Anar al contingut

Mar presencial de Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
  •  Mar Presencial de Chile (part de la porció en el sector suroest del oceà Atlàntic no té sobirania chilena ya que es troba baix reclam argentí).
  •  Zona Econòmica Exclusiva (el sector reivindicat sobre l'oceà Antàrtic està subjecte a les disposicions del Tractat Antàrtic.).
  •  Plataforma Continental.
  •  Llímit Exterior Plataforma Continental.
  • La mar presencial de Chile és una zona d'alta mar del sector surest de l'oceà Pacífic sur i parts de l'Atlàntic Sur i Antàrtic en a on l'estat chileno adquirix obligacions per acorts internacionals o per pròpia motivació, puix en eixa regió marítima es realisen activitats que són d'interés per a Chile, per ej. la peixca, investigacions científiques i tràfic marítim. La llei N° 19080, publicada en setembre de 1991, ho definix com "aquella part de l'alta mar, existent per a la comunitat internacional entre el llímit de nostra zona econòmica exclusiva continental i el meridiano que, passant per la vora occidental de la plataforma continental de l'Illa de Pasqua, es prolonga des del paralel de la fita N° 1 de la llínea fronteriça internacional que separa Chile i Perú, fins al Pol Sur".[1] Té una superfície total de 17 751 361 km².[2]

    La mar presencial és un espai marítim en a on Chile no reclama sobirania ni eixercix actes sobirans diferents als que eixercixen atres estats en ell. Es tracta d'una declaració unilateral d'interessos de Chile sobre l'alta mar circumdant a la seua sobirania marítima, sense desconéixer la situació jurídica que se li adjudica als espais marítims que l'integren, conforme al Dret internacional. Respecte d'ella, fonamentalment es pretén participar en les activitats econòmiques que allí es realisen i estar present en les activitats científiques d'atres estats, en el marc de llibertats de l'alta mar, d'acort a la Convenció sobre el Dret de la Mar.[3] Sobre la conservació de les espècies, Chile pot impedir la recalada en els seus ports de bucs que realisen activitats de depredació en la mar presencial.[4]

    La «teoria de la mar presencial» va ser desenrollada en la década de 1990 pel llavors comandant en Cap de l'Armada de Chile, almirant Jorge Martínez Busch, i presentada en classe magistral el 4 de maig de 1990, i ampliada en la del 2 de maig de 1991. Esta teoria, que no està reconeguda en la Convenció sobre el Dret de la Mar de 1982, posteriorment es va adaptar baix un concepte més general, de major utilitat, i aplicable als estats ribereños de tot lo món, donant orige a la tesis del mar presencial o mar d'ampara patrimonial, en virtut de la qual varis països han declarat interessos presencials, com la «Mar Presencial Regional de la CPPS» i el «Mar d'Ampara Patrimonial Argentí».

    La «mar presencial chilé» no és reconegut per cap atre Estat, no obstant, s'ha afirmat que la tesis de la mar presencial hauria anat adquirint reconeiximent internacional, mencionant-se eixemples de la seua aplicació en Argentina i Canadà.[5] En tot, s'ha argumentat que el govern de Chile hauria tingut que defugir parcialment dita teoria en 2012, en la finalitat de donar força als seus alegats en el procés seguit davant la Cort Internacional de Justícia, en el marc de la controvèrsia de delimitació marítima entre Chile i Perú, puix els seus agents varen expressar davant la Cort que dit espai correspon a alta mar i que, per tant, esta podia determinar el seu estatus,[6] i que la sentència de la Cort podria constituir un revés a l'acceptació de la tesis de la mar presencial.[5] Al respecte cal senyalar que en el falle sobre la referida controvèrsia la Cort va otorgar al Perú un espai de la zona en disputa que Chile considerava com a part de la seua zona econòmica exclusiva i de la seua mar presencial.

    Vore també

    Referències

    1. ↑ «Modifica llei N° 18892, general de peixca i acuicultura». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
    2. ↑ Institut Geogràfic Militar (IGM) (2008). «VIII Chile: Unitat», Atles Mundial, Santiago: Institut Geogràfic Militar (IGM), pp. 120. ISBN 956-202-068-1.
    3. ↑ [enllaç trencat]
    4. ↑ Benadava, Santiago. «Dret internacional públic» (HTM). www. robertexto. com. Consultat el 3 de març de 2012.
    5. ↑ 5,0 5,1 La Tercera (Chile) (ed.): «mar presencial». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2012. Consultat el 19 de febrer de 2014.
    6. ↑ La Raó (Perú) (ed.): «Chile perdrà la seua mar presencial en el fallo de L'Haya». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014. Consultat el 31 de giner de 2014.