Altiplano armeni
L'altiplà armeni o replanell armeni () forma part de la replanell transcaucasiana i constituïx una de les estribaciones[1] de la cordillera del Caucas en el seu alvertent meridional. Actualment gran part del replanell armeni es troba en Turquia, comprén el noroccident d'Iran i la totalitat de la República d'Armènia; també s'estén per l'oest d'Azerbaiyan.
En total ocupa un àrea d'uns 400 000 km² situats al nort d'Oriente Pròxim.[2] El seu punt més prominent és el mont Ararat, 5165 metros. Hi ha numerosos llac en les seues depressió tectòniques (llac Seván, llac Van, llac Urmía). La denominació de replanell «armeni» no s'usa en els països veïns d'Armènia per motius polítics i històrics.[3][4][5]Plantilla:Fact En Turquia, la locució utilisada generalment és Regió de Anatolia OrientalPlantilla:Fact (Doğo Anadolu Bölgesi en turc).
l'albaricoquero es va estendre per Europa des del replanell armeni. Se li coneixia antigament com la fruta armènia, i el seu nom botànic és Prunus armeniaca, que deriva de Armeniacum en llatí.
El replanell armeni és coneguda per ser el «breçol de l'Edat del Ferro».[6] També és considerat tradicionalment com un dels possibles ubicacions del jardí del Edén.[7]
Una de les parts més planes del altiplà la constituïx la planura del Ararat, que ocupa una part de la vall del riu Llaures, que separa Turquia i Armènia. És la zona més productiva d'Armènia sobre agricultura i en ella es troben la ciutat d'Ereván i la vall del riu Hrazdán, entre les montanyes de Geghama i el mont Ararat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estribación: f. Geogr. Estrebe o ramal de montanya que deriva d'una cordillera.(RAE)
- ↑ "Armenian Highland." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia
- ↑ Kalantar, Ashkharbek, Armènia: From the Stone Age to the Middle Ages, Civilisations du Proche Orient, Es´rie 1, Vol. 2, Recherches et Publications, Neuchâtel, Paris, 1994;ISBN: 2-940032-01-7;ISBN13: 978-2-940032-01-3 [1]
- ↑ Kalantar, Ashkharbek, The Mediaeval Inscriptions of Vanstan, Armènia, Civilisations du Proche-Orient: Séries 2 - Philologie - CDPOP 2, Vol. 2, Recherches et Publications, Neuchâtel, Paris, 1999;ISBN: 2-940032-11-4;ISBN13: 978-2-940032-11-2 [2]
- ↑ Kalantar, Ashkharbek, Materials on Armenian and Urartian History (with a contribution by Mirjo Salvini), Civilisations du Proche-Orient: Séries 4 - Hors Série - CPOHS 3, Neuchâtel, Paris, 2004;ISBN: 2-940032-14-9;ISBN13: 978-2-940032-14-3 [3]
- ↑ S. K. Dikšit. Introduction to Archaeology, Moscow, 1960.
- ↑ Mesopotamian Trade. Noah's Flood: The Garden of Eden, W. Willcocks, H. Rassam pp. 459-460
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altiplano armenio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.