Anar al contingut

Riu Llaures

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Llaures
Per a la localitat armènia vore Araks (Armavir).


El riu Llaures (en persa: ارس‎, romanizado: Llaures; Llaures; Plantilla:Lang-ku o Araz[1]), també transcrito com Araks (), Yerasj (en armeni clàssic: Երասխ, romanizado: Erasx), Rajsi (en georgià antic: რახსი, romanizado: Raxsi), Arax, Araxi, Araxes (), o Araz (), és un llarc riu asiàtic de les montanyes del Altiplano armeni (conegut també com el Replanell armeni), el principal afluent del Kurá, que desagua en la mar Caspio. Discorre en el seu curs alt per Turquia, després és frontera entre Turquia, Armènia, Iran i Azerbaiyan, a on finalment s'adinsa.

Té una llongitut de 1072 km —que ho situen entre els 90 rius més llarcs d'Àsia— i drena una àmplia conca del Caucas Menor de 102 000 km², major que països com Corea del Sur, Hongria o Portugal.

El riu no passa per importants ciutats, sent les més poblades les turques d'Horasan (18 246 hab.) i Kağızman (17 999 hab.), l'armènia Artashat (22 269 hab.), les azeríes Najicheván (74 500 hab.) i Julfa (11 866 hab.), l'iraní Parsabad (81 782 hab.) i novament les azeríes İla meuaşli (31 310 hab.) i Sabirabad (29 665 hab.). No obstant, en la seua vall i no llunt del riu està la capital azerí (1 060 138 hab.) i la capital provincial turca, Iğdır (82 656 hab.).

La vall del riu és una de les històriques vies d'accés a Armènia i ha estat ocupat des de temps prehistòrics. Ara el riu travessa zones de conflictes polítics recents —Guerra de Nagorno Karabaj (1988-1994)—, i les fronteres entre Armènia i Turquia i Azerbaiyan permaneixen tancades.

Gran part del seu curs mig està protegit, tant en Armènia com Azerbaiyan i Iran.

Història

En la tradició armènia, el riu du el nom d'Arast, un bisnieto del llegendari patriarca armeni Haik.[2] (vore Erasx per a l'etimologia.) El nom va ser més vesprada helenizado com Araxes i va ser aplicat a la cultura Kurá-Araxes, un poble prehistòric la civilisació del qual va florir en les valls del Kurá i del Llaures.

L'historiador grec Heródoto (484-425 a. C.) sembla haver confòs tres rius Araxes:

  • el riu Llaures d'este artícul.
  • el riu Oxo (actual Amu Daria), que separava l'imperi aqueménida del país dels masagetas, que diu «que està situat cap al noreste, dellà el riu Araxes i enfront dels isedones».[3][4] Ho nomena a raïl de la guerra dels masagetas contra el rei persa Ciro II el Gran que va tindre lloc en el 529 a. C., durant les campanyes d'est en Àsia central.
  • el baix Volga, aludint al delta d'este riu, que desemboca en la vora septentrional del Caspio i del que diu que «desemboca per quaranta boques».[5]

El riu també es menciona en l'últim capítul VIII de la Eneida de Virgilio, com «enujat en el pont», ya que els romans varen construir un pont sobre ell, pel que després varen conquistar.

També alguns han associat el riu Llaures en els no identificats Gihon (Guijón) i Pisón, rius mencionats en el segon capítul del Génesis bíblic.[6]

El riu Llaures en un mapa de 1747 de l'Imperi Persa

En l'història moderna, el Llaures va guanyar importància com a frontera polític-geogràfica. En els tractats de Gulistán (1813) i de Turkmenchay (1828) que varen seguir a les dos guerres rus-perses del XIX, el curs del Llaures va ser elegit com a llímit territorial entre l'Imperi persa i l'Imperi Rus, quan el primer es va vore obligat a cedir irrevocablemente tots els territoris caucásicos a Rússia.[7] Iran i l'Unió Soviètica varen construir en 1964-1971 un assut conjuntament sobre el riu en la zona aigües avall de la ciutat iraní de Poldasht, creant l'embassament de Llaures (hui de Najicheván).

La regió de Najicheván formava part de la República d'Armènia, encara que tenia una important població turcófona. Els turcs la varen ocupar a mitan de 1918. El beneficiat de la mida va ser el govern d'Azerbaiyan en Ganyá, aliat als turcs, puix gràcies a la seua influència sobre els seus compatriotes el territori entrava baix el seu control. Despuix de la retirada turca, els azerís varen proclamar en la regió de Najicheván la «República de Llaures», baix la direcció de Jafarkuli-Khan. La república va usar la bandera del Musavat. Pero en juny de 1919 els britànics es varen desplegar en la zona i els armenis varen recobrar la regió.cita requerida

Durant la Guerra Freda, alguns comunistes iranís varen escapar a l'URSS usant este riu. També Samad Behrangi, un autor iraní de llibres per a chiquets, es va ofegar en el riu Llaures.[8]

Geografia

Curse en Turquia

Vista de la montanya Palandöken, en el vertent noroest de la qual naix el Llaures.

El riu Llaures naix en la part oriental de Turquia, en la província d'Erzurum, al sur de la pròpia capital provincial Erzurum (398 368 hab. en 2012), en la vertent noroest de la montanya Palandöken, una montanya de 3271 m en la que hi ha una estació d'esquí en la que es va celebrar l'Universiada d'hivern de 2011.

El Llaures com a tal, naix en la chicoteta localitat de Kayaboğaz, a uns 2100 m d'altitut, de la confluència de les rieres Tavsan i Kayaboğaz, que naixen a més de 2900 m. S'encamina breument en direcció noroest fins a aplegar a una atra chicoteta localitat, Toptepe, a on vira cap a l'est, passant per Abonunkomu, a on rep al seu primer afluent, la chicoteta riera de Kaplica, d'una miqueta més de 20 km. Continua després per Erence i rep despuix, per l'esquerra, al Kızılgeçit Deresi. Seguix cap a l'est passant prop de Çevirme, a on la vall s'eixampla i el riu té un curs de planura, en meandres amplis, chicotetes illes arenenques i braços abandonats. Després es torna més al nort, fins a aplegar a Yağan i, al poc, a la capital de districte Köprüköy (1710 hab. en 2010), a on rep per l'esquerra al Hasankale Çayı. Ací el riu vira cap a l'est i anirà acompanyat per una important via rodada, l'I-80 i per la via de ferrocarril que aplega des d'Erzurum i va a Kars. Pansa front a Horasan (18 246 hab. en 2012) (a on el tren abandona la vall per a seguir cap al noroest) i despuix de rebre a la chicoteta riera de Saat Deresi, entra en la província de Kars, a on alcança en seguida la chicoteta localitat de Karakurt Bucağı. Despuix de ser el llímit septentrional d'un àrea protegida provincial, continua per la chicoteta ciutat de Kağızman (17 999 hab. en 2010), localisada en la coa de l'embassament de Karakurt Bucağı. Torna després a trobar una atra zona embassada, de molt poc profundindad, la de Tomruktaş Köyü.

En Gül Dinlenme Tesisi, en la confluència en la chicoteta riera Beruj Deresi, el seu curs passa a ser límiteadministratiu, condició limítrofa que no perdrà fins al seu tram final. Serà en este primer tram el llímit provincial entre la província de Kars (Nort) i la província d'Iğdır (Sur). Seguix el seu alvanç fins a rebre per l'esquerra, aplegant del nort, al riu Akhurian (186 km), en el punt en que el riu es convertix en llímit internacional, front a dos chicotetes localitats armènies, Bagaran (155 hab. en 2009) i Yervandashat (824 hab. en 2009).

Frontera armeni-turca

Artícul principal → Frontera entre Armènia i Turquia.
El riu front a la moderna localitat armènia de Yervandashat.
Les conques hidrogràfiques armènies, més de la mitat a través del Llaures.
El mont Ararat i el Chicotet Ararat vists des d'Ereván, dominant la vall del Llaures.

A partir d'ací el riu marca la frontera entre Armènia —província d'Armavir—, al nort, i Turquia —província d'Iğdır—, al sur. El riu seguix aigües avall en direcció este i ix pronte de la zona montanyosa, entrant en una àmplia vall, dominat per l'imponent i lluntana presència del gran mont Ararat (5137 m). És una vega localisada a una altitut més baixa que la majoria de les províncies de l'est de Turquia, en un clima continental fret semiárido, en estius calorosos i secs i hiverns frets i nevats. Està cultivada a abdós costats de la frontera i produïx pomes, tomates, pepinos, duraznos, peres, remolacha azucarera, melons d'Alger i melons, encara que els seus productes més afamados són el cotó i els albercocs. El Llaures passa prop de les localitats armènies de Janfida (3331 hab. en 2009[9]), Pshatavan (2827 hab.), Margara (1482 hab.), Vardanashen (1220 hab. en 2009), i després les bessones Araks, front a la turca Koçkıran (1289 hab. en 2000). En este tram el Llaures passa a menys de 10 km de la capital provincial turca Iğdır (82 656 hab. en 2012). Pel costat armeni el riu s'adinsa en la província d'Ararat i seguix el seu alvanç passant front a vàries ciutats emplaçades a abdós costats del seu curs: l'armènia Ranchpar (1252 hab.) i les turques Kerimbeyli i Yukarıçiftlik. En el costat armeni, el Llaures rep per l'esquerra tres rius casi en el mateix lloc: al Metsamor-Kasakh (més de 110 km); al Hrazdan (141 km) —que aplega des de la propenca (a menys de 20 km) capital nacional, Ereván (1 060 138 hab. en 2011) i que naix en el llac Sevan—; i al chicotet Azat (55 km).

El Llaures es torna cap al surest i comença en el costat armeni una llarga vega altament cultivada, d'uns 60 km de llongitut, presidida al fondo pel Ararat i el chicotet Ararat (3896 m). En este tram se succeïxen casi sense discontinuidad un rosari de localitats: Mkhchyan (4886 hab.), Azatavan (3135 hab.), Baghramyan (1835 hab.), Dalar (2719 hab.), Mrgavan (1860 hab.), la capital provincial Artashat (22 269 hab. en 2011), Taperakan (3706 hab.) Pokr Vedi (3160 hab.) —a on rep al curt riu Vedi (58 km)—, Aralez (2557 hab.), Vosketap (5363 hab.), les dos Ararat (poble) (8190 hab.) i Ararat (ciutat) (20 702 hab.), Surenavan (2434 hab.) i Armash (2644 hab.).

Frontera azerí-turca i azerí-iraní

Artícul principal → Frontera entre Azerbaiyan i Turquia.
La capital de Najicheván, i al fondo l'embassament homònim.
Mapa de Najicheván en época soviètica.
Vista del riu Llaures, prop de Julfa-Iran (izqda: Iran - dreta: Nakhichevan) (març de 2006).

A continuació el riu és frontera, breument (menys de 20 km), entre la República d'Azerbaiyan —l'exclavament de la República Autònoma de Najicheván— (NE) i Turquia —encara la província d'Igdir— (BAIX). En Azerbaiyan, tota la zona pròxima al riu està inclosa en Santuari Natural Estatal Arazboyu, un àrea establida en 1993 que salvaguarda 22 km²[10]

Despuix, despuix de rebre per la dreta a la chicoteta riera Karasu Chayi, el seu curs passa a senyalar la frontera entre Azerbaiyan —seguix en la república Autònoma de Najicheván, passant successivament per sis de les seues sèt raiones: Sadarak, Sharur, Kangarli, Babek, Yulfa i Ordubad— (NE) i Aniran —província d'Azerbaiyan Occidental— (NO).

Entra el Llaures en una zona semidesértica i seguix cap al surest, alcançant en seguida la chicoteta localitat azerí d'Arabyenigiya —a on rep, per l'esquerra i aplegant des d'Armènia, al ric Arpa (128 km)— i després a l'iraní Poldasht 8584 hab.), a on rep al riu Zangmar.

Després aplega a la coa de l'embassament de Najicheván (abans conegut com a embassament d'Araxes), en més de 25 km de llongitut i un àrea de 145 km². L'embassament va ser construït en l'época soviètica (1964-1971), levántándose un assut de 40 m que alberga una casa de màquines en una potència instalada de sol 44 MW. En la ribera esquerra de l'embassament rep al riu que li dona nom, el riu Najicheván (81 km), en la confluència del qual està la chicoteta ciutat de Babek (3252 hab. en 2010[11]), la capital de l'homònim raión. Casi al costat de Babek està Najicheván (74 500 hab.), la capital de la república homònima, una històrica capital del Kanato de Najicheván (1747-1828) de que ara s'ha convertit en la ciutat més poblada d'esta zona àrida.

Deixada arrere l'assut el riu seguix cap al surest i torna a entrar en una atra zona montanyosa, discorrent per una vall més tancada i sinuós, en moltes àrees protegides, en el que en el seu alvanç anirà acompanyat a abdós costats de la frontera per vies rodades i pel ferrocarril en la marge esquerra, part de la llínea inaugurada en 1908, Ereván-Julfa que conectava en Iran i que ara no està en servici.

En el costat iraní, el riu és el llímit del Àrea protegida de Marakan —un àrea establida en 1967 que protegix 1021,92 km²[12]— i en mitat de l'àrea, pel costat iraní, entra en la província d'Azerbaiyan Oriental. Després el riu serà el llímit del refugi de vida salvage Kiamaky, una atra àrea establida en 1975 en 957,42 km²[13] A la seua volta, un breu tram azerí és el llímit meridional del Santuari Natural Estatal Ordubad, un àrea designada en 1969 que salvaguarda 278,69 km².[14] El riu aplega pronte a les chicotetes localitats azerís de Gulustan (466 hab. en 2000)—a on rep al riu Alinyachay— i Julfa (11 866 hab.), front a l'iraní Jolfa (4983 hab.), conectades abdós per dos ponts i en una conexió ferroviari ara sense servici. Seguix el Llaures pel costat iraní sent el llímit del parc nacional Kantal, en un tram en el que en el costat azerí alcança Yaychi (5857 hab.) —a on rep al riu Karadere—, Azadkand (1096 hab.) —a on rep al riu Gilanchay—, Dasta (4282 hab.) —a on rep al riu Vanadchay— i Kotam (390 hab.).

Frontera armeni-iraní i azerí-iraní

Artícul principal → Frontera entre Armènia i Aniran.
Meghri, una ciutat armènia en la frontera armeni-iraní
Els ponts de pedra de Khodaafarin davant de l'assut de Khoda Afarin

El riu passa a ser frontera novament d'Armènia, esta volta en la província de Syunik' en Iran. En la part armènia el riu és en part llímit de dos parcs nacionals: primer, en un curt tram, el azerí parc nacional de Zangezur,[15] establit en 2003 i ampliat en 2009, en 427,97 km²,[16] que protegix les montanyes Zangezur, a on podria viure algun eixemplar del casi extint lleopart d'Anatolia (Panthera pardus tulliana), ademés de moltes espècies en perill d'extinció; després el parc nacional d'Arevik, un parc nacional armeni establit en 2009 (el més recent del país), en 344,02 km², que protegix l'atre alvertent de la mateixa cordillera i totes les ales que aboquen al riu Llaures en este tram fronteriç. El parc vol preservar l'àrea en la que viu el lleopart de Pèrsia (Panthera pardus saxicolor), i conta en una àmplia varietat d'entorns, incloent boscs de ginebrera, prats alpins, ambients de montanya i semidesiertos. També viuen en la zona animals vertebrats típics del Caucas, com el bezoar (Capra aegagrus), el muflón armeni (Ovis orientalis gmelini), l'orso pardo siri (Ursus arctos syriacus) i aus com el tetraogallo del Caspio (Tetraogallus caspius) i el gall lira caucasiano (Tetrao mlokosiewiczi).

En estes ales el Llaures passa per algunes chicotetes localitats aïllades, com Agarak, Meghri (4580 hab.) —a on rep al riu Meghri—, coneguda com la porta Sur d'Armènia, Alvank (343 hab.) —a on rep al riu Malev—, Shvanidzor (306 hab.) —a on rep al riu Shvanidzor— i Nrnadzor (140 hab.). Agarak és el punt més meridional del curs i a partir d'ahí el riu es dirigix cap a l'est, i des de Nrnadzor ya discorre clarament cap al noreste, una direcció que mantindrà fins al final.

Després el Llaures marca la frontera novament d'Azerbaiyan, està volta en Iran. En el costat iraní el riu és el llímit septentrional del Àrea protegida de Dizmar i després seguit, sense discontinuidad, del Àrea protegida Qara-Dagh.

En Azerbaiyan entra pels raiones de Zangilán, Yabrayil, Fuzuli i Beylagan. En este tram fronteriç azerí, el riu Llaures seguix per Bartaz i després rep, per la dreta, al riu Kaleybar i per l'esquerra, dos chicotets afluents casi en el mateix lloc, el riu Tsobiget i el riu Tsav. Després aplega a la ciutat de Mincivan (324 hab.), en la confluència en el principal afluent d'este tram, el riu Voghdji (88 km). Després rep, per la dreta, al riu Zangilán i aplega despuix a la coa del embassament de Khoda Afarin, a on rep al riu Vorotán (178 km). Ací encara queden els restants d'un antic pont de pedra del XI-XII i molt prop, un segon pont d'arcs múltiples arcs de pedra del XIII, coneguts com ponts de Khodaafarin. Seguix despuix per la chicoteta localitat azerí d'Horadiz (3950 hab.), situada front a l'iraní Aslan Duz (3910 hab.), unides abdós per un assut que forma el chicotet embassament de Mil-Mughan, en el que es diversifican aigua de modo casi simètric per a canals d'irrigación a abdós costats de la frontera. Prop d'Aslan Duz es va celebrar en 1812 la batalla d'Aslanduz (en la guerra rus-persa (1804–1813)), entre l'Imperi persa i l'Imperi Rus, que varen guanyar els russos pese a decuplicarlos els perses en número.

Després, despuix de rebre el Llaures per la dreta al chicotet Garah El seu i passar per la chicoteta Oltan, aplega a la ciutat iraní de Parsabad (81 782 hab.), la ciutat més septentrional del país i capital del comtat homònim de la província d'Ardebil, i la ciutat més poblada de tot el seu curs. Ací deixa finalment el seu curs de ser frontera per a adinsar-se en Azerbaiyan.

Curs baix en Azerbaiyan

Ya en Azerbaiyan, entra en la planura de Kur-Araz i passa entre les chicotetes ciutats de Bahramtepe (4089 hab.) i Chajirli (1550 hab.), separades abdós per un atre chicotet assut que embassa el riu i de la que es deriva aigua per a alimentar alguns llac artificials pròxims. En esta part final, el riu discorre per una planura en la que, pròxims al caixer actual, hi ha molts antics meandres abandonats. Després el Llaures aplega a la capital de raión Imishli (31 310 hab.) i despuix enllaça per la dreta en el canal Mughan Salyan, que du directament al mar Caspio, a una miqueta més de 100 km al surest. Despuix el riu alcança una atra capital de raión, Sabirabad (29 665 hab. en 2008), a on desemboca per la marge dreta en el riu Kurá, que a la seua volta després desaguará en la mar Caspio.

Referències culturals

El riu Llaures és també aludit en el cor de la cançó «Holy Mountains» de l'àlbum Hypnotize de la banda System of a Down: Back to the River Llaures, en alusió al Genocidi Armeni.[17]

Vore també

Notes

  1. ↑ «Llaures River». Encyclopædia Britannica. Consultat el 29 d'octubre de 2013.
  2. ↑ Bauer-Manndorff, Elisabeth (1981). Armènia: Past and Present, Armenian Prelacy, p. 49.
  3. ↑ Heródoto, Històries, 1.201.
  4. ↑ Els isedones vivien a l'est dels monts Urals.
  5. ↑ Heródoto, 1.202.
  6. ↑ "Calumet, A. D. 1672–1757, Rosebmuller, 1768–1835, Kell, 1807–1888, and some other scholars believed the source river [for Eden] was a region of springs. The Pishon and Gihon were mountain streams. The former may have been the Phasis or Araxes, and the latter the Oxus." Duncan, George S. (October 1929) "The Birthplace of Man" The Scientific Monthly 29(4): pp. 359-362, p. 360
  7. ↑ «Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond ...». Consultat el 23 d'abril de 2015.
  8. ↑ Hillman, Michael C.. Behrangī, Encyclopaedia Iranica.
  9. ↑ Les referències a la població de les ciutats i localitats d'Armènia són de l'any 2008 i 2009, llevat indicació expressa.
  10. ↑ Vejau l'entrada «Arazboyu State Nature Sanctuary» del lloc protectedplanet, disponible en: [1].
  11. ↑ Les referències a la població de les ciutats i localitats d'Azerbaiyan són a la població estimada en l'any 2010, llevat indicació expressa.
  12. ↑ Vejau l'entrada «Marakan Protected Area» del lloc protectedplanet, disponible en: [2].
  13. ↑ Vejau l'entrada «Kiamaky» del lloc protectedplanet, disponible en: [3].
  14. ↑ Vejau l'entrada «Ordubad State Nature Sanctuary» del lloc protectedplanet, disponible en: [4].
  15. ↑ Vejau l'entrada «Zangazur National Park» en el lloc del Ministry of Ecology and Natural Resources, disponible en: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2014. Consultat el 2 d'agost de 2014..
  16. ↑ Vejau l'entrada «Zangazur National Park» del lloc protectedplanet, disponible en: [5].
  17. ↑ «Talking With Turks and Armenians About the Genocide» (en anglés). Reader's Digest Magazines Canada Limited. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2007. Consultat el 6 de març de 2015.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Riu_Llaures&oldid=1509750»