Zona de fractura Shackleton
La Zona de Fractura Shackleton (ZFS) és una zona de fractura submarina, una dorsal mediooceánica[1] i una falla ubicada en el mar de Hoces o passage de Drake, en la separació entre la placa Scotia i la placa Antàrtica.[2] S'estén entre 59° i 60° 40' de latitut sur i entre 56° 30' i 61° de llongitut oest en direcció noroest a surest des de la plataforma continental suramericana fins a les illes Shetland del Sur.
Chile reclama part de la zona com a part de la seua Zona Econòmica Exclusiva, i a l'est del punt F del tractat de 1984, de forma no contigua, com a part de la Plataforma Continental i llímit Exterior Plataforma Continental. L'atra part és reclamada per Argentina com a part de la seua Zona Econòmica Exclusiva.
El nom, reconegut pel Comité Assessor de Característiques Submarines (ACUF) des de juny de 1987, du el nom de l'explorador polar britànic Ernest Shackleton (1874-1922).
Segons els investigadors Juan Ignacio Ipinza Major i Cedomir Marangunic Damianovic existix la teoria científica que la separació dels oceans Pacífic i Atlàntic "es podria confirmar a partir de la denominada Zona de Fractura Shackleton (...) el llímit es troba llavors a l'est del cridat Meridiano del Cap d'Hornos".[3]
Referències
- ↑ «Shackleton Fracture Zone: No barrier to early circumpolar ocean circulation».Geological Society of America.ISSN 1553-040X.doi:10.1130/G20537.1.
- ↑ «TECTÓNICA DE PLACAS I CLIMA: la formació del Pas de Drake (Antàrtida)».La Geologia és Notícia.
- ↑ «ALGUNAS CONSECUENCIAS JURÍDICAS DE LA INVOCACIÓN POR PARTE DE CHILE DE LA “TEORÍA DE LA DELIMITACIÓN NATURAL DE LOS OCÉANOS” EN EL DIFERENDO SOBRE LA PLATAFORMA CONTINENTAL AUSTRAL».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de fractura Shackleton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.