Regne d'Armènia
| ||||
| ||||
|
Bandera | ||||
 | ||||
| Capital | Yervandashat | |||
| Idioma oficial | arameu armeni clàssic | |||
|
Història |
||||
| • Establiment | 331 a. C. | |||
| Forma de govern | No especificat | |||
El Regne d'Armènia, o Armènia Major, fon un regne independent entre el 190 a.C. i el 165 d. de C., i un protectorat del Imperi romà entre el 165 i el 428. Fon creat de les cendres de l'antiga satrapia de Armènia, que era part del imperi aquemènida. Va devindre en un regne independent baix la dinastia oròntida, gràcies a l'apogeu del Regne de Macedònia.
Despuix de la caiguda del Imperi seléucida, una de les monarquia que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de Aleixandre Magne, un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per Artaxias I. En el seu màxim esplendor, entre els anys 95 a.C. i 66 a.C., Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del Caucas i l'àrea que actualment correspon a l'est de Turquia, Síria i Líban. Per un temps, Armènia va ser un dels estats més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la esfera d'influència romana en el 66 a.C.
Posteriorment, Armènia va ser un freqüent foc de contenció entre Roma i el Imperi persa. Els parts varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys 37 i 47, quan els romans varen reprendre el control del regne.
Baix el mandat de Neró, els romans varen mamprendre una campanya (55–63) contra el Imperi partixc, el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar (60) i perdre (62) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió Apollinaris, encapçalada pel general Gnaeus Domitius Corbulus, des de Panònia a Síria. Corbulus va entrar als territoris de Vologases I, qui va retornar el regne d'Armènia a Tiridates I.
El Imperi sasànida va ocupar Armènia en 252 fins que els romans ho varen recuperar en 287. En 384 el regne va ser dividit entre el Imperi romà d'Orient i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com província romana en el nom de Armènia Inferior (entre Pontus i Capadòcia); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de Pèrsia, fins que en 428 la noblea local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un governador en el seu lloc.
Referències[editar | editar còdic]
- Aram, Proudian H.: The Armenians in past and present. Los Ángeles, 1896.
- Chahin, M.: The Kingdom of Armenia, 1987.
- Kurkjian, Vahan: Tigran the Great, 1958.
- Kalantar, Ashkharbek: Armenia: from the Stone Age to the Middle Ages. Civilisations du Proche Orient, Serie 1, vol. 2, París: Recherches et Publications, 1994.
- Kalantar, Ashkharbek: Materials on Armenian and Urartian History (with a contribution by Mirjo Salvini). Civilisations du Proche-Orient: Series 4 - Hors Série - CPOHS 3. París, 2004.
- Kalantar, Ashkharbek: The Mediaeval Inscriptions of Vanstan (Armenia). Civilisations du Proche-Orient: Series 2 - Philologie - CDPOP 2, Vol. 2, París: Recherches et Publications, 1999.