L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llac Urmia


El llac Urmía (en persa: دریاچه ارومیه, Дарйаче-йе Орумийе‎; ; Plantilla:Lang-ku, ) és un llac salat del Azerbaiyan iraní, al noroest d'Iran. La seua superfície és de 5200 km²; té una llongitut màxima de 140 km i un esgambi màxim de 55 km. La profunditat màxima és de 16 m.

Llac Urmia

Descripció

El llac rep el nom de la ciutat d'Urmía, nom arameo que vol dir «ciutat de l'aigua». Antigament el seu nom en persa era «Shishast». La regió cap a l'oest va pertànyer al Regne d'Armènia i els armenis ho varen cridar «Kaputan». En el VIII la regió en que es troba va ser islamisada. Cap a 1930 el sah Resa Pahlavi li va canviar el nom a «Rezaiyeh» (ریاچهٔ رضائیه) pero el nom va ser eliminat despuix de la Revolució islàmica de 1979.

Té 102 illes que són focs d'aus migratòries. En l'illa Shahi (la segona més gran) es troba la tomba del kan mongol Hulagu, net de Gengis Kan.[1]

El llac pert per evaporament casi un metro cada any. En l'aigua no hi ha peixos pel seu alt índex de salinitat, no obstant el llac Urmía és considerat un dels majors hàbitats naturals de Artemia salina, la qual servix com a font d'alimentació a numeroses aus migratòries, com els flamencs.

La major part del llac és un parc nacional i és una reserva de la biosfera de l'Unesco. El 23 de juny de 1975, 483 000 ha varen ser declarades Lloc Ramsar (n.º ref. 38).

Illes

El llac Urmía tenia aproximadament 102 illes.[2] l'illa Shahi va ser històricament la més gran del llac. No obstant, es va convertir en una península conectada a la vora oriental quan el nivell del llac va descendir.[3][4]

L'illa Shahi és el lloc d'enterrament tant d'Hulagu Khan (un dels nets de Gengis Khan) com del fill de Hulagu Abaqa. Abdós khanes varen ser enterrats en un castell sobre tallats de 300 m a lo llarc de la costa de l'illa.[5]

En 1967, el Departament de Mig ambient iraní va enviar un equip de científics per a estudiar l'ecologia de l'illa de Shahi. Javad Hashemi va publicar en la revista científica Iranian Scientific Sokhan varis resultats de l'estudi, que incloïen els hàbits de reproducció de l'artemia. Es varen introduir en les illes una manada d'antílops i gaseles iranís, alguns dels quals sobreviuen en l'actualitat. Els lleoparts de Anatolia que també es varen introduir per a controlar el número d'estos antílops varen sobreviure durant anys, i es varen extinguir a principis de la década de 1980.

Arqueologia i història

La regió del llac Urmia conta en una gran cantitat de jaciments arqueològics que es remonten al Neolític. En les excavacions arqueològiques dels assentaments de la zona s'han trobat artefactes que daten d'al voltant de 7000 a. C. i posteriors.

Les excavacions en el jaciment arqueològic de Teppe Hasanlu, al suroest del llac Urmia, també varen revelar vivendes que es remonten al sext mileni a. C.

Un jaciment relacionat és Yanik Tepe, en la vora oriental del llac Urmia, que va ser excavat en els anys 50 i 60 per C. A. Burney.[6]

Un atre jaciment important de la zona, d'aproximadament la mateixa época, és Hajji Firuz Tepe, a on es varen descobrir algunes de les proves arqueològiques més antigues de vi de raïm.

Kul Tepe Jolfa és un jaciment situat en el comtat de Jolfa, a uns 10 km al sur del riu Araxes. Data del periodo calcolítico (5000-4500 a. C.).

Els kurganes des Girdan estan situats en la vora sur del llac Urmia. Alguns d'ells varen ser excavats en 1968 i 1970 per O. Muscarella. Ara s'han tornat a datar en la segona mitat del quart mileni, encara que originalment es pensava que eren molt més jóvens.[7]

Una de les primeres mencions del llac Urmia procedix dels registres d'Asiria de el IX Allí, en els registres del regnat de Shalmaneser III (858-824 a. C.), es mencionen dos noms en la zona del llac Urmia: Parsuwaš (és dir, el Persa) i Matai (és dir, els Mitanni). No està del tot clar si es referien a llocs o a tribus, o quin era la seua relació en la posterior llista de noms personals i "reis". Pero els Matai eren medos i llingüísticament el nom Parsuwaš coincidix en la paraula persa antic pārsa, una designació etnolingüística aqueménida.[8]

El llac va ser el centre del regne manaeo. Un possible assentament manneano, representat pel montícul de ruïnes d'Hasanlu, estava en el costat sur del llac. Mannae va ser invadida pels Matiani o Matieni, un poble iraní identificat en vàries ocasions com escita, Saka, sármata o cimerio. No està clar si el llac va prendre el seu nom del poble o el poble del llac, pero el país va passar a cridar-se Matiene o Matiane, i va donar al llac el seu nom llatí.

La batalla de Urmia, en victòria persa, es va lliurar prop del llac en 1604, durant la Guerra Otomà-Safávida de 1603-1618.

En els últims cinccents anys, en la zona del llac Urmia han vixcut azerbaiyanos, kurdo, iranís, assiris i armenis.

Ecologia

Paleoecología

Una investigació palinológica sobre núcleus llarcs del llac Urmia ha revelat un registre de casi 200  de vegetació i canvis en el nivell del llac. La vegetació ha passat de les estepas de Artemisia durant els periodos glaciars/estadiales als boscs esteparis de roure i ginebrera durant els periodos interglaciares/interestadiales. El llac ha tingut una història hidrològica complexa i els seus nivells d'aigua han fluctuat molt en l'història geològica. S'ha sugerit que els nivells del llac varen ser molt alts en alguns intervals de temps durant els dos últims periodos glaciars, aixina com durant l'Últim Interglaciar i l'Holoceno. Els nivells llacustres més baixos s'han produït durant els últims periodos glaciars.


Ecologia moderna

Segons les últimes llistes de comprovació de la biodiversitat del llac Urmia en 2014 i 2016, alberga 62 espècies d'archaebacteria i bactèries, 42 espècies de microhongos, 20 espècies de fitoplàncton, 311 espècies de plantes, cinc espècies de molusca, 226 espècies d'aus, 27 espècies d'amfibis i reptils i 24 espècies de mamífers (s'han registrat 47 fòssils en la zona).[9][10]

El llac Urmia és un àrea protegida registrada internacionalment tant com UNESCO Reserva de la Biosfera i un lloc Ramsar.[11] El Departament de Mig ambient d'Iran ha designat la major part del llac com a Parc Nacional.[12]

El llac està fitat per més d'un centenar de chicotetes illes rocoses, que servixen de punts de parada durant les migracions de vàries espècies d'aus, com flamencs, pelícanos, espátulas, ibis, cigonyas, tarros, avocetas, zancos i gavinas. Una recent sequia ha disminuït significativament la cantitat anual d'aigua que rep el llac. Açò, a la seua volta, ha aumentat la salinitat de l'aigua del llac, reduint la seua viabilitat com a llar de mils d'aus migratòries, incloent una gran població de flamencs. La salinitat ha aumentat especialment en la mitat del llac situada al nort del pont del llac Urmía.

Per la seua elevada salinitat, el llac ya no alberga cap espècie de peix. No obstant, el llac Urmia es considera un important hàbitat natural d'Artemia, que servix de font d'aliment a les aus migratòries, com els flamencs[13] A principis de 2013, el llavors cap del Centre d'Investigació de Artemia d'Iran va ser citat dient que la Artemia urmiana s'havia extinguit pels dràstics auments de la salinitat. No obstant, esta valoració ha segut desmentida,[14] i recentment s'ha descobert una atra població d'esta espècie en el llac Salat de Koyashskoye en la Península de Crimea.[15]

Caiguda del nivell i aument de la salinitat

El llac és una important barrera entre Urmia i Tabriz, dos de les ciutats més importants de les províncies d'Azerbaiyan Occidental i Azerbaiyan Oriental. En la década de 1970 es va iniciar un proyecte per a construir una autopista a través del llac, pero es va abandonar despuix de la Revolució iraní de 1979, deixant una 15 km (9.3 mi) calçada en una brecha sense salvar. El proyecte es va reactivar a principis de la década de 2000 i es va completar en novembre de 2008 en l'inauguració de el 1.5 km (0.9 mi) [Pont sobre el llac Urmia]] que creua la brecha restant.[16] L'entorn altament salino ya està oxidando fortament l'acer del pont a pesar del tractament anticorrosivo. Els experts han advertit que la construcció de la calçada i el pont, junt en una série de factors ecològics, acabarà per secar el llac, convertint-ho en una marisma salina, lo que afectarà negativament al clima de la regió.


El llac Urmia du molt temps reduint-se, en una taxa d'evaporament anual de 0,6 a 1 m. Encara que ara s'estan prenent medides per a invertir la tendència[17] el llac s'ha reduït en un 60 % i podria desaparéixer per complet.[17] Només queda el 5 % de l'aigua del llac.[18]

El 2 d'agost de 2012, Muhammad-Javad Muhammadizadeh, cap de l'Organisació de Protecció del Mig ambient d'Iran, va anunciar que Armènia havia acceptat transferir aigua des d'Armènia per a contrarrestar el crític descens del nivell d'aigua del llac Urmia, remarcant que "el clima càlit i la falta de precipitacions han dut al llac als seus nivells d'aigua més baixos jamai registrats". Va afegir que els plans de recuperació del llac incloïen la transferència d'aigua des de la província d'Azerbaiyan Oriental. Anteriorment, les autoritats iranís havien anunciat un pla per a trascolar aigua del riu Llaures, que llimita en Iran i Azerbaiyan, pero el pla de 950.000 millons de prenen va ser abandonat per les objeccions d'Azerbaiyan.[19]

En juliol de 2014, el president d'Iran, Hassan Rouhani, va aprovar plans per a un programa de 14 billons de riales (més de 500 millons de dólars) en el primer any d'un pla de recuperació. Se supon que els diners s'utilisarà per a la gestió de l'aigua, la reducció de l'us de l'aigua per part dels agricultors i la restauració del mig ambient. Varis mesos abans, en març de 2014, el Departament de Mig ambient d'Iran i el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD) varen publicar un pla per a salvar el llac i el chapull propenc, que prevea una despesa de 225 millons de dólars en el primer any i 1300 millons de dólars en total per a la restauració.[20]


A partir de 2016, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i el Programa de Restauració del Llac Urmia (ULRP) varen firmar un proyecte finançat pel Govern de Japó titulat "Un programa integrat per a la gestió sostenible dels recursos hídrics en la conca del llac Urmia" per a recolzar al ULRP en el seu objectiu de restaurar el llac Urmia. El proyecte establix un marc multidisciplinar que comprén vàries àrees clau interrelacionadas i pretén obtindre cinc resultats:

  1. Un sistema alvançat de contabilitat de l'aigua per a tota la conca del llac Urmia;
  2. Un sistema de gestió de la sequia basat en l'evaluació del risc/vulnerabilitat i la resposta de preparació per a la conca;
  3. Un programa de mijos de vida socioeconòmics en alternatives viables i sostenibles a les activitats agrícoles actuals aigües dalt del llac per a reduir el consum d'aigua de forma significativa i mantindre al mateix temps els ingressos i els mijos de vida de les comunitats afectades;
  4. Un programa de gestió integrada de les conques hidrogràfiques;
  5. Un programa de desenroll de capacitats per a reforçar a les parts interessades a diferents nivells.

L'Assut de Silveh en el Comtat de Piranshahr deuria estar terminada en 2015. A través d'un túnel i canals, transferirà fins a 121700000 m³ (32149736936.2 galAm) d'aigua anualment des del riu Lavin en la conca del Menut Zab a la conca del llac Urmia.[21][22]

En 2015, el gabinet del president Hassan Rouhani va aprovar 660 millons de dólars per a millorar els sistemes de rec, i mides per a combatre la desertificació.

En setembre de 2018, Un grup de treball encarregat de reviure el llac Urmia ha començat a cultivar dos tipos de plantes per a salvar la regió de les partícules de sal. Les dos plantes són Nitraria o Karadagh i Tamarix o Shoorgaz, que es planten en els terrenys del llogaret Jabal Kandi en l'Urmia Comtat de Urmia, per a frenar el vent que du en si les partícules de sal.[23]

Protestes migambientals

La perspectiva de que el llac Urmia puga secar-se per complet ha provocat protestes en Iran i en l'estranger, dirigides tant al govern regional com al nacional. Les protestes varen esclatar a finals d'agost de 2011 en acabant de que el Parlament iraní votara no proporcionar fondos per a canalisar l'aigua del Riu Llaures per a elevar el nivell del llac.[24][25] Segons pareix, el parlament va propondre en el seu lloc reubicar a les persones que viuen al voltant del llac Urmia.[25]


Més de 30 activistes varen ser detinguts el 24 d'agost de 2011 durant un menjar iftar.[25] Al no existir el dret a protestar públicament en Iran, els manifestants han incorporat els seus mensages en els càntics dels partits de fútbol.[24][26] El 25 d'agost, varis aficionats al fútbol varen ser detinguts abans i despuix del partit del derby de Tabriz entre el Tractor Sazi F.C. i el Shahrdari Tabriz F.C. per cridar consignes a favor de la protecció del llac, entre elles "El llac Urmia es mor, el Majlis [parlament] ordena la seua eixecució".[24][25][27][28]

Atres manifestacions varen tindre lloc en els carrers de Tabriz i Urmia el 27 d'agost i el 3 de setembre de 2011.[24][26][29] Un vídeo amateur d'estos successos mostrava a policies antidisturbis en motocicletes atacant a manifestants aparentment pacífics.[26][30] Segons el governador d'Azerbaiyan Occidental, a lo manco 60 partidaris del llac varen ser detinguts en Urmia, i decenes en Tabriz, perque no havien solicitat un permís per a organisar una manifestació.[31]


L'efecte del canvi climàtic en el llac, ha segut àmpliament cobert pel fotoperiodista iraní Solmaz Daryani.[32][33][34][35][36]

Química de l'aigua

L'aigua del llac conté els següents cationes Na+, K+, Ca2+, Li+ i Mg2+, mentres que els principals aniones són Cl−, BAIXPlantilla:La seua, HCOPlantilla:La seua. La concentració de Na+ i Cl− és aproximadament quatre voltes superior a la concentració en l'aigua de mar normal. Existix una concentració de ions de sodi lleument més elevada en el sur que en el sector nort del llac, que podria denerse a la menor profunditat del sector sur, i un major ritme d'evaporament net.

El llac està dividit en nort i sur, separats pel pont del llac Urmia i el seu causeway associada, el qual va ser construït en el 2008. El pont solament deixa lliure un sector d'1,5 km, lo que restringix l'intercanvi d'aigua entre les dos zones. A causa de la sequia i la demanda cada volta major d'aigua per part de l'agricultura en la conca del llac, la salinitat del llac s'ha elevat a més de 300 g/l en anys recents, i grans zones del llac s'han secat.[37]

Referències

  1. ↑ Renata Vázquez. «El llac Urmía agonisa».
  2. ↑ Llista de: Farahang-i Joghrafiyayi-i shahrestânhâ-ye Keshvar (Shahrestân-i Orumiyeh), Teheran 1379Hs.
  3. ↑ “Variacions hidroclimáticas a lo llarc dels dos últims cicles glaciars/interglaciares en el llac Urmia, Iran” . Journal of Paleolimnology 47 (4). Springer Netherlands. doi:10.1007/s10933-012-9588-3.
  4. ↑ “Biodiversitat del Parc Nacional del Llac Urmia Hipersalino (noroest d'Iran)” (2014). Diversity 6: 102-132.
  5. ↑ Boyle, John Andrew (1974). “La concepció de la vida despuix de la mort dels mongoles del sigle XIII: L'evidència de les seues pràctiques funeràries”. Mongolian Studies 1. Mongòlia Society. ISSN 0190-3667.
  6. ↑ C. A. Burney, Excavations at Yanik Tepe, North-West-Iran, Iraq 23, 1961, pp. 138 i ss.
  7. ↑ O. W. Muscarella, "The Chronology and Culture of Es Girdan: Phase III", Ancient Civilizations from Scythia to Siberia 9/1-2, 2003, pp. 117-31
  8. ↑ #cf. Skjærvø, Prods Oktor (2006), "Iran, vaig vore(1). Earliest Evidence", Encyclopaedia Iranica, Vol. 13
  9. ↑ “Biodiversity of the Hypersaline Urmia Lake National Park (NW Iran)” (2014). Diversity 6: 102-132.
  10. ↑ “"Actualisació de la "Biodiversitat del Parc Nacional del Llac Urmia Hipersalino (NW Iran)” (2016). Diversity 8 (4).
  11. ↑ Ramsar Sites Information Service
  12. ↑ «protectedplanet.net/urumieh-lake-national-park ProtectedPlanet - Urumieh lake».
  13. ↑ C. Michael Hogan. 2011. El llac Urmia. Eds. P. Saundry & C.  J.Cleveland. Enciclopèdia de la Terra. Consell Nacional per a la Ciència i el Mig ambient. Washington, D.C.
  14. ↑ Estat crític de la Artemia urmiana i possibilitat d'extinció
  15. ↑ “A note on the biogeographical origin of the brine shrimp Artemia urmiana Günther, 1899 from Urmia Lake, Iran” (2016). Zootaxa 4097 (2): 294-300. doi:10.11646/zootaxa.4097.2.12. PMID 27394547.
  16. ↑ «Les províncies d'Azerbaiyan oriental i occidental estan conectades pel pont del llac Orumiyeh». Payvand.com. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2022.
  17. ↑ 17,0 17,1 Karmi N. Iran's largest lake turning to salt. Associated Press 25 de maig de 2011. https://news.yahoo.com/s/ap/20110525/ap_on_re_el meu_ea/ml_iran_environmental_disaster/print
  18. ↑ Erdbrink, Thomas. html?hp El seu gran llac es marchita, Iran s'enfronta a la crisis de suministrament d'aigua.
  19. ↑ «Armènia ajudarà a Iran a salvar el llac Oroumiyeh, que s'està secant». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 19 de maig de 2022.
  20. ↑ «Iran gastarà 500 millons de dólars per a salvar el reduït llac Urmia».
  21. ↑ Conseguit al final de les 94 assuts Silveh Piranshahr (in (fa)) (23 d'agost de 2014).
  22. ↑ «Assut de Silveh i Irrigación i Drenage» (en fa). Omran Aniran - Vicegovernador d'Azerbaiyan Occidental.
  23. ↑ «Iran utilisa plantes per a combatre la contaminació per pols en el llac Urmia».
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Mackey, Robert. com/2011/08/30/protests-in-iran-over-disappearing-lake/ Protestes en Iran per la desaparició d'un llac, The New York Claves.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Activistes azeríes detinguts en Iran per protestes migambientals, RFE/RL.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 com/world/2011/sep/05/iran-greens-lake-orumieh-shrinks Els verts iranís temen una catàstrofe en reduir-se el llac Orumieh, The Guardian.
  27. ↑ «La manifestació de protesta contra Iran pel llac Urmia es torna violenta». Hurriyet Daily News (1 de setembre de 2011).
  28. ↑ sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/n/a/2011/08/30/international/i093033D89.DTL La protesta iraní demana ajuda per al llac que es reduïx, Sant Francisco Chronicle.
  29. ↑ «todayszaman.com/news-255721-azeri-turks-in-ankara-protesten-per-el-llac-de-urmia-secant-se.html Turcs azeríes en Ankara protesten pel secat del llac de Urmia». todayszaman.com.
  30. ↑ «La policia iraní dissol les protestes migambientals». euronews. net.
  31. ↑ Iran deté a manifestants pel llac d'aigua salada, BBC.
  32. ↑ Daryani, Solmaz. «Una reflexió sobre cóm el canvi climàtic va alterar el llac Urmia» (en en).
  33. ↑ «bjp-online.com/2015/12/ideastap-magnum-photographic-award-2015/ S'anuncien els guanyadors finals del premi de fotografia documental IdeasTap i Magnum Photos» (en en-us).
  34. ↑ Daryani, Solmaz. «com/2016/07/07/aperture-troubled-waters-iran-lake-urmia-environment-draught-water-preservation/ Troubled Waters» (en en-us).
  35. ↑ «com/2018/06/the-eyes-of-earth-solmaz-daryani/ Els ulls de la Terra» (en de-de).
  36. ↑ «net/en/features/2018/03/17/Why-is-the-largest-lake-in-the-Middle-East-drying-up-.html ¿Per qué s'està secant el major llac d'Orient Mig?» (en en).
  37. ↑ “alireza-asem.anar/Asem16.pdf Drought in Urmia Lake, the largest natural habitat of brine shrimp Artemia” (2012). World Aquaculture 43: 36–38.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llac_Urmia&oldid=1309611»