Protoescritura

La protoescritura es referix als primers sistemes de l'escritura que varen sorgir en Eurasia a principis de el III mileni a. C., que varen anar un desenroll basat en tradicions anteriors de sistemes simbòlics que no poden ser classificats com a escritura pròpiament dita, pero que tenen moltes característiques que recorden a aquella. Varen usar símbols mnemònics antics o ideográficos per a transmetre informació i, aixina i tot, provablement carien d'un contingut llingüístic directe. Estos sistemes varen sorgir a principis del periodo Neolític, tan pronte com el VII mileni a. C. si no abans (la "tomba de pedra" Kamiana Mohyla ucraniana), en ple Paleolític Superior.
Possibles antecedents paleolítics

Des de principis de la década dels noranta de el XX es realisen investigacions que han permés la compilació d'un signario nuclear bàsic d'uns ochenta y ocho signes llineals que varen ser usats per a grafiar o escriure seqüències ordenades que combinen i articulen signes com en qualsevol escritura de signes llineals i geomètrics. S'ha observat l'us de tals signes llineals d'una possible escritura llineal paleolítica no solament en la zona francocantábrica, sino també en coves del sur de la península, concretament en les coves de la Pileta i Nerja en Màlaga.[4]
Neolític
China neolítica
- Artícul principal → Escritura Jiahu.
En 2003 es varen descobrir en China closques de tortuga en 24 tombes excavades en Jiahu, província d'Henan, China septentrional. Es varen datar per mig de radiocarbono en el VII mileni a. C.. Les closques es trobaven enterrats junt a restants humans. Segons alguns arqueòlecs, els símbols de les closques presentava similituts en l'escritura sobre ossos oraculares de finals del II mileni a. C.[5]
Uns atres,[6] no obstant, rebugen esta afirmació per no estar suficientment provada, argumentant que uns simples dissenys geomètrics, com els que trobem en les closques de Jiahu, no es poden relacionar en la primera escritura.[7]
Europa neolítica


l'escritura vincha (VI a V mileni a. C., actual Sèrbia) són una evolució gradual a partir de símbols senzills que varen començar en el VII mileni, aumentant en complexitat durant el VI mileni i culminant en les Taules de Tartaria (Romania) d'h. 5300 a. C.[8] i les Taules de Gradeshnitsa (Bulgària), abdós del V mileni, en files de símbols cuidadosadament alineats que evoquen l'impressió d'un «text».
La Taula de Dispilió, de finals de el VI mileni, és similar. Les escritures jeroglífiques de l'antic Orient pròxim (egipcíaca, protocuneïforme sumerio i cretense) naixen naturalment de tals sistemes simbòlics, de manera que resulta difícil dir en quin moment precís l'escritura naix de la protoescritura. A açò ha d'afegir-se la dificultat de que se sap molt poc sobre el significat dels símbols.
Vore també
Referències
- ↑ «Earliest handwriting found? Chinese relics hint at Neolithic rituals'».Nature.doi:10.1038/news030428-7.
- ↑ (2003) «Symbols carved into tortoise shells more than 8,000 years ago ... unearthed at a mass-burial site at Jiahu in the Henan Province of western Chinenca», The earliest writing? Sign use in the seventh millennium BCE at Jiahu, Henan Province, China, Antiquity, pp. 31–44..
- ↑ Díaz-Montexano, Georgeos (2014). ¿L'escritura va nàixer en Occident? Marcelino Sanz de Sautuola i la Cova de Altamira. Ensaig sobre l'Escritura Llineal Paleolítica. Les primeres escritures llineals i fonográficas de l'Història. Trobades en coves i artefactes paleolítics d'Espanya, Portugal i França., SAIS. ISBN 978-1502966452.
- ↑ Científics alvancen que en la Cova de Nerja ya s'usava l'escritura fa més de 10.000 anys
- ↑ (12 de juny de 2003) «Archaeologists rewrite history», China Daily.
- ↑ Vore un anàlisis d'abdós opinions en Stephen D. Houston: ___protected_title_0___ (‘la primera escritura: l'invenció de l'escritura com a història i procés’, en anglés), Cambridge University Press, 2004, págs. 245-246.
- ↑ Houston, Stephen D. (2004). The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 245–6. ISBN 978-0-521-83861-0.
- ↑ Haarmann, Harald: "Geschichte der Schrift", C.H. Beck, 2002, ISBN 3-406-47998-7, p. 20
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protoescritura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.