Anar al contingut

Conca argentina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La conca Argentina és una extensa depressió abissal, el llit submarí del qual és, en gran mida, una planura abissal del oceà Atlàntic Sur. La seua part més profunda, ubicada en els seus màrgens oest i suroest, es denomina planicie abissal argentina, en a on es troba la seua profunditat màxima registrada, que és de 6212 m baix el nivell de la mar; tal profunditat s'ubica uns 800 km a l'est de les illes Malvines.

Descripció

[editar | editar còdic]

La conca Argentina es troba a l'est de les costes d'Argentina. Els seus llímits són:

La vora sur de la Conca Argentina està format per la dorsal de les Malvines. La conca Argentina té una profunditat mija de 5000 m i es caracterisa per les baixes temperatures.[1] El punt més profunt és la Planura Abissal Argentina en la base del escarpe o talús de Malvines, que alcança una profunditat de 6212 metros (20 381 peus).
Una corrent marina que domina la circulació és la de la corrent Circumpolar Antàrtica en la capa abissal de l'Atlàntic sudoccidental, tal corrent ingressa en la conca Argentina per la seua banda suroest, després es desvia cap al nort a lo llarc de la emersión continental, i pansa a la conca del Brasil a través del canal Vema (39°30'W) a l'oest de la dorsal del Riu Gran, allí, la corrent alcança velocitats de 20-25 cm/s.

L'extensió de la conca Argentina ronda els 1 800 000 km².

Recursos econòmics

[editar | editar còdic]

Donada la seua enorme extensió, a priori resulta casi obvi que esta part del planeta posseïx enormes recursos, per eixemple en peixca en les aigües més superficials, encara que també semblen ser molt considerables els recursos submarins i subterràneus (és dir els recursos que al mateix temps que estan baix el nivell de les aigües també ho estan baix el nivell de la superfície terrestre sumergida baix eixes aigües), actualment els recursos més notoris baix la conca Argentina resultarien ser reserves de petròleu i, especialment, del gas combustible cridat hidrat de metà.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Charton, Barbara: The Facts on File dictionary of marine science (Els fets en archiu de diccionari de ciència marina), 2ª edició, Science Dictionaries Séries (2008) ISBN 0-8160-6383-4