Cultura de Vinča

La cultura de Vinča (Vincha) va ser una de les cultures més primerenques d'Europa (entre el VI i III mileni a. C.), l'assentament del qual es trobava a lo llarc del Danubio en Sèrbia, Romania, Bulgària i Macedònia, encara que chafades d'esta cultura es poden trobar en els Balcans, vàries zones d'Europa Central i Àsia Menor.

^{cita requerida}

S'han trobat molts pobles ben organisats, en ceràmica, figurillas d'argila antropomorfas i zoomorfas i objectes que mostren numerosos signes que podrien constituir la més antiga protoescritura coneguda.

Encara que la cultura Vinča és encara neolítica i no es considera que forme part pròpiament de l'Edat del Coure, no obstant els restants més antics coneguts de la metalúrgia del coure varen ser descoberts en esta cultura.^[1]^[2]

Descobriment

La cultura de Vinča va obtindre el seu nom del poble de Vinča, ubicat en les vores de Danubio, a 14 km de Belgrat, a on yacer un dels més grans i més importants assentaments neolítics d'Europa Oriental, descobert en 1908 per l'equip arqueològic de Miloje M. Vasić, el primer arqueòlec de Sèrbia.

Gràcies als esforços de Vasić, es va excavar la part central i al mateix temps la part més important del Vinča prehistòric entre els anys 1908 i 1934. La llabor de Vasić va ser interrompuda vàries voltes per les guerres i els problemes econòmics, pero també va ser ajudat per l'Institut Arqueològic de Rússia Imperial, aixina com pel patró britànic, Sir Charles Hyde. Vasić desenterró una gran colecció d'objectes d'art prehistòric que actualment es troben en els museus i universitats en tot lo món. Molts hòmens cults d'eixa época varen visitar l'excavació: Veselin Čajkanović, Charles Hyde, J. L. Myres, W. A. Hurtley, Bogdan Popović i Gordon Childe.

Cronologia

Per aquell temps, tant els arqueòlecs yugoslavo com els rumans creïen que la cultura de Vinča havia sorgit al voltant de 2700 a. C. No obstant, la datació per radiocarbono va determinar la data d'aparició d'esta cultura abans de 4000 a. C.

En el VI mileni a. C., la cultura de Vinča cobria l'àrea d'els Balcans centrals, llimitant en els monts Cárpatos en el nort, en Bòsnia en l'oest, la planura de Sofia en est i la vall de Skopie en el sur.

La cultura Vinča pot dividir-se en dos fases, estretament vinculades en les del seu tipo en el jaciment de Vinča-Belo brdo:^[3]

Cultura Vinča ! Vinča-Belo brdo ! Anys a. C.
Periodo Vinča Primerenc	Vinča A \| rowspan="3" \| 5700–4800
	Vinča B \|- valign="top"	Vinča C \|- valign="top"	Periodo Vinča Tardà	Vinča D \| rowspan="2" \| 4800–4200
	Abandonat		Periodo Vinča Tardà

Vore també

Referències

↑ UCL Institute of Archaeology (ed.): «Neolithic Vinča was a metallurgical culture» (en en). Archivat des d'el original, el 28 de març de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2016.
↑ Stonepages, Archaeo News (ed.): «Neolithic Vinča was a metallurgical culture» (en en). Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2016.
↑ Chapman, John (1981). The Vinča culture of south-east Europe: Studies in chronology, economy and society (en en), Oxford: BAR International Series, pp. 17-32. ISBN 0-86054-139-8.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Vinča» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] UCL Institute of Archaeology (ed.): «Neolithic Vinča was a metallurgical culture» (en en). Archivat des d'el original, el 28 de març de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2016.

[2] Stonepages, Archaeo News (ed.): «Neolithic Vinča was a metallurgical culture» (en en). Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2016.

[3] Chapman, John (1981). The Vinča culture of south-east Europe: Studies in chronology, economy and society (en en), Oxford: BAR International Series, pp. 17-32. ISBN 0-86054-139-8.

[1]

[2]

[3]