La planura del Ararat (en armeni: Արարատյան դաշտ) és un ampli i fèrtil pla que ocupa la vall mija del riu Llaures, en l'altiplà armeni o replanell armeni, que a la seua volta forma part de la replanell transcaucasiana i és la prolongació pel sur de les montanyes del Caucas. El altiplà està format per una série de planures i elevació generalment de caràcter volcànic la culminació del qual és el mont Ararat.

Planura del Ararat

La planura del Ararat està separada del llac Sevan per les montanyes de Geghama al nordest. Al noroest llimita en el mont Aragats i al sur en el mont Ararat. Està divivida en dos pel riu Llaures, que la seua partix sur-suroest forma part de la Regió d'Anatolia Oriental, en Turquia, i en la seua part armènia és travessada de nort a sur pel riu Hrazdan, que unix el llac Sevan en el riu Llaures.[1]

Image de satèlit en el mont Ararat en el centre i al nort la vall del riu Llaures que separa la planura d'Armènia de Turquia.

Etimologia

L'historiador migeval Moisés de Corene va deixar escrit en la seua Història d'Armènia que la planura d'Ararat rep este nom del rei Llaura el Bell, bisnieto d'Amaya.

Història

Es creu que el primer assentament humà en la planura del Ararat va ser la localitat d'Aratashen,[2] ocupat en el 6500 a. C., en una época anterior a l'us de la ceràmica. La ceràmica apareix entorn al 4000 a. C., quan ya la planura del Ararat està en contacte en les cultures del nort de Mesopotamia i en la cultura de Sioni, de la conca del riu Kura.

A partir de l'IV mileni a. C. es construïxen numerosos assentaments, per eixemple, el trobat en el jaciment de Norabats, prop d'Ereván, a on ya es practicava l'agricultura.[3] Més tart, l'imperi d'Urartu va construir diverses poblacions i fortificacions, entre ells el castell d'Erebuni, del VIII.[4]

Referències

  1. ↑ «Ararat Plain». Encyclopaedia Britanica. Consultat el 28 de juny de 2017.
  2. ↑ «Aknashen – the first settlement of Ararat plain». News. am. Consultat el 28 de juny de 2017.
  3. ↑ «The Southern Caucasus in Prehistory: Stages of Cultural and Socioeconomic». Univ. of Pennsylvania Museum. Consultat el 28 de juny de 2017.
  4. ↑ «The Political Landscape: Constellations of Authority in Early Complex Polities». University of Califòrnia Press. Consultat el 28 de juny de 2017.