L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mar de la Zona Austral

Mar de la Zona Austral és el nom que Argentina i Chile varen acordar donar a l'espai marítim de llímits no clarificats al sur de l'illa Gran de Terra del Fòc que va ser objecte de delimitació pel Tractat de Pau i Amistat firmat per abdós països en 1984, i que va posar fi al Conflicte del Beagle o conflicte de la zona austral.

La mar de la Zona Austral mostrant els punts de frontera marítima A, B, C, D, I i F acordats en el Tractat de Pau i Amistat de 1984 entre Argentina i Chile.

La definició d'este espai marítim va ser per la necessitat de les parts firmants del tractat de no mencionar l'àrea subjecta a delimitació com a part dels oceans Atlàntic o Pacífic, ya que no es varen posar d'acort sobre la pertinença de l'àrea a un oceà o un atre. Després de la firma del tractat en 1984, i la seua aprovació en 1985, el nom mar de la Zona Austral va ser pràcticament ignorat en abdós països, que varen seguir utilisant les seues denominacions tradicionals en les representacions cartogràfiques de l'àrea, per això parts d'ell són també incloses en la mar Argentina, en la mar presencial de Chile i en el passage de Drake.

El nom no ha alcançat cap rellevància internacional i l'Organisació Hidrogràfica Internacional no ha inclós a la mar de la Zona Austral dins del proyecte de la 4.° edició de la seua publicació Limits of Oceans and Sigues, comunicat per mig de la circular CL55 del 7 de novembre de 2001, (la 3.° edició data de 1953).[1] En eixe proyecte Chile, d'acort en Rússia i el Regne Unit, va propondre com a llímit nort del passage de Drake la llínea que unix l'illa Waterman, la Cap d'Hornos, el cap Santa Bartolomé en l'illa dels Estats, i la costa sur d'esta illa fins al veta Sant Joan, superponent àrees que clarament estan dins de lo que va acordar cridar mar de la Zona Austral.[2]

Llímits

Este espai marítim està definit en l'artícul 9.º del Tractat de Pau i Amistat:

Les Parts acorden denominar Mar de la Zona Austral l'espai marítim que ha segut objecte de delimitació en els dos artículs anteriors.

Els espais marítims definits en els dos artículs anteriors són:


Artícul 8°. Les Parts acorden que en l'espai comprés entre la Veta de Forns i el punt més oriental de l'Illa dels Estats (...)

Els llímits de la mar de la Zona Austral solament varen ser definits de manera precisa en la seua part nort en a on alcança la costa sur de l'illa dels Estats des del seu extrem oriental, la boca sur del estret de li Maire, i la costa sur de l'illa Gran de Terra del Fòc fins a la boca oriental del canal Beagle en el cap Santa Pío. A l'oest aplega a lo manco fins a la llínea de bases rectes chilena —sense que s'aclarixca si la traspassa cap a occident— que voreja la costa surest de l'illa Nova, els illots Evout i Barnevelt, l'illa Deceit i l'illa de Forns fins a continuar al sur pel meridià del Cap d'Hornos. El llímit este no va ser definit, alcançant a lo manco la llínea poligonal definida en el tractat entre els punts A i I, quedant indeterminada la conexió entre el punt F de la poligonal en el punt extrem oriental de l'illa dels Estats, sense que s'aclarixca si aplega fins a la vora exterior de la zona econòmica exclusiva argentina que va ser objecte de disputa. Pel sur alcança el punt F de la poligonal, pero no s'aclarix si esta mar traspassa el meridià del Cap d'Hornos cap a occident.

Teories del llímit natural entre els oceans Atlàntic i Pacífic

 
Mapa que mostra la proposta presentada per la tesis denominada «Delimitació natural entre els oceans Pacífic i Atlàntic Sur per la zona de Fractura Shackleton».

Els investigadors Juan Ignacio Ipinza Major i Cedomir Marangunic Damianovic plantegen la teoria científica en que la separació dels oceans Pacífic i Atlàntic "es podria confirmar a partir de la denominada Zona de Fractura Shackleton (...) el llímit es troba llavors a l'est del cridat Meridiano del Cap d'Hornos".[3]

Ademés anteriorment es va postular la teoria de delimitació natural entre els oceans Pacífic i Atlàntic Sur per l'arc de les Antilles Australs.[4][5][6]

Referències

  1. ↑ Circular C55 de 2001
  2. ↑ Mapa en els llímits proposts per al passage de Drake per la OHI
  3. ↑ «ALGUNES CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DE L'INVOCACIÓ PER PART DE CHILE DE LA “TEORIA DE LA DELIMITACIÓ NATURAL DELS OCEANS” EN EL DIFERENDO SOBRE LA PLATAFORMA CONTINENTAL AUSTRAL».
  4. ↑ Santibañez, Rafael (1969). «El Canal Beagle i la delimitació dels oceans», x8TvAhVPk1kKHYMLBDcQuwUwAHoECAIQBgv=onepage&q=Els%20drets%20de%20Chile%20en%20el%20Beagle&f=false Els drets de Chile en el Beagle, Santiago: Editorial Andrés Bell, pp. 95-109. OCLC 1611130. Consultat el 22 de març de 2021.
  5. ↑ Passarelli, Bruno (1998). El deliri armat. Argentina-Chile. La guerra que va evitar el Papa, Buenos Aires: Suramericana. ISBN 950-07-1469-8. Consultat el 27 de setembre de 2012. «48»
  6. ↑ Fancs González, Guillermo (1987). «L'Arc de Scotia, separació natural dels oceans Pacífic i Atlantico». Revista Marina. Consultat el 22 de març de 2021.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mar_de_la_Zona_Austral&oldid=1315780»