Anar al contingut

Mar Argentina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mar Argentina
La delimitació de la mar argentina segons el mapa presentat en 2009 a la Comissió de Llímits de la Plataforma Continental de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar.
Fitoplàncton (es pot observar com una extensa "taca" grisverdosa) de la mar argentina; fotografia de la NASA.
Mar Argentina front a les costes de la província de Santa Creu (Argentina).

La mar Argentina[1] és el nom en el que es denomina al mar epicontinental i llitoral del oceà Atlàntic adjacent a l'extrem sur de Sudamérica.[2] La denominació "mar argentina" no referix als espais marítims a on l'Argentina en efecte eixercix sobirania o jurisdicció.[2] Els llímits de la mar argentina, tal com varen ser delimitats per la Comissió Nacional del Llímit Exterior de la Plataforma Continental (COPLA), comprenen des de la boca del estuari del Riu de l'Argent pel nort (paralel 35° Sur) fins a l'illa dels Estats pel sur, i des de la costa argentina fins a l'isóbata dels 200 metros de profunditat, incloent a les illes Malvines. El seu ample varia entre 210 quilómetros front a Mar de l'Argent i 850 en la latitut de les illes Malvines. La llínea costera es prolonga per 4725 km.[3] A l'est de la mar argentina aplega la més extensa i molt més profunda conca argentina. La mar argentina té una extensió propenca a 1 000 000 km².[2]

La mar argentina s'estén més allà de la zona econòmica exclusiva definida per l'Argentina en la seua porció continental americana, antàrtica i les illes de l'oceà Atlàntic sur, incloent part del banc Namuncurá o Burdwood (56°30′ S).[4]

Definició

L'explorador rumà Juliol Popper va ser el primer en amprar el nom mar argentina, quan en 1891 va publicar un mapa Terra del Fòc segons les exploracions efectuades per l'ingenier Juliol Popper (1886-1891).[5] Popper va denominar mar argentina a:

(…) l'extensió marítima innombrada que banya l'extrem sur de la República i que s'estén des de l'illa dels Estats a la veta de Forns i des del canal Beagle a l'oceà Atlàntic.

El nom es va estendre poc despuix fins a comprendre totes les costes continentals argentines. L'àrea mencionada per Popper, que era l'espai en la zona sur de Terra del Fòc, va rebre el nom de mar de la Zona Austral com a conseqüència de l'aprovació del Tractat de pau i amistat entre Argentina i Chile de 1984, pero seguix sent inclós com a part de la mar argentina.

Disputa en el Regne Unit

l'Organisació Hidrogràfica Internacional no ha inclós a la mar Argentina dins de la seua publicació Limits of ocean and sigues de 1953,[6] i la seua existència com a tal és rebujada pel Regne Unit, país que en l'Argentina manté un litigi per la sobirania de les illes Malvines. Fòra d'Argentina, en els països en a on predomina la cartografia marítima en noms en anglés, el nom mar Argentina és poc utilisat i la regió és referida, desconeixent els concrets llímits físics que posseïx la mar argentina, com una part més de l'oceà Atlàntic en la seua secció sur.

En 2009, durant el govern de Cristina Fernández de Kirchner, el Ministeri de Relacions Exteriors va presentar a la Comissió de Llímits de la Plataforma Continental de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar (CONVEMAR) les coordenades dels llímits del seu plataforma continental, que comprén un àrea de 1 782 500 km²,cita requerida equivalent a més de la mitat del territori emergit. L'àrea delimitada es correspon també en la zona en la que es troben les illes Malvines i Aurora, Georgias del Sur i Sandwich del Sur sobre les que Argentina manté una disputa de sobirania en el Regne Unit. En març de 2016, mentres eixercia la presidència Maurici Macri, les Nacions Unides va aprovar la petició argentina per unanimitat.[7][8][9]

Característiques

És una mar de gran riquea econòmica, tant en les seues aigües (recursos ictícolas, plàncton, crustacis, cetáceos, mariscs, algas, potencial energia mareomotriz) com en el seu subsol (hidrocarburs).[10] La llum solar penetra les profunditats marines fins als 200 m de profunditat i açò en el seu corresponent fotosíntesis favorix l'existència d'una rica flora submarina que sol ser el primer esclavó pluricelular de la cadena trófica i biocenosis marina. Tal biocenosis favorix en la Mar Argentina l'abundància del bentos i del plàncton (fitoplàncton i zooplancton) i, concatenadamente, la proliferació de peixos, cetàceus i atres formes de vida marítima pluricelular (incloent verdaders boscs d'algues com el "kelp"), que aporten o poden aportar excelents proteïnas i ademés oligoelementos com el sodi, calcio, yodo, seleni, etcétera.

En les costes acantilades es troben varietats de tels i clòchines, polps i mers, com pechines, centollas, estreles, carrancs i palayes. Les aus marines, en especial pingüins i cormoranes, troben en estes costes llocs de refugi i anidación. Les costes pedregosas són les preferides dels lleons i elefants marins per a tindre allí les seues cries. En 1935 va ser elaborat el Catàlec de la fauna íctica de la Mar Argentina, que va realisar un registre taxonòmic de 261 espècies.[11]

A l'est de la mar argentina la profunditat creix abrupta, cau el terreny en forma casi vertical per un talús retallat en certs punts per alguns canons submarins, restants d'antics rius existents durant les glaciacions, quan gran part d'esta mar es trobava emergit.

A continuació del talús s'estén una immensa planura abissal que comprén gran part de l'Atlàntic Sur, coneguda com conca argentina.

Corrents marines

El farallón de Comodoro Rivadavia, Província del Chubut, en la costa de la mar argentina, accident coster format per l'intensa erosió de l'onage en els tallats.

La Mar Argentina posseïx una corrent freda i poc salina anomenada Aigua Subantártica de Plataforma, que fluïx cap al noreste fins a trobar-se en les aigües provinents de la plataforma de Brasil (Aigua Subtropical de Plataforma), formant al front Subtropical de Plataforma.[12] Este front és el lloc preferencial d'exportació de les aigües de plataforma cap a l'oceà obert.[13]

La plataforma es caracterisa per posseir una estructura barotrópica,[14] lo que significa que tota la columna d'aigua es mou en la mateixa direcció. L'intensitat de la corrent sobre plataforma varia en funció dels vents locals.[15]

En l'extrem est de la Mar Argentina es troba la corrent de les Malvines (el núcleu de les quals seguix la isóbata de 200 m), la qual és una prolongació de la corrent Circumpolar Antàrtica.[16]

Penya-segat en la ciutat de Port Madryn, Província del Chubut.

Vore també

Referències

  1. ↑ Vore en Carta Nàutica Raster : "Mar Argentina i Ports del Llitoral Atlàntic" – Servici d'Hidrografia Naval (República Argentina) [1] archivat en Wayback Machine..
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mar Argentí» (en és). Argentina. gob. ar. Consultat el 2021-05-18.
  3. ↑ Manual de maneig coster per a la província de Buenos Aires. Pág. 23. Escrit per Federico Illa, Federico Ignacio Illes i Carlos A. Lasta (Eds.), Carlos A. Lasta. Colaborador Carlos A. Lasta, Universitat Nacional de Mar de l'Argent Staff. Edition: illustrated. Publicat per EUDEM, 2006. ISBN 987-544-182-1, 9789875441828
  4. ↑ La mar dones-protegit: zonificació i conservació de la biodiversitat
  5. ↑ Juliol Popper, personage judeu interessant. Per Fernando I. Kazakevich. Edició Ana Perez. Consultat el 3-11-2010
  6. ↑ Limits of ocean and sigues. Special publications N° 23. 3° Edition - 1953
  7. ↑ «El llímit més extens de l'Argentina i la nostra frontera en la humanitat». COPLA.
  8. ↑ «Llímit exterior de la plataforma continental. Presentació argentina». Presidència de la Nació Argentina.
  9. ↑ «Argentina suma territori». Infobae. Consultat el 27 de març de 2016.
  10. ↑ Juan Sala i Julián Bilmes. «El desafiu d'una Argentina marítima i bicontinental» (en és-ar). Contraeditorial. Consultat el 2021-12-08.
  11. ↑ La Mar Argentina i els seus recursos peixquers, Volum 1. Pág. 19. Autor: Enrique I. Boschi. Editor: Institut Nacional d'Investigació i Desenroll Peixquer, Secretaria d'Agricultura, Ganaderia, Peixca i Alimentació, 1997. ISBN 987-96244-0-8, 9789879624401
  12. ↑ «Subtropical Shelf Front off eastern South America».Journal of Geophysical Research: Oceans.105(C3)
    6565–6578.doi:10.1029/1999JC000300.Consultat el 2022-08-04.
  13. ↑ Berden, G.. “Circulation and Hydrography in the Western South Atlantic Shelf and Export to the Deep Adjacent Ocean: 30°S to 40°S”. Journal of Geophysical Research:Oceans 125 (10): i2020JC016500. doi:10.1029/2020JC016500.
  14. ↑ «On the Wind Contribution to the Variability of Ocean Currents Over Wide Continental Shelves: A Case Study on the Northern Argentine Continental Shelf».Journal of Geophysical Research: Oceans.124(11)
    7457–7472.ISSN 2169-9275.doi:10.1029/2019JC015105.Consultat el 2022-08-08.
  15. ↑ «Volume Transport Variability on the Northern Argentine Continental Shelf From In Situ and Satellite Altimetry Data».Journal of Geophysical Research: Oceans.126(2)ISSN 2169-9275.doi:10.1029/2020JC016813.Consultat el 2022-08-08.
  16. ↑ Proyecte de crèdit global per a la modernisació del sector peixquer. Escrit per IICA. Pág. 6. Publicat per IICA Biblioteca Veneçola.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mar_Argentina&oldid=1531676»