Farallón

Un farallón és un promontori rocós que s'alça sobre el mar prop de la llínea de costa, originat per l'acció erosiva de les onas sobre les parts més blanes d'un penya-segat. Esta forma de relleu resultant constituïa en anterioritat partix de la terra ferma, pero va quedar aïllada pels efectes de l'onage en desencadenar-se un procés d'erosió que comença en l'excavació d'una cova en la paret del penya-segat. En el temps es forma un arc o pont que termina per derrocar-se, donant lloc a uns eixints aïllats que reben el nom de farallones. Estos seguixen sofrint l'acció erosiva marina fins a quedar reduïts a secs, la fase final del cicle.

No obstant, en ocasions se li dona el nom «farallón» a promontoris rocosos no ubicats prop de la llínea de la costa, eixemple d'açò són els farallones de Cali i els farallones del Citarà.

Un dels eixemples més espectaculars d'esta forma de relleu es troba en la costa australiana dels Apòstols, en el sur de l'estat de Victoria, a on s'alça un conjunt de farallones coneguts com The Twelve Apostles («Els Dotze Apòstols»). En la costa lucense espanyola també es poden contemplar molts d'estos característics relleus, concretament en la Plaja de les Catedrals.

El nom deriva del llatí vulgar o del terme italià faraglione, que provablement ve a la seua volta del grec pharos, que significa far, degut a que en l'época de les poderoses talassocràcias els farallones provablement estaven marcats per fogueres per a evitar que les embarcacions encallaren durant la navegació nocturna.

A voltes, en geomorfología, també s'usa per a descriure'ls el terme stack, o les variants regionals de raukar (en Suècia) o kekur (en Rússia).

Formació

Els farallones es formen típicament en roques sedimentàries o volcàniques en capes horisontals, particularment en penya-segats de pedra calcàrea. La durea mija d'estes roques significa una resistència mija a l'erosió abrasivo i atritiva. Una capa més resistent pot formar una pedra angular. Els penya-segats en roca més dèbil, com argila o roca molt articulada, tendixen a desplomar-se i erosionar-se massa ràpit per a formar farallones, mentres que les roques més dures, com el granit, s'erosionen de diferents maneres.

El procés de formació sol començar quan la mar ataca llínees de debilitat, com a juntes empinades o menudes zones de falles en la cara d'un penya-segat. Estos clavills s'engrandixen gradualment i es convertixen en coves. Si una cova travessa un promontori, es forma un arc. L'erosió adicional fa que l'arc es derroque, deixant el pilar de roca dura alluntat de la costa, el farallón. A la veta del temps, l'erosió farà que el farallón es derroque, deixant un tocón. Este tocón generalment forma una menuda illa rocosa, lo suficientment baixa com per a que la marea alta la sumergixca.

Localisacions

Austràlia

El cridat Totem Pole (El tòtem i el candelabro), estan en la península de Tasmania, i estan fets de dolerita.

Canadà

Les Hopewell Rocks estan ubicades en la Baïa de Fundy en Nou Brunswick, Canadà, dins del Parc Provincial Hopewell Rocks . També se'ls crida roques de test pels arbustos que creixen en les seues copes. Són conegudes per estar banyades per una de les marees més altes del món (de 10 a 14 metros).

Percé Roc, un illot rocós de escarpados penya-segats, situat en el golf de Sant Lorenzo, en l'extrem oriental de Península gaspesiana, és una imponent illa de pedra calcàrea de 433 metros de llarc, 90 metros d'ample i 88 metros d'alt en el seu punt més alt, en un arc natural. De 15 metros d'altura i adossat a una pila, queda testic d'un segon arc que es va derrocar en 1845. Fa encara més temps, la roca tenia inclús tres arcs, descrits en 1815 pel topógrafo Joseph Bouchette.

Siwash Roc és un aflorament rocós en Vancouver, Columbia Britànica, en Stanley Park, Canadà. Una llegenda entre els indígenes Squamish rodeja la roca. Medix entre 15 i 18 metros (49 i 59 peus) d'altura. Els mariners la varen conéixer com Nine Pin Roc per la seua semblança en un boliche. El nom Squamish de la roca és Slhx̱i7lsh o Lhilhx̱í7elsh. Este nom fa referència a l'història d'un home transformat per X̱aays. Segons Andrew Paull, el forat en la roca és a on Slhx̱i7lsh guardava el seu equip de peixca. En Legends of Vancouver, la poeta Pauline Johnson conta una llegenda de Squamish sobre cóm un home es va transformar en Siwash Roc "com un monument indestructible a la paternitat adequada". Una placa prop de la roca (en la foto) indica que es tracta de "Skalsh the Selfless", que va ser transformat per "Q'uas the Transformer", com recompensa pel seu altruisme.

Existix controvèrsia sobre el nom de la roca. "Siwash" és una paraula de l'argot chinook per a referir-se a una persona d'ascendència indígena o nativa americana. Encara que la paraula "siwash" en la gerga no té necessàriament una connotació negativa i és utilisada pels propis pobles indígenes, la seua etimologia es remonta a la paraula en francés ""sauvage" ("salvage"), que significa salvage o no domesticat. Alguns consideren que la paraula és janglona, pero seguix utilisant-se en alguns noms de llocs i atres contexts sense associacions despectives, com en Siwash Roc, Siwash Sweater, etc.

També es poden trobar molts farallones en la Baïa de Sant Josef en el Parc Provincial Cape Scott en l'extrem nort de l'illa de Vancouver.

Dinamarca / Illes Feroe

Dangarnir designa 2 farallones en l'archipèlec de les Illes Feroe ubicades entre l'illot Tindhólmur (un atre farallón) i l'illa de Vágar i denominades localment: Stóri Drangur i Lítli Drangur.

Estats Units

En Oregó, la Haystack Roc (Roca pila de fenaç) és un farallón de 72 metros d'altura.

França

El farallón de pedra més famós de la costa de França continental es troba en Étretat. Se li coneix com la Aiguille i està situada prop de la Porte d'Aval, en el penya-segat d'Aval, mentres que una atra menys coneguda se situa aigües dalt, a pocs quilómetros, cridada Aiguille de Belval Este farallón va donar nom i element argumental principal a la novela L'agulla hueca, una aventura d'Arsène Lupin escrita per Maurice Leblanc.

Els Tas de Pois (montons de pésols) en la punta de Pen-Hir tenen 6 farallones: Grand Dahouët que sosté la terra, Petit Dahouet, Penn-Glaz (cap vert), Chelott, Ar Forc'h (La horca) i Bern-Aneu (montó de blat).

Front a la costa de Bonifacio en el sur de Còrsega, el roquedal Grain de sabre és un farallón.

En la costa de la finca Castell de Abbadie, en Hendaya, es troben dos farallones, cridats els jumeaux (els bessons).

Itàlia

En Itàlia se'ls crida faraglioni (farallones); els més famosos estan en Capri, en la reserva natural marina de les Illes Cíclopes, front a Aci Castello (immortalisat per Giovanni Verga en I Malavoglia i la Fantàstica), en l'illa del Giglio, en les Illes Eolias, en Pantelleria, en Scopello, Mattinata en la província de Foggia i la ciutat costera de Torre Sant'Andrea en la comarca de Salento.

La costa suroest de Cerdenya, front a la plaja de Masua en el municipi d'Iglésies, també presenta cinc farallones fusionats en un únic bloc central cridat Pa vaig donar Zucchero, Pa de Sucre.

Nova Zelanda

Les Pancake Rocks són formacions de pedra esculpidas per l'erosió marítima, algunes de les quals formen farallones.

Portugal

En l'Algarve, prop deLagos, la Ponta dona Piedade, són uns farallones de varis metros d'altura marquen la costa durant uns centenars de metros.

Suècia

Els cridats raukar en Suècia es troben a lo llarc de les costes de l'illa de Gotland, en les menudes illes de Fårö i Lilla Karlsö situades just al nort i a l'oest de Gotland respectivament, aixina com en Öland, una atra gran illa de pedra calcàrea de Suècia en el Mar Bàltica.

Elevant-se a més de dèu metros sobre l'aigua, es tracta de pilars d'estranyes i sugerents formes esculpidas per la mar en les roques sedimentàries despuix de l'última glaciació. Estes formes es deuen a les diferències de durea de les calcàrees i margas sobre les que l'erosió provoca efectes desiguals. Carlos Linneo va comparar als raukar en “estàtues, cavalls i tot tipo d'esperits i dimonis”. Hoburgsgubben, el raukar més conegut pel seu fàcil accés, es troba en l'extrem suroest de Gotland.

Tailàndia

Ko Tapu (malnomenada la "Illa de James Bond" per la seua aparició en la película The Man with the Golden Gun) està en la baïa de Phang Nga en Tailàndia.