Georgià antic
El georgià antic (ႤႬႠჂ ႵႠႰႧႭჃႪႨ,[1] enay kartuli) és una llengua lliterària de les monarquies georgianas documentada des del V. L'idioma seguix en us com llengua llitúrgica de l'Iglésia ortodoxa georgiana i en la seua major part seguix sent inteligible. El georgià antic parlat va donar pas a lo que es classifica com georgià mig en el XI, que a la seua volta va evolucionar cap al georgià modern en el XVIII.
Periodisació
editarDins del georgià antic es distinguixen dos periodos: georgià antic primerenc (sigles V a el VIII) i georgià antic clàssic (sigles IX a el XI). En el georgià antic enjorn estan representats dos dialectes diferents, coneguts com Khanmet’i (ხანმეტი, sigles V a el VII) i Haemet’i (ჰაემეტი, sigles VII i VIII). Reben estos noms per la presència d'un prefix de subjecte de segona persona i un prefix d'objecte de tercera persona kh- o h- en la morfologia verbal, a on el georgià antic clàssic té h-, s- o zero.[2]
Texts
editarEl corpus de texts del georgià antic enjorn és llimitat en tamany, consistint en una dotzena d'inscripcions i huit manuscrits que contenen texts religiosos. La lliteratura en georgià antic clàssic té un alcanç més ampli, incloent obres filosòfiques i historiográficas.
Inventari fonémic
editarEl georgià antic tenia 29 consonant fonémicas i 5 vocals fonémicas. L'ortografia nativa també distinguix el semivocal i, que és un alòfon de la vocal i en posició postvocálica.
La taula mostra les consonant en el Sistema de Transliteración Nacional (2002). Este sistema no marca l'aspiració, i marca la glotalisació en un apóstrofe. S'inclouen equivalents en l'Alfabet Fonètic Internacional entre corchetes quan diferixen.
| Labial | Dental/ Alveolar |
Alveo- palatal |
Velar | Uvular | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | sibil. | |||||||
| Oclusivas/ Africades |
aspirades | p /Plantilla:IPAblink/ | t /Plantilla:IPAblink/ | ts /Plantilla:IPAblink/ | ch /Plantilla:IPAblink/ | k /Plantilla:IPAblink/ | q /Plantilla:IPAblink/ | |
| glotalizades | p’ /Plantilla:IPAblink/ | t’ /Plantilla:IPAblink/ | ts’ /Plantilla:IPAblink/ | ch’ /Plantilla:IPAblink/ | k’ /Plantilla:IPAblink/ | q’ /Plantilla:IPAblink/ | ||
| sonores | b /[b]/ | d /[d]/ | /[dz]/ | j /Plantilla:IPAblink/ | g /Plantilla:IPAblink/ | [3] | ||
| Fricatives | sordes | s /[s]/ | sh /Plantilla:IPAblink/ | kh /Plantilla:IPAblink/ | h /[h]/ | |||
| sonores | z /[z]/ | zh /Plantilla:IPAblink/ | gh /Plantilla:IPAblink/ | |||||
| Nassals | m /[m]/ | n /[n]/ | ||||||
| Vibrant | r /[r]/ | |||||||
| Lateral | l /[l]/ | |||||||
| Semivocals | w /[w]/ | i /Plantilla:IPAblink/ | ||||||
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | [i] | [o] | |
| Miges | [i] | [o] | |
| Obertes | [a] |
Segons Schanidse,[4] l'accent prosódico en georgià antic recaïa en la antepenúltima (tercera des del final) sílaba d'una paraula. Excepcionalment, l'accent recaïa en la penúltima (segona des del final) sílaba si la paraula contenia la partícula interrogativa -Ⴀ (-a), per eixemple ႫႭႥႨႣႠ (móvida, "ell/ella/això va vindre") pero ႫႭႥႨႣႠႠ (movidáa? "¿Va vindre ell/ella/això?").
Morfosintaxis
editarEls verps del georgià antic són polisintéticos en incorporació nominal que encara era un procés morfosintàctic actiu; l'objecte incorporat sempre precedix al cap.
- adgil-i-p’q’r=a mun, sada i-q’=o, or dği
- lloc-PRV-destruir=3SG. SUBJ. AOR allí a on PRV-ser=3SG. SUBJ. AOR dos dies
- 'ell va arrasar allí a on va estar durant dos dies'
- vin aka s̆ina tawq'an-is-x-c=és ğ[mertma]n s̆i-i-c'q'al-i-n
- qui. NOM ací dins venerar-GEN-3SG. OBJ-donar=3PL. SUBJ God-ERG PVB-PRV-bendició-SCV-NOM. PL
- 'Que Deu beneïxca a quienquiera que adore ací dins [esta iglésia]'
Escritura
editar- Artícul principal → Alfabets georgianos.
El georgià antic s'escrivia en el seu propi sistema alfabètic, conegut com Asomtavruli "lletres capitals" o Mrglovani "redonejades". L'alfabet és casi perfectament fonémico, mostrant una excelent "correspondència" entre fonema i grafema. Està clarament modelat sobre l'alfabet grec, mostrant bàsicament el mateix orde alfabètic, en lletres que representen fonema no grecs agrupades al final. Ademés de lletres per a casi tots els fonema georgians, l'alfabet també conté tres lletres que representen fonema grecs no existents en georgià (ē, ü i ō). La majoria de les lletres semblen ser dissenys completament independents, en solament algunes basades directament en les seues contrapartes gregues (cf. grec Φ Θ Χ [pʰ tʰ kʰ], Asomtavruli Ⴔ Ⴇ Ⴕ).
| Grec | Α | Β | Γ | Δ | Ε | Ϝ | Ζ | Η | Θ | Ι | Κ | Λ | Μ | Ν | (Ξ) | Ο | Π | (Ϙ) | Ρ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Asomtavruli | Ⴀ | Ⴁ | Ⴂ | Ⴃ | Ⴄ | Ⴅ | Ⴆ | Ⴡ | Ⴇ | Ⴈ | Ⴉ | Ⴊ | Ⴋ | Ⴌ | Ⴢ | Ⴍ | Ⴎ | Ⴏ | Ⴐ |
| Transliteración | a | b | g | d | i | v | z | ē | t | i | k’ | l | m | n | i | o | p’ | zh | r |
| Grec | Σ | Τ | Υ | Φ | Χ | (Ψ) | – | – | – | – | – | – | – | – | – | – | – | Ω | |
| Asomtavruli | Ⴑ | Ⴒ | Ⴣ | Ⴔ | Ⴕ | Ⴖ | Ⴗ | Ⴘ | Ⴙ | Ⴚ | Ⴛ | Ⴜ | Ⴝ | Ⴞ | Ⴤ | Ⴟ | Ⴠ | Ⴥ | |
| Transliteración | s | t’ | ü | p | k | gh | q’ | sh | ch | ts | dz | ts’ | ch’ | kh | q | j | h | ō |
Ortografia
editarL'ortografia del georgià antic és prou consistent, en el sentit de que la mateixa paraula generalment s'escriu de la mateixa manera en totes les instàncies. L'escritura és casi fonémica, en casi tots els fonema representats exclusivament per una sola lletra. Les excepcions es descriuen a continuació.[5]
- Vocal o
L'excepció més notable a la regla de que cada fonema s'escriu en la seua pròpia lletra és la vocal o, que s'escriu consistentemente en el digrama ႭჃ ⟨oü⟩, per eixemple ႮႭჃႰႨ ⟨p’oüri⟩ p’uri "pa". Este us va ser evidentment adoptat de l'ortografia grega, que escriu /o/ com ⟨ου⟩. En el posterior alfabet Nuskhuri, el digrama original ⴍⴣ ⟨oü⟩ es va fusionar en una sola lletra ⴓ ⟨o⟩ (en l'alfabet Mkhedruli modern უ). Es va idear llavors una contraparte corresponent en Asomtavruli Ⴓ; esta lletra no formava part de l'alfabet original i no es va usar en el periodo del georgià antic.
- Semivocal w
La semivocal w s'escriu de dos maneres, depenent de la seua posició dins de la paraula. Quan ocorre directament despuix d'una consonant, s'escriu en el digrama ႭჃ ⟨oü⟩, per eixemple ႹႭჃႤႬ ⟨choüen⟩ chwen "nosatres", ႢႭჃႰႨႲႨ ⟨goürit’i⟩ gwrit’i "tórtola". El digrama ႭჃ ⟨oü⟩ representa tant w com o, sense diferenciació en l'escritura, per eixemple ႵႭჃႧႨ ⟨khoüti⟩ Plantilla:Transliteration "cinc" vs. ႤႵႭჃႱႨ ⟨ekoüsi⟩ Plantilla:Transliteration "sis".
En totes les demés posicions, w s'escriu en la lletra Ⴅ ⟨v⟩, per eixemple ႧႭႥႪႨ ⟨tovli⟩ Plantilla:Transliteration "neu", ႥႤႪႨ ⟨veli⟩ weli "camp", ႩႠႰႠႥႨ ⟨k’aravi⟩ k’arawi "tenda".
Les dos grafies de w representen clarament una variació alofónica com la descrita per al georgià modern,[6] entre [w] en posició postconsonántica i [ʋ] o [β] en atres posicions. En l'ortografia del georgià modern (estandardisada en 1879), tant [w] com [ʋ/β] s'escriuen consistentemente en ვ ⟨v⟩, i ya es troben grafies en Ⴅ ⟨v⟩ en lloc de l'esperat ႭჃ ⟨oü⟩ en georgià antic.[7]
- Semivocal i
La vocal inicial i- d'un sufix de cas es realisa com i- despuix d'una vocal, i est i alofónico té la seua pròpia lletra en l'alfabet, per eixemple:
- ႣႤႣႠჂ ႨႤႱႭჃჂႱႠ
- ⟨deday iesoüysa⟩
- deda-i iesu-ysa
- mare-NOM Jesús-GEN
- "la mare de Jesús"
- Les lletres "gregues"
L'alfabet asomtavruli conté tres lletres que no són necessàries per a escriure paraules natives: Ⴡ ⟨ē⟩, Ⴣ ⟨ü⟩ i Ⴥ ⟨ō⟩. Estes es varen afegir a l'alfabet per a permetre una transliteración lletra per lletra de noms i préstams grecs. De fet, s'usaven ocasionalment per a escriure les vocals gregues ē (ēta), ü (ypsilon) i ō (ōmega). Com estes vocals són alienes al georgià, es reemplaçaven en la pronunciació real per ey, wi i ow respectivament, com pot deduir-se d'antigues variants ortogràfiques i de formes modernes corresponents. Per eixemple, el grec Αἴγυπτος s'escriu ႤႢჃႮႲႤ ⟨egüp’t’i⟩ egwip’t’i "Egipte" (cf. georgià modern ეგვიპტე egvip’t’i).
En paraules natives, la lletra Ⴥ ⟨ō⟩ s'usava principalment per a escriure la partícula vocativa, per eixemple:
- Ⴥ ႣႤႣႨႩႠႺႭ
- ⟨ō dedik’atso⟩
- o dedik’atso
- "¡oh dòna!"
Les lletres Ⴡ ⟨ē⟩ i Ⴣ ⟨ü⟩, per un atre costat, s'usaven freqüentment en l'escritura de paraules natives, com una forma abreviada de representar les seqüències ey i wi, per eixemple ႫႤႴჁ ⟨mepē⟩ Plantilla:Transliteration "rei", ႶჃႬႭჂ ⟨ghünoy⟩ ghwinoy "va vindre". L'ortografia pot aixina variar dins d'un paradigma, per eixemple ႱႨႲႷႭჃႠჂ ⟨sit’q’oüay⟩ sit’q’wa-i "paraula" (cas nominatiu) vs. ႱႨႲႷჃႱႠ ⟨sit’q’üsa⟩ sit’q’w-isa (genitiu).[8] No obstant, les seqüències ey i wi també podien escriure's completes, per eixemple ႫႤႴႤჂ ⟨mepey⟩ Plantilla:Transliteration, ႶႭჃႨႬႭჂ ⟨ghoüinoy⟩ Plantilla:Transliteration "va vindre" (també ႶჃႨႬႭჂ ⟨ghüinoy⟩, una grafia mixta).
Referències
editar- ↑ transcrito com ႤႬႠჂ ႵႠႰႧႳႪႨ per la lletra Ⴓ ⟨o⟩ reemplaçada per ႭჃ ⟨oü⟩.
- ↑ Tuite (2008:146).
- ↑ Es pot reconstruir una parada uvular sonora “'ɢ”' per al proto-kartveliano (Fähnrich 2007:15). En georgià esta consonant es va fusionar en “'gh”' en temps prehistòrics.
- ↑ Schanidse (1982:19)
- ↑ Esta secció es basa principalment en Schanidse (1982:18–33).
- ↑ Aronson (1997:930).
- ↑ Schanidse (1982:26) lists a number of words which llaure written with Ⴅ ⟨v⟩ instead of the expected ႭჃ ⟨oü⟩. This seems to be an orthographical convention, as in all cited examples w is followed by a vowel and l (ႠႣႥႨႪႨ ⟨advili⟩ adwili "easy", ႷႥႤႪႨ ⟨q’veli⟩ q’weli "cheese", etc.), with just one exception (ႰႥႠ ⟨rva⟩ rwa "eight"). Romanized transcriptions of Old georgian conventionally reflect the different spellings of w, for example Plantilla:Transliteration, gwrit’i, Plantilla:Transliteration, veli.
- ↑ Schanidse (1982:41).
Bibliografia principal
editar- Aronson, Howard J. (1997). «Georgian phonology», Alan S. Kaye (ed.). Phonologies of Àsia and Africa, Vol. 2, Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns. ISBN 1-57506-018-3.
- Fähnrich, Heinz (2007). Kartwelisches etymologisches Wörterbuch, Leiden: Brill. ISBN 978-9004161092.
- Fähnrich, Heinz (2012). Die georgische Sprache, Leiden: Brill. ISBN 978-9004219069.
- Schanidse, Akaki (1982). Grammatik der altgeorgischen Sprache, Transl. Heinz Fähnrich. Tbilissi: Staatsuniversität.
- Tuite, Kevin (2008). «Early Georgian», Roger D. Wood (ed.). Ancient Languages of Àsia Minor, Cambridge: CUP (pp. 145–165). ISBN 978-0521684965.
Enllaços externs
editar- ru/ras/view/publication/general. html? id=51714147 Грамматика древнелитературного грузинского языка (ru) by Nicholas Marr Digital Library of Russian Academy of Sciences
- bibliothek. uni-halle. de/inhouse/content/titleinfo/6444135 Grammatik zur altgeorgischen Bibelübersetzung by Franz Zorell (de) Digital Library of Marthin Luther University
- Este artícul conté una traducció derivada de «Georgiano antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.