits des del punt de vista de la casta sacerdotal de Babilonia, es troba el "Relat contra Nabonido" [4]
  26. ↑ Finkel (2009), p. 172
  27. ↑ Vós (1995), p. 267
  28. ↑ Hilprecht (1903), pp. 204–05
  29. ↑ Rassam (1897), p. 223

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cilindre_de_Ciro&oldid=845548»