Cementeri de Noraduz
El cementeri de Noraduz[1] (en armeni: Նորատուսի գերեզմանատուն) també cridat Noratus és un cementeri migeval en un gran número de jachkars situats en el poble de Noraduz, en la província de Geghark'unik', prop de Gavar i el llac Sevan, a 90 km al nort d'Ereván en Armènia. El cementeri té la major concentració de jachkares en la República d'Armènia, uns 728. En l'actualitat és el cementeri més gran que sobreviu en jachkares despuix de la destrucció d'estos en l'antiga Julfa, Najicheván per part del govern d'Azerbaiyan.
Jachkares
Els jachkares més vells del cementeri daten de finals del X. Durant la recuperació de la tradició de les jachkars en els sigles XVI-XVII, molts d'ells varen ser construïts baix el jou del Império safávida, quan les influències orientals es mesclaven en l'art armeni. Hi havia tres mestres en este art en aquells moments, el més notable dels quals era Kiram Kazmogh (1551-1610); els seus contemporàneus varen ser Arakel i Meliset. El cementeri s'estén sobre unes sèt hectàrees en casi un centenar de jachkares, cada u dels quals en una ornamentació única. La majoria estan coberts de verdet i líquenes. Vàries tombes de cementeri descriuen escenes gravades de matrimonis i vida de granja. Junt al cementeri vell s'ha instalat un de nou separat per una llarga tanca. Prop del cementeri, en el poble, es troba l'iglésia de la Verge Maria construïda en el IX.[2]
Un dels jachkares va ser donado al Museu Britànic en 1977 pel catholicos Vazgen I, màxima autoritat de l'iglésia armènia entre els anys 1955 i 1994.[3][4] The front face of the rectangular khachkar has a leaved-cross with two smaller crosses below that llaure framed with trefoil and bunches of grapes projecting from either side. An inscription on the left side seeks god's mercy for a certain Aputayli.[3]
Folclore
Una història popular associada en el cementeri concernix a l'eixèrcit invasor de Tamerlán. Es diu que els parracs varen colocar caixcos sobre els jachkares per a que semblaren soldats en defensa de la localitat, fent que les tropes de Tamerlán retrocediren.
En una atra història popular, el monge del XIX cridat Ter Karapet Hovhanesi-Hovakimyan, d'un monasteri propenc, acompanyava servicis funeraris a Noraduz; per a evitar les dos hores de camí entre el cementeri i el monasteri es va construir una chicoteta cela en Noraduz. Quan tenia 90 anys, va demanar als seus germans monges que ho enterraren viu. Les seues últimes paraules varen ser: "No tem a la mort. No deuríeu tindre por tampoc. Mai he temut a res, solament a Deu. Deixeu que algú en por m'acompanye. Que aboque aigua sobre la làpida, es bega l'aigua, es llave la cara, el pit, els braços i les cames. Llavors, que trenque la vasija que conté l'aigua. La por li abandonarà en eixe instant". Actualment, hi ha gent que s'acosta a la tomba del monge per a repetir el ritual, deixant trossos de vidre trencats dispersos en tots els llocs.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «"Arts of Armènia"» (en anglés). Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2007. Consultat el 16 d'octubre de 2013.
- ↑ Ney, Richard L. (2005). «Who Made Khachkars?». The Gift of Stone. TourArmenia. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 Parry, Ken (2007). The Blackwell Companion to Eastern Christianity, Wiley-Blackwell, p. 397. ISBN 0-631-23423-3.
- ↑ British Museum Collection
- ↑ «Armènia. Stone crosses.» (en ru). Vokrug Sveta (28 de decembre de 2003). Archivat des de l'original, el 1 de juliol de 2013. Consultat el 10 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio de Noraduz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.