Montanyes de Geghama
Les montanyes de Geghama o Serra de Geghama són una cadena de montanyes en Armènia, entre el llac Sevan, a l'est, i la planura de Ararat, a l'oest. Pel nort llimita en la vall del riu Hrazdan, i pel sur en un chicotet cinturó de picos volcànics, Hadis, Gutanasar, Menakasar, entre uns atres, i el pas de Vanderyats, a on es troba el Caravanserai de Orbelian. Tot l'alvertent oriental es troba en la província de Geghark'unik'; l'occidental es troba dividida entre les províncies de Kotayk', al nort i Ararat, al sur, i la meridional llimita en la província de Vayots' Dzor.
Les montanyes tenen uns 70 km de llongitut de nornoroeste a sursudeste, per uns 40 km d'esgambi, són d'orige volcànic, es troben en elles uns 127 cons de volcans extints, i tenen una altitut mija de 2.500 m, en cims que superen els 3.000 m, entre les que destaquen els monts Azhdahak, en 3.597 m d'altitut, Spitaksar, de 3.560 m, i Geghasar, de 3.446 m.
Poblacions
A l'est, les montanyes descendixen fins al llac Sevan, a 1900 m d'altitut, a lo llarc d'uns 20 km. En una àmplia vall que seguix paralelament la serra fins al llac Sevan es troben les poblacions de Gegharkunik (2.090 m), Lanjaghbyur (2.020 m), Sarukhan (1.990 m), Gandzak (1.980 m), Karmirgyugh (1.970 m), Gavar (1.950 m), per a on descendix dels cims el riu Gavaraget, i Noratus (1.930 m), a on es troba el famós cementeri de Noraduz, poblat de jachkares i una miqueta més llunt el monasteri de Hayravank i les localitats d'Hayravank, Berdkunk, Lchap, Tsovazard, Norashen, Chkajovka, Lchashen i Sevan, totes a la vora del llac. En el llímit meridional de les montanyes, descendint del port de Vanyeirats cap a la vall del riu Argichi i el llac Sevan es troben les poblacions de Nshkhark (2.320 m), Karadzi (2.280 m) i Sarnakhpyur (2.360 m), ademés d'una série de poblacions que es troben a la vora del llac Sevan, Lichk i Yeranos, i a l'est, al sur del llac Martuni i Vardenik.[1]
A l'oest, les ales formen un paisage més nuet fins a la planura de Ararat i la vall del riu Hrazdan, a uns 20 a 25 km. En l'alvertent, les localitats de Sevaberd (2.060 m), Zovashen (2018 m), i més al sur, baix els cims més alts, Geghard (1.920 m) i el monasteri de Geghard (1.750 m), en la vall del riu Azat, que separa les províncies de Kotayk’ i Ararat. La vall, que desemboca en el riu Hrazdan per baix d'Ereván, engloba les poblacions de Gogh (1.625 m) i Garni (1.400 m). Al surest, es troba la Reserva Estatal Forestal de Khosrov, convertida en parc en 1958.[2]
Cims
Les montanyes de Geghama formen part de l'arc volcànic més jove d'Armènia. l'Azhkdakak (3.597 m) està format per quatre cons del cuaternario, Azhdahak, Kamurch, Tar i Temablur. Els tres primers molt propencs i el tercer a uns 800 m cap al oesnoroeste. El con del Azkdakak té 1.600 m de diàmetro i uns 370 m d'altura. El cràter té un diàmetro de 500 m i una profunditat de 90 m. En el seu interior, a 3.509 m d'altitut, hi ha un llac. Els camps de lava en vàries direccions tenen en conjunt uns 8 km².[3] L'última erupció coneguda és de 1900 a. C. La lava va fluir cap al llac Sevan produint una série de cons de basalt i andesita. La majoria de cons són del Holoceno i el Pleistoceno, en andesita, andesita basàltica, riolita i dacita.[4]
Al sur, el domo del Spitakasar, de liparita, en 3.500 m de base i 500 m d'altura, i més al sur, el massiç del Geghasar, format per liparita, obsidiana, perlita i pumita. D'estos volcans, formats fa 120.000 anys i en erupció fa entre 80.000 i 40.000 anys, s'extrau obsidiana.[5]
Al nort d'esta série de picos es troba el llac Akna, o Aknalich, a 3.032 m d'altitut, té 1 km de llongitut i uns 600 m d'esgambi.
Referències
- ↑ «Lake Sevan, experiemce and lessons learned brief». Archivat des d'el original, el 14 de març de 2012. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ (2005).«Evolution of the forest cover in Armènia».International Forestry Review.7(2)
- 113–127.ISSN 1465-5489.doi:10.1505/ifor.2005.7.2.113.
- ↑ «The Mystery of Azhdahak, Geology». azhdahak.com. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «Ghegam Ridge». Smithsinian Institute, Global Volcanism Program. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ (2014).«New Data on the Exploitation of Obsidian in the Southern Caucasus (Armènia, Geòrgia) and Eastern Turkey, Part 1: Source Characterization».Archaeometry.56(1)
- 25–47.ISSN 0003-813X.doi:10.1111/arcm.12006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montañas de Geghama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.