Cova de la Pileta
La Cova de la Pileta és una cova en Benaoján, província de Màlaga, Andalusia, en Espanya. És un jaciment prehistòric en art parietal del Paleolític i restants neolítics, descobert en 1905 per José Bullón Lobato, i explorat i estudiat per Willoughby Verner, Henri Breuil i Hugo Obermaier. La cova reunix numeroses pintures i gravats d'estil francocantábrico en representacions de cérvidos, cavalls, peixos, cabres, bous, una foca, un bisonte, signes abstractes i figures indeterminades. Es tracta d'un important conjunt que aporta interessants senyes sobre l'expansió del art paleolític fora de les seues àrees clàssiques de desenroll els anys són entre 7000 i 4500 (nort d'Espanya i SO de França). Aixina mateix s'han trobat també figures negres esquemàtiques del Eneolítico i restants materials neolítics (ceràmica pintada i incisa). És un dels principals atractius turístics de la serranía de Ronda.
El descobriment de la cova
[editar | editar còdic]La cova va ser descoberta en 1905 per José Bullón Lobato, llaurador en terres arrendades en el propenc Rancho del Harillo, en observar l'eixida de numerosos rat penats mentres buscava guano per a les terres. Despuix de trobar en els seus primeres incursions les primeres pintures rupestres va denominar a l'enclavament Cova dels lletrers que més tart va prendre el nom de la Pileta pel cerro en el que es trobava.[1] La notícia no va tardar en estendre's pels pobles de les afores i en 1907 el coronel retirat Willoughby Verner, resident en la propenca ciutat d'Algecires, va conéixer l'existència de la cova mentres es trobava en la localitat de Jimera de Líbar.
Verner visitaria el lloc en els anys següents de 1909, 1910 i 1911 publicant este últim any «Letters from Wilder Spain. A mysterious Cave» en la revista britànica The Saturday Review. Este treball va aplegar a mans del antropòlec Henri Breuil que acompanyat de Verner i dels estudiosos Hugo Obermaier, Paul Wernert i Juan Cabré varen visitar la cova en 1912. Com a conseqüència d'estes visites apareixeria la monografia La Pileta a Benaojan: (Màlaga) (Espagne) baix el patrocini del príncip Alberto I de Mónaco.[2]
Despuix d'estos primers treballs d'investigació varen ser numerosos els científics que varen aplegar a la cova de la Pileta realisant-se múltiples exploracions. Per l'importància dels restants i pintures presents en la cova en 1924 per mig de Real Orde de 25 d'abril la cova de la Pileta va ser declarada monument arquitectònic-artístic en denominació de be d'interés cultural (BIC).[3] Totes les expedicions anaven acompanyades pel descobridor de la gruta, Tomás Bullón, que gràcies al coneiximent acumulat sobre la topografia de la cova va descobrir en 1924 l'actual entrada (l'original durant l'ocupació prehistòrica de la cova) i en 1933 les cridades Noves Galeries i les Galeries de el SEU a on es varen localisar esquelets humans.[4]
En la década de 1940 es va procedir a acondicionar l'interior de la cova tallant escalons allí a on era necessari en l'objectiu de facilitar el trànsit pel seu interior.[1] No seria fins a 1992 quan els fills de Tomás Bullón acompanyats pel grup d'espeleòlecs del Grup Espeleológico Alpí Rondeño (GEAR) de Ronda varen descobrir un nou tram en la cova de 250 metros de llongitut.
Context
[editar | editar còdic]
Geològicament la serra de Grazalema, junt al restant de les denominades zones externes de la cordillera Bètica, va tindre el seu orige en els sediment calcáreos depositats en el fondo del mar de Thetys a partir del periodo jurásico. Estos sediment varen ser elevats durant l'orogènia alpina com a conseqüència de la colisió de la microplaca de Alborán i la placa ibèrica durant el mioceno inferior.
A partir del seu emersión el conjunt calcáreo es va vore somés l'acció erosiva dels agents ambientals. La serra de Líbar, en que la seua vertent oriental es troba La Pileta, va actuar des d'un principi com a via de drenage de les aigües del propenc riu Guadiaro aprofitant les aigües els clavills oberts en la roca durant el plegament del cerro. D'esta manera la cova va progressivament formant-se i eixamplant les seues galeries des del plioceno.
En una primera etapa la cova permaneix totalment inundada en trobar-se per baix del nivell del riu. Progressivament a lo llarc del pleistoceno i conforme el caixer del Guadiaro forma la vall en el que hui es troba van quedant galeries lliures d'aigua mentres que es formen unes atres en nivells inferiors. Corresponen a esta etapa de formació de la cova la génesis de gran part de les estructures estalagmíticas presents per la filtració d'aigua a través dels clavills de sostres i parets i l'arrastre de mineralés dissolts.[5]
En posterioritat a la baixada del nivell del riu va deure produir-se un segon fenomen d'inundació en la cova, provocat potser pel tancament temporal de les vies de drenage a l'exterior, que varen ocasionar un nou episodi erosivo que va tindre com a conseqüència la formació de ones d'erosió i el desgast de parets i columnes.
Despuix de la posterior desaparició de les aigües subterrànees el sistema de galeries queda expost i s'obri l'entrada principal pel trencament de la montanya en una falla que donarà també lloc al polje Harilla situat als peus de l'ala.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ajuntament de Benaoján (ed.): «Monuments, Cova de la Pileta». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2010. Consultat el 14 d'octubre de 2010.
- ↑ Rodríguez Oliva, Pedro(8007).(27)ISSN 0212-5099.
- ↑ B.O.E. (ed.): «Decrete 527/1996, de 17 de decembre, pel que queda delimitat l'àmbit afectat per la declaració de Be d'Interés Cultural, en la categoria de Zona Arqueològica, del jaciment denominat «Cova de la Pileta», en el terme municipal de Benaoján (Màlaga)». Consultat el 14 d'octubre de 2010.
- ↑ Ojeda Villarejo, Francisco(1873).(4)ISSN 0210-8496.
- ↑ Delannoy, Jean-Jacques(1998).
- ↑ Juan José Durán et al.(1998).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de la Pileta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.