Isedones

Els Isedones varen ser un poble de caràcter mític que vivien al nort del territori escita, proponent-se la conca del Irtish. Heródoto els nomena com els únics hòmens que s'han aventurat en anar més al nort del seu país, descobrint als arimaspos, poble que estava en contínua lluita en els aixetes, guardians de l'or. També parlaven del mític poble dels hiperbóreos. Heródoto ademés observava estes costums: en morir el pare d'un home, els seus deudos devien obsequiar al fill en unes reses i despuix de descuartizarlas, descuartizaban al mort, mesclaven les dos carns, ho coïen i es donaven un convit (estes costums també es presentaven en els masagetas i en els antics indis padeos). Només deixaven el cap, a la que li donaven un mant d'or i ho veneraven com una image sagrada. Heródoto assegura que els isedones eren persones justes i les dònes de les quals posseïen iguals drets que els varons.

Referències

Història Lliure 4 Heródoto. Biblioteca clàssica Gredos, 1989, traducció i notes de Carlos Schrader ISBN 84-249-3525 -X